15
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
17
d'abril
a les
8:06h
El 28 de gener del 2020 no va ser un dia qualsevol al Parlament. Els presos polítics hi van comparèixer en el marc de la comissió del 155, creada per determinar els efectes de la intervenció de l'autonomia imposada pel govern espanyol. El dia anterior, la cambra -amb Roger Torrent al capdavant- havia avalat la retirada de l'escó de Quim Torra, en aquell moment president de la Generalitat, efectuada per la Junta Electoral Central (JEC). Va ser la primera ingerència d'aquest organisme en el dia a dia parlamentari, circumstància que es va repetir -ja amb Laura Borràs com a presidenta de la cambra- amb Pau Juvillà dos anys després. El gener del 2020, en tot cas, els presos van aprofitar per reclamar a ERC i a Junts que practiquessin la unitat malgrat la retirada de l'escó a Torra, que havia dinamitat definitivament la legislatura. El cas Borràs -la JEC ha donat deu dies al Parlament per pronunciar-se un cop la presidenta suspesa de la cambra ha estat condemnada per corrupció- ha fet revifar aquell ambient carregat entre els dos exsocis a les portes de la precampanya de les eleccions municipals.
Els comicis, formalment convocats, tornaran a enfrontar les dues formacions principals de l'independentisme a la recerca de la victòria. ERC aspira a mantenir la posició institucional -alcaldies de Tarragona i Lleida-, créixer a l'àrea metropolitana i evitar una caiguda forta a Barcelona; Junts té la capital catalana entre cella i cella amb Xavier Trias com a candidat, i té l'objectiu de mantenir feus com Girona i Vic. Abans d'arrencar la recta final, però, tots els focus es posaran al Parlament, i la formació liderada per Borràs i Jordi Turull ja ha posat Alba Vergés al centre de les crítiques. La vicepresidenta en funcions de presidenta de la cambra, que també és candidata d'ERC a Igualada -una de les places en què Junts jugarà fort amb el fitxatge de Marc Castells, provinent del PDECat- és sobre qui recaurà la responsabilitat de les al·legacions que s'hauran de presentar davant la JEC per defensar l'escó -en joc- de Borràs.
La presidenta de Junts, que al llarg de dijous al vespre va protagonitzar desenes de retuits i interaccions a Twitter, va acusar Vergés d'haver practicat ja una vulneració de drets contra ella. "Deliberadament. Premeditadament. Injustament. Antidemocràticament. I si té una mica de consciència ho sap. I la gent també. A Igualada, especialment", va assenyalar. Aquesta última part del tuit no és casual, en la mesura que la capital de l'Anoia -on Junts parteix com a favorita- és un dels punts d'interès de les municipals. Vergés va ser una de les cinc membres de la mesa que va votar a favor de la suspensió de Borràs quan se li va obrir judici oral, a finals de juliol. La relació entre elles ha estat pràcticament inexistent des d'aquell moment.
La batalla no serà només què passa amb l'escó de la líder de Junts -els precedents de Torra i Juvillà deixen poc marge al Parlament, que fins ara, amb Torrent i amb Borràs al capdavant, ha acatat la JEC per la via dels fets-, sinó quin impacte té en la campanya municipal. Que el cas generarà ferides ho demostra el fet que Marta Vilalta, portaveu d'ERC a la cambra, va acusar Junts d'estar-se "equivocant d'adversari". "En defensa del Parlament, sempre. En contra de la corrupció, també", va assenyalar en un tuit. A les files republicanes, des que va arribar la condemna contra Borràs -quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació-, els missatges destinats a Junts per rellevar-la han estat constants. S'hi han empleat a fons Pere Aragonès, president de la Generalitat, i també Oriol Junqueras, líder dels republicans.
La sentència permet a ERC atacar els rivals per assimilar-los a les "males praxis" de l'etapa de Convergència -la corrupció es troba en el nucli de la decisió de tancar el partit i emprendre les successives refundacions-, i situa Junts en una situació delicada. En bona part perquè sectors de la formació no comparteixen la decisió de Borràs de no plegar del càrrec -Magda Oranich, presidenta de la comissió de garanties, s'ha erigit voluntàriament com a portaveu de tots aquells que estan alineats amb aquesta idea, però no l'expressen públicament-, també perquè té impacte en les municipals. "Tot això no passaria si hagués plegat al juliol", remarquen els més allunyats de Borràs, que continua insistint en la "persecució política" com a argument. Turull, per ara, li fa costat, i qualsevol decisió interna està postposada fins la sentència ferma. Altra cosa és que gestos de l'entorn de la dirigent enervin part de la direcció: un dinar de suport convocat -amb invitacions individuals, no grupals- a Manresa ha encès els ànims, de nou.
Passi el que passi, l'acta de diputada de Borràs sembla tenir els dies comptats. En el casos de Torra i Juvillà, el procediment es va resoldre en unes poques setmanes. L'encara diputada de Junts presentarà tots els recursos que calguin per defensar el seu escó -el Suprem ja va avalar les ingerències de la JEC- i la seva innocència -Gonzalo Boye presentarà recurs de cassació contra la sentència del TSJC. L'objectiu, un cop més, és arribar a Europa, però el Parlament tornarà a ser el centre d'atenció. Quan Borràs deixi de ser diputada, també deixarà de ser presidenta. La gran incògnita és si Junts, quan això passi, plantejarà un substitut o substituta, i si aquest nom és imposat per la líder del partit o bé més afí a Turull. En cas de desacord independentista, el PSC tindria números de liderar el Parlament. El calendari abans de les municipals s'enverina amb els mateixos elements que han corcat la unitat del moviment.
Els comicis, formalment convocats, tornaran a enfrontar les dues formacions principals de l'independentisme a la recerca de la victòria. ERC aspira a mantenir la posició institucional -alcaldies de Tarragona i Lleida-, créixer a l'àrea metropolitana i evitar una caiguda forta a Barcelona; Junts té la capital catalana entre cella i cella amb Xavier Trias com a candidat, i té l'objectiu de mantenir feus com Girona i Vic. Abans d'arrencar la recta final, però, tots els focus es posaran al Parlament, i la formació liderada per Borràs i Jordi Turull ja ha posat Alba Vergés al centre de les crítiques. La vicepresidenta en funcions de presidenta de la cambra, que també és candidata d'ERC a Igualada -una de les places en què Junts jugarà fort amb el fitxatge de Marc Castells, provinent del PDECat- és sobre qui recaurà la responsabilitat de les al·legacions que s'hauran de presentar davant la JEC per defensar l'escó -en joc- de Borràs.
La presidenta de Junts, que al llarg de dijous al vespre va protagonitzar desenes de retuits i interaccions a Twitter, va acusar Vergés d'haver practicat ja una vulneració de drets contra ella. "Deliberadament. Premeditadament. Injustament. Antidemocràticament. I si té una mica de consciència ho sap. I la gent també. A Igualada, especialment", va assenyalar. Aquesta última part del tuit no és casual, en la mesura que la capital de l'Anoia -on Junts parteix com a favorita- és un dels punts d'interès de les municipals. Vergés va ser una de les cinc membres de la mesa que va votar a favor de la suspensió de Borràs quan se li va obrir judici oral, a finals de juliol. La relació entre elles ha estat pràcticament inexistent des d'aquell moment.
La batalla no serà només què passa amb l'escó de la líder de Junts -els precedents de Torra i Juvillà deixen poc marge al Parlament, que fins ara, amb Torrent i amb Borràs al capdavant, ha acatat la JEC per la via dels fets-, sinó quin impacte té en la campanya municipal. Que el cas generarà ferides ho demostra el fet que Marta Vilalta, portaveu d'ERC a la cambra, va acusar Junts d'estar-se "equivocant d'adversari". "En defensa del Parlament, sempre. En contra de la corrupció, també", va assenyalar en un tuit. A les files republicanes, des que va arribar la condemna contra Borràs -quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació-, els missatges destinats a Junts per rellevar-la han estat constants. S'hi han empleat a fons Pere Aragonès, president de la Generalitat, i també Oriol Junqueras, líder dels republicans.
La sentència permet a ERC atacar els rivals per assimilar-los a les "males praxis" de l'etapa de Convergència -la corrupció es troba en el nucli de la decisió de tancar el partit i emprendre les successives refundacions-, i situa Junts en una situació delicada. En bona part perquè sectors de la formació no comparteixen la decisió de Borràs de no plegar del càrrec -Magda Oranich, presidenta de la comissió de garanties, s'ha erigit voluntàriament com a portaveu de tots aquells que estan alineats amb aquesta idea, però no l'expressen públicament-, també perquè té impacte en les municipals. "Tot això no passaria si hagués plegat al juliol", remarquen els més allunyats de Borràs, que continua insistint en la "persecució política" com a argument. Turull, per ara, li fa costat, i qualsevol decisió interna està postposada fins la sentència ferma. Altra cosa és que gestos de l'entorn de la dirigent enervin part de la direcció: un dinar de suport convocat -amb invitacions individuals, no grupals- a Manresa ha encès els ànims, de nou.
Els precedents deixen poques opcions a Borràs
Més enllà de la derivada política, el focus es traslladarà en els propers dies al Parlament -divendres va rebre oficialment la notificació de la JEC- i singularment a Vergés. La maniobra de l'organisme electoral no és nova. En el cas de Juvillà, també va donar deu dies a Borràs perquè es pronunciés sobre el seu escó. Retòrica a banda, i a l'espera que es concreti si hi ha una mena de reacció al ple a través d'alguna proposta de resolució o declaració institucional per defensar la sobirania de la cambra, si el Parlament no retira l'acta de diputada de Borràs ho farà la JEC, com ja va passar amb el diputat anticapitalista. La mala maror entre ERC i Junts, el component de la corrupció i els dubtes sobre si el cas de Borràs és repressió contra l'independentisme fan difícil de preveure cap acció conjunta en defensa del seu escó.Passi el que passi, l'acta de diputada de Borràs sembla tenir els dies comptats. En el casos de Torra i Juvillà, el procediment es va resoldre en unes poques setmanes. L'encara diputada de Junts presentarà tots els recursos que calguin per defensar el seu escó -el Suprem ja va avalar les ingerències de la JEC- i la seva innocència -Gonzalo Boye presentarà recurs de cassació contra la sentència del TSJC. L'objectiu, un cop més, és arribar a Europa, però el Parlament tornarà a ser el centre d'atenció. Quan Borràs deixi de ser diputada, també deixarà de ser presidenta. La gran incògnita és si Junts, quan això passi, plantejarà un substitut o substituta, i si aquest nom és imposat per la líder del partit o bé més afí a Turull. En cas de desacord independentista, el PSC tindria números de liderar el Parlament. El calendari abans de les municipals s'enverina amb els mateixos elements que han corcat la unitat del moviment.