Els videojocs ens transporten a altres mons i, de vegades, poden alterar la percepció del temps: des d’obrir l’ordinador per fer una partida de 30 minuts i acabar jugant tota la tarda o arribar amb ulleres a la feina per haver allargat la sessió de joc fins ben entrada la nit. Des del febrer del 2022 l’ús abusiu dels videojocs està reconegut oficialment en la llista d’addiccions de l’Organització Mundial de la Salut. Amb Josep Matalí, cap de Psicologia a Sant Joan de Déu parlem d’aquest nou tipus d'addicció i de si es pot extrapolar a l’ús dels dispositius mòbils.
– Es pot ser addicte a les pantalles?
– Per ara només tenim reconeguda l’addicció als videojocs, però no s'estén a les pantalles. Sí que hem detectat que hi ha certes aplicacions que potencialment en podem abusar més que en altres: principalment, les xarxes socials. No estan reconegudes, però, sobretot en noies, hi ha una pèrdua de control d’ús de les xarxes socials. Ara bé, soc molt contrari a definir situacions de la vida com a malalties mentals. Potser fem un ús inadequat de les pantalles, però, normalment, no som addictes: l'addicció és una malaltia crònica i comporta tenir un cervell vulnerable per tota la vida.
– Quina diferència hi ha entre estar enganxat i desenvolupar una addició?
– Hi ha d’haver una pèrdua de control sobre la conducta que fem dia a dia de les pantalles. Això ens ho pot indicar l’aparició de conseqüències: en el cas dels videojocs i els joves, continuar jugant les mateixes hores encara que les notes a l'institut baixin, per exemple. Però encara que no hi hagi efectes tangibles també ens hem de fixar en el desenvolupament interpersonal. Per molt que no baixin les notes, si cada cop passen més temps tancats a l’habitació, per tant, baixen les interaccions físiques.
- Estem parlant d’un altre tipus de droga o hi ha un grau de diferència entre estar enganxat a les pantalles amb una addicció tradicional?
– En els casos de població vulnerable, els algoritmes de les pantalles estan pensats per modificar les zones de reforç del cervell: com més dosis, més probabilitats de desenvolupar un trastorn addictiu. A la societat científica li ha costat admetre que són de la mateixa categoria. Fins a l’any passat, l’addicció als videojocs no estava reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut. Fora del joc patològic, només existien trastorns de substàncies, no de conductes.
– Quins canvis hi ha, a escala cerebral?
- Hi ha una sèrie de regions cerebrals que s’alteren i provoquen canvis en el còrtex orbito frontal, l’encarregat de prendre decisions. Amb l’abús, el cervell comença a prioritzar les pantalles com la solució a problemes que no pot resoldre en el dia a dia. Això pot generar una addicció, però no tots els cervells hi tenen predisposició: les addiccions arrelen en la població vulnerable.
– Els col·lectius vulnerables són els mateixos en totes les addiccions?
- No sempre. En el cas de les pantalles, el perfil és el de l’adolescent que es troba sol per qüestions d'assetjament, d’un canvi de ciutat o un trastorn depressiu. Segur que s’acaba vinculant a les pantalles per combatre l’avorriment. Els símptomes comencen amb triar sempre les pantalles. Si fins llavors estava a un equip de futbol, que comenci a arraconar-lo en favor dels videojocs, per exemple. Pot passar el mateix amb els grups d’amics o fins i tot en família, quan opta per dinar ràpidament per anar a jugar o, fins i tot, sacrifica hores de son per jugar. Aquestes situacions poden derivar en canvis a l’estat d’ànim, tornar-se irritable o enfadar-se amb més facilitat, per exemple.
–Per tant, l’impacte en el cervell de l’adolescent és diferent que en el d’un adult?
- L’impacte és a llarg termini. Si comencen a desenvolupar-la amb 13 o 14 anys, a més dels efectes de conducta immediats, se'n ressentirà l’aprenentatge acadèmic, però també el de la vida. L’addicció pot ser un indicatiu de la presència d’un altre trastorn, com ara una depressió. A més, sempre que hi ha una addicció a les pantalles hi ha un mar de fons, en forma d'assetjament, solitud o problemes familiars i també va lligat. És important detectar-ho a l'hora de començar el tractament i no prioritzar el trastorn per sobre de l’addicció ni deixar fora de l'equació aquest mar de fons perquè els dos trastorns es retroalimenten.
"Un dels principals riscos de les pantalles és que substitueixen la gestió de les emocions negatives"
–Com sempre, la millor prevenció és l'educació?
- Els pares hem d’educar els fills perquè gestionin les emocions negatives. Les pantalles s’associen amb l’excés d’estímuls positius que costa trobar fora de l’entorn digital, però un dels principals riscos és que substitueixen la gestió d’emocions negatives com l'avorriment, el sentiment de tristesa o d’estar perdut. Evitar aquests impulsos no és feina només de l'adolescent, perquè el seu cervell està en via de construcció, no és prou madur. A més, és important que les relacions principals de l’adolescent siguin cara a cara i, per tant, ha d'haver-hi un mínim d’activitats: des d’anar a l’escola a fer extraescolars o fer coses amb els amics. També cal supervisar l’ús de les pantalles a la nit, perquè pot provocar alteracions.