15
d'abril
del
2023
Imagineu-vos per un moment el nostre cervell. Una densa gelatina arrugada en ella mateixa, de quilo i mig, que és l'essència de tot el que hem estat, som i serem. Un misteri en si mateix format per uns 170.000 milions de cèl·lules, la meitat de les quals són neurones. Aquestes es connecten entre elles intercanviant informació mitjançant un procés que definim com a sinapsi. Perquè es produeixi, és necessari segregar unes substàncies anomenades neurotransmissors. En tenim moltíssims i cadascun d’ells ocupa una funció important. Entre elles, la dopamina i la serotonina, que intervenen en dues de les emocions més universals: l'addicció i la felicitat.
La dopamina està implicada en un munt de funcions i regions cerebrals tals com la regulació de la son, el moviment, processos d’aprenentatge, la presa de decisions i la sensació de plaer. De fet, hi ha una evidència científica aclaparadora sobre com la dopamina juga un paper crucial en les addiccions. Quan experimentem una acció que ens produeix plaer, el nostre cervell segrega dopamina. Ens sentim exultants, poderosos. La sensació la notem físicament al nostre cos.
El problema d'aquest neurotransmissor és que té un efecte a curt termini. La sensació de "plenitud" dura molt poc i els humans tenen tendència a buscar i repetir les accions que els han fet sentir així. Una cerca que, en algunes ocasions, pot arribar a generar addicció. De fet, moltes drogues actuen "tancant" els receptors de dopamina en el nostre cervell, fet que provoca que aquesta s'hi quedi més temps i, per tant, allargui durant més temps el plaer.
La serotonina, en canvi, es vincula a la calma i la sensació de benestar que produeix l'equilibri. El seu efecte és més constant i se sent a llarg termini: no condiciona a tenir aquesta necessitat "impulsiva" i addictiva de voler-ne més i voler-ho ja. Precisament per això, la serotonina s'associa a la felicitat.
També el 2012, l’investigador alemany Ralph Talemann i el seu equip, de la Universitat Charité a Berlín, van presentar les seves conclusions relatives a l’estudi dels efectes dels videojocs i les pantalles en el cervell. En elles exposaven com les reaccions cerebrals de les persones que juguen en excés a videojocs o fan ús de les pantalles són similars a les que trobem en alcohòlics i addictes al cànnabis.
Per això, el psicòleg de la Fita Psico Roger Aranda creu que és molt important que dels 0 als 3 anys, fins i tot fins als 4, sempre que sigui possible, hi hagi 0 pantalles al seu entorn. "És una etapa en la qual han de desenvolupar tots els sentits, les emocions i la seva motricitat en un entorn real. La pantalla és quelcom passiu, i també interactiu però excessivament estimulant, i impedeix que es doni tot plegat perquè és antinatural", assegura.
Jugar a un videojoc permet superar obstacles, aconseguir objectius i reptes. El cervell, al seu torn, segrega dopamina i, per tant, sentim plaer. Però ja hem dit que aquest plaer és efímer. I el cos en vol més. Així que repetim l’acció que ens ha fet sentir bé indefinidament. Utilitzar el mòbil no hauria de ser dolent, però sí que ens hauríem de preguntar en quin moment aquesta acció passa a ser una prioritat o necessitat vital i, sobretot, quant temps li dediquem.
El 70-80% dels adolescents i jovessuperen les recomanacions de temps de pantalla, que serien un total de 2 hores al dia com a màxim. Segons un informe d'ISGlobal, s'estima que hi dedicarien unes 4 hores diàries i alerten dels problemes de salut física i mental que pot causar a llarg termini. "Una exposició de 20 minuts al dia ja pot tenir efectes perjudicials", assegura Ariadna Pinar, investigadora.
El sistema nerviós dels menors encara està en ple desenvolupament i hi ha una evidència científica suficient sobre l'ús dels telèfons intel·ligents, la necessitat constant d'estimulació i els dèficits en el funcionament cognitiu quotidià com perquè les autoritats sanitàries i educatives comencin a tenir presents aquests factors. Per què? Pels efectes sobre la seva salut física que aquests poden tenir. L'excés de temps davant d'una pantalla s'associa al sedentarisme i dietes poc saludables, al risc de malalties cròniques, al deteriorament de la visió, a una menor densitat òssia i a un son deficient.
I els problemes de salut mental associats? Cada vegada hi ha més estudis que relacionen l'ús de les pantalles amb problemes de salut mental, conductes addictives, menor capacitat d'experimentar plaer a la vida quotidiana i el deteriorament de l'escorça prefrontal, on es desenvolupen funcions cognitives com l'atenció, la presa de decisions o el processament emocional.
També s'ha conclòs que l'ús més freqüent de telèfons mòbils entre els 5 i els 21 anys prediu una major incidència de símptomes depressius i d'ansietat, una major hiperactivitat i impulsivitat i falta d'atenció major, a més de problemes de conducta. La falta de son i la dependència digital també poden portar a una tendència de comportament antisocial i fins i tot al suïcidi.
La dopamina està implicada en un munt de funcions i regions cerebrals tals com la regulació de la son, el moviment, processos d’aprenentatge, la presa de decisions i la sensació de plaer. De fet, hi ha una evidència científica aclaparadora sobre com la dopamina juga un paper crucial en les addiccions. Quan experimentem una acció que ens produeix plaer, el nostre cervell segrega dopamina. Ens sentim exultants, poderosos. La sensació la notem físicament al nostre cos.
El problema d'aquest neurotransmissor és que té un efecte a curt termini. La sensació de "plenitud" dura molt poc i els humans tenen tendència a buscar i repetir les accions que els han fet sentir així. Una cerca que, en algunes ocasions, pot arribar a generar addicció. De fet, moltes drogues actuen "tancant" els receptors de dopamina en el nostre cervell, fet que provoca que aquesta s'hi quedi més temps i, per tant, allargui durant més temps el plaer.
La serotonina, en canvi, es vincula a la calma i la sensació de benestar que produeix l'equilibri. El seu efecte és més constant i se sent a llarg termini: no condiciona a tenir aquesta necessitat "impulsiva" i addictiva de voler-ne més i voler-ho ja. Precisament per això, la serotonina s'associa a la felicitat.
Quina relació tenen amb les pantalles?
Les pantalles generen addicció. Tots els estímuls que rebem a través d'elles, l'excés de moviment, de llum i de colors, el nivell acústic desfasat que no formen part de la nostra naturalesa provoquen que el nostre cervell segregui dopamina, la mateixa substància que es genera en altres tipus d'addicció.També el 2012, l’investigador alemany Ralph Talemann i el seu equip, de la Universitat Charité a Berlín, van presentar les seves conclusions relatives a l’estudi dels efectes dels videojocs i les pantalles en el cervell. En elles exposaven com les reaccions cerebrals de les persones que juguen en excés a videojocs o fan ús de les pantalles són similars a les que trobem en alcohòlics i addictes al cànnabis.
Per això, el psicòleg de la Fita Psico Roger Aranda creu que és molt important que dels 0 als 3 anys, fins i tot fins als 4, sempre que sigui possible, hi hagi 0 pantalles al seu entorn. "És una etapa en la qual han de desenvolupar tots els sentits, les emocions i la seva motricitat en un entorn real. La pantalla és quelcom passiu, i també interactiu però excessivament estimulant, i impedeix que es doni tot plegat perquè és antinatural", assegura.
Jugar a un videojoc permet superar obstacles, aconseguir objectius i reptes. El cervell, al seu torn, segrega dopamina i, per tant, sentim plaer. Però ja hem dit que aquest plaer és efímer. I el cos en vol més. Així que repetim l’acció que ens ha fet sentir bé indefinidament. Utilitzar el mòbil no hauria de ser dolent, però sí que ens hauríem de preguntar en quin moment aquesta acció passa a ser una prioritat o necessitat vital i, sobretot, quant temps li dediquem.
El 70-80% dels adolescents i jovessuperen les recomanacions de temps de pantalla, que serien un total de 2 hores al dia com a màxim. Segons un informe d'ISGlobal, s'estima que hi dedicarien unes 4 hores diàries i alerten dels problemes de salut física i mental que pot causar a llarg termini. "Una exposició de 20 minuts al dia ja pot tenir efectes perjudicials", assegura Ariadna Pinar, investigadora.
El sistema nerviós dels menors encara està en ple desenvolupament i hi ha una evidència científica suficient sobre l'ús dels telèfons intel·ligents, la necessitat constant d'estimulació i els dèficits en el funcionament cognitiu quotidià com perquè les autoritats sanitàries i educatives comencin a tenir presents aquests factors. Per què? Pels efectes sobre la seva salut física que aquests poden tenir. L'excés de temps davant d'una pantalla s'associa al sedentarisme i dietes poc saludables, al risc de malalties cròniques, al deteriorament de la visió, a una menor densitat òssia i a un son deficient.
I els problemes de salut mental associats? Cada vegada hi ha més estudis que relacionen l'ús de les pantalles amb problemes de salut mental, conductes addictives, menor capacitat d'experimentar plaer a la vida quotidiana i el deteriorament de l'escorça prefrontal, on es desenvolupen funcions cognitives com l'atenció, la presa de decisions o el processament emocional.
També s'ha conclòs que l'ús més freqüent de telèfons mòbils entre els 5 i els 21 anys prediu una major incidència de símptomes depressius i d'ansietat, una major hiperactivitat i impulsivitat i falta d'atenció major, a més de problemes de conducta. La falta de son i la dependència digital també poden portar a una tendència de comportament antisocial i fins i tot al suïcidi.