Presoners de la pantalla. La malaltia del segle XXI

Quarta entrega de l'especial audiovisual "Els límits de la tecnologia" de Nació, una sèrie documental sobre els perills de la tecnologia en el nostre dia a dia

Presoners de la pantalla. La malaltia del segle XXI
Presoners de la pantalla. La malaltia del segle XXI | Núria Garrido
15 d'abril del 2023
Actualitzat a les 9:00h

Gairebé un 50% dels adolescents passa més de 5 hores connectats als mòbils els caps de setmana. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que l'addicció a l'Internet s'està convertint en un problema de salut pública. El David Batalla cursava cinquè de primària quan va començar a jugar a través de les pantalles, ni ell ni la seva família eren conscients del que els esperava.

Als 15 anys, en David va començar a sentir-se insegur, l'únic espai on se sentia estimat era a les xarxes. "Estava tota l'estona pendent que em contestessin els missatges, competia amb els companys per veure qui tenia més seguidors. En aquell moment això em donava l'autoestima que no tenia, fins que em vaig convertir en un addicte", afirma el jove.

"Hi ha una alteració en la presa de decisions. Fa que les persones vagin a les pantalles a buscar la solució que no troben en el seu dia a dia", explica el Josep Matalí, cap de psicologia a l'Hospital Sant Joan de Déu. En David ho va viure així: es quedava fins altes hores de la matinada amb el mòbil i utilitzava les xarxes socials per relacionar-se i per viure a través d'elles.

El pare d'en David, en Cisco Batalla, relata l'addicció del seu fill com un "món paral·lel on la família no hi és". Durant mesos la relació entre fill i pares va ser complicada: "El fet que jo retirés una pantalla generava violència a casa. No era el meu fill, no el coneixia. Era violència, crueltat, cops i malestar". Arribats a aquest punt, els pares d'en David van decidir portar-lo a teràpia.

"Vam restringir l'accés a les pantalles des del principi. Vam tornar a aprendre com utilitzar el mòbil", explica l'Ángela Trabal, psicòloga especialitzada en addiccions. En David va deixar el mòbil d'un dia per un altre i a mesura que deconstruïa, aprenia i es responsabilitzava de la seva addicció, anava guanyant de nou independència amb el mòbil.

"Els ponts que semblaven trencats han tornat a construir-se. Hem tornat a fer vincles amb la família", afirma en Cisco, mentre el jove segueix el seu procés de recuperació de l'addicció a les pantalles i el reivindica amb orgull: "El tractament m'ha ensenyat a tornar a viure fora d'una pantalla".