12
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
18:20h
Les primeres víctimes de l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 van ser militars. L'afirmació pot sorprendre, però és un fet incontrovertible. La rebel·lió acabdillada pels generals Sanjurjo, Mola i Franco contra la República va iniciar la Guerra Civil i culminaria en una llarguíssima dictadura. Però no tot l'exèrcit es va afegir al cop militar. Molts oficials s'hi van oposar. També dins de la Guàrdia Civil. Aquest dimecres, s'ha homenatjat un d'aquests comandaments, el general Antonio Escobar Huerta (1879-1940). Ha estat el primer reconeixement institucional per part del govern de l'estat a un membre de la Guàrdia Civil que va combatre amb la República.
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i familiars del militar han intervingut en l'acte fet a la delegació, que és des d'on ha sorgit la iniciativa del reconeixement. Prieto ha elogiat la personalitat d'Escobar com a "home just" al servei de la "lleialtat republicana" i ha recordat que es va posar al costat del president Lluís Companys i ha subratllat la transcendència de l'acte d'avui. L'executiu espanyol ha lliurat a la família del militar una declaració de reparació, seguint el que estableix la llei de memòria democràtica, que declara la "il·legalitat i il·lgitimitat" dels tribunals repressors. I és imminent que sigui reconegut també com a general, rang guanyat durant la guerra que el franquisme mai va reconèixer.
El coronel de la Guàrdia Civil Jesús Narciso Núñez, en nom de la família, ha fet una intervenció brillant en què ha perfilat l'actuació de la Guàrdia Civil a Catalunya el 1936, recordant el paper essencial de l'institut armat durant el conflicte i el fet que es trobava sota les ordres de la Generalitat en aquells anys. Ha esmentat els treballs historiogràfics que han fet llum a aquest capítol de la història de la Guàrdia Civil, a cura de Manel Risques o Daniel Arasa, i ha subratllat els principis de "veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició" que proclama la llei de memòria democràtica. Ha qualificat d'"injusta" la sentència de mort que va patir i ha esmentat els noms dels oficials de la Guàrdia Civil que es van posar al costat de la legalitat el 1936. "Homes d'honor l'únic delicte dels quals va ser complir el jurament d'honor que havien fet".
La directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, ha presentat Escobar com un símbol dels principis de l'institut armat, que durant el conflicte de 1936-39 va passar a dir-se Guàrdia Nacional Republicana. Ha destacat la "neutralitat política" de la institució que Escobar va encarnar i ha refermat la voluntat de l'executiu per "tancar ferides". Ha anunciat que el proper consell de ministres restituirà en el generalat a Antonio Escobar, "que va lluitar per una Espanya millor".
Fernando Martínez, secretari d'Estat de Memòria Democràtica, ha destacat que no es poden passar per alt dates com la de l'afusellament d'Escobar, de qui ha subratllat la lleialtat que va mostrar en aquell moment tràgic "al president de la República, Manuel Azaña, i al de la Generalitat, Lluís Companys". Martínez ha explicat que la llei de memòria espanyola pretén homologar-se amb el que són aquestes legislacions en el context de les democràcies.
Escobar era un home de conviccions conservadores i profundament catòlic, nascut en una família de militars. Una filla seva es va fer religiosa. Era un dels caps de la Guàrdia Civil a Catalunya quan es va produir l'aixecament militar i es va posar, com la plana major de la Benemèrita, amb el coronel Aranguren al davant, al costat de la Generalitat, que tenia les competències d'ordre públic. Aquest fet va ser cabdal per a la derrota dels rebels a Barcelona.
Antonio Escobar es va mantenir lleial a la República. Això malgrat que un fill seu, falangista, va morir al front combatent amb el bàndol franquista. Durant la Guerra Civil, va destacar per la seva tasca de protegir la vida de nombrosos religiosos i persones de dretes que van veure perillar la seva vida en els primers mesos. Es va negar a abandonar el país quan ja la derrota era evident i després del triomf franquista, va ser processat, condemnat a mort i afusellat. El seu cos descansa al cementiri de Montjuïc, on aquest matí se li ha retut homenatge abans de l'acte a la delegació.
Aquest general de la Guàrdia Civil ha estat una figura recordada després de la dictadura, a diferència de la majoria de militars que feren costat a la República, grans oblidats fins i tot en els discursos de recuperació de la memòria històrica. La guerra del general Escobar, de José Luis Olaizola, va guanyar el Planeta del 1983 i se'n va fer una pel·lícula. Però el reconeixement oficial per part del govern espanyol ha hagut d'esperar gairebé 50 anys a la mort del seu botxí.
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i familiars del militar han intervingut en l'acte fet a la delegació, que és des d'on ha sorgit la iniciativa del reconeixement. Prieto ha elogiat la personalitat d'Escobar com a "home just" al servei de la "lleialtat republicana" i ha recordat que es va posar al costat del president Lluís Companys i ha subratllat la transcendència de l'acte d'avui. L'executiu espanyol ha lliurat a la família del militar una declaració de reparació, seguint el que estableix la llei de memòria democràtica, que declara la "il·legalitat i il·lgitimitat" dels tribunals repressors. I és imminent que sigui reconegut també com a general, rang guanyat durant la guerra que el franquisme mai va reconèixer.
El coronel de la Guàrdia Civil Jesús Narciso Núñez, en nom de la família, ha fet una intervenció brillant en què ha perfilat l'actuació de la Guàrdia Civil a Catalunya el 1936, recordant el paper essencial de l'institut armat durant el conflicte i el fet que es trobava sota les ordres de la Generalitat en aquells anys. Ha esmentat els treballs historiogràfics que han fet llum a aquest capítol de la història de la Guàrdia Civil, a cura de Manel Risques o Daniel Arasa, i ha subratllat els principis de "veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició" que proclama la llei de memòria democràtica. Ha qualificat d'"injusta" la sentència de mort que va patir i ha esmentat els noms dels oficials de la Guàrdia Civil que es van posar al costat de la legalitat el 1936. "Homes d'honor l'únic delicte dels quals va ser complir el jurament d'honor que havien fet".
La directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, ha presentat Escobar com un símbol dels principis de l'institut armat, que durant el conflicte de 1936-39 va passar a dir-se Guàrdia Nacional Republicana. Ha destacat la "neutralitat política" de la institució que Escobar va encarnar i ha refermat la voluntat de l'executiu per "tancar ferides". Ha anunciat que el proper consell de ministres restituirà en el generalat a Antonio Escobar, "que va lluitar per una Espanya millor".
Fernando Martínez, secretari d'Estat de Memòria Democràtica, ha destacat que no es poden passar per alt dates com la de l'afusellament d'Escobar, de qui ha subratllat la lleialtat que va mostrar en aquell moment tràgic "al president de la República, Manuel Azaña, i al de la Generalitat, Lluís Companys". Martínez ha explicat que la llei de memòria espanyola pretén homologar-se amb el que són aquestes legislacions en el context de les democràcies.
Catòlic, conservador i lleial
Escobar era un home de conviccions conservadores i profundament catòlic, nascut en una família de militars. Una filla seva es va fer religiosa. Era un dels caps de la Guàrdia Civil a Catalunya quan es va produir l'aixecament militar i es va posar, com la plana major de la Benemèrita, amb el coronel Aranguren al davant, al costat de la Generalitat, que tenia les competències d'ordre públic. Aquest fet va ser cabdal per a la derrota dels rebels a Barcelona.Antonio Escobar es va mantenir lleial a la República. Això malgrat que un fill seu, falangista, va morir al front combatent amb el bàndol franquista. Durant la Guerra Civil, va destacar per la seva tasca de protegir la vida de nombrosos religiosos i persones de dretes que van veure perillar la seva vida en els primers mesos. Es va negar a abandonar el país quan ja la derrota era evident i després del triomf franquista, va ser processat, condemnat a mort i afusellat. El seu cos descansa al cementiri de Montjuïc, on aquest matí se li ha retut homenatge abans de l'acte a la delegació.
Aquest general de la Guàrdia Civil ha estat una figura recordada després de la dictadura, a diferència de la majoria de militars que feren costat a la República, grans oblidats fins i tot en els discursos de recuperació de la memòria històrica. La guerra del general Escobar, de José Luis Olaizola, va guanyar el Planeta del 1983 i se'n va fer una pel·lícula. Però el reconeixement oficial per part del govern espanyol ha hagut d'esperar gairebé 50 anys a la mort del seu botxí.