12
d'abril
del
2023
Actualitzat
a la
13:20h
Negociació, idees clares, paciència. Són tres conceptes que s'han repetit aquest dimecres en el debat entre els economistes Miquel Puig i Oriol Amat -moderat per la també economista Judit Vall- organitzat per l'entitat Acció Catalana amb el suport de Nació. Els dos protagonistes, davant d'una seixantena d'assistents -entre els quals el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano-, han reflexionat sobre l'abast del dèficit fiscal, tant pel que fa a nivell tècnic com pel que fa a les conseqüències directes sobre l'economia catalana. Tots dos han estat d'acord en el fet que, si es vol apostar per un nou model de finançament singular, cal tenir "coordinació" i plantejar el debat al voltant de la recaptació. També han lamentat que la xifra del dèficit fiscal -20.000 milions d'euros, segons els últims càlculs del Govern, fets públic a principis de setembre- és inèdita al món, i que suposa un llast per al país, també perquè hi ha normes -com les disposicions de l'Estatut sobre infraestructures- que no es compleixen.
En aquest sentit, Puig ha posat de manifest l'existència d'una dinàmica -constatada també pel Cercle d'Economia- basada en construir una "megalòpoli" a Madrid, i que això influeix en tota la resta. El primer tram del debat ha estat protagonitzat pels mètodes de càlcul del dèficit fiscal, que són el flux monetari i el de càrrega-benefici. Puig ha posat de manifest que la publicació de les balances fiscals sempre ha estat complexa per part de l'Estat, mentre que Amat ha recordat que Catalunya aporta el 19% del total dels ingressos del sistema espanyol, però que aquest percentatge no té un retorn equitatiu. Un dels problemes és la territorialització de les dades, perquè això reparteix entre totes les autonomies despeses que tenen com a epicentre Madrid, on hi ha més organismes públics i també més funcionaris que hi treballen.
Quina és la xifra exacta? Amat ha remarcat que es troba entre els 10.000 i els 20.000 milions d'euros, perquè estan subjectes a decisions que no tenen per què ser objectives. A diferència d'Alemanya, ha insistit, no es respecta el criteri d'ordinalitat: en el cas de Baviera, continua sent la regió que més rep, tot i que la riquesa es reparteix de manera equitativa. Un cop es fan les redistribucions a l'Estat, Catalunya passa a ser la dotzena comunitat després d'erigir-se en la quarta amb el PIB per càpita. "Hi ha qui creu que a Catalunya lliguem els gossos amb llonganisses, però aquí hi ha molta pobresa", ha indicat l'economista. El debat, segons ell, s'ha de centrar en veure que no hi ha "casos similars" al món amb aquest decalatge.
"És molt difícil convèncer Madrid de tot això", ha ampliat Puig. La diferència amb el País Basc és que tot l'espectre polític -amb l'excepció de Ciutadans- està a favor de mantenir el sistema de finançament singular. "La feina és construir-ho aquí", ha indicat el secretari de Fons Europeus, que ha recordat la proposta de pacte fiscal elevada per Artur Mas en el període 2010-2012, que incloïa una aportació solidària, a diferència del concert basc. En aquell moment, el PSC es va desmarcar del plantejament, perquè demanava un pacte fiscal "federal". La proposta va decaure quan Mariano Rajoy va tancar la porta a negociar el nou model de finançament singular, i va arrencar la fase àlgida del procés, que ss'havia encetat amb la gran manifestació del 2012.
Puig, en un apunt històric sobre la Transició, ha qualificat de "llegenda" que a Catalunya -i, en concret, a Jordi Pujol- se li oferís el concert econòmic. Qui negociava aquest assumpte era Ramon Trias Fargas, que tenia una "obsessió" amb el dèficit fiscal i que va imprimir el segell en la part econòmica de l'Estatut. "Hi havia molta pressa per aprovar-lo. Era un moment polític molt fluid, no se sabia si la democratització culminaria i si les autonomies veurien la llum", ha rememorat Puig, que ha recordat que Trias Fargas va constatar com a Madrid només volien repartir les "escorrialles" a Catalunya. "Ens han fallat les idees clares i la paciència", ha diagnosticat l'economista, en comparació amb el País Basc i el concert econòmic.
"La gran diferència és qui recapta els diners", ha indicat el també secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus. L'òptim, ha ressaltat, seria fer "com els bascos". "Hem d'anar enrere, hi ha d'haver coordinació per tenir capacitat de negociació", ha apuntat Amat. El sistema de finançament està caducat des del 2014, que és l'any que s'havia de renovar sota la tutela de Cristóbal Montoro, que en aquell moment era ministre d'Hisenda. L'arribada del PSOE a la Moncloa tampoc ha portat novetats, en part pel desacord existent, i la Generalitat -a diferència d'altres etapes- tampoc ha liderat el debat entre les autonomies. El context electoral del 2023 impedirà qualsevol novetat en aquest sentit fins la propera legislatura.
L'encarregat d'obrir l'esmorzarha estat Campuzano, que ha ressaltat que el dèficit fiscal és un dels factors que es troben en l'origen del procés, i que per tant és bo parlar-ne. Campuzano és un dels fundadors d'Acció Catalana, entitat que es va posar en marxa en una trobada a Reus a principis d'octubre. Està prevista una nova cita en els propers mesos a Figueres, previsiblement amb la participació del filòsof Daniel Innenarity. Poc després de la primera trobada d'Acció Catalana, el president Pere Aragonès va posar-se en contacte amb Campuzano per situar-lo al capdavant de Drets Socials, conselleria que abans ocupava Violant Cervera, de Junts. A l'esmorzar també hi han assistit Ferran Bel i Sergi Miquel, diputats del PDECat a Madrid.
En aquest sentit, Puig ha posat de manifest l'existència d'una dinàmica -constatada també pel Cercle d'Economia- basada en construir una "megalòpoli" a Madrid, i que això influeix en tota la resta. El primer tram del debat ha estat protagonitzat pels mètodes de càlcul del dèficit fiscal, que són el flux monetari i el de càrrega-benefici. Puig ha posat de manifest que la publicació de les balances fiscals sempre ha estat complexa per part de l'Estat, mentre que Amat ha recordat que Catalunya aporta el 19% del total dels ingressos del sistema espanyol, però que aquest percentatge no té un retorn equitatiu. Un dels problemes és la territorialització de les dades, perquè això reparteix entre totes les autonomies despeses que tenen com a epicentre Madrid, on hi ha més organismes públics i també més funcionaris que hi treballen.
Quina és la xifra exacta? Amat ha remarcat que es troba entre els 10.000 i els 20.000 milions d'euros, perquè estan subjectes a decisions que no tenen per què ser objectives. A diferència d'Alemanya, ha insistit, no es respecta el criteri d'ordinalitat: en el cas de Baviera, continua sent la regió que més rep, tot i que la riquesa es reparteix de manera equitativa. Un cop es fan les redistribucions a l'Estat, Catalunya passa a ser la dotzena comunitat després d'erigir-se en la quarta amb el PIB per càpita. "Hi ha qui creu que a Catalunya lliguem els gossos amb llonganisses, però aquí hi ha molta pobresa", ha indicat l'economista. El debat, segons ell, s'ha de centrar en veure que no hi ha "casos similars" al món amb aquest decalatge.
Debat d'Acció Catalana amb el suport de Nació. Foto: Adrià Costa Rifà
"És molt difícil convèncer Madrid de tot això", ha ampliat Puig. La diferència amb el País Basc és que tot l'espectre polític -amb l'excepció de Ciutadans- està a favor de mantenir el sistema de finançament singular. "La feina és construir-ho aquí", ha indicat el secretari de Fons Europeus, que ha recordat la proposta de pacte fiscal elevada per Artur Mas en el període 2010-2012, que incloïa una aportació solidària, a diferència del concert basc. En aquell moment, el PSC es va desmarcar del plantejament, perquè demanava un pacte fiscal "federal". La proposta va decaure quan Mariano Rajoy va tancar la porta a negociar el nou model de finançament singular, i va arrencar la fase àlgida del procés, que ss'havia encetat amb la gran manifestació del 2012.
Puig, en un apunt històric sobre la Transició, ha qualificat de "llegenda" que a Catalunya -i, en concret, a Jordi Pujol- se li oferís el concert econòmic. Qui negociava aquest assumpte era Ramon Trias Fargas, que tenia una "obsessió" amb el dèficit fiscal i que va imprimir el segell en la part econòmica de l'Estatut. "Hi havia molta pressa per aprovar-lo. Era un moment polític molt fluid, no se sabia si la democratització culminaria i si les autonomies veurien la llum", ha rememorat Puig, que ha recordat que Trias Fargas va constatar com a Madrid només volien repartir les "escorrialles" a Catalunya. "Ens han fallat les idees clares i la paciència", ha diagnosticat l'economista, en comparació amb el País Basc i el concert econòmic.
"La gran diferència és qui recapta els diners", ha indicat el també secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus. L'òptim, ha ressaltat, seria fer "com els bascos". "Hem d'anar enrere, hi ha d'haver coordinació per tenir capacitat de negociació", ha apuntat Amat. El sistema de finançament està caducat des del 2014, que és l'any que s'havia de renovar sota la tutela de Cristóbal Montoro, que en aquell moment era ministre d'Hisenda. L'arribada del PSOE a la Moncloa tampoc ha portat novetats, en part pel desacord existent, i la Generalitat -a diferència d'altres etapes- tampoc ha liderat el debat entre les autonomies. El context electoral del 2023 impedirà qualsevol novetat en aquest sentit fins la propera legislatura.
El conseller Carles Campuzano i l'editor de Nació, Marc Basté, durant l'esmorzar. Foto: Adrià Costa Rifà
L'encarregat d'obrir l'esmorzarha estat Campuzano, que ha ressaltat que el dèficit fiscal és un dels factors que es troben en l'origen del procés, i que per tant és bo parlar-ne. Campuzano és un dels fundadors d'Acció Catalana, entitat que es va posar en marxa en una trobada a Reus a principis d'octubre. Està prevista una nova cita en els propers mesos a Figueres, previsiblement amb la participació del filòsof Daniel Innenarity. Poc després de la primera trobada d'Acció Catalana, el president Pere Aragonès va posar-se en contacte amb Campuzano per situar-lo al capdavant de Drets Socials, conselleria que abans ocupava Violant Cervera, de Junts. A l'esmorzar també hi han assistit Ferran Bel i Sergi Miquel, diputats del PDECat a Madrid.