11
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
16:48h
Horitzó principis del 2024. Aquest és el calendari que ha desgranat aquest dimarts el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a l'hora de plantejar l'acord de claredat. El procediment arrencarà aquest mateix abril, a través d'una sèrie de preguntes que seran respostes -de manera no conclusiva- per part d'un consell acadèmic i, després, es procedirà al debat amb els partits -es crearà una taula específica després de les municipals-, amb agents sectorials i també amb la ciutadania a través de focus groups de cent persones per vegueria. Un cop fet el debat, es procedirà a un informe final que serà elevat al consell executiu. En aquest punt ja s'haurà arribat a principis del 2024, previsiblement poc després de les eleccions espanyoles. A la taula de partits s'hi convocaran totes les formacions amb representació al Parlament menys Vox.
"El conflicte amb l'Estat porta massa temps bloquejat. Només podrem avançar de nou si identifiquem propostes noves, dirigides al conjunt del país, a la Catalunya sencera", ha ressaltat Aragonès en una compareixença extraordinària posterior al consell executiu. Aragonès ha definit com a "circular" el procés que es posarà en marxa, perquè comença i acaba al Govern, i també ha volgut posar l'accent en la pluralitat dels experts triats i en el fet que el procediment incorpori preguntes obertes per tal de definir un model concret per resoldre el conflicte. "Catalunya es mereix que hi hagi solucions sobre la taula, i la ciutadania es mereix que passem de parlar de problemes a parlar de solucions", ha remarcat el dirigent d'ERC.
El punt de partida, segons desgranen a Palau, és resoldre el conflicte polític a través d'una "proposta nova" que vagi dirigida al "conjunt del país", centrada en recollir la "pluralitat" de punts de vista que existeixen. El plantejament s'ha de basar, en tot cas, en "reprendre" els valors més essencials de la democràcia i també un component de voler "apoderar" la ciutadania. Amb aquestes premisses, l'acord es basa en "construir de forma conjunta" una resposta a la majoria que vol "decidir el futur del país". Una majoria que a Presidència xifren en el 80%, i que hauria de rebre un plantejament concret que "tradueixi" aquest percentatge de manera específica.
Abans del 2024, el Govern formularà preguntes sobre com hauria de ser el referèndum acordat. Passaran per una reunió del consell executiu i també per un consell acadèmic, i després -a través d'un primer informe- ja arrencarà el debat social, que es dividirà en tres parts: taula de partits, sectorials i ciutadania. Un cop fet tot això s'elaborarà un informe final que servirà per elevar la proposta al govern espanyol. Les primeres respostes, en tot cas, arribaran del consell acadèmic, format per experts i encapçalat per Marc Sanjaume. Hi haurà politòlegs i experts en dret provinents de diferents tradicions polítiques. El primer informe serà obert, no conclusiu, que aporti "diferents" opcions. A partir d'aquí se celebrarà un debat per veure quina opció genera més consens en el conjunt de la societat. La taula de partits arrencarà després de les municipals.
Al marge dels partits, hi haurà grups de 100 persones a cada vegueria que representin tot el territori específic per procedir al debat social. Es recollirà la informació i, a partir d'aquí, s'elaborarà un document final. Els acadèmics, en aquest punt, podran acotar els plantejaments. En base a aquest informe, el Govern hauria d'aprovar la proposta catalana d'acord de claredat. Tot el procediment s'emmiralla en processos que s'han fet en altres països. La idea, en tot cas, és que a principis del 2024 hi hagi totes les conclusions per ser elevades a la Moncloa.
Els partits han marcat distància amb la proposta d'Aragonès. Els comuns han retret que posi sobre la taula l'acord de claredat per interès polític, i que ho faci sense tenir un consens previ amb la resta de grups. El PSC ha dit que la claredat que planteja el president no és un tema que preocupi, avui dia, la ciutadania, i no han concretat si hi assistiran. Junts també s'hi ha mostrat en contra, i han recordat que el Parlament ja s'hi va mostrar en contra. Pel que fa a la CUP, ha criticat que es plantegi un acord basat en la possibilitat que l'Estat s'obrirà a pactar el dret d'autodeterminació de Catalunya, i tampoc ha garantit la seva presència a la trobada convocada pel president.
Aquesta Setmana Santa, en una entrevista a l'agència EFE, Aragonès ha insistit a Sánchez que convoqui la taula de diàleg malgrat l'escenari electoral que es viurà aquest 2023 arreu de l'Estat, primer amb les municipals i després amb les espanyoles. "Nosaltres tenim plena disposició per les reunions que facin falta i avançar en la resolució del conflicte", va assenyalar el president de la Generalitat. La mesa de negociació no es reuneix des del juliol, quan es van posar les bases de la reforma del codi penal aprovada al Congrés a finals del 2022 i que va servir per eliminar el delicte de sedició. El compromís era reunir-la abans que acabés l'any passat, però un cop modificat el marc legal Sánchez va donar per morta la taula davant l'inici d'un 2023 electoral.
▶️ #President@perearagones: "Per a l'Acord de Claredat, el Govern impulsarà la constitució d'un Consell Acadèmic format per experts en ciències socials i jurídiques. Un consell d'experts amb voluntat transversal, plural i diversa, coordinat pel professor de la UPF @marcsanjaume" pic.twitter.com/QDw7zT3x0B
— Govern. Generalitat (@govern) April 11, 2023
"El conflicte amb l'Estat porta massa temps bloquejat. Només podrem avançar de nou si identifiquem propostes noves, dirigides al conjunt del país, a la Catalunya sencera", ha ressaltat Aragonès en una compareixença extraordinària posterior al consell executiu. Aragonès ha definit com a "circular" el procés que es posarà en marxa, perquè comença i acaba al Govern, i també ha volgut posar l'accent en la pluralitat dels experts triats i en el fet que el procediment incorpori preguntes obertes per tal de definir un model concret per resoldre el conflicte. "Catalunya es mereix que hi hagi solucions sobre la taula, i la ciutadania es mereix que passem de parlar de problemes a parlar de solucions", ha remarcat el dirigent d'ERC.
El punt de partida, segons desgranen a Palau, és resoldre el conflicte polític a través d'una "proposta nova" que vagi dirigida al "conjunt del país", centrada en recollir la "pluralitat" de punts de vista que existeixen. El plantejament s'ha de basar, en tot cas, en "reprendre" els valors més essencials de la democràcia i també un component de voler "apoderar" la ciutadania. Amb aquestes premisses, l'acord es basa en "construir de forma conjunta" una resposta a la majoria que vol "decidir el futur del país". Una majoria que a Presidència xifren en el 80%, i que hauria de rebre un plantejament concret que "tradueixi" aquest percentatge de manera específica.
Abans del 2024, el Govern formularà preguntes sobre com hauria de ser el referèndum acordat. Passaran per una reunió del consell executiu i també per un consell acadèmic, i després -a través d'un primer informe- ja arrencarà el debat social, que es dividirà en tres parts: taula de partits, sectorials i ciutadania. Un cop fet tot això s'elaborarà un informe final que servirà per elevar la proposta al govern espanyol. Les primeres respostes, en tot cas, arribaran del consell acadèmic, format per experts i encapçalat per Marc Sanjaume. Hi haurà politòlegs i experts en dret provinents de diferents tradicions polítiques. El primer informe serà obert, no conclusiu, que aporti "diferents" opcions. A partir d'aquí se celebrarà un debat per veure quina opció genera més consens en el conjunt de la societat. La taula de partits arrencarà després de les municipals.
Al marge dels partits, hi haurà grups de 100 persones a cada vegueria que representin tot el territori específic per procedir al debat social. Es recollirà la informació i, a partir d'aquí, s'elaborarà un document final. Els acadèmics, en aquest punt, podran acotar els plantejaments. En base a aquest informe, el Govern hauria d'aprovar la proposta catalana d'acord de claredat. Tot el procediment s'emmiralla en processos que s'han fet en altres països. La idea, en tot cas, és que a principis del 2024 hi hagi totes les conclusions per ser elevades a la Moncloa.
Rebuig (per ara) del Parlament
Aragonès va plantejar per primera vegada l'acord de claredat en el marc del debat de política general celebrat el setembre de l'any passat al Parlament. El president va veure com la cambra catalana rebutjava la proposta, però això no ha estat motiu per desistir. En el discurs de Sant Esteve, el dirigent d'ERC hi va tornar a insistir, malgrat que la correlació de forces no havia canviat i el plantejament continua sense tenir el suport suficient. En una entrevista fa dues setmanes a la SER Catalunya va assenyalar que, abans de plantejar l'acord de claredat a Pedro Sánchez, vol tenir l'aval del Parlament. Només els comuns hi han mostrat cert interès, mentre que la CUP i Junts s'hi han posicionat en contra en reiterades ocasions.Els partits han marcat distància amb la proposta d'Aragonès. Els comuns han retret que posi sobre la taula l'acord de claredat per interès polític, i que ho faci sense tenir un consens previ amb la resta de grups. El PSC ha dit que la claredat que planteja el president no és un tema que preocupi, avui dia, la ciutadania, i no han concretat si hi assistiran. Junts també s'hi ha mostrat en contra, i han recordat que el Parlament ja s'hi va mostrar en contra. Pel que fa a la CUP, ha criticat que es plantegi un acord basat en la possibilitat que l'Estat s'obrirà a pactar el dret d'autodeterminació de Catalunya, i tampoc ha garantit la seva presència a la trobada convocada pel president.
Aquesta Setmana Santa, en una entrevista a l'agència EFE, Aragonès ha insistit a Sánchez que convoqui la taula de diàleg malgrat l'escenari electoral que es viurà aquest 2023 arreu de l'Estat, primer amb les municipals i després amb les espanyoles. "Nosaltres tenim plena disposició per les reunions que facin falta i avançar en la resolució del conflicte", va assenyalar el president de la Generalitat. La mesa de negociació no es reuneix des del juliol, quan es van posar les bases de la reforma del codi penal aprovada al Congrés a finals del 2022 i que va servir per eliminar el delicte de sedició. El compromís era reunir-la abans que acabés l'any passat, però un cop modificat el marc legal Sánchez va donar per morta la taula davant l'inici d'un 2023 electoral.