09
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
11
d'abril
a les
12:58h
L'eclosió de la intel·ligència artificial (IA) obre un horitzó d'oportunitats extraordinàries per a la humanitat. Però també planteja un seguit de riscos en un moment en què el seu desenvolupament és exponencial i no existeix una regulació del sector. Una IA desfermada pot suposar una amenaça en molts àmbits de la nostra vida i el debat sobre com gestionar el seu creixement està obert. L'aparició del ChatGPT ha encès totes les alarmes i ha mobilitzat molts experts per advertir d'un ús descontrolat d'aquesta eina.
Manuel Sanromà (Tarragona, 1956), doctor en Astrofísica i llicenciat en Humanitats, i també professor de Matemàtica Aplicada a la Universitat Rovira i Virgili, ha estat director del Consorci Administració Oberta de Catalunya i és un dels nostres experts en noves tecnologies. Va ser patró fundador del domini .CAT. També va és membre fundador de Tinet (Tarragona Internet), la primera xarxa ciutadana a internet a l'Estat. Ara és un dels impulsors de l'entitat Civicai.cat, nascuda per conscienciar sobre la necessitat de regular la IA. Va ser fundador de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i és fill predilecte de la Ciutat de Tarragona.
- Per què ha sorgit l'associació Civicai?
- Ha sorgit a partir de l'explosió de la intel·ligència artificial generativa, per entendre'ns, el ChatGPT, que ha estat com un geni que ha sortit de la llum. Les llums serien els laboratoris. De fet, la IA ja l'estàvem fent servir sense adonar-nos-en. La traducció automàtica actual, que és tan bona, ja és intel·ligència articifial, però entrenada per una cosa concreta. La classificació de fotos que fa Google, que poses fotografies teves de quan eres jove i quan ets gran i et diu qui ets tu, és intel·ligència artificial. Però són coses innòcues. Això ha canviat fa quatre mesos.
- Què ha passat?
- L'associació sorgeix perquè des del 30 de novembre hi ha hagut, amb el ChatGPT, un esclat de l'impacte social de la IA. Un impacte impulsat per científics, laboratoris i empreses que tenen els seus interessos. Després hi ha uns governs que han de regular, però que tenen els seus tempos i la seva agenda. Fa quatre mesos d'això i encara no han reaccionat. I després estem nosaltres, els milions d'humans que ens ho estem mirant. I davant d'aquest tsunami que ve, sorgeix la idea que, si no ens organitzem, malament. Si no generem sensibilització, opinió pública, prendrem mal. Aquest és l'origen.
- Expliqui què és el ChatGPT.
- És un generador de frases, el que es coneix com a large language model, un model de llenguatge molt gran. És un sistema format per ordinadors i programes que genera frases que lingüísticament tenen tot el sentit, la qual cosa no vol dir que siguin veritat. Aquestes frases es generen a partir d'un coneixement que tenen, creat per unes màquines que han estat llegint tot el que la humanitat ha escrit.
- Com ho fan per aprendre?
- Per exemple, si la llengua catalana té 100.000 paraules, posem per cas, quina és la probabilitat que cada una d'elles en tingui una altra al darrera d'ella. En aquesta conversa que estem tenint, la paraula sexe segurament no apareixerà. La paraula política ja és més probable. Quan tu fas una pregunta a aquest sistema, la pregunta conté unes paraules clau que la màquina analitza i diu que després de "política" apareixerà aquesta altra. I va generant el que els qui ho menyspreen qualifiquen de cacatua probabilística. Genera llenguatge a partir del que sap, però quan li fas una pregunta, et genera un discurs que després li vas preguntant sobre allò i acabes tenint una sensació que estàs parlant amb algú que entén el que estàs dient.
- I és realment així?
- De fet, ja hi ha experiments fets amb persones que demostren que el Chat GPT entén el llenguatge com un nen de 9 o 10 anys.
Manuel Sanromà: "Quan la tecnologia toca el llenguatge, és un salt". Foto: Paula Roque
- Això és molt inquietant.
- És inquietant, entre d'altres coses, perquè sembla ser que la nova versió ja ho entén com un noi de 15 anys. Aquesta entrevista la podrà fer a un Chat GPT versió 8 d'aquí a un any i et respondrà millor que jo. Tindrà opinió pròpia? No ho sé. Però que sabrà més que jo, segur. On està el límit entre la comprensió, el raonament, la creativitat fins i tot, i la pura lexicografia? S'ha tocat per primer cop el moll de l'os del ser humà. Fins ara, la tecnologia era pur instrument. Quan la tecnologia toca el llenguatge, és un salt. Li explicaré una cosa que em va passar amb un capellà.
- A veure.
- No coneixia el que era el ChatGPT. Vaig demanar a l'aplicació si em podia fer el sermó de diumenge vinent. I em contesta: "Sí, esclar. Diumenge que ve és el segon diumenge de quaresma". Sap en quin dia estàs i respon quines són les lectures i proposa un possible sermó. El capellà al·lucinava. Això m'ho va fer en castellà perquè a la pregunta moltes paraules eren similars al castellà. Li vaig demanar en català: "Mel" pots fer en català? No vaig posar apòstrof al "me'l" i la màquina em contesta que les lectures parlen del treball. Les abelles produeixen mel...". O sigui, entén que li pregunto sobre la mel. I va fer un sermó perfecte sobre el diumenge i la mel. La màquina potser no pensa, però ja pensarà.
- Déu n'hi do.
- Ara estan sortint fotografies en IA del Papa. Es fan vídeos curts. Però en cosa de pocs anys, qualsevol podrà fer un vídeo sencer de nosaltres dos assassinant algú. O d'un grup de pakistanesos violant algú. En el terreny econòmic, els efectes ja es fan notar. Tots els acomiadaments que es produeixen a Silicon Valley els hem d'entendre en clau que la indústria de les tecnologies de la informació s'està reconfigurant. Sobra gent d'un determinat tipus i falta gent de IA de matemàtiques o d'altres sectors.
- Podem estar al davant d'un canvi de percepció de la realitat?
- Sí. Podem estar davant la creació de realitats alternatives.
- Les fake news poden acabar sent una anècdota irrellevant?
- Això és una cosa molt més potent. El que està venint i el que ja hi ha. Als Estats Units en aquests moments hi ha milions de persones que creuen que la Hillary Clinton menja nens a la nit. Són les teories Qanon. I això s'ha creat amb xarxes socials i quatre manipulacions. Amb aquestes eines hi ha gent que pot creure que ha vist a la mare de Déu. El canvi que implica ja és aquí. Si no ens afanyem a regular la IA, podem perdre el sentit de la realitat es pot produir en qüestió de molt pocs anys.
- Com es pot fer perquè la societat civil sigui conscient del que ens juguem amb el desenvolupament de la IA?
- És molt important que el món dels mitjans sigui conscient que estem davant d'una eina potentíssima. Són eines que no es poden aturar. Jo he signat el manifest dels científics, però aturar-les no és possible. Per tant, sensibilització a la societat a través dels mitjans, sensibilització a través d'associacions com la nostra. Nosaltres hem aparegut perquè entre els grans dinosaures que s'estan queixalant per ocupar l'espai, els científics que van pel seu cantó i els governs que no saben on són, hi ha un espai que és el dels ciutadans. El de la participació ciutadana. Com a la Marsellesa: "Ciutadans, organitzem-nos". No ens hem d'empassar el que vingui dels grans dinosaures, ni dels científics, que tenen una agenda pròpia, però tampoc dels governs, ni tan sols dels democràtics.
Manuel Sanromà ha impulsat l'associació Civicai.cat. Foto: Paula Roque
- Aquest sembla un dels grans temes del nostre futur.
- Sens dubte. Jo, que aquests dies tinc els nets a casa, entre 0 i 4 anys, penso que mai havia pogut fer alguna cosa directament per ells com ara. Perquè a ells, que viuran 100 anys, les decisions que es prenguin ara en aquest tema impactarà de manera directa en les seves vides.
- En quin àmbit de les nostres vides tindrà més efectes? En el mercat laboral?
- En el mercat laboral ja està impactant de ple. En els call center, per exemple. Estem farcits d'aquestes trucades contínues que rebem. Això ho pot fer millor una màquina, i més amablement i sabent a qui no s'ha de tornar a trucar i a qui se li ha de passar a una altra veu. En aquells treballs més creatius serà diferent. El transport canviarà a la llarga. Jo pensava que no veuria els cotxes autònoms. Ara estic segur que sí. Aquesta pròxima dècada. Aquestes màquines poden ajudar a la conducció autònoma millor que els humans. L'únic que cal posar-los és normes ètiques. Què fem els humans si conduïm i ens trobem davant un cotxet de nens? Les màquines, si no tenen ètica, eliminen els més febles. Hem de pensar en el que deia Kant, que parlava d'una veu interna que li deia que no havia de matar, que als avis se'ls ha de cuidar i als nens se'ls ha de protegir. A la IA li hem de posar regles. En les feines creatives els canvis trigaran més, però no sé què dir-te.
- Sovint s'ha sacralitzat la ciència. Però el tema de la IA planteja l'escenari d'una ciència sense ètica. Una perspectiva massa arriscada?
- La ciència és una eina que tenim els humans i és un producte de la intel·ligència dels humans. Però l'ètica és un altre producte de la intel·ligència i sense ella els humans no seríem el que som. Hauríem de ser capaços de tatuar l'ètica en la intel·ligència artificial, de manera que no ens en poguéssim desfer. Isaac Asimov plasmava en les seves novel·les de les tres lleis de la robòtica. La primera és que cap robot mai per acció o omissió farà mal als humans. Segona llei: una màquina ha d'obeir les ordres dels humans sempre que no vagin contra la primera llei. I la tercera: que un robot es protegirà a ell mateix sempre que no entri en contradicció amb les dues primeres lleis. És a dir, primer van els humans. Ho hem de tenir clar perquè no es produeixi un escenari com a 2001: una odissea a l'espai, una màquina que és més llesta que els humans i decideix prescindir-ne.
- El concepte de temps es pot veure modificat?
- El concepte de temps és un concepte humà per entendre el canvi. Jo soc físic de formació. Com mesurem el canvi? Necessitem una variable que és el temps. No és un invent dels déus. Si les màquines poden ser més intel·ligents que els humans, poden ser més intel·ligents que Einstein. La grandesa d'Einstein, que ara fa cent anys que va ser a Barcelona, és que ens va fer pensar en conceptes que mai se'ns havien passat pel cap. Pensàvem que el temps era absolut i no ho és. El nostre temps imaginat és relatiu. L'espai és relatiu.
- El populisme autoritari pot trobar més armes per ser letal en aquest context? Penso ara en el que deia de Qanon i el moviment trumpià.
- Donald Trump és el contrari de la Intel·ligència Artificial. És estupidesa natural. La IA és perpendicular a Trump. És un idiota natural. Només cal recordar la frase de Schiller: "Contra l'estupidesa, els déus lluiten en va". A veure, és evident que el populisme autoritari intentarà apropiar-se de la IA, ja ho està fent. Però la IA també és una gran eina per a la democràcia. Pot ser un instrument per consensuar i arribar a acords després de reunions grupals. Augmenta la productivitat democràtica i la participació ciutadana.
- La IA té riscos. Però també oportunitats. Quins altres impactes creu que també seran positius?
- En els propers anys podem preveure una eclosió de la ciència en tots els ordres. Entre altres coses perquè aquestes eines com el ChatGPT alliberaran els científics d'una part importantíssima del seu temps. La ciència donarà un salt endavant. En la física, en la química, en la ciència biomèdica. Malalties que no sabíem com curar trobaran remei. No perquè les màquines ens ho diguin, sinó perquè trauran feina als científics i aquests milloraran la seva productivitat. La IA millorarà la productivitat. En el que dèiem abans sobre el mercat de treball, es perdran llocs d'ocupació? Sí, però augmentarà la productivitat i els rendiments. Amb aquest increment, què fem? Doncs, en primer lloc, protegir els qui han perdut el lloc de treball.
- Quines mesures urgents proposarien per controlar la IA?
- Ho estem debatent aquests dies. Però els governs, sobretot a Europa, on són els amos de les regulacions, en lloc de prohibir, haurien de fer altres coses. Ara acaben de dir que el govern italià es plantejava prohibir l'ús del ChatGPT. En fi, el titular ja fa riure... Hi ha unes eines informàtiques, les VPN (Virtual Private Network), que bàsicament creen un túnel d'informació directament adreçat als Estats Units, per exemple. Saltant-se les fronteres. Una mesura que s'hauria de fer ràpidament, que vol dir abans d'acabar l'any, d'una Agència Europea de Regulació de la IA. Nosaltres tenim fins i tot el nom: AERIA, que funciona en francès, espanyol i italià, que amb participació ciutadana, governamental, dels experts i de les empreses, quatre potes, reguli la implantació social de la IA. Igual que es regula l'energia nuclear.
- L'eclosió de la IA pot ser un aliat per a la llengua catalana?
- Dependrà de nosaltres. El català no ha patit ni s'ha mantingut per cap tecnologia. Potser li han fet mal els menysteniments que les persecucions. És allò de Suárez quan va dir que no entenia com es podien ensenyar matemàtiques en català. Jo això m'ho he trobat, eh. En un debat amb col·legues astrònoms, quan va saber que jo ensenyava en català, un company catedràtic em va dir: "Però tu de què dones classes, d'astronomia o de català?". Això un catedràtic espanyol d'esquerres i viatjat!
- Al·lucinant.
- Per tant, el català serà el que és perquè els catalans el defensem. Això en primer lloc. Punt número dos: les tecnologies sempre són aliades dels petits espavilats més que dels grans talossos. Si ho sabem fer, la IA serà una aliada. I punt número tres: fins ara no ho hem fet gens malament. El català té una presència important a les xarxes. Tenim el domini .cat, del qual em sento orgullós perquè en soc un dels fundadors.
Manel Sanromà durant l'entrevista, a la cafeteria Laie.
- I per acabar, permeti'm que escombri una mica cap a casa. En aquesta emergència de la intel·ligència artificial, quin espai li quedarà al periodisme?
- El periodista no ha de dependre de la tecnologia. Aquestes eines li permeten al periodista de ser més potent. Fins i tot de dependre menys dels mitjans. En una democràcia, són una peça clau. El periodista el que ha de tenir és una formació sòlida i unes eines robustes. Jo sempre veig l'ampolla mig plena. Els qui, com esteu fent vosaltres, intenteu interpretar el món sou més necessaris que mai.
Manuel Sanromà (Tarragona, 1956), doctor en Astrofísica i llicenciat en Humanitats, i també professor de Matemàtica Aplicada a la Universitat Rovira i Virgili, ha estat director del Consorci Administració Oberta de Catalunya i és un dels nostres experts en noves tecnologies. Va ser patró fundador del domini .CAT. També va és membre fundador de Tinet (Tarragona Internet), la primera xarxa ciutadana a internet a l'Estat. Ara és un dels impulsors de l'entitat Civicai.cat, nascuda per conscienciar sobre la necessitat de regular la IA. Va ser fundador de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i és fill predilecte de la Ciutat de Tarragona.
- Per què ha sorgit l'associació Civicai?
- Ha sorgit a partir de l'explosió de la intel·ligència artificial generativa, per entendre'ns, el ChatGPT, que ha estat com un geni que ha sortit de la llum. Les llums serien els laboratoris. De fet, la IA ja l'estàvem fent servir sense adonar-nos-en. La traducció automàtica actual, que és tan bona, ja és intel·ligència articifial, però entrenada per una cosa concreta. La classificació de fotos que fa Google, que poses fotografies teves de quan eres jove i quan ets gran i et diu qui ets tu, és intel·ligència artificial. Però són coses innòcues. Això ha canviat fa quatre mesos.
- Què ha passat?
- L'associació sorgeix perquè des del 30 de novembre hi ha hagut, amb el ChatGPT, un esclat de l'impacte social de la IA. Un impacte impulsat per científics, laboratoris i empreses que tenen els seus interessos. Després hi ha uns governs que han de regular, però que tenen els seus tempos i la seva agenda. Fa quatre mesos d'això i encara no han reaccionat. I després estem nosaltres, els milions d'humans que ens ho estem mirant. I davant d'aquest tsunami que ve, sorgeix la idea que, si no ens organitzem, malament. Si no generem sensibilització, opinió pública, prendrem mal. Aquest és l'origen.
- Expliqui què és el ChatGPT.
- És un generador de frases, el que es coneix com a large language model, un model de llenguatge molt gran. És un sistema format per ordinadors i programes que genera frases que lingüísticament tenen tot el sentit, la qual cosa no vol dir que siguin veritat. Aquestes frases es generen a partir d'un coneixement que tenen, creat per unes màquines que han estat llegint tot el que la humanitat ha escrit.
"El ChatGPT entén el llenguatge com un nen de 9 o 10 anys i sembla que la nova versió ja l'entén com un de 15"
- Com ho fan per aprendre?
- Per exemple, si la llengua catalana té 100.000 paraules, posem per cas, quina és la probabilitat que cada una d'elles en tingui una altra al darrera d'ella. En aquesta conversa que estem tenint, la paraula sexe segurament no apareixerà. La paraula política ja és més probable. Quan tu fas una pregunta a aquest sistema, la pregunta conté unes paraules clau que la màquina analitza i diu que després de "política" apareixerà aquesta altra. I va generant el que els qui ho menyspreen qualifiquen de cacatua probabilística. Genera llenguatge a partir del que sap, però quan li fas una pregunta, et genera un discurs que després li vas preguntant sobre allò i acabes tenint una sensació que estàs parlant amb algú que entén el que estàs dient.
- I és realment així?
- De fet, ja hi ha experiments fets amb persones que demostren que el Chat GPT entén el llenguatge com un nen de 9 o 10 anys.
- Això és molt inquietant.
- És inquietant, entre d'altres coses, perquè sembla ser que la nova versió ja ho entén com un noi de 15 anys. Aquesta entrevista la podrà fer a un Chat GPT versió 8 d'aquí a un any i et respondrà millor que jo. Tindrà opinió pròpia? No ho sé. Però que sabrà més que jo, segur. On està el límit entre la comprensió, el raonament, la creativitat fins i tot, i la pura lexicografia? S'ha tocat per primer cop el moll de l'os del ser humà. Fins ara, la tecnologia era pur instrument. Quan la tecnologia toca el llenguatge, és un salt. Li explicaré una cosa que em va passar amb un capellà.
- A veure.
- No coneixia el que era el ChatGPT. Vaig demanar a l'aplicació si em podia fer el sermó de diumenge vinent. I em contesta: "Sí, esclar. Diumenge que ve és el segon diumenge de quaresma". Sap en quin dia estàs i respon quines són les lectures i proposa un possible sermó. El capellà al·lucinava. Això m'ho va fer en castellà perquè a la pregunta moltes paraules eren similars al castellà. Li vaig demanar en català: "Mel" pots fer en català? No vaig posar apòstrof al "me'l" i la màquina em contesta que les lectures parlen del treball. Les abelles produeixen mel...". O sigui, entén que li pregunto sobre la mel. I va fer un sermó perfecte sobre el diumenge i la mel. La màquina potser no pensa, però ja pensarà.
- Déu n'hi do.
- Ara estan sortint fotografies en IA del Papa. Es fan vídeos curts. Però en cosa de pocs anys, qualsevol podrà fer un vídeo sencer de nosaltres dos assassinant algú. O d'un grup de pakistanesos violant algú. En el terreny econòmic, els efectes ja es fan notar. Tots els acomiadaments que es produeixen a Silicon Valley els hem d'entendre en clau que la indústria de les tecnologies de la informació s'està reconfigurant. Sobra gent d'un determinat tipus i falta gent de IA de matemàtiques o d'altres sectors.
"Una mesura urgent seria crear una Agència Europea de Regulació de la IA abans d'acabar l'any"
- Podem estar al davant d'un canvi de percepció de la realitat?
- Sí. Podem estar davant la creació de realitats alternatives.
- Les fake news poden acabar sent una anècdota irrellevant?
- Això és una cosa molt més potent. El que està venint i el que ja hi ha. Als Estats Units en aquests moments hi ha milions de persones que creuen que la Hillary Clinton menja nens a la nit. Són les teories Qanon. I això s'ha creat amb xarxes socials i quatre manipulacions. Amb aquestes eines hi ha gent que pot creure que ha vist a la mare de Déu. El canvi que implica ja és aquí. Si no ens afanyem a regular la IA, podem perdre el sentit de la realitat es pot produir en qüestió de molt pocs anys.
- Com es pot fer perquè la societat civil sigui conscient del que ens juguem amb el desenvolupament de la IA?
- És molt important que el món dels mitjans sigui conscient que estem davant d'una eina potentíssima. Són eines que no es poden aturar. Jo he signat el manifest dels científics, però aturar-les no és possible. Per tant, sensibilització a la societat a través dels mitjans, sensibilització a través d'associacions com la nostra. Nosaltres hem aparegut perquè entre els grans dinosaures que s'estan queixalant per ocupar l'espai, els científics que van pel seu cantó i els governs que no saben on són, hi ha un espai que és el dels ciutadans. El de la participació ciutadana. Com a la Marsellesa: "Ciutadans, organitzem-nos". No ens hem d'empassar el que vingui dels grans dinosaures, ni dels científics, que tenen una agenda pròpia, però tampoc dels governs, ni tan sols dels democràtics.
- Aquest sembla un dels grans temes del nostre futur.
- Sens dubte. Jo, que aquests dies tinc els nets a casa, entre 0 i 4 anys, penso que mai havia pogut fer alguna cosa directament per ells com ara. Perquè a ells, que viuran 100 anys, les decisions que es prenguin ara en aquest tema impactarà de manera directa en les seves vides.
- En quin àmbit de les nostres vides tindrà més efectes? En el mercat laboral?
- En el mercat laboral ja està impactant de ple. En els call center, per exemple. Estem farcits d'aquestes trucades contínues que rebem. Això ho pot fer millor una màquina, i més amablement i sabent a qui no s'ha de tornar a trucar i a qui se li ha de passar a una altra veu. En aquells treballs més creatius serà diferent. El transport canviarà a la llarga. Jo pensava que no veuria els cotxes autònoms. Ara estic segur que sí. Aquesta pròxima dècada. Aquestes màquines poden ajudar a la conducció autònoma millor que els humans. L'únic que cal posar-los és normes ètiques. Què fem els humans si conduïm i ens trobem davant un cotxet de nens? Les màquines, si no tenen ètica, eliminen els més febles. Hem de pensar en el que deia Kant, que parlava d'una veu interna que li deia que no havia de matar, que als avis se'ls ha de cuidar i als nens se'ls ha de protegir. A la IA li hem de posar regles. En les feines creatives els canvis trigaran més, però no sé què dir-te.
- Sovint s'ha sacralitzat la ciència. Però el tema de la IA planteja l'escenari d'una ciència sense ètica. Una perspectiva massa arriscada?
- La ciència és una eina que tenim els humans i és un producte de la intel·ligència dels humans. Però l'ètica és un altre producte de la intel·ligència i sense ella els humans no seríem el que som. Hauríem de ser capaços de tatuar l'ètica en la intel·ligència artificial, de manera que no ens en poguéssim desfer. Isaac Asimov plasmava en les seves novel·les de les tres lleis de la robòtica. La primera és que cap robot mai per acció o omissió farà mal als humans. Segona llei: una màquina ha d'obeir les ordres dels humans sempre que no vagin contra la primera llei. I la tercera: que un robot es protegirà a ell mateix sempre que no entri en contradicció amb les dues primeres lleis. És a dir, primer van els humans. Ho hem de tenir clar perquè no es produeixi un escenari com a 2001: una odissea a l'espai, una màquina que és més llesta que els humans i decideix prescindir-ne.
"Gràcies a la IA, en els propers anys podem veure una eclosió de la ciència en tots els ordres"
- El concepte de temps es pot veure modificat?
- El concepte de temps és un concepte humà per entendre el canvi. Jo soc físic de formació. Com mesurem el canvi? Necessitem una variable que és el temps. No és un invent dels déus. Si les màquines poden ser més intel·ligents que els humans, poden ser més intel·ligents que Einstein. La grandesa d'Einstein, que ara fa cent anys que va ser a Barcelona, és que ens va fer pensar en conceptes que mai se'ns havien passat pel cap. Pensàvem que el temps era absolut i no ho és. El nostre temps imaginat és relatiu. L'espai és relatiu.
Manel Sanromà: "Donald Trump és el contrari de la IA. És estupidesa natural". Foto: Paula Roque
- El populisme autoritari pot trobar més armes per ser letal en aquest context? Penso ara en el que deia de Qanon i el moviment trumpià.
- Donald Trump és el contrari de la Intel·ligència Artificial. És estupidesa natural. La IA és perpendicular a Trump. És un idiota natural. Només cal recordar la frase de Schiller: "Contra l'estupidesa, els déus lluiten en va". A veure, és evident que el populisme autoritari intentarà apropiar-se de la IA, ja ho està fent. Però la IA també és una gran eina per a la democràcia. Pot ser un instrument per consensuar i arribar a acords després de reunions grupals. Augmenta la productivitat democràtica i la participació ciutadana.
- La IA té riscos. Però també oportunitats. Quins altres impactes creu que també seran positius?
- En els propers anys podem preveure una eclosió de la ciència en tots els ordres. Entre altres coses perquè aquestes eines com el ChatGPT alliberaran els científics d'una part importantíssima del seu temps. La ciència donarà un salt endavant. En la física, en la química, en la ciència biomèdica. Malalties que no sabíem com curar trobaran remei. No perquè les màquines ens ho diguin, sinó perquè trauran feina als científics i aquests milloraran la seva productivitat. La IA millorarà la productivitat. En el que dèiem abans sobre el mercat de treball, es perdran llocs d'ocupació? Sí, però augmentarà la productivitat i els rendiments. Amb aquest increment, què fem? Doncs, en primer lloc, protegir els qui han perdut el lloc de treball.
- Quines mesures urgents proposarien per controlar la IA?
- Ho estem debatent aquests dies. Però els governs, sobretot a Europa, on són els amos de les regulacions, en lloc de prohibir, haurien de fer altres coses. Ara acaben de dir que el govern italià es plantejava prohibir l'ús del ChatGPT. En fi, el titular ja fa riure... Hi ha unes eines informàtiques, les VPN (Virtual Private Network), que bàsicament creen un túnel d'informació directament adreçat als Estats Units, per exemple. Saltant-se les fronteres. Una mesura que s'hauria de fer ràpidament, que vol dir abans d'acabar l'any, d'una Agència Europea de Regulació de la IA. Nosaltres tenim fins i tot el nom: AERIA, que funciona en francès, espanyol i italià, que amb participació ciutadana, governamental, dels experts i de les empreses, quatre potes, reguli la implantació social de la IA. Igual que es regula l'energia nuclear.
"Les tecnologies sempre són aliades dels petits espavilats més que dels grans talossos. Si ho sabem fer, la IA serà una aliada del català"
- L'eclosió de la IA pot ser un aliat per a la llengua catalana?
- Dependrà de nosaltres. El català no ha patit ni s'ha mantingut per cap tecnologia. Potser li han fet mal els menysteniments que les persecucions. És allò de Suárez quan va dir que no entenia com es podien ensenyar matemàtiques en català. Jo això m'ho he trobat, eh. En un debat amb col·legues astrònoms, quan va saber que jo ensenyava en català, un company catedràtic em va dir: "Però tu de què dones classes, d'astronomia o de català?". Això un catedràtic espanyol d'esquerres i viatjat!
- Al·lucinant.
- Per tant, el català serà el que és perquè els catalans el defensem. Això en primer lloc. Punt número dos: les tecnologies sempre són aliades dels petits espavilats més que dels grans talossos. Si ho sabem fer, la IA serà una aliada. I punt número tres: fins ara no ho hem fet gens malament. El català té una presència important a les xarxes. Tenim el domini .cat, del qual em sento orgullós perquè en soc un dels fundadors.
- I per acabar, permeti'm que escombri una mica cap a casa. En aquesta emergència de la intel·ligència artificial, quin espai li quedarà al periodisme?
- El periodista no ha de dependre de la tecnologia. Aquestes eines li permeten al periodista de ser més potent. Fins i tot de dependre menys dels mitjans. En una democràcia, són una peça clau. El periodista el que ha de tenir és una formació sòlida i unes eines robustes. Jo sempre veig l'ampolla mig plena. Els qui, com esteu fent vosaltres, intenteu interpretar el món sou més necessaris que mai.