06
d'abril
del
2023
Actualitzat
a la
13:08h
"És un cas de lawfare de manual". Jordi Turull, secretari general de Junts, dijous de la setmana passada, poques hores després de la sentència condemnatòria a Laura Borràs. "Ha estat un procediment judicial ple d'irregularitats, de principi a final". Josep Rius, portaveu del partit, dilluns d'aquesta setmana, en resposta a les crítiques de l'independentisme -especialment d'ERC- a l'estratègia de defensa de Borràs, que demana ser restituïda al Parlament. La cúpula de la formació ha fet esforços manifestos per projectar, en públic, que el partit tanca files amb la seva presidenta. Però les veus discrepants amb la contundència discursiva utilitzada per Borràs i els seus afins comencen a aflorar, cap de tan autònoma com la de Magda Oranich, advocada i presidenta de la comissió de garanties de Junts, que haurà de pronunciar-se sobre el futur de Borràs quan la sentència sigui ferma. "La majoria de Junts pensa com jo", ha afirmat Oranich en una entrevista al diari Ara publicada aquest dijous.
Oranich fa dies que no es mossega la llengua, tot i que Turull li va reclamar un perfil baix en una reunió discreta després que l'advocada es prodigués en entrevistes als programes Cafès d'idees de RTVE i El Suplement de Catalunya Ràdio. Les reflexions d'Oranich, que va manifestar la setmana passada que "dimitir és de més dignitat" que demanar la restitució al Parlament -per rebatre les paraules de Borràs-, evidencien que al partit hi ha moltes veus que demanen un pas al costat de la presidenta. Una remor de fonts que la cúpula de la formació no pot contenir, a l'espera del que pugui decidir la Junta Electoral Central (JEC) i de com es pronunciïn els partits a la via de reforma del reglament del Parlament oberta pel PSC, que pretén acabar amb la interinitat a la cambra catalana. Tota els grups, a excepció de Junts, ja van demanar a la dirigent independentista que deixés pas.
Borràs va ser condemnada la setmana passada a quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental, després que la sentència acredités el fraccionament de contractes quan dirigiria la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Mentre la majoria dels grups parlamentaris neguen la persecució política i defineixen la sentència com un cas de corrupció, a la cúpula de Junts mantenen que és "un cas clar de lawfare". Els afins de Borràs fins i tot han demanat que s'aixequi la seva suspensió a la cambra catalana perquè la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -diuen- "descarta la corrupció". Així ho van manifestar aquest dimecres Aurora Madaula i Jaume Alonso-Cuevillas, en una intervenció per demanar la revocació de la suspensió de Borràs.
No va passar desapercebut que la compareixença de premsa al Parlament la lideressin Madaula -única representant de Junts a la mesa- i el diputat Cuevillas, dues figures de l'entorn més directe de Borràs. No hi eren presents ni Albert Batet, president del grup parlamentari, ni cap altre dirigent de la formació. Tant Madaula com Cuevillas van defensar que de la iniciativa registrada en tenien coneixement tant Turull com Batet, per bé que no es va acordar a l'executiva del partit. Els afins de Borràs fa dies que sostenen que la sentència del TSJC no acredita corrupció perquè no s'ha produït enriquiment personal. Borràs ha estat condemnada pels delictes de falsedat documental i prevaricació. Aquest últim tipus delictiu està inclòs en la carpeta de delictes de corrupció llistat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Turull s'ha limitat a descriure el cas Borràs com de "lawfare" i a projectar unitat al partit. El secretari general no desitja que la sentència trenqui els equilibris fràgils entre els diferents sectors de la formació, encara més en el trajecte cap a les eleccions municipals. Per això, no ha qüestionat la continuïtat de Borràs com a presidenta del partit, a qui va acompanyar davant del Parlament en la primera valoració posterior a la sentència. Però Turull no ha aconseguit contenir les veus discrepants que, més en privat que en públic, mostren la seva desaprovació amb l'exigència de restitució al Parlament que formula Borràs i el seu entorn.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també s'ha pronunciat sobre el cas Borràs en les últimes hores. En una entrevista a l'agència Efe, Aragonès ha retret a la presidenta de Junts que faci servir la "interinitat" a la presidència del Parlament com "una peça més de la seva estratègia personal de defensa" i li ha advertit que la causa independentista "no mereix quedar contaminada per la corrupció". El president català ha volgut ser "molt clar" respecte al cas Borràs, després d'assegurar que la condemna que afecta la presidenta de Junts "no és un cas de repressió política" contra l'independentisme sinó "una sentència amb uns fets provats i relacionats amb pràctiques de corrupció".
Al seu torn, la portaveu de PSC al Parlament, Alícia Romero, ha assegurat que Borràs hauria de fer "un pas al costat" i deixar la presidència de la cambra catalana, perquè la segona institució més important de Catalunya pugui "recuperar la normalitat". Romero ha acusat la presidenta de Junts de "patrimonialitzar" el Parlament i "posar la seva persona per davant de les institucions". "És molt poc honest i molt poc patriòtic", ha afegit.
La CUP ha exigit a Borràs que aturi "el xou mediàtic" i dimiteixi. "Està fent mal al moviment independentista", ha alertat el diputat Xavier Pellicer en una entrevista a l'ACN. Tot i això, els anticapitalistes rebutgen la proposta del PSC per cessar-la com a presidenta de la cambra perquè consideren que és un "nyap jurídic" fet "ad hoc" per interessos electoralistes.
Oranich fa dies que no es mossega la llengua, tot i que Turull li va reclamar un perfil baix en una reunió discreta després que l'advocada es prodigués en entrevistes als programes Cafès d'idees de RTVE i El Suplement de Catalunya Ràdio. Les reflexions d'Oranich, que va manifestar la setmana passada que "dimitir és de més dignitat" que demanar la restitució al Parlament -per rebatre les paraules de Borràs-, evidencien que al partit hi ha moltes veus que demanen un pas al costat de la presidenta. Una remor de fonts que la cúpula de la formació no pot contenir, a l'espera del que pugui decidir la Junta Electoral Central (JEC) i de com es pronunciïn els partits a la via de reforma del reglament del Parlament oberta pel PSC, que pretén acabar amb la interinitat a la cambra catalana. Tota els grups, a excepció de Junts, ja van demanar a la dirigent independentista que deixés pas.
Borràs va ser condemnada la setmana passada a quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental, després que la sentència acredités el fraccionament de contractes quan dirigiria la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Mentre la majoria dels grups parlamentaris neguen la persecució política i defineixen la sentència com un cas de corrupció, a la cúpula de Junts mantenen que és "un cas clar de lawfare". Els afins de Borràs fins i tot han demanat que s'aixequi la seva suspensió a la cambra catalana perquè la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -diuen- "descarta la corrupció". Així ho van manifestar aquest dimecres Aurora Madaula i Jaume Alonso-Cuevillas, en una intervenció per demanar la revocació de la suspensió de Borràs.
No va passar desapercebut que la compareixença de premsa al Parlament la lideressin Madaula -única representant de Junts a la mesa- i el diputat Cuevillas, dues figures de l'entorn més directe de Borràs. No hi eren presents ni Albert Batet, president del grup parlamentari, ni cap altre dirigent de la formació. Tant Madaula com Cuevillas van defensar que de la iniciativa registrada en tenien coneixement tant Turull com Batet, per bé que no es va acordar a l'executiva del partit. Els afins de Borràs fa dies que sostenen que la sentència del TSJC no acredita corrupció perquè no s'ha produït enriquiment personal. Borràs ha estat condemnada pels delictes de falsedat documental i prevaricació. Aquest últim tipus delictiu està inclòs en la carpeta de delictes de corrupció llistat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Turull s'ha limitat a descriure el cas Borràs com de "lawfare" i a projectar unitat al partit. El secretari general no desitja que la sentència trenqui els equilibris fràgils entre els diferents sectors de la formació, encara més en el trajecte cap a les eleccions municipals. Per això, no ha qüestionat la continuïtat de Borràs com a presidenta del partit, a qui va acompanyar davant del Parlament en la primera valoració posterior a la sentència. Però Turull no ha aconseguit contenir les veus discrepants que, més en privat que en públic, mostren la seva desaprovació amb l'exigència de restitució al Parlament que formula Borràs i el seu entorn.
Aragonès: "L'independentisme no mereix quedar contaminat per la corrupció"
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també s'ha pronunciat sobre el cas Borràs en les últimes hores. En una entrevista a l'agència Efe, Aragonès ha retret a la presidenta de Junts que faci servir la "interinitat" a la presidència del Parlament com "una peça més de la seva estratègia personal de defensa" i li ha advertit que la causa independentista "no mereix quedar contaminada per la corrupció". El president català ha volgut ser "molt clar" respecte al cas Borràs, després d'assegurar que la condemna que afecta la presidenta de Junts "no és un cas de repressió política" contra l'independentisme sinó "una sentència amb uns fets provats i relacionats amb pràctiques de corrupció".
Al seu torn, la portaveu de PSC al Parlament, Alícia Romero, ha assegurat que Borràs hauria de fer "un pas al costat" i deixar la presidència de la cambra catalana, perquè la segona institució més important de Catalunya pugui "recuperar la normalitat". Romero ha acusat la presidenta de Junts de "patrimonialitzar" el Parlament i "posar la seva persona per davant de les institucions". "És molt poc honest i molt poc patriòtic", ha afegit.
La CUP ha exigit a Borràs que aturi "el xou mediàtic" i dimiteixi. "Està fent mal al moviment independentista", ha alertat el diputat Xavier Pellicer en una entrevista a l'ACN. Tot i això, els anticapitalistes rebutgen la proposta del PSC per cessar-la com a presidenta de la cambra perquè consideren que és un "nyap jurídic" fet "ad hoc" per interessos electoralistes.