08
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
11
d'abril
a la
13:00h
La guerra a Ucraïna ha tingut un impacte clar en les finances de l'Estat no només en relació a la inflació, sinó també perquè ha reforçat les posicions militaristes del govern espanyol i això s'ha traduït en un increment en la despesa vinculada a aquest camp. El cert, però, és que aquest augment ja fa anys que va acumulant-se i, després de retallar-se la partida de defensa durant els anys d'austeritat, aquesta s'ha tornat a inflar un 48% des del 2016.
Fa escassos dies, el Ministeri d'Hisenda va publicar les dades de l'execució pressupostària del 2022 i aquesta evidencia que, computant tota la despesa militar, aquell any s'hi van destinar 26.019 milions. O el que és el mateix, 71,3 milions diaris. Això suposa un augment del 18% respecte el 2021 i 3.616 milions més que allò previst als pressupostos aprovats pel Congrés. Un cop més, no és una pràctica estranya que l'executiu central engreixi els recursos militars per la porta del darrere i sense aval parlamentari.
Aquestes quantitats no inclouen tan sols la despesa del Ministeri de Defensa, el qual va gastar l'any passat 13.287 milions. Aquesta és la quantitat que esgrimeix el govern espanyol per justificar que destina pocs recursos a la despesa militar, però el cert és que aquesta es troba dispersa en diversos departaments. El càlcul total s'ha fet a partir de la metodologia del Centre Delàs, el qual, seguint el criteri de l'OTAN, agrupa totes les partides executades del pressupost de l'àmbit militar i de l'exèrcit.
Aquestes engloben també les dels organismes autònoms del Ministeri de Defensa, el CNI, la Guàrdia Civil -un cos de naturalesa militar-, les partides per a investigació en el camp militar (atorgades pel Ministeri d'Indústria), les aportacions a organismes internacionals de caràcter militar (com l'OTAN, pagades pel Ministeri d'Afers Exteriors), les aportacions a l'Institut Social de les Forces Armades (ISFAS), les pensions a militars i els seus familiars, i les pensions de guerra. El Centre Delàs, a més, hi suma també una part del cost dels interessos del deute, en concret, el percentatge equivalent que representa el pressupost militar respecte del total. Si l'Estat s'endeuta per pagar armes, per què el cost dels interessos d'aquest deute no haurien de computar com a despesa militar?
Quant tenia pressupostat i quant va acabar gastant l'Estat, en cadascuna de les grans partides de caràcter militar, el 2022?
Dades en milions d'euros
Aquests 26.019 milions equivalen a l'1,96% del PIB de l'any passat. És a dir, que la promesa que va fer Pedro Sánchez fa un any a l'OTAN conforme s'assoliria el 2% del PIB en despesa militar el 2030 ja s'hauria acomplert vuit anys abans. Fins i tot si no es computen els interessos del deute, el percentatge del 2022 ja va ser molt proper, de l'1,82%. I atès que el pressupost del 2023 va augmentar les partides militars en prop d'un 12%, aquest 2% del PIB s'assolirà amb tota probabilitat aquest any sense ni tan sols haver de comptabilitzar-hi els interessos associats.
Així ha evolucionat la despesa militar executada per l'Estat, en relació al PIB, computant-hi els interessos del deute associats i sense comptar-los
Dades en milions d'euros
Sigui com sigui, les partides que realment s'estan inflant els darrers anys són bàsicament les del Ministeri de Defensa, aquelles més vinculades directament amb la infraestructura de guerra. I és que el departament de Margarita Robles va gastar l'any passat un 90% més que sis anys abans i, pel que fa al 2023, el seu pressupost inicial s'ha disparat un altre 26%. Una altra partida que creix enormement és la d'Indústria destinada a la investigació militar, la qual va disposar el 2022 de més de 1.000 milions d'euros, quasi el triple que tan sols tres anys abans. I de cara el 2023, el seu pressupost aprovat s'ha més que duplicat respecte l'anterior exercici.
Així ha evolucionat la despesa militar executada per l'Estat cada any, en cadascuna de les grans partides
Dades en milions d'euros
Es tracta d'increments sense precedents i sense el suport de la ciutadania. Segons una enquesta recent de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), un 62% de catalans creu que l'Estat gasta ja massa recursos en despesa militar i tan sols un 15% afirma que encara són massa pocs. I una altra enquesta feta pel CIS a nivell estatal fa un any, poc després de l'esclat de la guerra a Ucraïna, apuntava que tan sols els votants de partits de dretes donaven suport a la proposta del govern de PSOE i Podem d'augmentar aquestes partides.
I cap a on van aquests increments? En bona mesura cap a la compra de nou armament. Els anomenats programes especials d'armament, impulsats inicialment per José María Aznar i alimentats pels successius governs per finançar l'adquisició de maquinària militar molt cara en projecte plurianuals, ha incrementat el pressupost aquest 2023 de 2.298 milions a 4.902 milions. La previsió, a més, és accentuar l'augment en exercicis posteriors i, en els propers quatre, contempla una despesa de 20.367 milions per a aquests avions militars, fragates, submarins, tancs i altres vehicles i objectes militars.
Així es reparteixen els 20.000 milions en programes especials d'armament, entre 2023 i 2026
A la dreta de cada projecte, apareix en milions la quantitat total prevista a pagar els propers quatre anys, però el cost complet i el de cadascun d'aquests anys apareixen clicant o passant el cursor per damunt de d'ells
Fa escassos dies, el Ministeri d'Hisenda va publicar les dades de l'execució pressupostària del 2022 i aquesta evidencia que, computant tota la despesa militar, aquell any s'hi van destinar 26.019 milions. O el que és el mateix, 71,3 milions diaris. Això suposa un augment del 18% respecte el 2021 i 3.616 milions més que allò previst als pressupostos aprovats pel Congrés. Un cop més, no és una pràctica estranya que l'executiu central engreixi els recursos militars per la porta del darrere i sense aval parlamentari.
Aquestes quantitats no inclouen tan sols la despesa del Ministeri de Defensa, el qual va gastar l'any passat 13.287 milions. Aquesta és la quantitat que esgrimeix el govern espanyol per justificar que destina pocs recursos a la despesa militar, però el cert és que aquesta es troba dispersa en diversos departaments. El càlcul total s'ha fet a partir de la metodologia del Centre Delàs, el qual, seguint el criteri de l'OTAN, agrupa totes les partides executades del pressupost de l'àmbit militar i de l'exèrcit.
Aquestes engloben també les dels organismes autònoms del Ministeri de Defensa, el CNI, la Guàrdia Civil -un cos de naturalesa militar-, les partides per a investigació en el camp militar (atorgades pel Ministeri d'Indústria), les aportacions a organismes internacionals de caràcter militar (com l'OTAN, pagades pel Ministeri d'Afers Exteriors), les aportacions a l'Institut Social de les Forces Armades (ISFAS), les pensions a militars i els seus familiars, i les pensions de guerra. El Centre Delàs, a més, hi suma també una part del cost dels interessos del deute, en concret, el percentatge equivalent que representa el pressupost militar respecte del total. Si l'Estat s'endeuta per pagar armes, per què el cost dels interessos d'aquest deute no haurien de computar com a despesa militar?
Quant tenia pressupostat i quant va acabar gastant l'Estat, en cadascuna de les grans partides de caràcter militar, el 2022?
Dades en milions d'euros
Aquests 26.019 milions equivalen a l'1,96% del PIB de l'any passat. És a dir, que la promesa que va fer Pedro Sánchez fa un any a l'OTAN conforme s'assoliria el 2% del PIB en despesa militar el 2030 ja s'hauria acomplert vuit anys abans. Fins i tot si no es computen els interessos del deute, el percentatge del 2022 ja va ser molt proper, de l'1,82%. I atès que el pressupost del 2023 va augmentar les partides militars en prop d'un 12%, aquest 2% del PIB s'assolirà amb tota probabilitat aquest any sense ni tan sols haver de comptabilitzar-hi els interessos associats.
Així ha evolucionat la despesa militar executada per l'Estat, en relació al PIB, computant-hi els interessos del deute associats i sense comptar-los
Dades en milions d'euros
Sigui com sigui, les partides que realment s'estan inflant els darrers anys són bàsicament les del Ministeri de Defensa, aquelles més vinculades directament amb la infraestructura de guerra. I és que el departament de Margarita Robles va gastar l'any passat un 90% més que sis anys abans i, pel que fa al 2023, el seu pressupost inicial s'ha disparat un altre 26%. Una altra partida que creix enormement és la d'Indústria destinada a la investigació militar, la qual va disposar el 2022 de més de 1.000 milions d'euros, quasi el triple que tan sols tres anys abans. I de cara el 2023, el seu pressupost aprovat s'ha més que duplicat respecte l'anterior exercici.
Així ha evolucionat la despesa militar executada per l'Estat cada any, en cadascuna de les grans partides
Dades en milions d'euros
Es tracta d'increments sense precedents i sense el suport de la ciutadania. Segons una enquesta recent de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), un 62% de catalans creu que l'Estat gasta ja massa recursos en despesa militar i tan sols un 15% afirma que encara són massa pocs. I una altra enquesta feta pel CIS a nivell estatal fa un any, poc després de l'esclat de la guerra a Ucraïna, apuntava que tan sols els votants de partits de dretes donaven suport a la proposta del govern de PSOE i Podem d'augmentar aquestes partides.
I cap a on van aquests increments? En bona mesura cap a la compra de nou armament. Els anomenats programes especials d'armament, impulsats inicialment per José María Aznar i alimentats pels successius governs per finançar l'adquisició de maquinària militar molt cara en projecte plurianuals, ha incrementat el pressupost aquest 2023 de 2.298 milions a 4.902 milions. La previsió, a més, és accentuar l'augment en exercicis posteriors i, en els propers quatre, contempla una despesa de 20.367 milions per a aquests avions militars, fragates, submarins, tancs i altres vehicles i objectes militars.
Així es reparteixen els 20.000 milions en programes especials d'armament, entre 2023 i 2026
A la dreta de cada projecte, apareix en milions la quantitat total prevista a pagar els propers quatre anys, però el cost complet i el de cadascun d'aquests anys apareixen clicant o passant el cursor per damunt de d'ells