Daniel Sirera (Badalona, 1967) és
l'alcaldable del PP a Barcelona. Tot i els seus 55 anys, ja es pot considerar un històric en un partit que ha viscut moltes sacsejades internes, davant les quals aquest advocat i màster en Dret de la Societat de la Informació sempre va mantenir un perfil suau. Ara li tocarà mantenir i eixamplar la presència raquítica del PP al consistori: el 2019 només hi va haver lloc per a
dos regidors conservadors.
Sirera ha estat l'escollit
després de moltes especulacions i de la sortida d'escena forçada de
Josep Bou, l'empresari independent
fitxat per Pablo Casado fa quatre anys. Bou mai va acabar d'encaixar amb l'estructura d'un partit amb moltes famílies internes que tampoc li va posar mai les coses fàcils. Sirera obre una nova etapa. Aquí podeu conèixer algunes coses que potser no sabeu del candidat.
1.- Un pare de la Guàrdia Urbana
Sirera llueix els orígens familiars. El seu pare va treballar de practicant, administrador de finques i membre de la Guàrdia Urbana. Tres feines que feia quan ell va néixer i que sempre ha posat com a
exemple d'esforç per poder tirar endavant la seva família. La seva mare va ser costurera durant un temps. La família, establerta a Badalona, es va traslladar a viure al barri de Sant Antoni de Barcelona el 1973.
2.- Una primera feina aliena a la política
Sirera ha explicat que la seva primera feina va ser del tot aliena a la política. Segurament l'experiència de la seva mare com a costurera el devia inspirar. Es dedicava a
fabricar cinturons per vendre'ls a la universitat i, d'aquesta manera, pagar-se els estudis. Uns estudis de Dret en els quals no va sentir cap temptació
progre. Molt aviat es va identificar amb les posicions conservadores.
3.- L'afiliació al PP, amb la majoria d'edat
El candidat es va afiliar al PP poc després de fer 18 anys. En realitat, s'hi va afiliar quan encara era vigent la marca
Aliança Popular, l'etiqueta més conservadora fundada en els inicis de la Transició per
Manuel Fraga i una colla d'exministres franquistes. Això indica ja una ideologia obertament dretana en el jove estudiant de Dret. A finals dels vuitanta, la vella AP es refundaria en el PP aplegant un ampli sector més centrista provinent de la UCD. El que el va decidir va ser un sentiment de reacció contra el que considerava la
"prepotència" del PSOE i del govern de Felipe González. L'actitud "xulesca" de González davant la
moció de censura de l'aleshores líder d'AP, Antonio Hernández Mancha, va refermar les seves conviccions.
4.- Un apassionat de la comunicació
Sirera ha combinat la passió política per l'atracció que sempre ha sentit pel món de la comunicació. Va ser fundador i soci de l'agència Strategycomm i CEO de S&L Comunicación. Amb posterioritat va ser durant deu anys membre del
Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), on es va convertir -eren els anys del procés sobiranista- en un crític radical de TV3 alhora que no sortia del terreny marcat per l'organisme on treballava, evitant tothora implicar-se en les trifulgues internes del seu partit.
5.- La segona experiència municipal
Si és elegit regidor, no serà el primer cop que Sirera entra al consistori. Ja va ser regidor del PP, concretament en els anys 1996-99. Aquella etapa el va
foguejar en la vida política i ara, si aconsegueix complir la missió encarregada per
Alberto Núñez Feijóo, coronarà la seva carrera i es convertirà en una figura de pes en la seva formació. No sempre va ser així.
6.- Un pas efímer per la presidència del PP català
L'avui alcaldable ha tastat la fel de les lluites tribals en el seu partit. Va viure de prop el mandat de
Josep Piqué -
que va morir dijous-, qui va acabar renunciant esgotat pels entrebancs de tot ordre que li posava el búnquer de Génova. Després de la sortida de l'exministre d'Exteriors, Sirera -que era diputat al Parlament- va assumir la presidència. Era el 2008. Però tot seguit patiria l'enfrontament, que va ser apoteòsic, entre
Alicia Sánchez-Camacho i Montserrat Nebrera per la primacia. Davant la fúria dels dos grups enfrontats, Sirera va haver de fer un pas al costat. Aleshores començaria una llarga etapa de romandre en segon terme.
7.- El seu vincle amb Aznar
Sirera va mostrar sintonia amb José María Aznar durant un temps. Del 2007 al 2017 va ser
membre del patronat de la FAES, la fundació presidida per l'expresident espanyol. Durant un breu període també va presidir l'Institut Catalunya Futur, la secció catalana de la FAES. Un característica de Sirera ha estat combinar un discurs bel·ligerant contra el sobiranisme i el catalanisme amb molts dels temes tòpics de l'espanyolisme (com els atacs a TV3) amb unes formes acurades que li reconeixen els seus adversaris.
8.- La filtració que va impedir que fos alcaldable abans
Molts al seu partit havien pensat en ell per alcaldable davant les tensions entre la direcció i Josep Bou. Es va aconseguir cert consens entorn seu al llarg del 2021, però la
filtració del seu nom el novembre del 2021 va llançar per terra l'operació. Era un moment de màxima tensió entre la cúpula d'Alejandro Fernández i Génova, amb un PP català irritat pels mals resultats electorals. Sirera va pagar en aquell moment els plats trencats.
9.- La moto, un refugi
Escapar-se amb moto fora de Barcelona és una de les passions que confessa Sirera. També fer alguna
escapada a la muntanya i gaudir d'una copa de vi compartida amb la seva dona en alguna bodega de tota la vida. Les places i carrerons de Ciutat Vella i Sarrià -especialment la zona de Galvany- són també espais de la ciutat que li agraden. Al seu partit sempre se li ha reconegut que coneix bé la ciutat, on ha viscut als barris de la Barceloneta, Sant Antoni i l'Eixample.
10.- La connexió valenciana
El 2022, Sirera va estar al davant del
gabinet d'estratègia i comunicació del líder del PP al País Valencià,
Carlos Mazón. Coneix bé València. Part de les seves arrels estan allí. De petit estiuejava a un poble de l'interior de Castelló i a la Marina Alta alacantina. La designació final de Sirera per dur les tropes del PP a
Barcelona el van fer tornar a Catalunya. Després de tants girs al seu partit, l'estratègia de centrar-se en la seva tasca al CAC durant anys i evitar cremar-se en les picabaralles internes li pot resultar profitosa. En política, moltes vegades, en situacions de greus crisis internes, el millor pot ser
esperar. 
