31
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
21:24h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat -de nou- els membres independentistes de la mesa del Parlament de l'1-O per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC). Era previsible, perquè l'actuació que van dur a terme Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet ja va ser considerada com a desobediència durant el judici del procés al Tribunal Suprem. En aquest cas, després de la repetició del judici, el tribunal ha condemnat a quatre mesos d'inhabilitació especial els quatre independentistes, i una multa de 1.200 euros. La sentència compta amb un vot particular i encara es pot recórrer al Suprem.
De tota manera, el TSJC també reconeix que els independentistes ja van complir el càstig imposat en el primer judici, que va acabar amb una condema de 20 mesos d'inhabilitació que finalment va ser anul·lada pel Suprem. Durant aquell temps, els quatre polítics no van poder presentar-se a les eleccions, perquè malgrat que la sentència no era ferma sí que incorrien en la inelegibilitat que fixa la Junta Electoral Central en els casos de delictes contra l'administració. És per això que ara, tot i que el TSJC els condemna, deixa clar també que no ordenarà executar aquesta pena, perquè se'ls descomptarà el temps que van estar inhabilitats de facto, és a dir, entre la primera sentència del TSJC i l'anul·lació del Suprem.
El tribunal també aplica un atenuant pel temps que s'ha trigat a resoldre el cas, com demanaven les defenses. Ara bé, pel que fa als arguments, la sala manté el criteri i nega que els membres de la mesa estiguessin actuan emparats en la inviolabilitat parlamentària quan van permetre el debat i votació de les lleis de desconnexió i el debat sobre el procés constituent i l'aprovació dels pressupostos de l'any 2017, que contenien una partida destinada, suposadament, al referèndum de l'1-O. Segons el tribunal, la sala havia d'impedir el debat d'aquestes resolucions, tal com havia ordenat el Tribunal Constitucional (TC). En el vot particular, una de les magistrades qüestiona que l'Advocacia de l'Estat pugui exercir d'acusació en aques tipus de casos.
El judici va ser una repetició del que ja es va veure fa tres anys, el 2020, que va acabar amb una condemna que finalment va ser anul·lada pel Tribunal Suprem. Precisament per això, i perquè els fets ja s'han jutjat al Suprem en la causa de l'1-O,els advocats van admetre certa "resignació i esgotament" en la darrera jornada de la vista oral. En el judici del procés, que va servir per condemnar els membres del Govern, la sala ja va dir que l'actuació de la mesa del Parlament era un acte de desobediència al TC, per això el marge de maniobra al TSJC era inexistent malgrat el canvi de tribunal.
L'argument que va centrar tot el judici va ser el de la inviolabilitat parlamentària. Els advocats de Corominas, Simó, Guinó i Barrufet van mirar d'acreditar que els actes de la mesa eren actes parlamentaris, i per tant s'emparaven en la inviolabilitat. Els acusats van dir que no tenien voluntat de desobeir les ordres del TC, sinó que van permetre el debat parlamentari davant d'uns requeriments que eren poc precisos i permetien marge d'interpretació. Per altra banda, la Fiscalia va sostenir que la mesa sí que tenia voluntat de desobeir i ho va fer en el marc d'un procés per aconseguir la independència.
La novetat de la vista va ser la petició de les defenses de reduir la pena en cas de condemna per les dilacions indegudes. Fa més de cinc anys dels fets i fins ara els acusats no han tingut sentència de primera instància. És més, els quatre exmembres independentistes de la mesa ja havien complert la condemna de 20 mesos d'inhabilitació quan el Suprem va ordenar repetir el judici. La pena d'inhabilitació, malgrat que no era ferma, ja els va impedir presentar-se a les eleccions de 2021 i, per tant, ja ha tingut un perjudici. Ara, malgrat la nova condemna del TSJC, no s'hauria de repetir el doble càstig.
De tota manera, el TSJC també reconeix que els independentistes ja van complir el càstig imposat en el primer judici, que va acabar amb una condema de 20 mesos d'inhabilitació que finalment va ser anul·lada pel Suprem. Durant aquell temps, els quatre polítics no van poder presentar-se a les eleccions, perquè malgrat que la sentència no era ferma sí que incorrien en la inelegibilitat que fixa la Junta Electoral Central en els casos de delictes contra l'administració. És per això que ara, tot i que el TSJC els condemna, deixa clar també que no ordenarà executar aquesta pena, perquè se'ls descomptarà el temps que van estar inhabilitats de facto, és a dir, entre la primera sentència del TSJC i l'anul·lació del Suprem.
El tribunal també aplica un atenuant pel temps que s'ha trigat a resoldre el cas, com demanaven les defenses. Ara bé, pel que fa als arguments, la sala manté el criteri i nega que els membres de la mesa estiguessin actuan emparats en la inviolabilitat parlamentària quan van permetre el debat i votació de les lleis de desconnexió i el debat sobre el procés constituent i l'aprovació dels pressupostos de l'any 2017, que contenien una partida destinada, suposadament, al referèndum de l'1-O. Segons el tribunal, la sala havia d'impedir el debat d'aquestes resolucions, tal com havia ordenat el Tribunal Constitucional (TC). En el vot particular, una de les magistrades qüestiona que l'Advocacia de l'Estat pugui exercir d'acusació en aques tipus de casos.
El judici va ser una repetició del que ja es va veure fa tres anys, el 2020, que va acabar amb una condemna que finalment va ser anul·lada pel Tribunal Suprem. Precisament per això, i perquè els fets ja s'han jutjat al Suprem en la causa de l'1-O,els advocats van admetre certa "resignació i esgotament" en la darrera jornada de la vista oral. En el judici del procés, que va servir per condemnar els membres del Govern, la sala ja va dir que l'actuació de la mesa del Parlament era un acte de desobediència al TC, per això el marge de maniobra al TSJC era inexistent malgrat el canvi de tribunal.
L'argument que va centrar tot el judici va ser el de la inviolabilitat parlamentària. Els advocats de Corominas, Simó, Guinó i Barrufet van mirar d'acreditar que els actes de la mesa eren actes parlamentaris, i per tant s'emparaven en la inviolabilitat. Els acusats van dir que no tenien voluntat de desobeir les ordres del TC, sinó que van permetre el debat parlamentari davant d'uns requeriments que eren poc precisos i permetien marge d'interpretació. Per altra banda, la Fiscalia va sostenir que la mesa sí que tenia voluntat de desobeir i ho va fer en el marc d'un procés per aconseguir la independència.
La novetat de la vista va ser la petició de les defenses de reduir la pena en cas de condemna per les dilacions indegudes. Fa més de cinc anys dels fets i fins ara els acusats no han tingut sentència de primera instància. És més, els quatre exmembres independentistes de la mesa ja havien complert la condemna de 20 mesos d'inhabilitació quan el Suprem va ordenar repetir el judici. La pena d'inhabilitació, malgrat que no era ferma, ja els va impedir presentar-se a les eleccions de 2021 i, per tant, ja ha tingut un perjudici. Ara, malgrat la nova condemna del TSJC, no s'hauria de repetir el doble càstig.