El final de la
Setmana Santa comportarà l'inici oficial del tram clau de la precampanya de les
eleccions municipals, que ja estan formalment convocades. El 28-M està en joc el poder local que es repartiran els partits i suposarà, en clau catalana, dues metes volants: testar com es troba l'independentisme després del trencament del
Govern en un context de pugna que s'ha exacerbat per la
condemna a Laura Borràs per corrupció; i com a primer plat de les futures eleccions espanyoles, previstes per finals d'aquest 2023. La salut dels partits exhibida en les municipals servirà per pronosticar què pot passar al
Congrés dels Diputats.
Així encaren les principals formacions l'esprint cap al 28-M.
ERC: consolidar posicions amb dubtes a Barcelona
Si els republicans tenen ara la presidència de la Generalitat, en certa manera, és perquè en els últims anys han consolidat una base electoral a través de les municipals que els ha permès arribar a cotes de poder inèdites des de la restitució de la democràcia. El 2019, sense anar més lluny, van ser la
primera força del país, tot i que no van aconseguir arribar a l'alcaldia de Barcelona malgrat la victòria de d'
Ernest Maragall. El candidat
no apareix en bon lloc a les enquestes de cara al 28-M davant del trio format per
Xavier Trias,
Ada Colau i
Jaume Collboni. El disgust a Barcelona, en tot cas, aspiren a atenuar-lo assegurant Lleida i Tarragona, i mantenint-se com la primera força arreu del país. El discurs institucional que predica ERC i els dubtes sobre l'estratègia del diàleg només conjuguen si es guanyen les eleccions.
Junts: mantenir els feus a l'estela de Trias
En plena sacsejada per la condemna a Borràs, el partit fundat per
Carles Puigdemont es pren les municipals com un possible bàlsam. No només perquè les expectatives electorals de Trias són bones sinó perquè estan en disposició de mantenir feus tan rellevants com Girona, Vic, Reus, Vilafranca del Penedès, Tortosa i Banyoles, i de recuperar Manresa o Sant Cugat del Vallès. La clau estarà en els pactes post-electorals, que determinaran el grau d'alcaldies obtingudes. Aconseguir Barcelona és el principal objectiu -Trias tindrà les mans lliures per pactar amb qui sigui- i, si li sumen un triomf en
bona part del territori, la nit electoral somriurà a Junts, que ha estat hàbil a l'hora de captar el món municipal del PDECat que encara no hi havia aterrat.
PSC: més força metropolitana, pactes i Sánchez
A diferència de les dues últimes eleccions, ERC i Junts saben que tenen un rival a l'alçada per disputar-los el triomf global, especialment en nombre absolut de vots. El PSC, fruit del desgast independentista i de l'efecte arrossegament que suposa tenir
Pedro Sánchez a la
Moncloa, ja es va imposar a les eleccions catalanes per sobre dels republicans i ara té com a objectiu governar amb mà de ferro l'
àrea metropolitana i recuperar ciutats com Lleida i Tarragona, a banda d'intentar assaltar Barcelona amb Collboni al capdavant. En la política de pactes jugaran un paper central, perquè tenen capacitat per entendre's amb ERC i amb Junts. De fet, ja ho van fer després dels comicis del 2019, amb Sant Cugat i la Diputació com a emblemes.
Comuns: tot a la fitxa de Colau
Barcelona és l'epicentre de la campanya dels comuns, que aspiren a portar
Ada Colau a un tercer -i previsiblement últim- mandat a Barcelona. Per aconseguir-ho, basaran la campanya en els eixos dels últims anys,
que pivoten al voltant de l'anomenada "agenda del canvi". A l'àrea metropolitana, la prioritat és mantenir l'alcaldia del Prat de Llobregat, en mans de
Lluís Mijoler, veu destacada de l'oposició a l'ampliació de la infraestructura. Els comuns aniran als comicis sense saber encara la resolució del pols entre
Unides Podem i
Sumar,
el projecte de Yolanda Díaz, per trobar la fórmula electoral de cara als comicis estatals de finals d'any.
CUP: el repte municipalista del post-procés
Un cop trencada la política de blocs i amb la falta d'un full de ruta en el post-procés per la CUP, els anticapitalistes tornen a aferrar-se al
municipalisme per dibuixar el seu futur. El seu màxim objectiu és recuperar-se a llocs on van perdre la representació l'any 2019, i en especial a Barcelona, mitjançant la figura de
Basha Changue. També, però, confien tornar a entrar a Lleida i Terrassa, no anar enrere a Tarragona, Reus i Navàs, i mantenir la majoria en feus com
Berga i
Celrà. La candidatura de
Guanyem Girona -segona força fa quatre anys- encapçalada per
Lluc Salellas, és una altre les baules imprescindibles de la CUP, que espera tornar a tenir prou força per ser decisiva al nou govern de la ciutat. La mateixa fórmula la volen aplicar a Badalona mitjançant la candidatura de
Dolors Sabater, que vol construir "majories àmplies" que vetin qualsevol escenari en què
Xavier Garcia Albiol pugui ser alcalde de la ciutat.
Ciutadans: cap a l'esfondrament definitiu
La formació taronja està en ple trànsit cap a la desaparició. Després de dues eleccions en què van mossegar l'espai del PSC i del PP arreu de l'àrea metropolitana i també a Tarragona, Ciutadans enfila ara un camí
costerut, marcat per una refundació que no desplega i la possibilitat de quedar fora de tots els parlaments autonòmics en els quals encara té representació.
Anna Grau, a Barcelona, té el repte d'entrar al consistori i conservar algun dels sis regidors que va aconseguir la plataforma de
Manuel Valls als comicis del 2019.
PP: inici de la remuntada amb Feijóo?
Segons el
Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el PP
es troba en plena remuntada a Catalunya. Després d'una etapa convulsa, els populars aspiren a mantenir la representació obtinguda per
Josep Bou fa quatre anys -ara el candidat és
Daniel Sirera-, i a recuperar el terreny perdut en les últimes convocatòries electorals. En clau autonòmica estatal, el PP s'agafa al 28-M com una oportunitat per desgastar Sánchez i preparar-se per l'assalt a la Moncloa. Aquesta serà, precisament, la batalla que s'obrirà quan s'acabi el recompte de les municipals.
