05
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
16:41h
El PSC s'imposaria ara en unes eleccions al Parlament i l'actual majoria independentista perilla. Així ho conclou el primer baròmetre del 2023 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), presentat aquest dimecres i segons el qual els socialistes aconseguirien entre 34 i 40 diputats (ara en tenen 33) i, per tant, trencarien l'empat actual amb ERC, que n'obtindria entre 29 i 34. Al seu torn, Junts cauria dels 32 escons que té ara fins a 22-28.
Es tracta d'un escenari similar al que ja preveia l'última baròmetre del 2022, en què el PSC ja se situava lleugerament al capdavant, si bé ara la seva victòria seria més clara i Junts recupera terreny, ja que aquell sondeig li atorgava entre 19 i 24 representants. Per darrere d'aquestes tres formacions, el PP milloraria clarament els resultats de fa dos anys, pujant de 3 fins a 8-12 diputats, els mateixos que la CUP, que ara en té 9. Al seu torn, Vox cauria dels 11 escons fins a 7-10, els comuns n'obtindrien entre 7 i 12 (ara 8) i Cs perdria tots 6 que té ara o podria entrar fins amb 5.
Sigui com sigui, el director del CEO, Jordi Muñoz, ha explicat que el baròmetre no detecta grans transferències de vot entre partits, pel que fa als capdavanters, sinó que les variacions es deuen sobretot a l'activació de votants abstencionistes del 2021 (amb nivells de participació molt baixos).
Pel que fa a unes eventuals eleccions al Congrés (previstes per a finals d'any), PSC (12-15 escons) i ERC (11-15) es disputarien la victòria a Catalunya. La tercera plaça, en aquest cas, quedaria entre els comuns (4-8) i Junts (5-7), amb el PP en cinquè lloc (2-5), frec a frec amb Vox i la CUP (1-4, tots dos). Cs podria quedar fora o resistir amb un escó català.
El líder polític més valorat segons el sondeig, segueix sent el president d'ERC, Oriol Junqueras (4,9), per davant de Jaume Asens (4,6), Pere Aragonès (4,5), Jéssica Albiach (4,5), Eulàlia Reguant (4,4) i Dolors Sabater (4,4). Tot i això, cal tenir en compte que, mentre els dirigents republicans tenen un nivell de coneixement que frega o supera el 90%, en el cas dels diputats dels comuns i la CUP queden per sota del 50% (excepte Sabater, amb el 54%).
Amb nivells de coneixement elevats, se situen per darrere els socialistes Salvador Illa (4,3) i Miquel Iceta (4), aquest empatat amb Carles Puigdemont (4), i superant Laura Borràs (3,7). Els dirigents de Junts, en tot cas, es troben entre els polítics més valorats pels propis electors. Tanquen la classificació els populars Alejandro Fernández (2,5) i Lorena Roldán (2,4), els dirigents de Cs Inés Arrimadas (2,3) i Carlos Carrizosa (2) i el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga (1,9).
Quant a la gestió de les administracions, milloren les valoracions tant de la Generalitat com del govern espanyol, quasi empatant tots dos amb un 4,2 i un 4,1, respectivament, com a nota mitjana. Tot i això, els dos executius reben un aprovat per part de la meitat dels enquestats i, pel que fa al d'Aragonès, rep millors valoracions dels votants dels comuns i el PSC (amb qui recentment ha aprovat pressupostos) que dels de Junts.
A favor d'un ingrés garantit
El CEO també pregunta per qüestions d'actualitat com la renda bàsica universal, el pressupost per al pla pilot de la qual va ser tombat als pressupostos per part de PSC i Junts. Tot i això, un 51% estaria d'acord en implementar-la i només un 32% ho rebutja. I de fet, la majoria és més clara en els electors socialistes i juntaires que en els d'ERC. L'actual renda garantida de ciutadania, en tot cas, gaudeix de més suport, de fins al 76%.
Aquest baròmetre del CEO s'ha fet a partir de 2.000 enquestes personals a catalans a partir de 18 anys i amb dret a vot al Parlament i al Congrés. Aquest treball de camp va tenir lloc entre el 27 de febrer i el 24 de març, és a dir, en el període entre la finalització del judici a Laura Borràs i abans que se'n publiqués la condemna de quatre anys i mig de presó.
Es tracta d'un escenari similar al que ja preveia l'última baròmetre del 2022, en què el PSC ja se situava lleugerament al capdavant, si bé ara la seva victòria seria més clara i Junts recupera terreny, ja que aquell sondeig li atorgava entre 19 i 24 representants. Per darrere d'aquestes tres formacions, el PP milloraria clarament els resultats de fa dos anys, pujant de 3 fins a 8-12 diputats, els mateixos que la CUP, que ara en té 9. Al seu torn, Vox cauria dels 11 escons fins a 7-10, els comuns n'obtindrien entre 7 i 12 (ara 8) i Cs perdria tots 6 que té ara o podria entrar fins amb 5.
Sigui com sigui, el director del CEO, Jordi Muñoz, ha explicat que el baròmetre no detecta grans transferències de vot entre partits, pel que fa als capdavanters, sinó que les variacions es deuen sobretot a l'activació de votants abstencionistes del 2021 (amb nivells de participació molt baixos).
Pel que fa a unes eventuals eleccions al Congrés (previstes per a finals d'any), PSC (12-15 escons) i ERC (11-15) es disputarien la victòria a Catalunya. La tercera plaça, en aquest cas, quedaria entre els comuns (4-8) i Junts (5-7), amb el PP en cinquè lloc (2-5), frec a frec amb Vox i la CUP (1-4, tots dos). Cs podria quedar fora o resistir amb un escó català.
El líder polític més valorat segons el sondeig, segueix sent el president d'ERC, Oriol Junqueras (4,9), per davant de Jaume Asens (4,6), Pere Aragonès (4,5), Jéssica Albiach (4,5), Eulàlia Reguant (4,4) i Dolors Sabater (4,4). Tot i això, cal tenir en compte que, mentre els dirigents republicans tenen un nivell de coneixement que frega o supera el 90%, en el cas dels diputats dels comuns i la CUP queden per sota del 50% (excepte Sabater, amb el 54%).
Amb nivells de coneixement elevats, se situen per darrere els socialistes Salvador Illa (4,3) i Miquel Iceta (4), aquest empatat amb Carles Puigdemont (4), i superant Laura Borràs (3,7). Els dirigents de Junts, en tot cas, es troben entre els polítics més valorats pels propis electors. Tanquen la classificació els populars Alejandro Fernández (2,5) i Lorena Roldán (2,4), els dirigents de Cs Inés Arrimadas (2,3) i Carlos Carrizosa (2) i el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga (1,9).
Quant a la gestió de les administracions, milloren les valoracions tant de la Generalitat com del govern espanyol, quasi empatant tots dos amb un 4,2 i un 4,1, respectivament, com a nota mitjana. Tot i això, els dos executius reben un aprovat per part de la meitat dels enquestats i, pel que fa al d'Aragonès, rep millors valoracions dels votants dels comuns i el PSC (amb qui recentment ha aprovat pressupostos) que dels de Junts.
A favor d'un ingrés garantit
El CEO també pregunta per qüestions d'actualitat com la renda bàsica universal, el pressupost per al pla pilot de la qual va ser tombat als pressupostos per part de PSC i Junts. Tot i això, un 51% estaria d'acord en implementar-la i només un 32% ho rebutja. I de fet, la majoria és més clara en els electors socialistes i juntaires que en els d'ERC. L'actual renda garantida de ciutadania, en tot cas, gaudeix de més suport, de fins al 76%.
Aquest baròmetre del CEO s'ha fet a partir de 2.000 enquestes personals a catalans a partir de 18 anys i amb dret a vot al Parlament i al Congrés. Aquest treball de camp va tenir lloc entre el 27 de febrer i el 24 de març, és a dir, en el període entre la finalització del judici a Laura Borràs i abans que se'n publiqués la condemna de quatre anys i mig de presó.