«En barraques es vivia millor que aquí»: l'estat de 2.800 pisos al Besòs

L'Aurora s'escarrassa a pintar les parets, no perquè renovi el pis on viu des de fa 17 anys, sinó perquè s'ha adonat que la neteja no millora les humitats permanents. L'únic remei a les parets florides, almenys estètic, l'aconsegueix amb el pinzell i el pot de pintura. "El pinto perquè no es vegi tan lleig. El nen diu: 'Quin fàstic viure aquí'. I és normal. Un dia el va tocar un tros de sostre, quan va començar a caure i ell venia a buscar-me a l'habitació. Et diria que quan hi havia barraques allà es vivia millor que aquí".

Les paraules de l'Aurora es diuen sota un sostre on manquen trossos, i en un pis on els Bombers de Barcelona van haver d'intervenir d'urgència la setmana passada per apuntalar l'estructura. És un pedaç més que constata el mal estat dels pisos del barri barceloní del Besòs i el Maresme. Un conjunt d'edificis que l'Ajuntament de Barcelona fa més de dos anys que va anunciar que revisaria, matèria en la qual s'han produït retards, però que ja dona resultats. Això, de fet, ha portat l'àrea d'Urbanisme del consistori a establir per primera vegada en un càlcul intern quants pisos estan en males condicions i sobre els quals s'ha d'intervenir els pròxims anys de manera prioritària. "De les inspeccions tècniques dutes a terme s'ha estimat que 2.824 habitatges tenen patologies greus i necessitat de rehabilitació integral", resol l'estudi municipal sobre un parc total de 5.130 llars al barri, la majoria aixecades com a habitatge públic durant la segona meitat del segle passat.

La xifra -2.824 pisos- triplica els números plantejats en un acord recent entre els partits polítics de l'Ajuntament, que situava que el gran pacte per intervenir al barri del Besòs i el Maresme havia d'implicar "inversions i actuacions" en 1.000 pisos, en un període de 15 anys. Ara aquell càlcul ha quedat desfasat, i els veïns senten que els advertiments i la necessitat de curar una ferida històrica -en molts casos amb l'aluminosi com a protagonista- es fan cada vegada més evidents.
 

"Hem demostrat que teníem raó. Dèiem que calia una intervenció profunda a tot el barri, i s'ha fet clar", explica Teresa Pardo, del col·lectiu veïnal SOS Besòs Maresme

"Hem demostrat que teníem raó. Dèiem que calia una intervenció profunda a tot el barri, i s'ha fet clar. Si no s'intervé en profunditat, replicarà el problema", diu Teresa Pardo, del col·lectiu veïnal SOS Besòs Maresme. Encara està indignada amb aquella previsió que va intentar situar la idea que la intervenció que li calia al barri era únicament sobre un miler de pisos, fet que va comportar protestes veïnals i denúncies públiques. "Quan ho vam veure vam pensar: 'Però què fan?'. En quinze anys, intervenir en una cinquena part del barri és no fer res. Aquí hi ha molts habitatges que no arribaran a quinze anys. Què és això d'inventar-se una xifra rodona?", enraona la veïna d'un d'aquests blocs. També llavors la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) s'hi va indignar, i l'Associació de Veïns i Veïnes del barri del Maresme va expressar en un comunicat la decepció amb els plans municipals, que plantejaven "una xifra d'intervencions poc realista" i que no s'ajustava "a la magnitud d'un problema fonamental" a la zona.

Del pecat original a veure com cau el sostre del menjador

Les queixes veïnals beuen d'una veritat històrica que es filtra entre els ciments dels pisos del barri. Gran part dels habitatges públics construïts entre els 60 i 70 es van fer amb material que, anys després, ha comportat l'aparició d'aluminosi. Ara, la certesa intangible que es resistia a reflectir-se en números ja té una aproximació clara. La inspecció municipal -que encara està en marxa, si bé està molt avançada i ha permès fer el càlcul de pisos afectats- ha detectat aluminosi a 20 finques, segons es constata en un estudi provisional amb les conclusions de les inspeccions fetes a 27 edificis. L'afectació es produeix especialment en la franja compresa entre els carrers Alfons el Magnànim i Sant Ramon de Penyafort, on tots els blocs històrics queden afectats per aquesta patologia del ciment. És també on es troba la franja censal amb les rendes més baixes de tota la ciutat, remarca Pardo.

Tot plegat ha fet que els darrers anys s'hagin multiplicats els casos de pisos on els Bombers, d'urgència, o l'Institut Municipal d'Urbanisme (IMU) ha d'intervenir per motius de seguretat. En molts casos, col·locant puntals en mig del lavabo, o del menjador, o d'una habitació. El que hauria de ser extraordinari s'ha convertit en un fet normalitzat. Irònicament, mentre no arribin les rehabilitacions integrals que caldrien, tenir unes barres de metall que travessen l'alçada del pis i asseguren l'estructura, del terra al sostre, en mig del domicili, s'ha convertit en un element tranquil·litzador, asseguren uns i altres. 
 
"Divendres passat se li va esfondrar una part a l'Aurora, però és que abans ja havien tingut afectacions, per la humitat i les fuites d'aigua", diu Teresa Pardo. També relata com uns dies abans, el 17 de març, en un altre pis del barri "un divendres a la nit, eren al saló de casa... i el sostre els va caure, també".

A vegades, les intervencions d'urgència s'allarguen durant anys, i les compensacions de l'assegurança no surten a compte. Una altra veïna del barri, la Carmen, ho exposa amb el cas del seu fill, el Manuel, qui es va comprar un pis fa 11 anys en un dels edificis més afectats, al carrer Marsala. En Manuel, que alhora té una nena petita a càrrec, ha hagut de deixar el pis que va comprar per l'estat de l'immoble, que encara ara té rebles i runa repartits al lavabo. "Fa temps que dormen a casa meva i no ens dona per més", comenta la Carmen. "L'assegurança li va dir li donaria com a molt 1.500 euros, després d'estar 11 anys pagant. A més de l'hipoteca. Tu saps el que és estar pagant 600 euros al mes amb un sol sou per un pis que cau a trossos? Doncs així estan. I s'estarà 40 anys pagant això. Pel no-res", remata la mare.

"Tu saps el que és estar pagant 600 euros al mes amb un sol sou per un pis que cau a trossos?", explica la Carmen; el seu fill va comprar fa 11 anys un immoble al carrer Marsala que avui en un estat deplorable

La mateixa dona explica històries d'altres veïns que han decidit marxar i llogar el pis, després de tenir apuntalaments durant anys. "Aquí no hi ha un sol edifici que passi una ITE", resumeix Teresa Pardo, en referència a la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) que fa la Generalitat. A més, recorda que això fa que hi hagi molta llar sense cèdula d'habitabilitat. Així, les problemàtiques es repliquen i es matisen arreu del barri. I apropen la certesa que la culpa té a veure amb la construcció pública, no amb la conservació privada. "Són patologies constructives. I sabíem que era greu, la situació, però ens ha sorprès el número final. Sobretot perquè han aparegut problemes de cimentació, pel tipus de sòl, en uns edificis que no ens pensàvem", resol Pardo.

Sancions als afectats, per ser propietaris

Ara, els veïns preparen mobilitzacions i pressió per garantir que la diagnosi es tradueix en intervenció pública. Una tendència que revertiria el que fins ara s'ha vist, ja que les deficiències trobades en certs edificis han estat retretes als habitants d'aquests pisos, ja que són propietaris. Així, els expedients de sanció de l'Ajuntament de Barcelona acabaven imposant multes de 600, 1.500 o 3.000 euros a comunitats sense recursos econòmics i que fa temps que reclamen a l'administració pública que inverteixi al barri i resolgui el pecat original -la construcció deficient- amb rehabilitacions. 
 
"Van fer habitatge públic. El van fer malament. Se'l van vendre poc abans d'anunciar que hi podia haver aluminosi. Hi van concentrar població amb rendes baixes. Després, van introduir la idea que hi havia ajudes a la rehabilitació, però que són de mínims i no acceptables. I després, et sancionen". Amb aquest retrat Teresa Pardo remata un cercle que ara espera que l'administració rectifiqui, mentre encara espera que es resolguin nombrosos recursos a multes sobre les comunitats de veïns.

Un gest polític pel Besòs frustrat

A l'altra banda de les seves peticions, els grups polítics han tornat a escenificar una trencadissa d'última hora influïda per la proximitat d'eleccions i altres tensions prèvies. Divendres de la setmana passada, al ple municipal, es preparava un anunci de ciutat que posava xifres a la degradació constructiva del Besòs i proposava un acord estable per posar-hi remei els pròxims anys en matèria d'habitatge. En forma de declaració institucional, s'hi feia constar "la necessitat d'intervenció als 5.130 habitatges del barri", fet que implicava tant el contingent de les patologies greus que calia prioritzar -els 2.824 pisos- com els 2.306 restants que requereixen rehabilitació energètica. Venia a actualitzar l'acord més minso en matèria habitacional que es va signar l'any passat. A més, es demanava reforçar la implicació de la Generalitat o la Diputació de Barcelona. Especialment, tenint en compte que, de moment, només ha estat l'Ajuntament qui ha fet inversió per actuar en els edificis del barri, amb un pla pilot que està en marxa i que implica rehabilitar 10 finques. 

Però la declaració institucional, l'exhibició d'entesa política, no va prosperar. Des dels comuns assenyalen que només Junts es va mantenir ferm en el compromís per tirar-la endavant, mentre que ERC -que havia impulsat el compromís pel Besòs i el Maresme anys anteriors- se'n va apartar en considerar "electoralista" que s'intentés blindar un programa de regeneració urbanística amb noves xifres a través del mecanisme de la declaració institucional, un moviment poc habitual, més encara si qui ho proposa és al govern. De fet, fonts republicanes remarquen que qualsevol acord sobre el compromís de regeneració "ha de vehicular-se mitjançant aquest instrument" i que, malgrat la manera en què s'ha posat el tema sobre la taula, "fa dies" que el grup republicà ha convocat la Comissió de Seguiment del Compromís "per parlar d’aquesta qüestió". També fonts del PSC detallen que van veure-ho poc "seriós" i "electoralista", i asseguren que els seus plans al consistori passen per compartir l'estudi quan estigui del tot acabat i fer "l'oportuna proposta" llavors. Tot plegat, mentrestant, sembla que marcarà una part important de la campanya electoral a la llera del Besòs.