Ahir la política catalana va celebrar una cimera per veure de quina manera es poden pal·liar els efectes de la sequera. Sembla que hi ha mala peça al teler. L'episodi que estem vivint és especialment profund i pot arrossegar-se mesos i mesos, perquè la inèrcia acumulada cada cop cronifica més el problema. Bé, no he entrat a llegir al detall les notícies que en parlen, però per sequera entenc que es refereixen a la sequera de categoria i nivell que viu bona part de la classe política del nostre país.
A vegades, la sensació que transmeten algunes persones és de solar polític, com aquells camps que la terra, desesperada, omple d'escletxes per intentar atrapar una mica d'aigua. El nostre Parlament és ple de campanars que sobresurten, com el de Sau. Veus gent nua d'idees i d'institucionalitat per tot arreu. I, sens dubte, les xarxes socials estan tenint un paper clau en aquest sentit, perquè faciliten l'exhibició constant d'aquestes ments errants, aquests campanars secs que temps enrere haurien quedat ofegats per una aigua balsàmica: el silenci i la discreció del món analògic.
Hi pensava aquesta setmana, en veure una nova intervenció estel·lar a Twitter del diputat al Parlament Salvador Vergés... i Tejero! (Aquests punts suspensius i aquest signe d'admiració se'ls posa ell mateix al nom de Twitter, com volent dir, noti's que soc molt català i molt independentista, però la divina providència ha volgut que em digui Tejero de segon cognom, què hi farem, nois, cal prendre-s'ho amb humor!).
Vergés... i Tejero! va penjar l'arxiconegut vídeo en què Clara Ponsatí era convidada a ser detinguda, podríem dir, per un membre del cos dels Mossos d'Esquadra, un servidor públic a qui li devia fer una enorme gràcia haver de perpetrar aquella invitació televisada en directe. Vergés... i Tejero! va acompanyar el vídeo amb un text institucional a l'alçada del seu càrrec: "Fdlgp". Fill de la gran puta, pels que tota la vida heu viscut en pau.
No només va escriure-ho, sinó que va deixar-ho escrit durant hores i hores. Tantes, que es va fer de nit i va tornar a sortir el sol i el fdlgp encara era allà. Vergés... i Tejero! no ho va esborrar fins que la quantitat de comentaris reprovatoris va ser prou ingent. Perquè, és clar, fins llavors no hi havia motius per esborrar-lo. Allò no era més que un il·lustre diputat al Parlament de Catalunya dient fill de la gran puta a un funcionari de la Generalitat de Catalunya (ja ni entro a valorar si, a sobre, l'insult estava errant el tret políticament, no val la pena).
Quina sequera, quina maleïda sequera. Quants campanars i quanta poca aigua. Ja es poden fer cimeres, que la realitat és la que és: terra erma, deserta, àrida. I estic generalitzant, evidentment, perquè n'hi ha que fan la seva feina amb dignitat i amb un honorable sentit de la responsabilitat. Però casos com aquest demostren que no només ens trobem en plena sequera d'idees, de representativitat, de gruix polític, sinó que aquesta manca de nivell no té cap mena de conseqüència pels seus protagonistes. Els surt gratis. Vergés... i Tejero! continua i continuarà allà. Com tants altres. Perquè la impunitat i la cutror ja formen part de la normalitat institucional. Perquè, en aquesta sequera que vivim, plou sobre mullat.