02
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
10:59h
"Si volen acabar amb la interinitat al Parlament que ells van provocar, que em restitueixin immediatament". La frase la va pronunciar Laura Borràsaquest divendres als micròfons de RAC1, i exemplifiquen fins a quin punt ha convertit la sentència per corrupció pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) en una clau de judo per donar-li la volta i guanyar temps.
No li era aliè -només cal posar el termòmetre entre els sectors de Junts que, per un motiu o un altre, discrepen en fons i forma de la seva manera de procedir- que al partit existia un caldo de cultiu favorable a anar-la apartant quan arribés la condemna. I, davant la duresa de les penes imposades -quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació-, ha accentuat encara més la denúncia de lawfare que enarbora des que va arrencar la causa, fa tot just cinc anys.
Com afecta Junts la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha arribat la mateixa setmana del retorn de Clara Ponsatí a Catalunya? Pot tenir impacte en les eleccions municipals? I en la cursa, incipient però soterrada, que hi ha oberta de cara a la candidatura a la presidència de la Generalitat? Aquestes són les claus per entendre com queda el partit després del terratrèmol que suposa la condemna i l'escenari que se'n deriva al Parlament.
Les municipals, amb Barcelona com a estendard, estan programades dins de Junts com un cert retorn a un discurs amb reminiscències de l'etapa convergent. El candidat a la capital, Xavier Trias, ho exemplifica amb nitidesa. No parla de procés, ni de confrontació, treu pit que Carles Puigdemont li deixa fer el que li "dona la gana" -paraules textuals- i fins i tot defensa el cotxe privat. En altres municipis, com Vic o Manresa, el discurs sobre seguretat s'imposa sobre altres qüestions. "Ha de tornar l'ordre", indiquen responsables municipals de campanya. En aquest guió, Borràs -i més després del judici- apareixia com un obstacle per a aquests sectors, tot i que la presidenta del partit connecta de manera orgànica amb les bases i és molt sol·licitada pel món local. El soroll que es generarà al Parlament pot posar en risc el guió previst i, de passada, situar Trias en situacions incòmodes, perquè no representa el mateix que Borràs però li ha de fer costat. En unes setmanes ha passat de demanar-li una "reflexió" a lamentar la sentència.
La presidenta de la comissió de garanties de Junts, Magda Oranich, va alertar divendres que ella ja hauria plegat, de manera que s'anticipa un xoc quan hi hagi sentència ferma. Perquè és la comissió de garanties qui ha de decidir sobre el càrrec de Borràs, i perquè no tothom li compra el relat de "persecució política" que ha exhibit amb la sentència a la mà. Més exigència per a Turull en la gimnàstica de la unitat que ha practicat des que va aterrar a la sala de màquines de Junts, i més munició per als qui representen els sectors més diferenciats del partit. Oranich ja va ser objecte de crítiques a les xarxes socials després de parlar al Cafè d'Idees sobre el cas Borràs, perquè no tothom li perdona que fos exigent amb Francesc de Dalmases -escuder de la presidenta- amb la investigació interna sobre la intimidació a una periodista del FAQS.
No li era aliè -només cal posar el termòmetre entre els sectors de Junts que, per un motiu o un altre, discrepen en fons i forma de la seva manera de procedir- que al partit existia un caldo de cultiu favorable a anar-la apartant quan arribés la condemna. I, davant la duresa de les penes imposades -quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació-, ha accentuat encara més la denúncia de lawfare que enarbora des que va arrencar la causa, fa tot just cinc anys.
Com afecta Junts la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha arribat la mateixa setmana del retorn de Clara Ponsatí a Catalunya? Pot tenir impacte en les eleccions municipals? I en la cursa, incipient però soterrada, que hi ha oberta de cara a la candidatura a la presidència de la Generalitat? Aquestes són les claus per entendre com queda el partit després del terratrèmol que suposa la condemna i l'escenari que se'n deriva al Parlament.
1. Una condemna que és una paradoxa
La inhabilitació, a Junts, es donava per descomptada. L'absolució mai va ser un escenari realista dins la direcció del partit, tant pel contingut de les proves sustentades per la Fiscalia com pels precedents al TSJC. El que no es podia preveure amb tanta claredat és la duresa de la pena de presó, de quatre anys i mig i per tant en la franja mitja-alta del que demanava el ministeri públic. Una xifra que queda atenuada per la petició d'indult, però aquest és un mecanisme que no depèn de cap tribunal, sinó del govern espanyol. I Pedro Sánchez -que ja es veurà si serà president quan es dirimeixi una hipotètica mesura de gràcia, perquè la sentència ferma potser arriba amb un nou consell de ministres a Madrid- ja ha dit que es tracta d'un "cas flagrant de prevaricació". Paradoxalment, això sí, la duresa de la condemna li permet a Borràs denunciar la "persecució política" i, de passada, obliga els dirigents de Junts a tancar files al seu costat.2. La unitat del partit, el bé més preuat per a Turull
Si per alguna cosa s'ha distingit Jordi Turull com a secretari general de Junts és que sempre ha prioritzat la unitat del partit per sobre de tot. Ho va fer amb la consulta per sortir del Govern, amb la integració dels afins a Borràs que van quedar fora de l'executiva i ho va fer en el congrés del juliol a L'Hospitalet de Llobregat. Per què és rellevant aquest últim episodi? Una agrupació local havia entrat una esmena a la ponència organitzativa en la qual reclamava eliminar la referència al lawfare que permet continuar a Borràs com a presidenta encara que hagi estat condemnada. Els afins a Turull, majoria en aquell conclave i versats en congressos des de l'etapa de Convergència, no van detonar l'explosiu en forma d'esmena i van respectar el redactat original. Hi ha qui se'n penedeix. El secretari general torna a estar al centre de les mirades.
3. Riscos per a les municipals (i per a Trias)
Les municipals, amb Barcelona com a estendard, estan programades dins de Junts com un cert retorn a un discurs amb reminiscències de l'etapa convergent. El candidat a la capital, Xavier Trias, ho exemplifica amb nitidesa. No parla de procés, ni de confrontació, treu pit que Carles Puigdemont li deixa fer el que li "dona la gana" -paraules textuals- i fins i tot defensa el cotxe privat. En altres municipis, com Vic o Manresa, el discurs sobre seguretat s'imposa sobre altres qüestions. "Ha de tornar l'ordre", indiquen responsables municipals de campanya. En aquest guió, Borràs -i més després del judici- apareixia com un obstacle per a aquests sectors, tot i que la presidenta del partit connecta de manera orgànica amb les bases i és molt sol·licitada pel món local. El soroll que es generarà al Parlament pot posar en risc el guió previst i, de passada, situar Trias en situacions incòmodes, perquè no representa el mateix que Borràs però li ha de fer costat. En unes setmanes ha passat de demanar-li una "reflexió" a lamentar la sentència.
4. Oranich, en el punt de mira
La presidenta de la comissió de garanties de Junts, Magda Oranich, va alertar divendres que ella ja hauria plegat, de manera que s'anticipa un xoc quan hi hagi sentència ferma. Perquè és la comissió de garanties qui ha de decidir sobre el càrrec de Borràs, i perquè no tothom li compra el relat de "persecució política" que ha exhibit amb la sentència a la mà. Més exigència per a Turull en la gimnàstica de la unitat que ha practicat des que va aterrar a la sala de màquines de Junts, i més munició per als qui representen els sectors més diferenciats del partit. Oranich ja va ser objecte de crítiques a les xarxes socials després de parlar al Cafè d'Idees sobre el cas Borràs, perquè no tothom li perdona que fos exigent amb Francesc de Dalmases -escuder de la presidenta- amb la investigació interna sobre la intimidació a una periodista del FAQS.
Borràs amb Trias en el seu acte de precampanya. Foto: Ricard Novella