El fastigós gest que pot ajudar a tractar l'ansietat, segons un estudi

Un projecte finançat per la Unió Europea detalla que el nostre estat d'ànim fa que produïm molècules en la suor que comuniquen el nostre estat emocional

Alguns problemes de salut mental es redueixen quan ens sotmetem a una teràpia d'atenció plena mentre estem exposats a olor corporal
Alguns problemes de salut mental es redueixen quan ens sotmetem a una teràpia d'atenció plena mentre estem exposats a olor corporal | Pexels
Nació
31 de març del 2023
Actualitzat a les 11:38h
Un grupd'investigació europeu ha demostrat que l'exposició a olors humanes, com ara la suor, podria utilitzar-se per potenciar el tractament d'alguns problemes de salut mental, com l'ansietat. En aquest estudi preliminar, els i les investigadores van poder demostrar que l'ansietat social es reduïa quan els pacients se sotmetien a una teràpia d'atenció plena mentre estaven exposats a "químio-senyals" humans, o el que comunament denominem olor corporal, obtingudes de la suor axil·lar de voluntaris.

La investigadora principal de l'Institut Karolinska d'Estocolm (Suècia), Elisa Vigna, que ha presentat els resultats de l'estudi al Congrés Europeu de Psiquiatria celebrat a París (França), explica que "el nostre estat d'ànim fa que produïm molècules (o quimio-senyals) en la suor que comuniquen el nostre estat emocional i produeixen les corresponents respostes en els receptors". Vigna també destaca que els resultats de la recerca, tot i que són preliminars, "mostren que la combinació d'aquestes químio-senyals amb la teràpia d'atenció plena sembla produir millors resultats en el tractament de l'ansietat social que els que pot aconseguir la teràpia d'atenció plena per si sola".
 

Un trastorn que dificulta tenir una vida normal

L'ansietat social és un trastorn de salut mental freqüent en el qual les persones es preocupen excessivament per participar en situacions socials. Això pot afectar les interaccions, per exemple en el lloc de treball o en les relacions, però també en situacions quotidianes com anar de compres o de vacances, cosa pot dificultar portar una vida normal sense preocupar-se excessivament pel contacte amb els altres. En l'estudi es va recollir la suor de voluntaris i es va exposar als pacients a senyals de quimioteràpia extretes d'aquestes mostres de suor, mentre rebien tractament per a l'ansietat social.

Les mostres de suor es van recollir de voluntaris que estaven veient fragments curts de pel·lícules: aquestes pel·lícules s'havien triat per provocar estats emocionals concrets, com por o felicitat. L'objectiu era veure si les emocions específiques experimentades mentre es transpirava tenien efectes diferents en el tractament. Els clips de pel·lícules de por incloïen contingut de pel·lícules de terror com La maledicció, mentre clips "feliços" incloïen material de Les vacances de Mr. Bean, i Sister Act, entre d'altres.

Una vegada recollida la suor, l'equip d'investigació va reclutar 48 dones (d'entre 15 i 35 anys), totes elles amb ansietat social, i les van dividir en tres grups de 16 persones cadascun. Durant un parell de dies, totes elles es van sotmetre a una teràpia d'atenció plena per a l'ansietat social. Alhora, cada grup va ser exposat a una olor diferent, obtingut a partir de mostres de suor de persones que havien vist diferents tipus de videoclips, a banda d'un grup de control, que va ser exposat a aire net.

Segons Elisa Vigna, van descobrir que "les dones del grup exposat a la suor de persones que havien vist pel·lícules divertides o de por responien millor a la teràpia d'atenció plena que les que no havien estat exposades". També reconeix que els hi va "sorprendre" comprovar que "l'estat emocional de la persona que produïa la suor no influïa en els resultats del tractament: la suor produïda mentre algú estava content tenia el mateix efecte que el d'algú que s'havia espantat en veure una pel·lícula. Així, per a la investigadora principal de l'Institut Karolinska d'Estocolm pot haver-hi alguna cosa en els senyals de quimioteràpia humana en la suor en general que afecti la resposta al tractament".

Pot ser que el simple fet d'estar exposat a la presència d'una altra persona tingui aquest efecte, però cal confirmar-lo, assenyala Vigna. "De fet, això és el que estem provant ara en un estudi de seguiment amb un disseny similar, però en el qual també incloem la suor de persones que veuen documentals emocionalment neutres -prossegueix-. Això ens permetrà esbrinar si els possibles beneficis terapèutics es deriven de la percepció inconscient de senyals emocionals específics o si simplement tenen a veure amb la presència humana, independentment de l'emoció".

 

Un altre estudi en marxa per confirmar els resultats

La investigadora subratlla que han descobert que les persones que van fer una sessió de tractament de teràpia d'atenció plena juntament amb l'exposició a olors corporals humans van mostrar una reducció d'aproximadament el 39%. En comparació, en el grup que només va rebre mindfulness (és a dir, el grup de control) es va observar una reducció del 17% en les puntuacions d'ansietat després d'una sessió de tractament. "Tenim l'esperança que això pugui conduir a una nova manera d'ajudar a les persones amb trastorn d'ansietat social -assegura-, per exemple, augmentant l'eficàcia de les intervencions autònomes de salut electrònica (com les aplicacions de meditació) o proporcionar una oportunitat addicional per a aquells que no responen al tractament actual. No obstant això, advertim que es tracta d'un estudi de prova de concepte, per la qual cosa ara ens embarquem en un estudi més ampli per confirmar els resultats", precisa.

La suor humana és complexa i variable en la forma en què transporta la informació. L'equip d'investigació treballa amb analistes de la Universitat de Pisa (Itàlia) que han pogut identificar més de 300 compostos diferents en la suor humana. Ara esperen que, si aconsegueixen identificar i aïllar les molècules causants dels efectes observats en l'estudi, resulti més fàcil el seu ús terapèutic. Aquest treball forma part del projecte POTION (Promoting Social Interaction through Emotional Bodi Odours) 4, finançat per la Unió Europea (UE) en el marc d'Horitzó 2020.