30
de març
del
2023
Actualitzat
a les
21:37h
Els Premis Crítica de la revista Serra d'Or, els més antics en llengua catalana, han celebrat la seva 57 edició amb un nou disseny i buscant "noves paraules" i la mateixa "voluntat de persistir", en paraules de l'abat de Montserrat, Manel Gasch. Els guardons s'han lliurat en un acte -conduït per Eva Comas- presidit pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, celebrat a l'històric Espai Endesa de Barcelona. Aragonès ha lloat "l'estímul imprescindible" que els prestigiosos guardons tenen en la cultura catalana, agraint a Montserrat el compromís de sempre per fer possible la revista i els premis que atorga.
L'abat Manel Gasch ha refermat la "fidelitat històrica a Catalunya" de l'abadia i, citant Lluís Duch, ha invocat a "emparaular el món, trobar les paraules noves per a les novetats del món, i emparaular-lo en català". Aquest és el repte per a una cultura i una llengua com la catalana, ha manifestat Gasch, en totes les realitats que sorgeixen, de les noves plataformes a un dossier sobre la intel·ligència artificial. Ha destacat la voluntat de romandre de la revista i dels guardons. "Estem contents perquè continuem", ha expressat Manel Gasch, recordant la preocupació sobre el futur de la llengua que havia manifestat Josep Massot.
L'abat s'ha referit al fet que un software o una aplicació ja s'costen "perillosament" a les habilitats creatives de les persones humanes, propugnant que la cultura i la creació romanguin com a espai de resistència d’allò veritablement humà. Fins i tot ha ironitzat amb l'horitzó, potser no tan llunyà, "en què haguem de donar un premi al millor relat produït per la intel·ligència artificial. Em pregunto qui sortiria a recollir-lo!". Manel Gasch ha esmentat explícitament un dels guardons, a la producció d'òpera La gata perduda, del Liceu, un projecte sorgit dels veïns del Raval que ha posat com a model de trobada entre cultura teixit social.
Francesc-Marc Àlvaro, el cap del consell de redacció de la revista, ha subratllat la necessitat de "reinventar-se" per continuar bategant acompanyant la palpitació dels temps. Una vocació que tant el disseny renovat com el contingut de la revista que enceta aquesta nova etapa, que abasta des d'una conversa amb el filòsof Josep Maria Esquirol a un article sobre la intel·ligència artificial passant per un record al malaguanyat Josep Maria Espinàs. Una renovació que no trenca sinó que recull la tradició d'una revista que va veure la llum -i en va donar molta- en la tenebra del franquisme, el 1959, i que s'expressa també en nous guardons, com al còmic i al còmic jove.
Álvaro ho ha expressat amb nitidesa: "Volem la memòria i els creadors emergents, volem el paper i les pantalles, per ser àgora de la cultura catalana i dels Països Catalans". "Encetem un camí que vol sumar nous lectors als nostres lectors i subscriptors de sempre. Això és un recomençament i ens fa molta il·lusió", ha dit Francesc-Marc Álvaro.
En literatura i assaig, l'obra El conte de l'alfabet (L’Avenç), de Xènia Dyakonova, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Narrativa 2023; El rastre nival (Pagès Editors), d'Àngels Marzo, ha rebut el premi de Poesia 2023; Vicenç Pagès Jordà, amb Kennedyana (Folch&Folch-Navona), el Crítica d'Assaig; Lluís Feliu i Adelina Millet, el de Traducció, i Sebastià Roig i Toni Benages Gallard, el nou Premi Crítica Serra d'Or 2023 de Còmic per El cercle de Loplop. Una aventura de Francesc Pujols (Editorial Males Herbes). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.
Un moment especialment emotiu de l'acte ha estat el lliurament del guardó per Kennedyana a Vicenç Pagès, que va morir just acabar aquest llibre i que retrata de manera excepcional la vida de la família Kennedy i l'impacte del seu mite en la història i la cultura. A la sala ressonava The sound of silence amb què Simon&Garfunkel van expressar l'impacte pel magnicidi de Dallas. Ha recollit el guardó la seva vídua, Camil·la Massot.
Pel que fa a recerca, Marta Vallverdú ha guanyat el Premi de Recerca 2023 (Humanitats) per Seixantisme. L'esclat cultural català dels 60 (L'Avenç). El guardó en Ciències ha estat per a Una empresa amb ànima. Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat (Anthesis Lavola), de Pere Colomer i Roma. El guardó de Catalanística ha estat per a Irmela Neu per Consciència lingüística i consciència nacional a Catalunya durant la Renaixença (1833-1891) (PAMSA).
Dins l'apartat d'arts escèniques, l'obra d'Anja Hilling Animal negre tristesa, dirigida per Julio Manrique, ha estat guardonada amb el Premi al muntatge teatral 2023. R-A-U-X-A, d'Aina Alegre, s'ha endut el guardó de dansa. El d'òpera ha estat per a La gata perduda, dels veïns i veïnes del Raval i el Liceu, una òpera comunitària i popular, que ha obert el Gran Teatre del Liceu al barri del Raval. I el Premi Crítica Serra a l'aportació més interessant 2023 ha anat per a la Companyia Teatre Micalet per la seva trajectòria de més de 25 anys de muntatges en català, a la ciutat de València.
Finalment, en literatura infantil i juvenil, el premi en modalitat infantil ha estat per a Naïm (Piscina un petit oceà), amb text de Joan Rioné (Naïm Batruni) i il·lustració d’Alba Domingo. El juvenil és per a El joc del penjat (Animallibres), de Josep Pedrals. El de Coneixements li ha estat concedit a Ppprrrrriiit. Un llibre per crear i experimentar amb els sons (Zahorí), de Cristina Cubells i Joana Casals. I, finalment, en aquest mateix apartat, el nou Premi de Còmic és per a Dones de la muntanya (Pol·len Edicions), de Federica Ravera i Martina Manyà.
Josep Pedrals, en recollir el premi, ha retut homenatge al Montserrat de la seva infantesa i joventut, on va fruir del temps gaudint i aprenent, i amarant-se de la influència intel·lectual de savis com Evengelista Vilanova, Josep Massot o Hilari Raguer. Això i l'escola de vida que també va ser per ell. "Per mi, Montserrat és com a casa, una casa que els angelets serraren amb serra d'or".
La festa no hagués estat completa sense la menció especial que s'ha fet al gran Josep Vallverdú, en reconeixement a la seva important tasca com a autor de literatura infantil i juvenil, just quan se celebra l'Any Vallverdú per commemorar l'obra de l'autor de Balaguer i que Nació celebra de manera especial. Carme Vidalhuguet, comissària de l'Any Vallverdú, ha vinculat el centenari Vallverdú amb la refundació de Serra d'Or. La comissària ha llegit una carta de l'escriptor en què agraeix el reconeixement tot recordant les col·laboracions fetes a la revista des dels anys primers, una de les quals li va costar una denúncia davant el funest TOP franquista. Vallverdú acaba el seu missatge reclamant un aplaudiment per a la revista L'Avenç, que acaba de tancar.
L'abat Manel Gasch ha refermat la "fidelitat històrica a Catalunya" de l'abadia i, citant Lluís Duch, ha invocat a "emparaular el món, trobar les paraules noves per a les novetats del món, i emparaular-lo en català". Aquest és el repte per a una cultura i una llengua com la catalana, ha manifestat Gasch, en totes les realitats que sorgeixen, de les noves plataformes a un dossier sobre la intel·ligència artificial. Ha destacat la voluntat de romandre de la revista i dels guardons. "Estem contents perquè continuem", ha expressat Manel Gasch, recordant la preocupació sobre el futur de la llengua que havia manifestat Josep Massot.
L'abat s'ha referit al fet que un software o una aplicació ja s'costen "perillosament" a les habilitats creatives de les persones humanes, propugnant que la cultura i la creació romanguin com a espai de resistència d’allò veritablement humà. Fins i tot ha ironitzat amb l'horitzó, potser no tan llunyà, "en què haguem de donar un premi al millor relat produït per la intel·ligència artificial. Em pregunto qui sortiria a recollir-lo!". Manel Gasch ha esmentat explícitament un dels guardons, a la producció d'òpera La gata perduda, del Liceu, un projecte sorgit dels veïns del Raval que ha posat com a model de trobada entre cultura teixit social.
Francesc-Marc Àlvaro, el cap del consell de redacció de la revista, ha subratllat la necessitat de "reinventar-se" per continuar bategant acompanyant la palpitació dels temps. Una vocació que tant el disseny renovat com el contingut de la revista que enceta aquesta nova etapa, que abasta des d'una conversa amb el filòsof Josep Maria Esquirol a un article sobre la intel·ligència artificial passant per un record al malaguanyat Josep Maria Espinàs. Una renovació que no trenca sinó que recull la tradició d'una revista que va veure la llum -i en va donar molta- en la tenebra del franquisme, el 1959, i que s'expressa també en nous guardons, com al còmic i al còmic jove.
Álvaro ho ha expressat amb nitidesa: "Volem la memòria i els creadors emergents, volem el paper i les pantalles, per ser àgora de la cultura catalana i dels Països Catalans". "Encetem un camí que vol sumar nous lectors als nostres lectors i subscriptors de sempre. Això és un recomençament i ens fa molta il·lusió", ha dit Francesc-Marc Álvaro.
De l'òpera al còmic
En literatura i assaig, l'obra El conte de l'alfabet (L’Avenç), de Xènia Dyakonova, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Narrativa 2023; El rastre nival (Pagès Editors), d'Àngels Marzo, ha rebut el premi de Poesia 2023; Vicenç Pagès Jordà, amb Kennedyana (Folch&Folch-Navona), el Crítica d'Assaig; Lluís Feliu i Adelina Millet, el de Traducció, i Sebastià Roig i Toni Benages Gallard, el nou Premi Crítica Serra d'Or 2023 de Còmic per El cercle de Loplop. Una aventura de Francesc Pujols (Editorial Males Herbes). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.Un moment especialment emotiu de l'acte ha estat el lliurament del guardó per Kennedyana a Vicenç Pagès, que va morir just acabar aquest llibre i que retrata de manera excepcional la vida de la família Kennedy i l'impacte del seu mite en la història i la cultura. A la sala ressonava The sound of silence amb què Simon&Garfunkel van expressar l'impacte pel magnicidi de Dallas. Ha recollit el guardó la seva vídua, Camil·la Massot.
Pel que fa a recerca, Marta Vallverdú ha guanyat el Premi de Recerca 2023 (Humanitats) per Seixantisme. L'esclat cultural català dels 60 (L'Avenç). El guardó en Ciències ha estat per a Una empresa amb ànima. Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat (Anthesis Lavola), de Pere Colomer i Roma. El guardó de Catalanística ha estat per a Irmela Neu per Consciència lingüística i consciència nacional a Catalunya durant la Renaixença (1833-1891) (PAMSA).
Dins l'apartat d'arts escèniques, l'obra d'Anja Hilling Animal negre tristesa, dirigida per Julio Manrique, ha estat guardonada amb el Premi al muntatge teatral 2023. R-A-U-X-A, d'Aina Alegre, s'ha endut el guardó de dansa. El d'òpera ha estat per a La gata perduda, dels veïns i veïnes del Raval i el Liceu, una òpera comunitària i popular, que ha obert el Gran Teatre del Liceu al barri del Raval. I el Premi Crítica Serra a l'aportació més interessant 2023 ha anat per a la Companyia Teatre Micalet per la seva trajectòria de més de 25 anys de muntatges en català, a la ciutat de València.
Finalment, en literatura infantil i juvenil, el premi en modalitat infantil ha estat per a Naïm (Piscina un petit oceà), amb text de Joan Rioné (Naïm Batruni) i il·lustració d’Alba Domingo. El juvenil és per a El joc del penjat (Animallibres), de Josep Pedrals. El de Coneixements li ha estat concedit a Ppprrrrriiit. Un llibre per crear i experimentar amb els sons (Zahorí), de Cristina Cubells i Joana Casals. I, finalment, en aquest mateix apartat, el nou Premi de Còmic és per a Dones de la muntanya (Pol·len Edicions), de Federica Ravera i Martina Manyà.
Josep Pedrals, en recollir el premi, ha retut homenatge al Montserrat de la seva infantesa i joventut, on va fruir del temps gaudint i aprenent, i amarant-se de la influència intel·lectual de savis com Evengelista Vilanova, Josep Massot o Hilari Raguer. Això i l'escola de vida que també va ser per ell. "Per mi, Montserrat és com a casa, una casa que els angelets serraren amb serra d'or".
La festa no hagués estat completa sense la menció especial que s'ha fet al gran Josep Vallverdú, en reconeixement a la seva important tasca com a autor de literatura infantil i juvenil, just quan se celebra l'Any Vallverdú per commemorar l'obra de l'autor de Balaguer i que Nació celebra de manera especial. Carme Vidalhuguet, comissària de l'Any Vallverdú, ha vinculat el centenari Vallverdú amb la refundació de Serra d'Or. La comissària ha llegit una carta de l'escriptor en què agraeix el reconeixement tot recordant les col·laboracions fetes a la revista des dels anys primers, una de les quals li va costar una denúncia davant el funest TOP franquista. Vallverdú acaba el seu missatge reclamant un aplaudiment per a la revista L'Avenç, que acaba de tancar.