Conviure amb Borràs

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Laura Borràs va recórrer a Montesquieu i Ciceró per respondre a la sentència de quatre i mig de presó i 13 d'inhabilitació dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En una compareixença fora del Parlament i sense preguntes de la premsa, la presidenta suspesa de la cambra va esmerçar tots els esforços a desprestigiar la condemna -la va definir com una "aberració judicial"-, es va afegir a la llista de represaliats pel procés, va ratificar que no té cap intenció d'abandonar la primera línia política i va dirigir invectives als partits que van votar la seva suspensió abans del judici. Borràs no va sorprendre els qui han escrutat els seus missatges en els darrers mesos: es va presentar com la víctima d'una "injustícia" que ara Junts haurà d'atendre. L'escoltava a pocs metres el secretari general del partit, Jordi Turull, encarregat de gestionar un escenari delicat.   

La sentència -de 133 pàgines comptant el vot particular- reflecteix el que ja s'apuntava en el judici. La dirigent independentista va cometre prevaricació i falsedat documental per haver fraccionat contractes -"amb plena consciència"- a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) amb l'objectiu de beneficiar l'informàtic Isaías Herrero, condemnat a dos anys de presó després del pacte amb la Fiscalia. La resolució del TSJC radiografia les irregularitats -sense vincle aparent amb el procés- i atorga validesa als correus electrònics escrits per l'acusada, que la defensa havia intentat anul·lar com a prova perquè en denunciava una manipulació inconcreta.

El tribunal, en una decisió poc habitual i que es pot interpretar com una autoesmena per rebaixar el ventall de penes que estableix la llei, introdueix també una petició d'indult parcial per evitar que Borràs entri a la presó, que no es podrà tramitar fins que la sentència sigui ferma. I serà ferma quan la ratifiqui el Tribunal Suprem, prèvia anàlisi d'eventuals recursos. La cruïlla dibuixada pels jutges és diabòlica: seria el govern espanyol amb l'indult qui podria evitar l'empresonament d'una Borràs que sempre ha renegat de l'entesa amb la Moncloa. El calendari podria fer que Pedro Sánchez no tingués cap incentiu per concedir-li el perdó -com sí que tenia quan va atorgar l'indult als presos polítics- i, després de les eleccions, la presidència del govern espanyol podria passar a mans de la dreta. Cap de les dues variables seria favorable per als interessos de Borràs, per bé que el consell de ministres acostuma a atendre les peticions del tribunal sentenciador.   

La contundència global de la condemna, en qualsevol cas, permet a la presidenta de Junts alimentar el relat de màrtir de l'independentisme, tot convertint en una nota a peu de pàgina la naturalesa dels delictes que nodreixen la sentència, catalogats com a corrupció. Un relat en el qual poden quedar atrapats, paradoxalment, els dirigents del partit que veien en una resolució condemnatòria una palanca per decantar la formació cap a tesis més pragmàtiques. El mateix sector que va perdre la consulta sobre la sortida del Govern i que ara veu en l'operació Xavier Trias un primer pas per recuperar el gen convergent.

Turull, equilibrista fins al moment, està obligat a conviure amb Borràs com a presidenta del partit per no ser la primera víctima dels dards emmetzinats de blanquejar la repressió. Ahir ja va deixar clar, en el discurs públic, que la sentència no condicionarà la vida del partit. "És un cas de lawfare de manual", va dir el secretari general per sintetitzar per fer-se entendre. Turull té com a màxima prioritat no esberlar Junts i ho demostra en cada roda de premsa. El canvi aplicat als estatuts -amb l'asterisc del lawfare- fa que el relleu a la presidència del partit quedi blindada previ aval de la comissió de garanties del partit, que ja va ser protagonista en el cas de Francesc de Dalmases.   

Borràs vol i podrà continuar a la presidència de Junts. El que també és clar és que els grups parlamentaris, a excepció dels seus companys de partit, demanen que s'aparti de forma definitiva del Parlament. Totes les forces van coincidir en la petició, des dels comuns fins al PSC, passant per la CUP i ERC. Els anticapitalistes es van descarregar de pressió quan va recordar que ja no van votar Borràs com a presidenta per la motxilla judicial que arrossegava, un gripau que ERC sí que es va empassar pel pacte que tenia amb Junts. Ara, la decisió definitiva estarà condicionada pel rol que pugui assumir la Junta Electoral si els grups no prenen una decisió amb més rapidesa. Qui sigui el relleu a la presidència del Parlament, independentista o no, haurà d'interioritzar que exercirà el càrrec amb el marcatge de Junts i l'ombra allargada de Borràs. 
 

---

Avui no et perdis

»Borràs, condemnada: correus vàlids, adjudicacions irregulars i «conscients», i pendent d'indult; per Bernat Surroca.

»La condemna a Borràs fa entrar Junts i el Parlament en un nou laberint; per Oriol March.

»Cap a la guerra de l'aigua? Les eleccions municipals enverinen l'emergència per la sequera; per Carme Rocamora.

» ​Sequera: entre esperar la pluja i accelerar obres per tenir més aigua; per Arnau Urgell.

» Del pla de pau a Ucraïna al viatge de Sánchez: set claus d'una Xina que mou peça a l'escaquer; per Pep Martí.

» Aprovada la reforma de les pensions sense el vot de la dreta.

» Europa autoritza la vacuna catalana contra la Covid d'Hipra com a dosi de reforç.

» La UB demana apartar una prestigiosa investigadora que hauria obligat una alumna a cuidar del seu fill.

» RansomHouse comença a publicar les dades que va robar del Clínic.

» Les proves descarten que les mostres al cos d'Helena Jubany siguin de Santi Laiglesia; per Albert Hernàndez.

» Opinió: «Allibereu Barrabàs»; per Jonathan Martínez.

» Opinió: «Estimar els enemics… per guanyar-los»; per Marc Arza.

» Secció Rumbes i flors: «El que no ens podem perdre»; per Paula Carreras.

» Primer bany de l'any? La calor arriba a la costa aquest divendres.
 

---

 El passadís

Aquest dijous es van lliurar els Premis Crítica de la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Se'n celebrava la seva 57a edició i la festa -en presència de Pere Aragonès- va incloure la presentació d'un nou disseny d'una revista que, nascuda el 1959 com a senyal de represa, continua ocupant un espai rellevant en la cultura catalana. El cap del consell de redacció, Francesc-Marc Álvaro va destacar el vincle entre el llegat i la voluntat d'entomar els reptes del futur per un mitjà tradicional. De fet, la revista d'abril inclou un dossier sobre intel·ligència artificial. Va generar expectació la intervenció de l'abat de Montserrat, Manel Gasch, un any i mig després de la seva elecció. Gasch dosifica amb molta cura les seves intervencions públiques. Els qui ahir el van escoltar, alguns amb una orella pendent de la sentència del TSJC sobre Laura Borràs, van corroborar el compromís de Montserrat amb la llengua i el país. Gasch, fill d'una família catalanista molt activa en el combat antifranquista, va refermar "la fidelitat històrica amb Catalunya" per part de l'abadia i va deixar clar que "Montserrat sempre hi serà".

Vist i llegit

Aquest divendres a la tarda, el Govern i els grups parlamentaris es reuniran en l'anomenada cimera de l'aigua, la jornada de treball sobre la sequera que ha de servir per consensuar modificacions del decret validat al Parlament. Fa dies que a Catalunya s'apliquen mesures restrictives. Una de les que ha generat més controvèrsia entre els ajuntaments i la Generalitat és la prohibició d'omplir amb aigua dolça qualsevol piscina que ara mateix estigui buida, ja sigui pública o privada. La periodista Elena Freixa detalla al diari Ara -citant casos concrets- que localitats d'arreu del país estan demanant a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) una moratòria en la prohibició d'omplir piscines públiques, amb l'argument que és un servei del qual en fan ús molts veïns.     

 El nom propi

Josep Gonzàlez-Cambray va comunicar aquest dijous que el curs escolar començarà el dimecres 6 de setembre per als alumnes d'educació infantil, primària i secundària. Els estudiants de batxillerat i Formació Professional (FP) iniciaran les classes el dia 12. El conseller d'Educació, que prèviament havia enviat una carta als centres per oficialitzar les dates, va concretar que les tardes de setembre seran lectives, a diferència del curs passat, tal com ja havia apuntat el Govern repetidament. L'avançament del calendari, assajat en l'exercici anterior, ja es pot donar per consolidat. Les famílies, això sí, hauran de fer equilibris a casa perquè les classes arrencaran a mitja setmana i no dilluns. L'anunci de Cambray va anar acompanyat de queixes sindicals per no haver assolit un acord previ. Van haver-hi protestes a la seu de la conselleria.    

 Els imperdibles

Si voleu conèixer detalls de com va resistir Barcelona durant la Guerra Civil no us podeu perdre l'exposició que es va començar a exhibir aquest dijous a les galeries 3 i 4 de l’Espai Memorial de la Model. En la mostra 1.322 refugis antiaeris de Barcelona, la fotògrafa Ana Sánchez i l'historiador Xavier Domènech han documentat els espais de defensa passiva de la ciutat per retre homenatge al paper de la societat civil durant el conflicte. S'hi recullen fins a 170 instantànies dels racons d'aquest patrimoni arquitectònic de la capital catalana, algunes de les quals són imatges inèdites de 40 refugis antiaeris de Barcelona. A la Model també es poden observar una cinquantena d’objectes trobats a les intervencions arqueològiques fetes en diferents refugis, que ajuden a prendre consciència de la vida sota les bombes. No us perdeu l'exposició, que estarà oberta fins al 31 de juliol. Bon cap de setmana!     

 ​