29
de març
del
2023
Actualitzat
a les
21:17h
Les cites amb l'administració fa anys s'han descobert com un autèntic maldecap habitual entre les persones migrants. Ara bé, a Barcelona, aproximadament "l'últim any i mig" els tràmits s'haurien enrevessat encara més per a les persones que fugien de situacions de conflicte polític o social als seus països d'origen. Durant aquest temps, aconseguir l'empara per protecció internacional a Barcelona ha estat "una gimcana burocràtica" que ha fet "gairebé impossible" tenir drets bàsics garantits, ha denunciat el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra. La realitat ha deixat molt poques oportunitats per aconseguir unes cites per Internet que desapareixien ràpidament, i fins i tot eren difícils obtenir-les a través de pagament a tercers, una de les alternatives habituals per a les famílies migrants que es troben desesperades. Ara, sense fer gaire soroll, l'Estat ha iniciat un canvi: ha inhabilitat la possibilitat d'optar a cites online i prepara ara l'aparició d'una línia de telèfon a la província de Barcelona per atendre aquestes peticions.
El cas és que els tràmits per a migrants -tant per a les peticions de famílies que arriben reclamant protecció internacional com pels permisos de residència habituals en matèria d'estrangeria- fa temps que tenen enquistada una realitat paral·lela: la manca de cites disponibles obre un espai de mercadeig informal. Locutoris i despatxos d'advocats s'ofereixen a aconseguir els tràmits presencials si les famílies els paguen entre 20 i 100 euros, habitualment, depenent de la urgència. Tot i que el tràmit hauria de ser gratuït, i afecta famílies vulnerables, aquesta realitat no ha desaparegut.
Ara el ministeri de l'Interior ha obert una nova via per abordar les peticions d'asil: habilitar línies telèfoniques a alguns territoris estatals. En el cas barceloní, es tracta d'un telèfon (932903098) que es posarà en marxa el 3 d'abril, malgrat que ja fa setmanes que els tràmits digitals han deixat d'estar disponibles. L'horari d'atenció serà entre les 8:30h i les 11:30h, entre setmana. Fonts del Ministeri de l'Interior asseguren a Nació que aquest canvi s'ha donat "en algunes províncies molt concretes" i que són "alternatives a la cita electrònica".
De moment, però, no queda clar si aquesta nova funcionalitat telefònica conviurà amb l'opció d'aconseguir cites digitals. Inicialment, el fet que hagi desaparegut la versió online s'atribueix a un motiu "tècnic", apunten fonts de la delegació del govern espanyol a Catalunya. Tanmateix, ara com ara, no es pot garantir que quan comenci a utilitzar-se la nova via telefònica es recuperi el tràmit online, o si això es farà més endavant.
De fet, aquesta novetat no ha estat anunciada públicament pel govern estatal, ni tampoc s'ha transmès institucionalment a ajuntaments com el barceloní. El canvi s'ha detectat pels mateixos "usuaris" i les "entitats", ha detallat Serra. En aquest sentit, ha estat Laura Moreno, d'ACCEM ONG, l'entitat que cogestiona el Servei d'Atenció a la Immigració, l'Emigració i el Refugi (SAIER) municipal, qui ha advertit de la modificació i la gravetat de la situació prèvia. "No hi ha prou cites disponibles", ha explicat, en la roda de premsa en què l'Ajuntament ha explicat que s'ha batut el rècord de persones ateses a través del SAIER, després d'arribar als 21.000 migrants assistits durant el 2022.
Al seu torn, des de la delegació del govern espanyol remarquen que l'estat espanyol és capdavanter en la concessió de protecció temporal a Europa, si bé afegeixen que la nova via telefònica s'ha engegat com a millora del servei actual. En aquest context, el balanç presentat pel consistori barceloní detalla que "cada vegada més" arriben migrants fugint de situacions de "conflicte" als seus països, fet que incrementa les peticions d'asil i protecció.
Moreno ha lamentat que es deixi desemparades famílies que no poden demanar cap mena de protecció, si no accedeixen a una cita inicial. A més de drets sanitaris, la membre d'ACCEM ha assenyalat que "no poden accedir a determinades prestacions socials", com "tampoc disposen d'un document que acrediti la seva condició de sol·licitant" ni poden "accedir al mercat laboral".
En el mateix sentit, Carles Bertran, del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO, lamenta que és "absolutament greu" la situació que s'ha donat al voltant dels sol·licitants d'asil darrerament. En aquesta línia, exposa que en els casos de tràmits d'estrangeria més habituals -com el permís de residència- el CITE pot aconseguir citacions perquè l'organisme té acords amb les oficines de l'administració estatal, però censura que si no es coneixen vies com aquesta moltes famílies es vegin abocades a pagar per un dret bàsic.
"Per què és tan fàcil demanar hora per fer el DNI o la declaració de la renda i és tan difícil fer-ho per demanar hora per a estrangeria?", exposa Bertran. La seva conclusió és que és qüestió "d'inversió, tant de recursos humans com tècnics". També hi aprofundeix el regidor barceloní. "El que ens diuen és que és per culpa de les màfies, però és evident que el que hi ha és un problema de recursos humans. Perquè només en un context d'escassetat de cites és quan es pot acabar donant aquest mercadeig. No hi ha revenda de cites per accedir als serveis socials municipals", ha indicat Marc Serra.
I és que el mateix Estat xoca contra el relat de les màfies. Dos anys enrere, la llavors delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, va anunciar que la policia investigaria un possible frau en l'aconseguiment de cites per a tràmits d'estrangeria a Barcelona. A preguntes d'aquest diari, la Policia Nacional assegura que "el resultat de la investigació va ser que no hi havia cap frau i de moment la investigació es dona per tancada". A més, apuntaven que "el fenomen" de la revenda havia "anat a menys".
I és que quan sovint es parla de màfies o entramats d'aconseguiment de cites, en realitat, s'està fent referència a entorns precaris que dediquen part de la seva jornada a provar sort davant la pantalla i a treure'n un rèdit escàs. És el cas d'una bugaderia del Raval. "Jo vaig refrescant la pàgina. I si ho aconsegueixo, que potser passa una vegada al mes o cada dues setmanes, la venc a 30 euros. Si no l'aconsegueixo, no cobro res", menciona el treballador, també migrant, des del seu lloc de feina, davant d'un ordinador. Diverses fonts asseguren que molts casos són similars a aquest, i que la policia veu difícil intervenir quan no hi ha una xarxa criminal al darrere i, de fet, s'està oferint un servei, ja que es passen hores per intentar obtenir la cita. El fons del problema, doncs, torna a assenyalar el mateix punt: la manca de tràmits disponibles i la necessitat que hi hagi gent sense recursos havent de pagar.
El cas és que els tràmits per a migrants -tant per a les peticions de famílies que arriben reclamant protecció internacional com pels permisos de residència habituals en matèria d'estrangeria- fa temps que tenen enquistada una realitat paral·lela: la manca de cites disponibles obre un espai de mercadeig informal. Locutoris i despatxos d'advocats s'ofereixen a aconseguir els tràmits presencials si les famílies els paguen entre 20 i 100 euros, habitualment, depenent de la urgència. Tot i que el tràmit hauria de ser gratuït, i afecta famílies vulnerables, aquesta realitat no ha desaparegut.
Un nou telèfon per a l'asil, però amb incògnites
Ara el ministeri de l'Interior ha obert una nova via per abordar les peticions d'asil: habilitar línies telèfoniques a alguns territoris estatals. En el cas barceloní, es tracta d'un telèfon (932903098) que es posarà en marxa el 3 d'abril, malgrat que ja fa setmanes que els tràmits digitals han deixat d'estar disponibles. L'horari d'atenció serà entre les 8:30h i les 11:30h, entre setmana. Fonts del Ministeri de l'Interior asseguren a Nació que aquest canvi s'ha donat "en algunes províncies molt concretes" i que són "alternatives a la cita electrònica".De moment, però, no queda clar si aquesta nova funcionalitat telefònica conviurà amb l'opció d'aconseguir cites digitals. Inicialment, el fet que hagi desaparegut la versió online s'atribueix a un motiu "tècnic", apunten fonts de la delegació del govern espanyol a Catalunya. Tanmateix, ara com ara, no es pot garantir que quan comenci a utilitzar-se la nova via telefònica es recuperi el tràmit online, o si això es farà més endavant.
De fet, aquesta novetat no ha estat anunciada públicament pel govern estatal, ni tampoc s'ha transmès institucionalment a ajuntaments com el barceloní. El canvi s'ha detectat pels mateixos "usuaris" i les "entitats", ha detallat Serra. En aquest sentit, ha estat Laura Moreno, d'ACCEM ONG, l'entitat que cogestiona el Servei d'Atenció a la Immigració, l'Emigració i el Refugi (SAIER) municipal, qui ha advertit de la modificació i la gravetat de la situació prèvia. "No hi ha prou cites disponibles", ha explicat, en la roda de premsa en què l'Ajuntament ha explicat que s'ha batut el rècord de persones ateses a través del SAIER, després d'arribar als 21.000 migrants assistits durant el 2022.
Al seu torn, des de la delegació del govern espanyol remarquen que l'estat espanyol és capdavanter en la concessió de protecció temporal a Europa, si bé afegeixen que la nova via telefònica s'ha engegat com a millora del servei actual. En aquest context, el balanç presentat pel consistori barceloní detalla que "cada vegada més" arriben migrants fugint de situacions de "conflicte" als seus països, fet que incrementa les peticions d'asil i protecció.
La porta tancada a drets bàsics
Moreno ha lamentat que es deixi desemparades famílies que no poden demanar cap mena de protecció, si no accedeixen a una cita inicial. A més de drets sanitaris, la membre d'ACCEM ha assenyalat que "no poden accedir a determinades prestacions socials", com "tampoc disposen d'un document que acrediti la seva condició de sol·licitant" ni poden "accedir al mercat laboral". En el mateix sentit, Carles Bertran, del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO, lamenta que és "absolutament greu" la situació que s'ha donat al voltant dels sol·licitants d'asil darrerament. En aquesta línia, exposa que en els casos de tràmits d'estrangeria més habituals -com el permís de residència- el CITE pot aconseguir citacions perquè l'organisme té acords amb les oficines de l'administració estatal, però censura que si no es coneixen vies com aquesta moltes famílies es vegin abocades a pagar per un dret bàsic.
"Per què és tan fàcil demanar hora per fer el DNI o la declaració de la renda i és tan difícil fer-ho per demanar hora per a estrangeria?", exposa Bertran. La seva conclusió és que és qüestió "d'inversió, tant de recursos humans com tècnics". També hi aprofundeix el regidor barceloní. "El que ens diuen és que és per culpa de les màfies, però és evident que el que hi ha és un problema de recursos humans. Perquè només en un context d'escassetat de cites és quan es pot acabar donant aquest mercadeig. No hi ha revenda de cites per accedir als serveis socials municipals", ha indicat Marc Serra.
Les màfies que no apareixen
I és que el mateix Estat xoca contra el relat de les màfies. Dos anys enrere, la llavors delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, va anunciar que la policia investigaria un possible frau en l'aconseguiment de cites per a tràmits d'estrangeria a Barcelona. A preguntes d'aquest diari, la Policia Nacional assegura que "el resultat de la investigació va ser que no hi havia cap frau i de moment la investigació es dona per tancada". A més, apuntaven que "el fenomen" de la revenda havia "anat a menys".I és que quan sovint es parla de màfies o entramats d'aconseguiment de cites, en realitat, s'està fent referència a entorns precaris que dediquen part de la seva jornada a provar sort davant la pantalla i a treure'n un rèdit escàs. És el cas d'una bugaderia del Raval. "Jo vaig refrescant la pàgina. I si ho aconsegueixo, que potser passa una vegada al mes o cada dues setmanes, la venc a 30 euros. Si no l'aconsegueixo, no cobro res", menciona el treballador, també migrant, des del seu lloc de feina, davant d'un ordinador. Diverses fonts asseguren que molts casos són similars a aquest, i que la policia veu difícil intervenir quan no hi ha una xarxa criminal al darrere i, de fet, s'està oferint un servei, ja que es passen hores per intentar obtenir la cita. El fons del problema, doncs, torna a assenyalar el mateix punt: la manca de tràmits disponibles i la necessitat que hi hagi gent sense recursos havent de pagar.