Laura Borràs, condemnada a 4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet pública aquest dijous al migdia la sentència sobre el cas dels contractes irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El tribunal ha condemnat Laura Borràs a quatre anys i mig de presó i a un total de 13 d'inhabilitació per un delicte de prevaricació i falsedat documental per haver adjudicat contractes a dit a un conegut seu, l'informàtic Isaías Herrero. La sentència també incorpora una petició d'indult que fa el mateix tribunal, per rebaixar la pena de presó -no la d'inhabilitació- fins als dos anys, i que la presidenta de Junts no hagi d'entrar-hi. Alhora, la magistrada María Jesús Manzano ha fet un vot particular, perquè considera que la pena ha de ser només d'inhabilitació, sense que hagi d'entrar a presó.

La sentència, de 133 pàgines -inclòs el vot particular-, també condemna Isaías Herrero a dos anys de presó i a Andreu Pujol a un any i dos mesos. Tots dos van pactar amb la Fiscalia per rebaixar les penes a canvi d'incriminar Borràs. El tribunal considera provat que les adjudicacions a Herrero per crear la web de la Institució es van fer "prescindint de tot procediment regular, va fer fallida tots els principis que regeixen en matèria de contractació pública, entre ells els de publicitat, lliure concurrència i transparència". Segons els jutges, Borràs va adjudicar contractes a Herrero "de manera completament aliena a qualsevol procediment de contractació". La decisió del TSJC no és ferma. Es pot recórrer al Tribunal Suprem i, després, al Tribunal Constitucional, abans de portar el cas a Europa. Fins que no sigui una condemna ferma, no es podrà analitzar cap petició d'indult, que en tot cas l'haurà de concedir el govern espanyol.

El tribunal conclou que Borràs va fer aquestes adjudicacions sabent que no complia amb els requisits legals, esquivant el CTTI -la normativa deia que s'havia de prioritzar encarregar a aquest organisme les qüestions tecnològiques de la Generalitat- i obviant que els contractes d'obra i servei "havien de ser subjectes als procediments de contractació vigents i vinculants per a les administracions públiques". Segons la sala, l'adjudicació a Herrero havia de ser una, però després es van fer contractes menors per fer els pagaments a l'informàtic. Això era, diu el tribunal, per donar "cobertura formal i administrativa" a un procediment que era irregular. "S'estava fraccionant de manera fictícia els trebals ja adjudicats de manera directa a Herrero, per evitar el pagament sense traves que poguessin arribar dels serveis d'intervenció de la Generalitat", diu la sentència.

Malgrat la condemna, el tribunal no compra tot el relat de l'acusació. La Fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació. La pena imposada pel TSJC pel que fa a la inhabilitació -9 anys per prevaricació i 4 per falsedat documental- no impedeix que Borràs continuï sent funcionària de l'Estat com a professora de la Universitat de Barcelona. De fet, aplica la forquilla més baixa de penes establerta per als delictes de prevaricació i falsedat documental. Aquest tipus d'inhabilitació és diferent de la que es va imposar als dirigents independentistes, que se'ls va impedir treballar com a funcionaris. Oriol Junqueras i Raül Romeva, per exemple, no poden fer de professors a la universitat pública. 
 

Confessió de bon principi i rebaixa de penes

El pacte d'Isaías Herrero i Andreu Pujol amb la Fiscalia es va concretar de bon principi, amb la confessió de tots dos acusats, que van reconèixer els fets i van incriminar Borràs. A partir d'aleshores, el seu paper en el judici, i el dels seus advocats, va ser merament testimonial, centrat només a puntualitzar algunes qüestions. L'últim dia de judici, la Fiscalia va complir la seva part i va modificar les conclusions per rebaixar les penes d'Herrero i Pujol, aplicant-los l'atenuant de "confessió", i lliurant-los així d'haver d'entrar a presó en cas de condemna. La defensa de Borràs va denunciar durant tota la vista una vulneració sistemàtica del dret de defensa de la presidenta de Junts, perquè els advocats s'havien coordinat durant tres anys, amb intercanvi de documentació constant, fins que poc abans del judici va transcendir el pacte de les fiscals amb els dos acusats.
 

Un judici amb testimonis contundents

El judici va deixar alguns testimonis molt durs contra la gestió de Laura Borràs al capdavant de la ILC, com ara el d'Assumpta Pagespetit, que feia tasques de cap d'administració. Va assegurar que Borràs no va fer cas de les advertències que li feia sobre les possibles irregularitats en matèria de contractació, i que des de bon principi, abans i tot d'obrir el procés de contractació, la dirigent independentista volia que fos Herrero l'encarregat de fer la pàgina web. També va explicar que tots els pressupostos els enviava ell, cosa que la va incomodar fins al punt de demanar no rebre més pressupostos sobre el projecte. Durant tot el judici, la defensa de Borràs va mirar de desacreditar aquest testimoni, recordant que va presentar cap queixa per aquestes qüestions i afirmant que era un testimoni mixt, és a dir, que en funció de què declarés al judici podia acabar imputada.
 

L'ombra de dubte dels correus

La tasca de la defensa de Borràs va centrar-se a desmuntar el judici des de la base, qüestionant tota la investigació i posant una ombra de dubte sobre l'obtenció de la prova. En aquesta línia, els advocats de la presidenta de Junts van denunciar que els investigadors no van garantir la cadena de custòdia i que els arxius intervinguts a casa d'Herrero es van alterar, però no van concretar en quin punt ni tampoc es va posar en dubte el contingut dels correus electrònics, un dels elements que pesen més en l'acusació contra Borràs. Tampoc en la declaració de la presidenta de Junts, que només va respondre les preguntes de la seva advocada, Isabel Elbal, se li va fer cap pregunta sobre els mails intercanviats amb Herrero en què es detallava com fraccionar contractes i fer pressupostos falsos. En tot cas, Borràs i la seva defensa sostenen que és víctima de lawfare.