29
de març
del
2023
Actualitzat
a les
15:49h
El departament de Justícia, Drets i Memòria del Govern busca descendents de prop de 400 soldats catalans desapareguts a Mallorca l’estiu de 1936. Es tracta de combatents morts i desapareguts durant l’expedició a les Balears aconseqüència del desembarcament de les forces republicanes a l’illa. Tal com mostren les dades d’un estudi elaborat per l’historiador GonzaloBerger, les restes d’aquests 372 individus podrien estar inhumades a les fosses de sa Coma i son Coletes, actualment intervingudes pel Govern balear. Segons el director general de Memòria Democràtica, AlfonsAragoneses, la troballa permetrà satisfer diversos “drets fonamentals” de les famílies, “com el dret a la veritat i una certa reparació”.
L’estudi, realitzat durant el 2022, completa la feina documental que ha dut a terme l’equip tècnic de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya d’ençà que es va signar el protocol de col·laboració en matèria de memòria amb el Govern de les Illes Balears. Per a la seva elaboració s’han analitzat diferents conjunts documentals i s’ha fet una revisió exhaustiva de l’hemeroteca i la bibliografia disponibles. En aquest sentit, l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Centre Documental de la Memòria Històrica són els dos arxius que més informació hi han aportat.
També s’han fet servir documents del fons de subsidis del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes, el llibre de registres i destins de la Caserna Carlos Marx de Barcelona, les llistes de membres de la columna del Sindicat del Transport Marítim de la CNT i les carpetes de la subpagadoria de Barcelona de l’Exèrcit Popular de la República.
Amb tot això, part de la informació s’ha creuat i complementat amb els registres del projecte Cost humà de la Guerra Civil a Catalunya, del Memorial Democràtic. En aquest sentit, Aragoneses ha destacat la importància de la “col·laboració entre institucions”, en aquest cas les catalanes i balears, però també ha obert la porta a “disposar d’altres canals de comunicació amb la resta de comunitats autònomes. “Tenim catalans que van lluitar en diferents llocs de l’Estat i persones d’altres llocs de l’Estat que van venir aquí a combatre. La col·laboració és fonamental”, ha insistit.
L’objectiu principal passa per la voluntat “d’identificar i localitzar les persones desaparegudes durant la guerra civil per tal dignificar-ne la memòria”. D’acord amb la consellera, l’objectiu del Departament és poder “fer efectiu el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes. Fem justícia més de 80 anys després d’aquells fets”.
Tot i aquests resultats significatius, la conselleria fa una crida als familiars de les víctimes relacionades a la llista de l’estudi perquè s’inscriguin al cens amb l’objectiu d’ampliar les mostres del programa d’identificació genètica. Actualment, té més de 3.000 mostres de familiars de desapareguts, una xifra molt inferior a la de les persones desaparegudes, ja que el cens de persones desaparegudes de la Generalitat té 6.927 inscrits.
La consellera Gemma Ubasart ha presentat l’estudi i els resultats en el marc d’una visita institucional a Mallorca, que també inclou la visita a les fosses de Sa Coma o son Coletes. En aquest sentit, Ubasart ha assenyalat que el treball té la voluntat “d’identificar i localitzar les persones desaparegudes durant la guerra civil per tal dignificar-ne la memòria”. D’acord amb la consellera, l’objectiu del departament és poder “fer efectiu el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes”. “Fem justícia més de 80 anys després d’aquells fets”, ha conclòs.
L’estudi, realitzat durant el 2022, completa la feina documental que ha dut a terme l’equip tècnic de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya d’ençà que es va signar el protocol de col·laboració en matèria de memòria amb el Govern de les Illes Balears. Per a la seva elaboració s’han analitzat diferents conjunts documentals i s’ha fet una revisió exhaustiva de l’hemeroteca i la bibliografia disponibles. En aquest sentit, l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Centre Documental de la Memòria Històrica són els dos arxius que més informació hi han aportat.
També s’han fet servir documents del fons de subsidis del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes, el llibre de registres i destins de la Caserna Carlos Marx de Barcelona, les llistes de membres de la columna del Sindicat del Transport Marítim de la CNT i les carpetes de la subpagadoria de Barcelona de l’Exèrcit Popular de la República.
Amb tot això, part de la informació s’ha creuat i complementat amb els registres del projecte Cost humà de la Guerra Civil a Catalunya, del Memorial Democràtic. En aquest sentit, Aragoneses ha destacat la importància de la “col·laboració entre institucions”, en aquest cas les catalanes i balears, però també ha obert la porta a “disposar d’altres canals de comunicació amb la resta de comunitats autònomes. “Tenim catalans que van lluitar en diferents llocs de l’Estat i persones d’altres llocs de l’Estat que van venir aquí a combatre. La col·laboració és fonamental”, ha insistit.
L’objectiu principal passa per la voluntat “d’identificar i localitzar les persones desaparegudes durant la guerra civil per tal dignificar-ne la memòria”. D’acord amb la consellera, l’objectiu del Departament és poder “fer efectiu el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes. Fem justícia més de 80 anys després d’aquells fets”.
La necessitat d’ampliar el cens
D’altra banda, la Direcció General de Memòria Democràtica ha fet un recull dels familiars desapareguts a Mallorca que estan inscrits al Cens de persones desaparegudes. Així, s’han trobat 35 familiars de desapareguts ‒3 dels quals són dones‒ durant el desembarcament republicà a Mallorca de l’agost de 1936. D’aquests, el departament té les mostres genètiques de 30 familiars; pel que fa als cinc restants, s’ha pactat l’enviament de l’equip d’extracció genètica a domicili.Tot i aquests resultats significatius, la conselleria fa una crida als familiars de les víctimes relacionades a la llista de l’estudi perquè s’inscriguin al cens amb l’objectiu d’ampliar les mostres del programa d’identificació genètica. Actualment, té més de 3.000 mostres de familiars de desapareguts, una xifra molt inferior a la de les persones desaparegudes, ja que el cens de persones desaparegudes de la Generalitat té 6.927 inscrits.
La consellera Gemma Ubasart ha presentat l’estudi i els resultats en el marc d’una visita institucional a Mallorca, que també inclou la visita a les fosses de Sa Coma o son Coletes. En aquest sentit, Ubasart ha assenyalat que el treball té la voluntat “d’identificar i localitzar les persones desaparegudes durant la guerra civil per tal dignificar-ne la memòria”. D’acord amb la consellera, l’objectiu del departament és poder “fer efectiu el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes”. “Fem justícia més de 80 anys després d’aquells fets”, ha conclòs.