29
de març
del
2023
Actualitzat
a la
13:04h
Amb el retorn de Clara Ponsatí encara ben viu -l'exconsellera va ser detinguda i alliberada unes hores després, i aquest dimecres participarà en el ple del Parlament Europeu-, una altra exiliada que va tornar a Catalunya ja fa uns anys, Meritxell Serret, s'ha assegut al banc dels acusats pels fets de l'1-O. Serret, que fa cinc anys era consellera d'Agricultura, s'enfronta a un delicte de desobediència i a una pena d'un any d'inhabilitació, que deixaria contra les cordes la seva continuïtat al Govern. En un judici ràpid -no hi ha hagut ni testimonis- aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Serret ha defensat la seva actuació com a consellera d'Agricultura del Govern de Carles Puigdemont. "Vaig ser lleial al mandat del Parlament", ha dit.
Serret no ha respost cap de les parts, tampoc el seu advocat, Iñigo Iruin, arquitecte del seu retorn ara fa dos anys i també del d'Anna Gabriel. Sí que ha volgut fer una "manifestació que ho englobi tot". Després d'una breu discussió entre el tribunal i l'advocat, per si podia fer la declaració en el torn d'última paraula o en la fase d'interrogatori, Iruin li ha fet una sola pregunta que ha donat peu a la intervenció de la consellera. Davant del tribunal, Serret ha dit que defensa un polític "legítim", el de la república catalana i la independència. "Tinc dret a defensar-lo pacíficament i a guanyar-lo políticament", ha afirmat. Serret ha dit que hi ha una majoria social a Catalunya que persisteix en el temps i és transversal que vol decidir el seu futur a través del vot. "El dret d'autodeterminació és vigent i es basa en aquesta reivindicació sostinguda per una part important de la societat", ha reblat.
"L'1-O és una expressió del principi de sobirania democràtica i del dret a decidir a través d'un vot pacífic", ha insistit Serret. Com a membre del Govern, la consellera ha dit que té el deure de complir amb els mandats parlamentaris, i ha recordat que el 2017 s'havia de donar resposta a una majoria parlamentària que s'havia assolit després d'unes eleccions amb uns programes electorals independentistes i que no van ser impugnats. "Aquesta majoria va instar el Govern a organitzar i tirar endavant l'1-O", ha dit. En aquesta situació, l'executiu va "ponderar" entre el mandat del Parlament i els requeriments del TC. "Havíem de donar resposta al mandat del Parlament, i en la meva acció vaig mirar de ser sempre coherent amb el que és aquesta funció de ser lleial al Parlament i donar resposta a la majoria parlamentària i al mandat democràtic", ha afirmat.
Serret ha argumentat que organitzar un referèndum no és delicte, i que un una votació pacífica no vulnera drets de ningú. "Estem vivint un conflicte polític d'arrel democràtica, que va viure una escalada amb la sentència del TC de 2010 que va anul·lar la via pactada per millorar l'autogovern", ha afirmat la consellera, que ha acusat l'alt tribunal de menystenir la legitimitat del legislador i la sobirania de Catalunya que havia votat l'Estatut. "Un conflicte polític només es pot resoldre a través de la política, de la negociació i de la democràcia", ha dit, i ha lamentat la judicialització de la qüestió catalana.
"S'ha criminalitzat un projecte legítim i s'ha volgut anul·lar la via política negant el debat en institucions parlamentàries", ha afirmat. Per tot plegat, s'ha refermat en les decisions que va prendre com a membre del Govern. "Van ser sempre lligades al meu deure de ser lleial i obeir el mandat del Parlament", ha reblat, i ha insistit que l'1-O no va ser un delicte. "El projecte independentista és legítim i tinc dret a defensar-lo políticament i a guanyar-lo democràticament", ha conclòs.
La defensa de Serret ha demanat l'absolució i ha insistit que la decisió del tribunal de permetre a l'Advocacia de l'Estat ser part del judici no ha estat encertada. "Ha permès que la desigualtat que hem denunciat s'hagi esmenat per part de la Fiscalia quan ha fet seus els arguments de l'Advocacia de l'Estat", ha dit. En tot cas, Iruin ha dit que Serret "no dissimula o amaga" el que va fer. "Ha reconegut el que va fer, no hem intentat camuflar res", ha afirmat l'advocat. La defensa ha lamentat, en aquest sentit, que s'hagin fet tantes referències al judici del Suprem, perquè el cas de Serret s'ha de jutjar com un nou cas, sense tenir en compte el que va dictar l'alt tribunal en la sentència de l'1-O.
L'advocat ha dit que quan una autoritat desobeeix una ordre del TC va contra les institucions de l'Estat, no pas contra l'administració pública, capítol on està recollit el delicte de desobediència pel qual s'acusa Serret. "Si la sala considera que Serret és culpable d'un delicte de desobediència estarà fent una interpretació extensiva del delicte que vulnera la legalitat penal i el Conveni Europeu dels Drets Humans", ha afirmat Iruin. L'advocat de Serret també ha fet una defensa de la legitimita que tenia el Parlament per tirar endavant el referèndum i ha qüestionat la reforma del TC de 2015, que li dona "poders executius" per fer complir les seves resoucions i s'ha fet ad-hoc per donar resposta al conflicte català.
La defensa ha afirmat que Serret va considerar que el mandat del Parlament era "vinculant" per a ella i que no estava prohibit fer un referèndum. "Era una colisió de deures, i ella va creure que tenia un mandat superior que era el mandat del Parlament, que tenia legitimitat democràtica", ha afirmat. En aquest sentit, l'advocat ha dit que Serret no tenia raons per qüestionar que la seva actuació fos contrària al dret. Iruin ha dit que el problema és polític, fruit de tensions entre difernets drets i legitimitats, i que només es resoldrà per la via política.
El ministeri públic ha recordat, en aquest sentit, que mentre alguns consellers van sortir del Govern abans de l'1-O, Serret no ho va fer. "Això demostra que sabia que estava desobeint", ha dit, i ha recordat també que com a consellera va participar d'actes d'adhesió al referèndum. "Es poden tenir anhels que si es canalitzen per les vies legals no seran delicte, però si es canalitzen per les vies contràries al codi penal, aleshores serà delicte", ha afirmat. Pujal ha insistit que Serret va desobeir de manera "tossuda" les ordres del TC i ha reiterat que "no es criminalitza cap projecte polític". És delicte un referèndum? Pujal ha dit que el fet que s'hagi despenalitzat no vol dir que, si un jutge el prohibeix i tot i així es fa, el delicte no és el referèndum, sinó haver desobeït l'ordre judicial.
La fiscal també ha deixat clar que les ordres judicials "no s'han de ponderar", sinó que s'han d'acatar, perquè el contrari suposaria "tornar al moment previ del contracte social". "Les resolucions del TC s'han de complir, són imperatives, no hi ha cap dubte d'això", ha dit Pujal. I els drets fonamentals? "S'han de defensar dins de la llei", ha afirmat, i ha dit que en un estat de dret no es poden obviar les decisions dels tribunals ni imposar les decisions parlamentàries per damunt del poder judicial.
Serret no ha respost cap de les parts, tampoc el seu advocat, Iñigo Iruin, arquitecte del seu retorn ara fa dos anys i també del d'Anna Gabriel. Sí que ha volgut fer una "manifestació que ho englobi tot". Després d'una breu discussió entre el tribunal i l'advocat, per si podia fer la declaració en el torn d'última paraula o en la fase d'interrogatori, Iruin li ha fet una sola pregunta que ha donat peu a la intervenció de la consellera. Davant del tribunal, Serret ha dit que defensa un polític "legítim", el de la república catalana i la independència. "Tinc dret a defensar-lo pacíficament i a guanyar-lo políticament", ha afirmat. Serret ha dit que hi ha una majoria social a Catalunya que persisteix en el temps i és transversal que vol decidir el seu futur a través del vot. "El dret d'autodeterminació és vigent i es basa en aquesta reivindicació sostinguda per una part important de la societat", ha reblat.
"L'1-O és una expressió del principi de sobirania democràtica i del dret a decidir a través d'un vot pacífic", ha insistit Serret. Com a membre del Govern, la consellera ha dit que té el deure de complir amb els mandats parlamentaris, i ha recordat que el 2017 s'havia de donar resposta a una majoria parlamentària que s'havia assolit després d'unes eleccions amb uns programes electorals independentistes i que no van ser impugnats. "Aquesta majoria va instar el Govern a organitzar i tirar endavant l'1-O", ha dit. En aquesta situació, l'executiu va "ponderar" entre el mandat del Parlament i els requeriments del TC. "Havíem de donar resposta al mandat del Parlament, i en la meva acció vaig mirar de ser sempre coherent amb el que és aquesta funció de ser lleial al Parlament i donar resposta a la majoria parlamentària i al mandat democràtic", ha afirmat.
Serret ha argumentat que organitzar un referèndum no és delicte, i que un una votació pacífica no vulnera drets de ningú. "Estem vivint un conflicte polític d'arrel democràtica, que va viure una escalada amb la sentència del TC de 2010 que va anul·lar la via pactada per millorar l'autogovern", ha afirmat la consellera, que ha acusat l'alt tribunal de menystenir la legitimitat del legislador i la sobirania de Catalunya que havia votat l'Estatut. "Un conflicte polític només es pot resoldre a través de la política, de la negociació i de la democràcia", ha dit, i ha lamentat la judicialització de la qüestió catalana.
"S'ha criminalitzat un projecte legítim i s'ha volgut anul·lar la via política negant el debat en institucions parlamentàries", ha afirmat. Per tot plegat, s'ha refermat en les decisions que va prendre com a membre del Govern. "Van ser sempre lligades al meu deure de ser lleial i obeir el mandat del Parlament", ha reblat, i ha insistit que l'1-O no va ser un delicte. "El projecte independentista és legítim i tinc dret a defensar-lo políticament i a guanyar-lo democràticament", ha conclòs.
La defensa de Serret: "No hem amagat res; acceptem els fets"
L'advocat de Serret, en el marc de les qüestions prèvies, ha demanat que Serret pugui seguir la vista des del seu costat, per poder-s'hi comunicar més fàcilment, i que l'acusada pugui declarar després de la pràctica de la prova. Això ho ha acceptat el tribunal, recordant també que hi ha poca prova per practicar, únicament la documental. La tercera petició de l'advocat Iruin ha estat més extensa, per intentar apartar l'Advocacia de l'Estat del procediment per manca de legitimació per exercir com a acusació en un judici per desobediència. Ha argumentat que el fet que l'Advocacia sigui part suposa una vulneració de la tutela judicial i d'un procés amb totes les garanties. La sala ha dit que resoldrà la qüestió en sentència i, així, l'Advocacia ha format part del judici.La defensa de Serret ha demanat l'absolució i ha insistit que la decisió del tribunal de permetre a l'Advocacia de l'Estat ser part del judici no ha estat encertada. "Ha permès que la desigualtat que hem denunciat s'hagi esmenat per part de la Fiscalia quan ha fet seus els arguments de l'Advocacia de l'Estat", ha dit. En tot cas, Iruin ha dit que Serret "no dissimula o amaga" el que va fer. "Ha reconegut el que va fer, no hem intentat camuflar res", ha afirmat l'advocat. La defensa ha lamentat, en aquest sentit, que s'hagin fet tantes referències al judici del Suprem, perquè el cas de Serret s'ha de jutjar com un nou cas, sense tenir en compte el que va dictar l'alt tribunal en la sentència de l'1-O.
"Desobediència? Ho dubto"
Iruin ha repassat alguns dels fets que s'atribueixen a Serret i que la consellera no hi va tenir res a veure, com ara la llei de pressupostos de la Generalitat, perquè no era parlamentària. Després de l'aprovació, en aquest sentit, tampoc va fer res que suposés desobeir el TC. L'advocat ha argumentat en aquest sentit que no se li imputa malversació a Serret, però que s'incorpora en el relat de fets aquesta llei malgrat que no té res a veure amb la seva clienta. En altres conductes, sí que hi va intervenir, però segons Iruin "no tenen rellevància penal". Per això ha demanat limitar l'acusació contra Serret en la convocatòria de l'1-O i les normes complementàries. "Això és un delicte de desobediència? Tinc dubtes de l'encaix", ha afirmat.L'advocat ha dit que quan una autoritat desobeeix una ordre del TC va contra les institucions de l'Estat, no pas contra l'administració pública, capítol on està recollit el delicte de desobediència pel qual s'acusa Serret. "Si la sala considera que Serret és culpable d'un delicte de desobediència estarà fent una interpretació extensiva del delicte que vulnera la legalitat penal i el Conveni Europeu dels Drets Humans", ha afirmat Iruin. L'advocat de Serret també ha fet una defensa de la legitimita que tenia el Parlament per tirar endavant el referèndum i ha qüestionat la reforma del TC de 2015, que li dona "poders executius" per fer complir les seves resoucions i s'ha fet ad-hoc per donar resposta al conflicte català.
La defensa ha afirmat que Serret va considerar que el mandat del Parlament era "vinculant" per a ella i que no estava prohibit fer un referèndum. "Era una colisió de deures, i ella va creure que tenia un mandat superior que era el mandat del Parlament, que tenia legitimitat democràtica", ha afirmat. En aquest sentit, l'advocat ha dit que Serret no tenia raons per qüestionar que la seva actuació fos contrària al dret. Iruin ha dit que el problema és polític, fruit de tensions entre difernets drets i legitimitats, i que només es resoldrà per la via política.
La Fiscalia acusa Serret de fer "electoralisme"
La Fiscalia ha presentat el seu informe i ha començat amb un dard a Serret: "No vindré aquí a fer electoralisme", ha dit la fiscal Neus Pujal. El ministeri públic també ha retret a la consellera que digui que es persegueix el dret a votar. "No s'ha assegut al banc dels acusats cap dels votants de l'1-O", ha recordat Pujal. Amb tot, ha insistit que no es persegueix ningú per les seves idees polítiques, sinó que es persegueixen "fets" que poden ser constitutius de delicte. En aquest cas, la desobediència del Govern, i concretament de Serret, de les ordres del Tribunal Constitucional de paralitzar o impedit qualsevol iniciativa relacionada amb el procés. "Serret va rebre cinc requeriments, però no en va fer cas", ha assenyalat la fiscal. Aquesta desobediència, ha afirmat, va ser "patent, reiterada i inequívoca", ha afirmat.El ministeri públic ha recordat, en aquest sentit, que mentre alguns consellers van sortir del Govern abans de l'1-O, Serret no ho va fer. "Això demostra que sabia que estava desobeint", ha dit, i ha recordat també que com a consellera va participar d'actes d'adhesió al referèndum. "Es poden tenir anhels que si es canalitzen per les vies legals no seran delicte, però si es canalitzen per les vies contràries al codi penal, aleshores serà delicte", ha afirmat. Pujal ha insistit que Serret va desobeir de manera "tossuda" les ordres del TC i ha reiterat que "no es criminalitza cap projecte polític". És delicte un referèndum? Pujal ha dit que el fet que s'hagi despenalitzat no vol dir que, si un jutge el prohibeix i tot i així es fa, el delicte no és el referèndum, sinó haver desobeït l'ordre judicial.
La fiscal també ha deixat clar que les ordres judicials "no s'han de ponderar", sinó que s'han d'acatar, perquè el contrari suposaria "tornar al moment previ del contracte social". "Les resolucions del TC s'han de complir, són imperatives, no hi ha cap dubte d'això", ha dit Pujal. I els drets fonamentals? "S'han de defensar dins de la llei", ha afirmat, i ha dit que en un estat de dret no es poden obviar les decisions dels tribunals ni imposar les decisions parlamentàries per damunt del poder judicial.