Què està passant a Israel? 10 preguntes per entendre una crisi d'estat

Israel està vivint la crisi política i social més greu dels seus 75 anys d'història. No és una guerra contra els seus veïns, però sí que és molt més que un conflicte polític intern. Es tracta d'una veritable crisi d'estat que està fent trontollar les bases mateixes de la democràcia israeliana. El projecte d'una reforma judicial que donaria més poder al govern ha estès una onada de protestes a tot el país. Diumenge passat, les mobilitzacions contra el govern de Benjamin Netanyahu van culminar en una manifestació gegantina de més de 600.000 persones en un país de deu milions d'habitants. 

La destitució del ministre de Defensa, Yoav Gallant, per criticar la reforma judicial, va indignar l'opinió. L'endemà, una vaga va paralitzar l'aeroport Ben Gurion, a tocar de Tel Aviv. Isaac Herzog, president d'Israel, un càrrec que no té facultats executives, va sortir en una intervenció sorprenent reclamant un acord entre govern i oposició. Dilluns al vespre, Netanyahu va anunciar que ajornava la reforma judicial. Què està passant a Israel? Aquí teniu deu preguntes que poden ajudar a entendre la magnitud de la crisi.

1. Quin govern ha provocat la crisi?

Israel viu una polarització política intensa. Ha celebrat cinc eleccions des del 2019. Les darreres, el novembre passat, van acabar amb una inestable coalició centrista que duia divuit mesos al govern i van suposar el retorn al poder del conservador Benjamin Netanyahu. Però per sumar una majoria a la Knesset, el Parlament, va haver de sumar amb les forces religioses ortodoxes, com Shas i Judaisme Unit de la Torà, i una aliança d'extrema dreta, Sionisme Religiós, amb sigles com el Partit Sionista Religiós i Poder Jueu. 

Itamar Ben-Gvir és la figura més destacada de Sionisme Religiós (14 escons de 120), és un antic partidari del rabí Meir Kahane, que justificava el terrorisme contra els palestins. Dins de Sionisme Religiós també hi ha homòfobs reconeguts. Ben-Gvir és l'actual ministre de Seguretat Pública d'Israel.   

2. Quin és l'historial de Netanyahu?

L'actual primer ministre domina l'escena política des de fa més de vint-i-cinc anys. No és una figura negligible. Format en les tropes d'elit, on va estar a les ordres d'un futur rival polític, el laborista Ehud Barak, Netanyahu va créixer obsedit pel terrorisme (va perdre un germà en acte de servei, convertit en icona de país), però va tenir temps per estudiar Arquitectura al MIT, un màster d'economia i un intent de doctorat en Ciències Polítiques a Harvard. No va culminar aquests estudis, que va subordinar a una carrera en empreses de relacions públiques. Després va fer carrera al Likud, el gran partit conservador nacionalista, on va haver de veure passar tot una generació de vells cabdills com Menahem Begin i Isaac Shamir, abans de prendre el relleu.  

3. Quin és l'origen de les protestes?

La reforma judicial que abandera Netanyahu ha provocat un veritable motí social. Per motius ben diversos, els socis de la coalició de dretes tenen un objectiu a abatre: el poder del Tribunal Suprem, un òrgan que tothom coincideix que ha agafat massa poder en el sistema polític israelià, on no hi ha una Constitució formal.

4. Què pretén aquesta reforma judicial?

Pretén sotmetre els jutges a l'autoritat de la Knesset. Modificar la comissió que designa els jutges, fins ara formada per diputats, altres magistrats i algunes figures independents i substituir-la per una amb 6 membres de la majoria i 5 de l'oposició. Un punt delicat és l'anomenada clàusula d'anul·lació, que permet que la majoria absoluta del parlament (61 de 120) pugui anul·lar una decisió dels tribunals. A efectes pràctics, suposaria la fi de la independència judicial. De moment, Netanyahu ja ha aconseguit que només pugui ser destituït si ho decideixen tres quartes parts del seu govern.   

5. Com s'ha enverinat la reforma?

Netanyahu viu perseguit per la fiscalia des de fa tres anys. Se l'acusa de suborn, frau i abús de confiança per un seguit de casos de corrupció entre els que hi ha l'acceptació de regals i el tracte de favor a una companyia de comunicació. Els seus socis d'extrema dreta també volen eliminar el poder dels jutges per tenir llum verda a l'extensió de les colònies il·legals en els territoris ocupats.

 
6. Quin factor religiós té un paper en la crisi?

Els grups religiosos, per la seva banda, volen neutralitzar la justícia per reforçar la seva influència social i aconseguir, per exemple, deslliurar-se del servei militar. Un dels corrents de fons que bateguen en paral·lel a la crisi actual és la creixent incidència dels sectors ortodoxos en la vida civil, enfront una societat que sempre s'ha caracteritzat per una laïcitat molt acusada. 

7. Com afecta la seguretat del país?

Ha estat un dels factors imprevistos per Netanyahu. La divisió profunda de la societat israeliana ha acabat afectant una institució fins ara cohesionada com són les Forces de Defensa d'Israel. El cessat ministre de Defensa va advertir fa uns dies que entre els reservistes de l'exèrcit s'estenia el desànim. Israel ha tingut sempre del seu costat un element decisiu: és una democràcia robusta envoltada de règims hostils i autoritaris. Una regressió en la política interna afectaria la moral de les forces armades i podria esbotzar la seva unitat. 

8. Quins canvis hi ha hagut en la societat israeliana?

Ja fa anys que la sociologia del país ha experimentat canvis sensibles. Queden lluny els anys de llarga hegemonia laborista al país, que va donar figures llegendàries com Ben Gurion, Golda Meir o Isaac Rabin. L'any 1977, la dreta va arribar per primera vegada al poder. Des dels anys noranta, ha estat hegemònica, amb períodes d'oposició. La figura de Netanyahu ha estat fonamental per acabar de marginar el llegat de l'era laborista, com també els canvis demogràfics produïts, amb el pes que han guanyat els immigrants d'origen rus, molt nacionalistes. 

9. Quin fenomen global ajuda a entendre la crisi? 

Israel viu un procés similar al d'altres països occidentals, amb uns girs a la radicalitat per part de la dreta tradicional, representada pel Likud. La influència del trumpisme en un país molt sensible a tot el que provingui dels EUA es fa notar. L'ofensiva contra els jutges fa pensar en processos similars que s'estan produint en països com Hongria o Polònia. Netanyahu ha adoptat el mateix camí que els líders republicans nord-americans: pujar al carro del populisme de dretes per aferrar-se al poder.

10. Quin paper hi han jugat els Estats Units?

L'Administració Biden ha demanat a la classe política israeliana que moderi el to i arribi a consensos l'abans possible. Washington havia vist amb alleugeriment la sortida del poder de Netanyahu el 2021. Tot el que passi a Tel Aviv, d'altra banda, tindrà també el seu efecte en la política nord-americana, on el sector progressista de la comunitat jueva, majoritari als EUA, està alineat amb el Partit Demòcrata. Però Donald Trump és popular en un sector jueu, que li agraeix la decisió d'haver traslladat l'ambaixada de Tel Aviv a Jerusalem.