Clara Ponsatí, exili i detenció: semblances i diferències amb altres retorns

L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí ha tornat a Catalunya després de cinc anys d'exili i, després d'una roda de premsa al Col·legi de Periodistes en què ha denunciat la vulneració sistemàtica de drets fonamentals dels catalans, ha estat detinguda pels Mossos d'Esquadra quan es dirigia a l'oficina dels eurodiputats de Junts, al Born. "Soc eurodiputada", li ha dit Ponsatí a l'agent dels Mossos que, de paisà i com a policia judicial, ha executat l'ordre de detenció dictada pel jutge Pablo Llarena. Després de caminar uns metres per la plaça de la Catedral, Ponsatí ha entrat al vehicle policial amb el seu advocat, Gonzalo Boye, que l'ha traslladat a la Ciutat de la Justícia. Hores més tard, ha estat deixada en llibertat. A ulls de la justícia espanyola, ja no està en rebel·lia: està citada a declarar el 24 d'abril al matí al Tribunal Suprem.

La decisió del jutge ha estat pràcticament la mateixa que en els casos de Meritxell Serret i Anna Gabriel, que també van ser deixades en llibertat després de comparèixer. El missatge, però, és diferent. Repassem les claus d'aquesta tornada.
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Nació (@naciodigital)

1. Per què ha estat detinguda?

Clara Ponsatí ha estat detinguda perquè el jutge Llarena va dictar al gener una ordre nacional de detenció per un delicte de desobediència. Un cop l'eurodiputada de Junts ha entrat a l'Estat, s'han activat els procediments necessaris per executar aquesta ordre de detenció i traslladar-la a la Ciutat de la Justícia. Ha comparegut davant del jutjat de guàrdia per tal de notificar-li el seu processament per desobediència. Ponsatí ha demanat un habeas corpus per detenció il·legal i, més tard, ha estat posada en llibertat i citada a declarar per d'aquí un mes, com va passar amb Serret. "Si em detenen, Llarena haurà d'atendre's a les conseqüències", ha advertit Ponsatí, poc abans de ser arrestada. Més tard, ha enviat un correu a la resta d'eurodiputats per comunicar-los la seva detenció: "Si llegiu això, és que m'han detingut il·legalment". 
 

🔴🔴 #ÚltimaHora | Clara Ponsatí, detinguda pels Mossos a Barcelona

Informa @bernatsurrocahttps://t.co/V992vVOpcb pic.twitter.com/occxEWiUia

— NacióDigital (@naciodigital) March 28, 2023

 

2. Entre la immunitat i l'ordre de detenció

La detenció il·legal, aquesta és la principal denúncia de Ponsatí. L'eurodiputada té immunitat, però el punt de discrepància és l'abast d'aquesta immunitat. Segons els eurodiputats de Junts, la protegeix a tota la Unió Europea, de tal manera que no pot ser detinguda en cap estat membre. Per a Llarena, la immunitat no és total i, si bé li permet d'anar als plens del Parlament Europeu i la protegeix davant de noves euroordres, no impedeix que sigui detinguda a Espanya. D'aquesta manera, Llarena fonamenta l'ordre de detenció que ha servit per arrestar Clara Ponsatí i portar-la davant del jutge, tot i que l'eurodiputada sosté que es tracta d'una "detenció il·legal", i s'empara en les resolcions del TJUE sobre els independentistes. Consultades per aquest diari, fonts del Parlament Europeu han descartat fer cap comentari.

Paral·lelament, la qüestió de la immunitat es troba pendent de la justícia europea. En les properes setmanes, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) s'ha de pronunciar sobre el recurs de Puigdemont, Comín i Ponsatí van presentar contra la tramitació del suplicatori, que va servir per llevar-los aquesta protecció -encara que posteriorment se'ls va retornar de manera cautelar-. És per tot això que tant la defensa de Ponsatí sosté que la detenció d'aquest dimarts ha estat il·legal, i pressionen el Parlament Europeu perquè es posicioni i defensi una de les seves eurodiputades. De tota manera, Ponsatí ha reconegut públicament la poca confiança que té l'Eurocambra, i per això ha instat les institucions europees a "no mirar cap a una altra banda" en aquesta qüestió.
 

3. El Suprem en podia ordenar la detenció?

Més enllà de la immunitat, un altre dels arguments que ha utilitzat Ponsatí per dir que la detenció és il·legal és que el jutge Llarena no és competent per veure el cas de l'1-O ni tampoc per ordenar aquestes detencions. Tots els condemnats i exiliats pel referèndum han utilitzat aquest argument aquests darrers anys, sense èxit, perquè a Espanya sempre s'ha ratificat la competència de la sala penal per jutjar el cas. La diferència, ara, és que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) també ha situat una ombra de dubte sobre la capacitat de Llarena i del Suprem per enjudiciar aquells fets. Concretament, en la sentència sobre les prejudicials del gener, ho qüestionava, cosa que ha donat arguments als exiliats. Llarena, en les darreres interlocutòries, ha obviat la sentència europea. 
 

4. Quin paper han jugat els Mossos?

Els Mossos actuen com a policia judicial a Catalunya, és a dir, obeeixen ordres dels jutges. En aquest camp, el Departament d'Interior no hi té res a dir, ni tampoc els Mossos notifiquen res a la cúpula política del cos. Passa el mateix, per exemple, quan la policia catalana actua en desnonaments: ho fan en compliment de les resolucions judicials. Carles Puigdemont, des del Parlament Europeu, ha afirmat que els Mossos són "els últims responsables" de la situació de Ponsatí, i ha assenyalat directament Pablo Llarena. La qüestió de la policia judicial apareix habitualment, cada cop que els Mossos duen a terme actuacions controvertides. Els Mossos podrien renunciar a aquesta competència o bé desobeir les ordres judicials, amb les conseqüències que això implica. En tots dos casos, el jutge ordenaria les actuacions a la Policia Nacional o bé a la Guàrdia Civil. 
 

5. Per què ha decidit tornar ara? 

"Perquè m'anava bé", ha dit, en to d'humor, Ponsatí. L'eurodiputada de Junts ha decidit tornar ara perquè l'amenaça de presó ha desaparegut. A les resolucions favorables dels jutges europeus -Escòcia i Bèlgica no l'han arrestat quan s'ha posat a disposició judicial- s'hi ha sumat darrerament la reforma del codi penal, que ha derogat la sedició. Si bé aquesta modificació -pactada entre el govern espanyol i ERC- no ha servit per rebaixar la pressió dels exiliats perseguits per malversació, sí que ha estat beneficiosa per Clara Ponsatí -i Marta Rovira- que han passat d'estar perseguides per rebel·lió o sedició a estar-ho per desobediència, que no implica presó però sí inhabilitació. 
 

6. Quina diferència hi ha entre el cas Ponsatí i el de Serret i Gabriel?

Ponsatí ha estat molt crítica amb Meritxell Serret i ha marcat distàncies entre el seu cas i el de l'exconsellera d'Agricultura, com també ha fet Puigdemont. Pel que fa a delictes, de diferència n'hi ha poca. Totes estan perseguides per desobediència -Serret i Gabriel, de fa temps; Ponsatí, arran de la reforma del codi penal. Ara bé, el missatge polític és diferent. Clara Ponsatí ha volgut escenificar el conflicte amb les autoritats espanyoles i visualitzar les vulneracions de drets, i no s'ha personat voluntàriament al Tribunal Suprem. Ben al contrari: ha viatjat directament a Barcelona, ha fet una roda de premsa i després ha baixat caminant pel centre de la capital catalana fins al barri del Born. Abans d'arribar-hi, ha estat detinguda pels Mossos, que l'han traslladada davant del jutge de guàrdia. Més tard, ha estat posada en llibertat, com va passar amb Serret. Mentre l'agent li comunicava la seva situació, Ponsatí li ha dit que és eurodiputada i l'ordre de detenció de Llarena és il·legal.

En el cas de Meritxell Serret i Anna Gabriel, que comparteixen l'advocat basc Iñigo Iruin, també s'enfronten a un delicte de desobediència, i van anar directament al Tribunal Suprem, que les va alliberar i les va citar al cap d'uns dies. Cap d'elles, això sí, tenia immunitat. Totes dues van comparèixer, van declarar i van tornar a ser posades en llibertat sense mesures cautelars. Serret, des d'aleshores, ha fet de diputada al Parlament i de consellera d'Exteriors, i aquest dimecres s'asseurà al banc dels acusats. Gabriel ha mantingut el perfil baix que l'ha caracteritzada aquests darrers anys i espera que el jutge fixi data de judici i la Fiscalia presenti escrit d'acusació, que serà amb una pena d'inhabilitació.
 

7. És més a prop el retorn de Puigdemont i Comín?

No. O, almenys, no més que fa una setmana. Ponsatí té un risc de presó mínim, però amb Puigdemont i Comín l'amenaça és real, perquè se'ls persegueix per malversació greu, amb penes de fins a dotze anys de presó. Els dos eurodiputats ho han dit aquest mateix dimarts des del Parlament Europeu. Per tant, res fa pensar que Puigdemont i Comín tornin a Catalunya sense tenir blindada la seva immunitat com a eurodiputats, i això no passarà fins que el TGUE es pronunciï sobre els recursos del suplicatori i, més enllà, quan el TJUE resolgui els recursos que es poden presentar sobre aquesta primera resolució. Sense la immunitat blindada -o si decau aquesta protecció-, Puigdemont i Comín tenen risc d'acabar empresonats, si bé Llarena ja ha dit que, si això passa, podrien sortir per assistir als plens del Parlament Europeu. 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor