30
de març
del
2023
Actualitzat
el
31
de març
a les
12:00h
La condemna es donava per feta, i només calia posar-hi xifres, perquè de les xifres se'n desprendrien les conseqüències. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que conté quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació contra Laura Borràs, serveix per clarificar fins a quin punt s'enterboleix el futur polític de qui fins ara sempre havia anat en ascens, però també projecta encara més incerteses sobre Junts i sobre el Parlament. Al partit, perquè una condemna tan dura com aquesta —malgrat la petició d'indult, que també posa en escac el govern espanyol, encarregat de concedir-lo o no— aferma el relat de lawfare al qual s'acull Borràs per denunciar persecució política i continuar com a presidenta malgrat el rebuig que, sempre en privat, genera la seva figura en sectors de la formació. I al Parlament perquè ja es preveu una batalla amb la Junta Electoral Central (JEC) si se la desposseeix del seu escó.
En aquesta carpeta, poques sorpreses: Ciutadans ja ha demanat executar la sentència sense que sigui ferma —només ho pot ser quan ho decideixi el Tribunal Suprem, que pot trigar mesos a pronunciar-se sobre el recurs que presentarà la defensa encapçalada per Gonzalo Boye—, de manera que sobre la cambra hi torna a planar l'ombra dels casos de Quim Torra i dePau Juvillà, que van perdre la condició de diputats abans que el Suprem es pronunciés per ordre de la JEC. En aquest cas, a banda, tot és més complicat: Borràs és nominalment presidenta del Parlament, però està suspesa de les seves funcions des del juliol, quan es va obrir judici oral. No se l'ha substituït, però en cas de deixar de ser diputada caldrà abordar com es respon. ERC, que porta mesos dient que si Borràs fos militant republicana ja hauria deixat el càrrec, sosté que pot ser una oportunitat per refer la majoria independentista, també si cal abordar un relleu.
Els republicans, com ha indicat Marta Vilalta, sostenen que la presidenta de Junts no hauria de posar els peus a la presó, i mantenen que, de cara a la batalla amb la JEC, la prioritat és defensar la "sobirania" de la cambra. Una idea que comparteixen a Junts, com ha assenyalat el secretari general de la formació, Jordi Turull. En una roda de premsa a la seu de la formació, ha indicat que la política catalana no pot dependre de les decisions judicials, i que no avançarien cap escenari. Aurora Madaula, escudera de Borràs, va suggerir fa uns dies que una possibilitat podria ser deixar vacant la presidència del Parlament, però Turull ha evitat fer concrecions. Tot indica, això sí, que abans de les eleccions municipals es pot precipitar un debat que amenaça de tornar a tibar les costures de l'independentisme, dividit en l'estratègia i en la tàctica.
Si hi ha hagut un missatge, en tot cas, que ha recorregut al Parlament al llarg de la jornada ha estat la petició quasi unànime a Borràs perquè deixi el càrrec. Ho ha fet la CUP, ho han fet els comuns, ho ha fet el PSC i, per descomptat, les tres dretes espanyolistes. L'escenari que s'obre, plagat d'incògnites, parteix d'una base: voldrà Junts ocupar la presidència de la cambra? En cas contrari, quines majories es podran establir? Pressionarà ERC per tenir el càrrec que ara ocupa de manera interina amb Alba Vergés? Aixecarà la mà el grup que comanda Salvador Illa, que fins ara ha indicat que no tenia intenció d'ocupar el segon càrrec institucional del país? Pot ser que d'un escenari confús n'acabi sorgint una presidència per als comuns? Fonts de Junts, en tot cas, insistien aquest dijous que el problema es deriva de "no haver fet els deures a temps", és a dir, de no haver rellevat Borràs al juliol, quan va ser suspesa. El partit, on circulava amb força el nom d'Anna Erra —que plega d'alcaldessa de Vic— com a successora, li va fer costat.
Qui també hauria volgut que Junts resolgués abans la situació és el president de la Generalitat, Pere Aragonès. En una atenció informativa a les portes del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Aragonès ha tingut molt interès a desvincular la sentència de la repressió contra l'independentisme, i ha urgit el Parlament a consolidar una nova presidència. Ha posat paraules, de fet, al que assenyalen tots els dirigents d'ERC en privat. Fa unes setmanes, quan el president va indicar que el pacte que el va dur a Palau estava trencat després de la ruptura del Govern, a Junts van constatar que es podria produir un pols pel càrrec preeminent a la cambra. L'acord entre els dos exsocis estipulava que el Parlament estaria governat per Junts, mentre que l'executiu seria cosa d'ERC. Dos anys després, d'allò no en queden ni les cendres.
El secretari general sempre ha prioritzat la cohesió del partit per sobre de tot —múltiples episodis ho acrediten al llarg dels últims mesos, inclosa la sortida del Govern—, i en aquest cas està seguint la mateixa plantilla. Borràs s'ha desplaçat aquesta tarda cap a Reus, a la presentació de Teresa Pallarès com a candidata, on ha coincidit amb Albert Batet i altres dirigents. De les cares i de les intensitats del aplaudiments registrades a les portes del Parlament se'n dedueixen més matisos que en el discurs de Turull, però la gravetat de la condemna pesa, i ho fa a favor del relat de Borràs. Una condemna i un relat que fan entrar Junts i el Parlament en un nou laberint que impactarà, de ple, en les eleccions municipals que ja són a la cantonada. La cara més visible n'és Xavier Trias, que aposta per una campanya de moderació nacional i sense conflicte per atreure vot transversal. Si fa uns dies demanava a Borràs "una reflexió" si era condemnada obrint-li clarament la porta, aquest dijous apuntava en una piulada la desproporció de la sentència i li feia costat. Els equilibris, quan s'acosten eleccions, són delicats.
En aquesta carpeta, poques sorpreses: Ciutadans ja ha demanat executar la sentència sense que sigui ferma —només ho pot ser quan ho decideixi el Tribunal Suprem, que pot trigar mesos a pronunciar-se sobre el recurs que presentarà la defensa encapçalada per Gonzalo Boye—, de manera que sobre la cambra hi torna a planar l'ombra dels casos de Quim Torra i dePau Juvillà, que van perdre la condició de diputats abans que el Suprem es pronunciés per ordre de la JEC. En aquest cas, a banda, tot és més complicat: Borràs és nominalment presidenta del Parlament, però està suspesa de les seves funcions des del juliol, quan es va obrir judici oral. No se l'ha substituït, però en cas de deixar de ser diputada caldrà abordar com es respon. ERC, que porta mesos dient que si Borràs fos militant republicana ja hauria deixat el càrrec, sosté que pot ser una oportunitat per refer la majoria independentista, també si cal abordar un relleu.
Els republicans, com ha indicat Marta Vilalta, sostenen que la presidenta de Junts no hauria de posar els peus a la presó, i mantenen que, de cara a la batalla amb la JEC, la prioritat és defensar la "sobirania" de la cambra. Una idea que comparteixen a Junts, com ha assenyalat el secretari general de la formació, Jordi Turull. En una roda de premsa a la seu de la formació, ha indicat que la política catalana no pot dependre de les decisions judicials, i que no avançarien cap escenari. Aurora Madaula, escudera de Borràs, va suggerir fa uns dies que una possibilitat podria ser deixar vacant la presidència del Parlament, però Turull ha evitat fer concrecions. Tot indica, això sí, que abans de les eleccions municipals es pot precipitar un debat que amenaça de tornar a tibar les costures de l'independentisme, dividit en l'estratègia i en la tàctica.
Si hi ha hagut un missatge, en tot cas, que ha recorregut al Parlament al llarg de la jornada ha estat la petició quasi unànime a Borràs perquè deixi el càrrec. Ho ha fet la CUP, ho han fet els comuns, ho ha fet el PSC i, per descomptat, les tres dretes espanyolistes. L'escenari que s'obre, plagat d'incògnites, parteix d'una base: voldrà Junts ocupar la presidència de la cambra? En cas contrari, quines majories es podran establir? Pressionarà ERC per tenir el càrrec que ara ocupa de manera interina amb Alba Vergés? Aixecarà la mà el grup que comanda Salvador Illa, que fins ara ha indicat que no tenia intenció d'ocupar el segon càrrec institucional del país? Pot ser que d'un escenari confús n'acabi sorgint una presidència per als comuns? Fonts de Junts, en tot cas, insistien aquest dijous que el problema es deriva de "no haver fet els deures a temps", és a dir, de no haver rellevat Borràs al juliol, quan va ser suspesa. El partit, on circulava amb força el nom d'Anna Erra —que plega d'alcaldessa de Vic— com a successora, li va fer costat.
Aragonès desvincula la condemna a Borràs de la repressió judicial contra l'independentisme i urgeix el Parlament a trobar un relleu a la presidència
Qui també hauria volgut que Junts resolgués abans la situació és el president de la Generalitat, Pere Aragonès. En una atenció informativa a les portes del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Aragonès ha tingut molt interès a desvincular la sentència de la repressió contra l'independentisme, i ha urgit el Parlament a consolidar una nova presidència. Ha posat paraules, de fet, al que assenyalen tots els dirigents d'ERC en privat. Fa unes setmanes, quan el president va indicar que el pacte que el va dur a Palau estava trencat després de la ruptura del Govern, a Junts van constatar que es podria produir un pols pel càrrec preeminent a la cambra. L'acord entre els dos exsocis estipulava que el Parlament estaria governat per Junts, mentre que l'executiu seria cosa d'ERC. Dos anys després, d'allò no en queden ni les cendres.
Què passarà a Junts?
Que Borràs no es rendiria ha quedat clar quan, pocs minuts després de la una del migdia, ha comparegut sense preguntes a les portes del Parlament per anunciar que es "rebel·la" contra la sentència. I que el partit s'alinearia amb ella sense matisos també ha quedat clar en els primers minuts de la roda de premsa de Turull, quan ha insistit que es tractava d'un cas de "lawfare de manual" per la pena alta de presó i d'inhabilitació. Amb una condemna tan alta com aquesta, la direcció del partit —on hi ha veus que insistien en l'existència d'un guió per anar desplaçant Borràs progressivament, amb l'horitzó posterior a les municipals— no tenia més marge que fer-li costat de manera incondicional, que és exactament el mateix que ha fet Turull.El secretari general sempre ha prioritzat la cohesió del partit per sobre de tot —múltiples episodis ho acrediten al llarg dels últims mesos, inclosa la sortida del Govern—, i en aquest cas està seguint la mateixa plantilla. Borràs s'ha desplaçat aquesta tarda cap a Reus, a la presentació de Teresa Pallarès com a candidata, on ha coincidit amb Albert Batet i altres dirigents. De les cares i de les intensitats del aplaudiments registrades a les portes del Parlament se'n dedueixen més matisos que en el discurs de Turull, però la gravetat de la condemna pesa, i ho fa a favor del relat de Borràs. Una condemna i un relat que fan entrar Junts i el Parlament en un nou laberint que impactarà, de ple, en les eleccions municipals que ja són a la cantonada. La cara més visible n'és Xavier Trias, que aposta per una campanya de moderació nacional i sense conflicte per atreure vot transversal. Si fa uns dies demanava a Borràs "una reflexió" si era condemnada obrint-li clarament la porta, aquest dijous apuntava en una piulada la desproporció de la sentència i li feia costat. Els equilibris, quan s'acosten eleccions, són delicats.