27
de març
del
2023
Actualitzat
el
29
de març
a les
21:22h
La caiguda en borsa del Deutsche Bank, dies després de la crisi de Credit Suisse, va agitar els parquets divendres passat. El sotrac -el banc alemany va arribar a caure un 14,9%- ha vingut després de la fallida del Silicon Valley Bank, els nervis s'han estès pels mercats financers i s'ha trencat la dinàmica que s'havia apuntat els dies anteriors, marcats per una certa recuperació. El canceller alemany, Olaf Scholz, va haver de sortir a tranquil·litzar els impositors, un gest que assenyala que hi havia preocupació a les esferes polítiques.
El dilluns, en tot cas, ha estat menys alarmant: el Deutsche Bank ha començat la setmana amb una lleu recuperació del 3%. De nou, però, la por, l'enemic invisible però ben real que sempre batega dins i fora dels mercats financers, ha reaparegut, amb el temor a una extensió de la desconfiança. Es poden repetir escenaris com els viscuts amb la crisi del 2008, marcada per un crash mundial derivat de la caiguda de Lehman Brothers i la crisi hipotecària? Guillem López-Casasnovas, catedràtic al departament d'Economia i Empresa de la UPF i exconseller del Banc d'Espanya, i l'analista i Javier Santacruz, doctor en Economia per la Universitat d'Essex i expert en macroeconometria i finances, analitzen la situació.
Per a Santacruz, la crisi que s'està vivint lliga diversos episodis que s'han vist en els darrers deu anys. Credit Suisse ja va tenir problemes importants fins que ha arribat un moment en què ha hagut de ser fusionada per absorció per UBS a un preu inferior al del mercat. El mateix passa, segons ell, amb el Deutsche Bank. "L'any 2015 va patir un moment complicat. A la banca portuguesa va succeir el mateix quan es va haver de rescatar el Banco Spirito Santo. A Espanya va passar també amb el Banc Popular", ressalta.
Per al doctor en Economia per la Universitat d'Essex, el problema de les grans entitats financeres europees és que tenen una part important del seu negoci dedicat a la banca d'inversió, i els darrers anys han fet inversions de molt alt risc. "No perquè el producte de negoci en què invertien fossin extraordinàriament complexes, sinó perquè s'han fet amb tipus d'interès baixos o pràcticament nuls", insisteix.
Quin és el problema? Quan els tipus d'interès pugen, les entitats han de declarar pèrdues i totes aquestes pèrdues, tant des de les coses més senzilles, com pot ser la cartera de deute públic, com les coses més complicades, com gestionar la tresoreria o la liquiditat d'un banc en funció de la seva cartera de deute, es multipliquen. "Això s'ha de comptabilitzar i és el que el mercat està començant a posar en el preu de les accions", radiografia Santacruz.
La crisi de les diverses entitats bancàries ha generat una espiral de desconfiança. Com afrontar-la? Per al doctor a Essex, cal fer una "demostració de força" tant per part dels propis bancs com per part dels reguladors. "Han de deixar clar que la sang no arribarà al riu i la manera principal de fer-ho és que els bancs centrals donin senyals que ja no pujaran més els tipus d'interès, que ja veuran com se les arreglen per controlar la inflació, i que es vegi algun descens del tipus d'interès del deute", sosté Santacruz.
La majoria d'experts descarten que la situació sigui equiparable a la del 2008. López-Casasnovas assegura que tots els elements fonamentals de l'economia indiquen que no s'està en el mateix escenari. L'acadèmic recorda el context diferent del crac que es va endurLehman Brothers, amb l'esclat de la bombolla immobiliària, i creu que la Unió Europea ha fet els deures en reforçar les segones línies de defensa, com ara el control intern, la compliance -el compliment normatiu- i la tercera, que és l'auditoria interna.
Tot i això, el catedràtic subratlla que "pel que veiem, els controls no han estat suficients a la veïna Suïssa. Es pot comprovar amb el fet que Credit Suisse ha fet inversions errònies sense que fossin detectades pels seus controls interns". També assenyala que caldria plantejar-se si no s'ha d'aïllar la banca d'inversió de la resta: "Com separar d’una vegada la banca retail (amb més liquiditat exigible, amb més carteres a curt termini) de la d'inversions (a la recerca de rendibilitat amb prima de risc inclosa)?", es pregunta.
Per a Santacruz, la situació és ara molt diferent que el 2008. "Els actius importants que tenen els bancs, especialment la banca comercial, estan sanejats. I sobretot, els crèdits no estan danyats", destaca. No obstant, sí que hi ha un problema amb la cartera de deute públic i amb els productes que estan construïts a partir d'aquesta cartera. Santacruz apunta a un futur immediat "amb moltes turbulències", però sense que això suposi un dany considerable en el sistema.
López-Casasnovas assenyala com un problema per al sector financer la creixent concentració d'entitats bancàries com a resultat de les intervencions regulatòries: "Cada vegada hi ha menys bancs, estan més concentrats els considerats sistèmics i cada cop més interconnectats entre ells". L'exemple que posa és el mateix Credit Suisse, perquè s'ha respost a la crisi amb una absorció per part de la UBS per crear un banc encara més gran i sistèmic.
Si hi ha un element sempre present en el món financer és la voluntat de lucre. En això sí que moltes crisis bancàries s'assemblen. El catedràtic de la UPF s'hi ha referit moltes vegades i considera que s'ha de sortir al pas de la barreja de "cobdícia i ineptitud". López-Casasnovas, de fet, reclama més controls, tant de tipus intern com per part dels reguladors. Això i, de passada, reconduir les retribucions a uns beneficis nets més raonables. Sense oblidar la possibilitat de "castigar" la mala gestió de les entitats financeres, incloent la inhabilitació dels CEO.
El dilluns, en tot cas, ha estat menys alarmant: el Deutsche Bank ha començat la setmana amb una lleu recuperació del 3%. De nou, però, la por, l'enemic invisible però ben real que sempre batega dins i fora dels mercats financers, ha reaparegut, amb el temor a una extensió de la desconfiança. Es poden repetir escenaris com els viscuts amb la crisi del 2008, marcada per un crash mundial derivat de la caiguda de Lehman Brothers i la crisi hipotecària? Guillem López-Casasnovas, catedràtic al departament d'Economia i Empresa de la UPF i exconseller del Banc d'Espanya, i l'analista i Javier Santacruz, doctor en Economia per la Universitat d'Essex i expert en macroeconometria i finances, analitzen la situació.
1. Què està passant?
Per a Santacruz, la crisi que s'està vivint lliga diversos episodis que s'han vist en els darrers deu anys. Credit Suisse ja va tenir problemes importants fins que ha arribat un moment en què ha hagut de ser fusionada per absorció per UBS a un preu inferior al del mercat. El mateix passa, segons ell, amb el Deutsche Bank. "L'any 2015 va patir un moment complicat. A la banca portuguesa va succeir el mateix quan es va haver de rescatar el Banco Spirito Santo. A Espanya va passar també amb el Banc Popular", ressalta.Per al doctor en Economia per la Universitat d'Essex, el problema de les grans entitats financeres europees és que tenen una part important del seu negoci dedicat a la banca d'inversió, i els darrers anys han fet inversions de molt alt risc. "No perquè el producte de negoci en què invertien fossin extraordinàriament complexes, sinó perquè s'han fet amb tipus d'interès baixos o pràcticament nuls", insisteix.
Quin és el problema? Quan els tipus d'interès pugen, les entitats han de declarar pèrdues i totes aquestes pèrdues, tant des de les coses més senzilles, com pot ser la cartera de deute públic, com les coses més complicades, com gestionar la tresoreria o la liquiditat d'un banc en funció de la seva cartera de deute, es multipliquen. "Això s'ha de comptabilitzar i és el que el mercat està començant a posar en el preu de les accions", radiografia Santacruz.
2. Com recuperar la confiança?
La crisi de les diverses entitats bancàries ha generat una espiral de desconfiança. Com afrontar-la? Per al doctor a Essex, cal fer una "demostració de força" tant per part dels propis bancs com per part dels reguladors. "Han de deixar clar que la sang no arribarà al riu i la manera principal de fer-ho és que els bancs centrals donin senyals que ja no pujaran més els tipus d'interès, que ja veuran com se les arreglen per controlar la inflació, i que es vegi algun descens del tipus d'interès del deute", sosté Santacruz.
3.- És una situació semblant a la del 2008?
La majoria d'experts descarten que la situació sigui equiparable a la del 2008. López-Casasnovas assegura que tots els elements fonamentals de l'economia indiquen que no s'està en el mateix escenari. L'acadèmic recorda el context diferent del crac que es va endurLehman Brothers, amb l'esclat de la bombolla immobiliària, i creu que la Unió Europea ha fet els deures en reforçar les segones línies de defensa, com ara el control intern, la compliance -el compliment normatiu- i la tercera, que és l'auditoria interna. Tot i això, el catedràtic subratlla que "pel que veiem, els controls no han estat suficients a la veïna Suïssa. Es pot comprovar amb el fet que Credit Suisse ha fet inversions errònies sense que fossin detectades pels seus controls interns". També assenyala que caldria plantejar-se si no s'ha d'aïllar la banca d'inversió de la resta: "Com separar d’una vegada la banca retail (amb més liquiditat exigible, amb més carteres a curt termini) de la d'inversions (a la recerca de rendibilitat amb prima de risc inclosa)?", es pregunta.
Per a Santacruz, la situació és ara molt diferent que el 2008. "Els actius importants que tenen els bancs, especialment la banca comercial, estan sanejats. I sobretot, els crèdits no estan danyats", destaca. No obstant, sí que hi ha un problema amb la cartera de deute públic i amb els productes que estan construïts a partir d'aquesta cartera. Santacruz apunta a un futur immediat "amb moltes turbulències", però sense que això suposi un dany considerable en el sistema.