29
de març
del
2023
Actualitzat
a les
10:39h
Meritxell Serret va marxar a l'exili després de la declaració d'independència de l'octubre de 2017 i, a diferència d'altres consellers, es va quedar a Bèlgica i no va posar-se a disposició del Tribunal Suprem. A l'exili, Carles Puigdemont suma nombroses resolucions favorables, que impedeixen una extradició a Espanya, però que encara no li serveixen per tornar a Catalunya sense risc de detenció. Serret, que va presentar-se a les eleccions al Parlament amb ERC, va optar, per a sorpresa de molts, per presentar-se a Madrid el març de 2021. Va comparèixer davant Pablo Llarena, que la va deixar en llibertat, i des d'aleshores ha tornat a la política. Ara, cinc anys després de l'1-O i dos anys després de tornar a casa, serà la primera exiliada que jutjarà la justícia espanyola. L'endemà, precisament, del retorn i detenció de Clara Ponsatí, acusada també de desobediència.
Serret té cita aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). S'enfronta a un delicte de desobediència, molt allunyat de la rebel·lió, la sedició i la malversació que van sobrevolar el seu cas l'any 2017. Amb el pas dels anys, la causa contra ella pel seu paper al capdavant del Departament d'Agricultura s'ha anat desinflant, fins al punt que ara només s'enfronta a un any d'inhabilitació, una pena baixa, però suficient per posar en risc el seu lloc al govern de Pere Aragonès, on des de fa uns mesos és consellera d'Exteriors. Serret és conscient que el risc d'inhabilitació hi és. "No ho descarto i em mentalitzo", deia a principis de setmana. En cas de condemna, la consellera podrà seguir en el càrrec, almenys fins que no hi hagi sentència ferma, que dictarà el Suprem.
La Fiscalia acusa Serret d'un delicte de desobediència greu per haver aprovat el pressupost de 2017 que preveia partides per al referèndum -els comptes incloïen una disposició addicional amb fons destinats a consultes i votacions-, i haver signat el decret de convocatòria de la de l'1-O malgrat els advertiments del Tribunal Constitucional perquè no ho fes. Segons la fiscal Neus Pujal, l'aleshores consellera d'Agricultura era "plenament conscient de la notòria il·legalitat de la seva conducta", i, així i tot, va implicar-se en algunes decisions necessàries per dur a terme el referèndum. El relat de la fiscal remarca que Serret va desatendre els requeriments del TC. "Era plenament conscient de la il·legalitat de les decisions que s'estaven prenent", ha afirmat.
Els membres del Govern de l'1-O van ser condemnats per sedició i, dins d'aquest delicte, ja s'incloïa el delicte de desobediència. Només Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó van ser condemnats específicament per desobediència al TC, una pena que ja ha quedat extingida. Serret, doncs, té poc marge de maniobra per aconseguir una absolució al TSJC. En cas de condemna, ha explicat que es planteja "noves etapes" i fer política des d'altres àmbits. El que no deixarà de fer, ha remarcat, és defensar el projecte polític independentista, i en tot cas, no farà moviments fins que no hi hagi sentència ferma. No és l'única consellera amb risc d'inhabilitació: Natàlia Garriga, titular de Cultura, també s'enfronta a un delicte de desobediència i espera judici pels preparatius de l'1-O.
Aquests retorns perjudiquen l'estratègia de l'exili que lidera Puigdemont? El cert és que Pablo Llarena ha utilitzat el cas de Serret per negar que existeixi una persecució política. Fa un any, per rebutjar una de les nombroses recusacions que les defenses han presentat per mirar d'apartar-lo, Llarena va negar imparcialitat tot recordant el tracte dispensat a l'exconsellera d'Agricultura. "Cap observador imparcial podria maliciar una falta d'imparcialitat per la reclamació dels fugats, perquè Meritxell Serret, una de les processades que compartia la seva situació de rebel·lia, va comparèixer voluntàriament davant d'aquest instructor i se'n va acordar la llibertat immediatament", deia el gener de l'any passat.
No se sap encara quin recorregut tindrà aquest argument, ni si Llarena en continuarà utilitzant, però la qüestió de la persecució política i la manca d'imparcialitat del tribunal és especialment rellevant per a l'estratègia de l'exili. El jutge sí que ha negat sempre que existeixi una "animadversió" contra Puigdemont i els independentistes i insisteix que tot es tracta d'una qüestió processal, per fer que els dirigents a Bèlgica compareguin davant del Suprem i puguin ser jutjats. El retorn de Serret els perjudica? L'exconsellera, la primera dels exiliats per l'1-O que s'enfrontarà a la justícia espanyola, insisteix que no. Segons ella, el seu cas era molt específic, perquè no se li van enviar més euroordres després de l'1-O i té la "consciència tranquil·la".
Serret té cita aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). S'enfronta a un delicte de desobediència, molt allunyat de la rebel·lió, la sedició i la malversació que van sobrevolar el seu cas l'any 2017. Amb el pas dels anys, la causa contra ella pel seu paper al capdavant del Departament d'Agricultura s'ha anat desinflant, fins al punt que ara només s'enfronta a un any d'inhabilitació, una pena baixa, però suficient per posar en risc el seu lloc al govern de Pere Aragonès, on des de fa uns mesos és consellera d'Exteriors. Serret és conscient que el risc d'inhabilitació hi és. "No ho descarto i em mentalitzo", deia a principis de setmana. En cas de condemna, la consellera podrà seguir en el càrrec, almenys fins que no hi hagi sentència ferma, que dictarà el Suprem.
La Fiscalia acusa Serret d'un delicte de desobediència greu per haver aprovat el pressupost de 2017 que preveia partides per al referèndum -els comptes incloïen una disposició addicional amb fons destinats a consultes i votacions-, i haver signat el decret de convocatòria de la de l'1-O malgrat els advertiments del Tribunal Constitucional perquè no ho fes. Segons la fiscal Neus Pujal, l'aleshores consellera d'Agricultura era "plenament conscient de la notòria il·legalitat de la seva conducta", i, així i tot, va implicar-se en algunes decisions necessàries per dur a terme el referèndum. El relat de la fiscal remarca que Serret va desatendre els requeriments del TC. "Era plenament conscient de la il·legalitat de les decisions que s'estaven prenent", ha afirmat.
Els membres del Govern de l'1-O van ser condemnats per sedició i, dins d'aquest delicte, ja s'incloïa el delicte de desobediència. Només Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó van ser condemnats específicament per desobediència al TC, una pena que ja ha quedat extingida. Serret, doncs, té poc marge de maniobra per aconseguir una absolució al TSJC. En cas de condemna, ha explicat que es planteja "noves etapes" i fer política des d'altres àmbits. El que no deixarà de fer, ha remarcat, és defensar el projecte polític independentista, i en tot cas, no farà moviments fins que no hi hagi sentència ferma. No és l'única consellera amb risc d'inhabilitació: Natàlia Garriga, titular de Cultura, també s'enfronta a un delicte de desobediència i espera judici pels preparatius de l'1-O.
La primera fissura en l'exili
Meritxell Serret va evidenciar la primera fissura en l'estratègia de l'exili. La dirigent d'ERC va ser la primera exiliada que va tornar a Espanya, el 2021. Més tard tornaria també Anna Gabriel, exiliada a Suïssa i pendent de judici, també per desobediència. Totes dues ho van fer de la mà del veterà advocat basc Iñigo Iruin. No són les úniques es es plantegen tornar.Marta Rovira, després de la reforma del codi penal, es troba en una situació més favorable per explorar un possible retorn a Catalunya, tot i que no hi haurà moviments de manera imminent perquè la secretària general d'ERC encara no té prou "garanties" per tornar sense risc de presó. Qui també ha mirat de sacsejar la seva causa és Lluís Puig, que fa uns mesos va deixar l'advocat Gonzalo Boye i va encarregar la seva defensa a Miquel Sàmper.Aquests retorns perjudiquen l'estratègia de l'exili que lidera Puigdemont? El cert és que Pablo Llarena ha utilitzat el cas de Serret per negar que existeixi una persecució política. Fa un any, per rebutjar una de les nombroses recusacions que les defenses han presentat per mirar d'apartar-lo, Llarena va negar imparcialitat tot recordant el tracte dispensat a l'exconsellera d'Agricultura. "Cap observador imparcial podria maliciar una falta d'imparcialitat per la reclamació dels fugats, perquè Meritxell Serret, una de les processades que compartia la seva situació de rebel·lia, va comparèixer voluntàriament davant d'aquest instructor i se'n va acordar la llibertat immediatament", deia el gener de l'any passat.
No se sap encara quin recorregut tindrà aquest argument, ni si Llarena en continuarà utilitzant, però la qüestió de la persecució política i la manca d'imparcialitat del tribunal és especialment rellevant per a l'estratègia de l'exili. El jutge sí que ha negat sempre que existeixi una "animadversió" contra Puigdemont i els independentistes i insisteix que tot es tracta d'una qüestió processal, per fer que els dirigents a Bèlgica compareguin davant del Suprem i puguin ser jutjats. El retorn de Serret els perjudica? L'exconsellera, la primera dels exiliats per l'1-O que s'enfrontarà a la justícia espanyola, insisteix que no. Segons ella, el seu cas era molt específic, perquè no se li van enviar més euroordres després de l'1-O i té la "consciència tranquil·la".