24
de març
del
2023
Actualitzat
a les
17:59h
L'àmbit de la ciutat de Barcelona s'ha fet massa petit per afrontar alguns dels reptes que presenta el territori i cal reforçar la mirada metropolitana en aspectes tan estratègics com el mercat laboral, les desigualtats, l'habitatge, la seguretat pública, la mobilitat o l'energia. Per això cal dotar de més competències a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Això junt a l'impuls de les infraestructures clau i la creació de noves àrees de centralitat són les prioritats que enumera el segon informe RethinkBCN, creat per la patronal Foment del Treball per repensar l'espai metropolità.
Dirigit per Fèlix Riera, al davant de la Societat Barcelonina d'Estudis Econòmics de Foment, l'informe inclou 18 punts per "visibilitzar i potenciar" la regió metropolitana i proposa "avançar cap a un gran pacte metropolità" que es basi en nous espais de cooperació entre institucions, organitzacions i teixits empresarials per fer front als reptes i les oportunitats. En aquest sentit, l'informe indica que l'àrea metropolitana de Barcelona, tenint en compte també municipis com Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilanova i la Geltrú suposa la tercera part del PIB de Catalunya i el 55% de la població.
L'informe proposa definir noves àrees de centralitat, avançant cap a un model de desenvolupament descentralitzat, amb la ubicació d'equipaments d'interès estratègic fora de Barcelona. RethinkBCN aposta també per les infraestructures considerades clau per a tota la regió metropolitana, com l'aeroport, considerat "essencial", el transport de Rodalies, amb una xarxa ferroviària ben connectada amb el corredor mediterrani "com a espina central".
Un tercer gran repte és l'impuls de l'economia, amb la priorització d'infraestructures tecnològiques, com són el cable submarí més gran de la Mediterrània, que s'està construint a Sant Adrià de Besòs, o una estació d'aterratge d'alta capacitat a Barcelona.
Després que Riera presentés l'informe, hi ha hagut un diàleg sobre El repte metropolità entre la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i Vicente Guallart, arquitecte i director de Guallart Architects. L'intercanvi ha evidenciat les necessitats del tercer sector i en especial la necessitat de dispsoar d'un parc d'habitatge accessible. Tots dos han coincidit a assenyalar que "la manca d’habitatge públic és un problema estructural que només es pot combatre amb la col·laboració público-privada".
Llum Delàs, una religiosa que ha exercit responsabilitats importants a l'arquebisbat, ha assenyalat que "no només fan falta habitatges, sinó habitatges dignes i no ho és que moltes persones de diferents cultures visquin en un pis compartit, ni que es lloguin habitacions". Vicente Guallart ha afirmat que "el repte que tenim és fer habitatges de qualitat, que respectin el medi ambient i siguin eficients energèticament, però també que facin ciutat".
És la segona publicació elaborada per RethinkBCN que busca recollir els punts de vista dels diferents autors que han passat pel darrer cicle Fer Metròpoli el 2022 i que reflexionen sobre els reptes que té ara la metròpoli per contribuir al progrés econòmic, social i cultural del país.
Dirigit per Fèlix Riera, al davant de la Societat Barcelonina d'Estudis Econòmics de Foment, l'informe inclou 18 punts per "visibilitzar i potenciar" la regió metropolitana i proposa "avançar cap a un gran pacte metropolità" que es basi en nous espais de cooperació entre institucions, organitzacions i teixits empresarials per fer front als reptes i les oportunitats. En aquest sentit, l'informe indica que l'àrea metropolitana de Barcelona, tenint en compte també municipis com Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilanova i la Geltrú suposa la tercera part del PIB de Catalunya i el 55% de la població.
Un model de descentralització
L'informe proposa definir noves àrees de centralitat, avançant cap a un model de desenvolupament descentralitzat, amb la ubicació d'equipaments d'interès estratègic fora de Barcelona. RethinkBCN aposta també per les infraestructures considerades clau per a tota la regió metropolitana, com l'aeroport, considerat "essencial", el transport de Rodalies, amb una xarxa ferroviària ben connectada amb el corredor mediterrani "com a espina central".Un tercer gran repte és l'impuls de l'economia, amb la priorització d'infraestructures tecnològiques, com són el cable submarí més gran de la Mediterrània, que s'està construint a Sant Adrià de Besòs, o una estació d'aterratge d'alta capacitat a Barcelona.
Després que Riera presentés l'informe, hi ha hagut un diàleg sobre El repte metropolità entre la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i Vicente Guallart, arquitecte i director de Guallart Architects. L'intercanvi ha evidenciat les necessitats del tercer sector i en especial la necessitat de dispsoar d'un parc d'habitatge accessible. Tots dos han coincidit a assenyalar que "la manca d’habitatge públic és un problema estructural que només es pot combatre amb la col·laboració público-privada".
Llum Delàs, una religiosa que ha exercit responsabilitats importants a l'arquebisbat, ha assenyalat que "no només fan falta habitatges, sinó habitatges dignes i no ho és que moltes persones de diferents cultures visquin en un pis compartit, ni que es lloguin habitacions". Vicente Guallart ha afirmat que "el repte que tenim és fer habitatges de qualitat, que respectin el medi ambient i siguin eficients energèticament, però també que facin ciutat".
És la segona publicació elaborada per RethinkBCN que busca recollir els punts de vista dels diferents autors que han passat pel darrer cicle Fer Metròpoli el 2022 i que reflexionen sobre els reptes que té ara la metròpoli per contribuir al progrés econòmic, social i cultural del país.