Puigdemont manté l'influx sobre la tropa municipalista de Junts camí del 28-M

Fa exactament cinc anys, Carles Puigdemont va ser detingut a Alemanya i traslladat a la presó de Neumünster. Feia només dos dies que havia transcendit la marxa a l'exili de Marta Rovira i el reingrés a presó de Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. En feia tres que la CUP havia decidit no investir Turull com a president de la Generalitat. I feia una mica més de cinc mesos que Puigdemont, des del balcó de les escales del Parlament i amb la companyia -entre seriosa i absent- d'Oriol Junqueras-, havia fet un discurs per saludar, sense el convenciment esperat, la declaració d'independència votada a l'hemicicle. Aquell 25 de març del 2018 va suposar un dels pics d'incertesa del procés i, per descomptat, de la vida de l'expresident de la Generalitat, que afronta des de Waterloo el segon cicle electoral des que va marxar del país. I ho fa mantenint l'influx sobre els candidats de Junts, el partit que va fundar el 2020.

Puigdemont, sostenen sovint els dirigents del partit, no ha mostrat mai un interès per tot allò relacionat amb les feines d'aparell -desplegament territorial, tria de candidats a petita escala, qüestions logístiques-, però continua gaudint de la influència que li atorga la seva figura. Durant setmanes es va comentar, en cercles interns, que n'hi havia hagut prou amb un retuit seu -a una publicació de Josep Rius, cap de gabinet en l'etapa a Palau i que actua de cordó umbilical amb l'exili, favorable a sortir del Govern- per decantar la balança en la consulta del mes d'octubre. De cara a les municipals, fonts de Junts assenyalen que continua estant molt sol·licitat, i posen com a exemple tres trobades amb alcaldables de la formació. La primera ja es va produir al febrer, i la segona s'ha celebrat aquest diumenge a Brussel·les, en un hotel. La tercera ja arribarà en plena recta final cap al 28-M. Els candidats s'hi han apuntat a través d'un formulari facilitat pels responsables de política municipal, que treballen per arribar en forma a les eleccions.

La seva implicació, sostenen al partit, també s'ha produït en clau barcelonina. "A l'estiu es va reunir amb Xavier Trias", apunten fonts oficials quan rememoren la gestació del fitxatge de l'exalcalde un cop Elsa Artadi, ja escollida com a candidata, va decidir deixar la política. Aquesta setmana, en una trobada al Círculo Ecuestre, Trias va deixar una frase d'aquelles que només es permeten a dirigents veterans que han aconseguit tenir les mans lliures per part de les direccions dels partits: "Puigdemont m'ha dit que faci el que em doni la gana". Es referia, en tot cas, al fet que tenia la capacitat de triar noms i estratègia per poder guanyar. A l'equip de campanya de l'exalcalde posen de manifest que la relació entre tots dos és bona, marcada pel respecte i la confiança, per bé que els discursos que exhibeixen no són precisament els mateixos.
 
Què farà l'expresident durant la campanya? Gravarà vídeos per a tots aquells candidats que ho demanin, i també participarà en els mítings més importants des de la distància que marca l'exili. Fonts oficials insisteixen que, a banda, continuarà amb la seva tasca com a eurodiputat, que no es pot destriar de la batalla judicial que manté amb el magistrat Pablo Llarena en el marc de la justícia comunitària per les euroordres. Des de Waterloo, en tot cas, podrà seguir en directe les primeres municipals que afronta Junts com a partit autònom després de l'escissió, fa pràcticament tres anys, del PDECat. Un dels focus d'interès serà Girona, la plaça que ell va conquerir al PSC fa dotze anys, i des de la qual va fer el salt -inesperat- a la Generalitat.

A la seva ciutat s'hi presenta com a candidata Gemma Geis, a qui ell va escollir personalment com a cap de llista per Girona en les eleccions al Parlament del 2017, les primeres després de l'1-O i celebrades sota l'aplicació del 155. Juntament amb Barcelona, la ciutat gironina és on Junts té més possibilitats de guanyar. A Lleida, les enquestes internes detecten un empat amb Miquel Pueyo, d'ERC i actual alcalde, amb qui van pactar fa quatre anys. El PSC apareix com a favorit per vèncer el 28-M, de manera que si Junts -amb Antoni Postius al capdavant i l'exconsellera Violant Cervera com a número dos- té més vots que ERC i es reedita el pacte, pot tenir més possibilitats de disposar de l'alcaldia. En el cas de Tarragona, amb Jordi Sendra com a candidat, l'única aspiració és formar part del govern municipal: guanyar està descartat.

Tortosa, l'última peça que completa el mapa

Aquesta setmana també ha servit a Junts per acabar de tancar un mapa municipal en el qual hi ha pogut clavar una xinxeta de valor: Tortosa. La formació liderada per Jordi Turull i Laura Borràs ha tancat una coalició amb Junts per Tortosa, la marca electoral sota la qual es va presentar el PDECat en les últimes eleccions amb Meritxell Roigé al capdavant. Roigé és una de les veus territorials postconvergents que en el seu dia no van fer el salt a Junts, i va convertir-se fa uns anys en la successora de Ferran Bel -portaveu del PDECat al Congrés- a l'alcaldia. En els primers compassos de la negociació entre l'alcaldessa i l'aparell de Junts les demandes eren "inassumibles" per al partit de Puigdemont, però les posicions s'han anat amorosint.

Amb la incorporació de Tortosa, l'única ciutat gran on hi haurà enfrontament entre el PDECat i Junts serà Mollerussa, on Marc Solsona aspira a repetir com a alcalde des d'una marca local. A la resta de municipis rellevants, Turull i el seu equip han aconseguit captar els caps de llista o bé aconseguir relleus ordenats i sense enfrontament dels actuals alcaldes. I a Barcelona, què passarà amb la fórmula? La setmana entrant és clau. Trias aspira a un pacte -la fórmula que s'ultimava era una coalició- que permeti aglutinar tot l'espai, si cal fent entrar una veu destacada del PDECat dins la llista. Els drets electorals són de la formació postconvergent, però Junts, encara que no en disposi, podrà formar part dels debats i dels blocs informatius. I, des de la distància, continuarà comptant amb l'influx de Puigdemont. El 26 de maig, per cert, es compliran quatre anys de la victòria contra Junqueras en les eleccions al Parlament Europeu.