L'incendi al País Valencià avança sense control cap a un parc natural

L'incendi declarat aquest dijous a Vilanova de Viver (entre el País Valencià i l'Aragó), que afecta també Terol, ha cremat ja més de 4.000 hectàrees en un perímetre de 40 quilòmetres d'una zona forestal molt rica. Ara preocupa que el flanc dret, que ha avançat per un barranc de difícil accés, cremi el parc natural de la Serrà d'Espadà. Perquè això no passi es treballa des de l'aire des de fa quasi 24 hores, però es tem que ni així sigui suficient. Les autoritats parlen de situació "crítica". L'evolució "no ha estat positiva", ja que el foc ha avançat de forma "més ràpida" del que s'havia previst, segons ha explicat en declaracions als mitjans la consellera de Justícia del País Valencià, Gabriela Bravo.

Durant les pròximes hores, els treballs d'extinció se centraran a concentrar un punt d'ancoratge a la carretera cap a Montanejos -on es dirigeix l'incendi- mitjançant foc tècnic, precisament per tractar de frenar l'avanç de les flames. A conseqüència de l'incendi, aproximadament 1.500 persones han hagut de ser desallotjades. La consellera valenciana, encara que ha informat que el més segur és que no es produeixin més desallotjaments, no ha descartat cap escenari. I "per precaució", les persones que ara són fora de casa, ha comunicat, hauran de continuar així, almenys, durant 24 hores més. "Sé que és difícil, però hohem de fer per protegir les vostres vides", ha assegurat Bravo.
 

Un operatiu complicat

El ràpid avanç del foc ha obligat a retirar alguns mitjans terrestres atès que existia un "greu risc per a la vida dels efectius", tal com ha detallat la representant institucional. Així i tot, el departament de bombers de la Diputació de Castelló és qui continua dirigint les tasques d'extinció, amb més de 450 efectius de diferents administracions, inclosos els Bombers de la Diputació de Castelló, els bombers dels Consorcis Provincials d'Alacant i València, de l'Ajuntament de Castelló i València, els bombers forestals de la Generalitat, el Govern d'Aragó i BRIF del Ministeri. Tots ells lluiten contra les flames, sumats als prop de 20 mitjans aeris que han combatut l'incendi des de l'aire. La zona que "més preocupa" és la del barranc que toca al parc natural, on se centren "gran part dels esforços", segons ha informat el cos provincial.
 

L'origen de l'incendi

Hi ha dues hipòtesis damunt la taula sobre què ha pogut provocar el foc. Una defensa que han estat les espurnes d'una màquina desbrossadora d'una brigada municipal quan netejava una senda. L'altra, l'estat del terreny, ja que els boscos de pins del territori estan molt secs i a més a més són en una zona de difícil accés, per la qual cosa podrien haver cremat ràpidament. També pot ser, però, que totes dues coses hagin passat i s'hagin retroalimentat. De moment, la consellera Bravo no ha volgut fer "especulacions" i s'ha limitat a dir que la Guàrdia Civil, que és qui lidera la investigació, encara no ha arribat a cap conclusió.

Aquest any hidrològic està resultant especialment sec al País Valencià, des de l'1 d'octubre de 2022 s'han acumulat 130 litres per metre quadrat, que és la meitat del que és normal en aquests sis mesos. En aquest escenari tampoc ajuda la calor viscuda els últims dies. La màxima del dijous a la zona -dia d'origen de les flames- quasi es va arribar als 25 graus, uns 10 graus superior al normal en aquestes dates, més pròpia de meitat de juny.