25
de març
del
2023
Actualitzat
el
27
de març
a la
1:09h
Poc abans que es fes pública la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre els límits de les euroordres, no eren poques les persones ben connectades amb l'exili que alertaven d'una possible reactivació del mecanisme d'entrega tan bon punt els jutges europeus llegissin el seu veredicte. Això no ha passat. Potser perquè Pablo Llarena espera el moment més oportú, o potser perquè la resolució de Luxemburg no era tan favorable als seus interessos com en un principi podia semblar. El magistrat del Tribunal Suprem, instructor de la causa de l'1-O i que té entre cella i cella capturar Carles Puigdemont i la resta d'exiliats, no s'ha quedat quiet i ja ha adaptat la interlocutòria de processament d'acord amb el nou codi penal. D'euroordres, de moment, ni rastre. Per què?
L'exili no és homogeni. El cas de Lluís Puig és diferent del de Toni Comín, malgrat que tots dos s'enfronten a la malversació més greu. El primer, exconseller de Cultura, no té immunitat, i la resta d'exiliats, que també són eurodiputats per Junts -Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí-, de moment en tenen, i això fa que els ritmes de les seves carpetes puguin variar. Així, en el cas de Puig, Llarena podria emetre una nova euroordre per malversació un cop la interlocutòria de processament sigui ferma, cosa que reactivaria el procediment. Els moviments del seu advocat, Miquel Sàmper, per mirar de desmuntar la malversació, no han tingut èxit perquè aquest delicte ha quedat blindat en la revisió de la sentència del procés per part de la sala segona del Suprem.
Les defenses dels exiliats presentaran recurs d'apel·lació contra la darrera interlocutòria de Llarena -que renuncia a la sedició i manté la malversació greu després de la reforma del codi penal- i encara trigarà uns dies a ser ferma. El Suprem no canviarà de criteri i el proper pas serà presentar recurs al Tribunal Constitucional (TC), ara controlat per una majoria progressista. En tot cas, els moviments de Llarena en qüestió d'euroordres podrien arribar quan el processament sigui ferm, i per això encara falten setmanes. L'advocat de Puig té clar que el jutge del Suprem no deixarà passar l'oportunitat d'emetre una nova ordre de detenció contra l'exconseller un cop hagi quedat confirmada la malversació greu, castigada amb fins a 12 anys de presó.
El cas de Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí és diferent, perquè per ara tenen immunitat com a eurodiputats, i per aixòLlarena descarta moviments fins que no es resolgui aquesta qüestió. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) s'ha de pronunciar sobre el suplicatori en les properes setmanes i aclarir si els dirigents independentistes tenen o no tenen immunitat. En tot cas, Llarena deixa en mans de les parts la decisió de dictar noves euroordres i no serà fins aleshores que s'analitzarà en quins termes es fan aquestes ordres de detenció, que serien les quartes des que Puigdemont va emprendre el camí de l'exili. Contra el criteri de les defenses, el jutge nega que calgui demanar un nou suplicatori per cursar noves peticions d'extradició.
La interpretació que facin Llarena i la resta de parts de la sentència del TJUE definirà els passos a seguir. Segons l'advocat Gonzalo Boye, que pilota la defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí, Luxemburg ha fet inviables noves euroordres del Suprem. L'advocat Sàmper és més prudent i no descarta que n'arribin de noves en el cas de Puig un cop la interlocutòria de processament sigui ferma. El comportament de Llarena en tots aquests anys fa difícil pensar que deixarà morir el cas sense emetre cap més ordre de detenció, però també és cert que el tribunal belga que les rebi, si acaben arribant, les haurà d'analitzar d'acord amb el nou marc definit per Luxemburg, que ha donat elements a les defenses per presentar batalla.
L'exili no és homogeni. El cas de Lluís Puig és diferent del de Toni Comín, malgrat que tots dos s'enfronten a la malversació més greu. El primer, exconseller de Cultura, no té immunitat, i la resta d'exiliats, que també són eurodiputats per Junts -Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí-, de moment en tenen, i això fa que els ritmes de les seves carpetes puguin variar. Així, en el cas de Puig, Llarena podria emetre una nova euroordre per malversació un cop la interlocutòria de processament sigui ferma, cosa que reactivaria el procediment. Els moviments del seu advocat, Miquel Sàmper, per mirar de desmuntar la malversació, no han tingut èxit perquè aquest delicte ha quedat blindat en la revisió de la sentència del procés per part de la sala segona del Suprem.
Les defenses dels exiliats presentaran recurs d'apel·lació contra la darrera interlocutòria de Llarena -que renuncia a la sedició i manté la malversació greu després de la reforma del codi penal- i encara trigarà uns dies a ser ferma. El Suprem no canviarà de criteri i el proper pas serà presentar recurs al Tribunal Constitucional (TC), ara controlat per una majoria progressista. En tot cas, els moviments de Llarena en qüestió d'euroordres podrien arribar quan el processament sigui ferm, i per això encara falten setmanes. L'advocat de Puig té clar que el jutge del Suprem no deixarà passar l'oportunitat d'emetre una nova ordre de detenció contra l'exconseller un cop hagi quedat confirmada la malversació greu, castigada amb fins a 12 anys de presó.
El cas de Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí és diferent, perquè per ara tenen immunitat com a eurodiputats, i per aixòLlarena descarta moviments fins que no es resolgui aquesta qüestió. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) s'ha de pronunciar sobre el suplicatori en les properes setmanes i aclarir si els dirigents independentistes tenen o no tenen immunitat. En tot cas, Llarena deixa en mans de les parts la decisió de dictar noves euroordres i no serà fins aleshores que s'analitzarà en quins termes es fan aquestes ordres de detenció, que serien les quartes des que Puigdemont va emprendre el camí de l'exili. Contra el criteri de les defenses, el jutge nega que calgui demanar un nou suplicatori per cursar noves peticions d'extradició.
Les noves regles del joc de Luxemburg
Ara bé, Llarena també sap que les normes han canviat després de la resolució del TJUE. En la darrera interlocutòria, d'aquesta setmana, en què rebutja els recursos de les defenses contra el processament per malversació, Llarena no fa ni una referència a la sentència sobre les prejudicials. Era favorable als interessos de l'instructor, o no? L'opinió canvia, depèn de qui parli. El cert és que les noves euroordres hauran de tenir en compte el nou terreny de joc delimitat pels jutges europeus, i són especialment rellevants els paràgrafs 100 i 143 de la sentència del gener, que qüestionen la competència del Suprem per jutjar el procés i també que es puguin emetre noves euroordres quan aquestes han estat rebutjades per vulneració de drets.La interpretació que facin Llarena i la resta de parts de la sentència del TJUE definirà els passos a seguir. Segons l'advocat Gonzalo Boye, que pilota la defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí, Luxemburg ha fet inviables noves euroordres del Suprem. L'advocat Sàmper és més prudent i no descarta que n'arribin de noves en el cas de Puig un cop la interlocutòria de processament sigui ferma. El comportament de Llarena en tots aquests anys fa difícil pensar que deixarà morir el cas sense emetre cap més ordre de detenció, però també és cert que el tribunal belga que les rebi, si acaben arribant, les haurà d'analitzar d'acord amb el nou marc definit per Luxemburg, que ha donat elements a les defenses per presentar batalla.