23
de març
del
2023
Actualitzat
a les
17:52h
SOS Racisme ha alertat aquest dijous que un 22% dels 110 nous casos de racisme del 2022 corresponen a agressions, discriminacions i abusos perpetrats per membres dels cossos de seguretat pública en exercici de les seves funcions. L’organització ha presentat els resultats del seu darrer informe, on també detalla que dins d’aquesta tipologia es van assumir 24 casos, mentre que 45 que no es van poder denunciar. Les pràctiques més freqüents tenen a veure amb el tracte i la identificació per perfil racial.
El 2022, l'organització ha atès un total de 584 persones de més en un centenar de municipis. D’aquestes, 414 s’adreçaven per primera vegada a l'ONG i segons la situació plantejada se les acompanyava en la seva denúncia. Dins d’aquestes 414 demandes d’atenció noves, 337 d’aquestes situacions han estat identificades com a constitutives de racisme i 110 han estat assumides com a casos nous en el 2022. Als casos nous s’han d’afegir 170 casos que corresponen a anys anteriors i que encara estan en gestió o en procés, pendents de resolució. Així doncs, el 2022 s’ha acompanyat i representat 280 persones o grups en el seu procés de reparació davant d’una experiència racista.
Del total de les situacions de racisme identificades, en 227 no s'ha pogut continuar amb una denúncia. Els motius identificats són: les persones han desistit del procés, no es va poder trobar la persona agredida, no es va acabar de concretar una entrevista o la persona viu en una altra comunitat autònoma, entre altres. Enguany, s'ha incrementat la quantitat de situacions de racisme identificades, passant de menys de 185 anuals fins al 2020, a 334 el 2021 i a 337 situacions noves de racisme identificades el 2022.
Segons Marilda Sueiras, membre de SOS Racisme, del total de casos, un 35% correspon a un tracte discriminatori i abusiu, o agressions en mans d’agents, i un altre 25% té a veure amb les identificacions de perfil racial. Una pràctica que ha recordat que és “excessiva” en les intervencions policials. Pel que fa als motius, ho ha relacionat directament amb una “impunitat generalitzada”.
“Sobrecarregar les persones amb la necessitat de denunciar les situacions no és l'única solució perquè necessiten saber quines expectatives hi ha”, ha apuntat, “el sistema respon amb més impunitat i es tracta d’una dinàmica que fa molts anys que dura, és de les primeres problemàtiques més denunciades”. Sueiras també ha especificat que el cos policial més denunciat a la ciutat de Barcelona és la Guàrdia Urbana, per davant dels Mossos d’Esquadra. Precisament, segons l’ONG, és aquest cos qui fa “més perfilació racial”.
El registre de casos identificats per la tipologia de drets socials es va disparar el 2020, i aquest any continua mantenint-se entre les tres primeres situacions més denunciades, en nivells similars als registrats el 2021. El 2022 s’han registrat 19 casos denunciats enfront de les 50 situacions comunicades però no denunciades.
En darrer lloc, hi ha les discriminacions en l’àmbit laboral, amb un 9% respecte del total, que suposen 10 casos nous. Si bé en nombre total de casos registrats la tipologia es manté en nombres similars el 2021, enguany ha passat a ser la tipologia amb l’índex de denúncia més elevat: del total de casos registrats en aquesta tipologia (22 casos), el 45% ha prosperat en algun procés de denúncia.
Durant la presentació de l’informe, Rossi s’ha referit també l’àmbit educatiu amb 5 casos nous el 2022 i 10 de gestionats anteriorment. En aquest n’ha identificat tres tipus diferents: el que es pot donar entre nens en l’àmbit escolar, el que es pot donar de professors a alumnes i un darrer pel que fa a les situacions en les quals la mateixa escola és la discriminativa.
El 2022, l'organització ha atès un total de 584 persones de més en un centenar de municipis. D’aquestes, 414 s’adreçaven per primera vegada a l'ONG i segons la situació plantejada se les acompanyava en la seva denúncia. Dins d’aquestes 414 demandes d’atenció noves, 337 d’aquestes situacions han estat identificades com a constitutives de racisme i 110 han estat assumides com a casos nous en el 2022. Als casos nous s’han d’afegir 170 casos que corresponen a anys anteriors i que encara estan en gestió o en procés, pendents de resolució. Així doncs, el 2022 s’ha acompanyat i representat 280 persones o grups en el seu procés de reparació davant d’una experiència racista.
Del total de les situacions de racisme identificades, en 227 no s'ha pogut continuar amb una denúncia. Els motius identificats són: les persones han desistit del procés, no es va poder trobar la persona agredida, no es va acabar de concretar una entrevista o la persona viu en una altra comunitat autònoma, entre altres. Enguany, s'ha incrementat la quantitat de situacions de racisme identificades, passant de menys de 185 anuals fins al 2020, a 334 el 2021 i a 337 situacions noves de racisme identificades el 2022.
La "impunitat" dels cossos de seguretat
La primera tipologia en nombre de casos nous assumits, i per tant denunciats, és la que correspon a les discriminacions i abusos perpetrats per membres dels cossos de seguretat. En aquesta tipologia, l'organització es va trobar amb 24 casos assumits i 45 que no es van poder denunciar, que sumen un total de 69 situacions de racisme identificades pel SAiD. Les dades es mantenen en un nombre similar a l’any anterior: en el 2021 van ser 62 situacions de racisme i 25 casos nous assumits.Segons Marilda Sueiras, membre de SOS Racisme, del total de casos, un 35% correspon a un tracte discriminatori i abusiu, o agressions en mans d’agents, i un altre 25% té a veure amb les identificacions de perfil racial. Una pràctica que ha recordat que és “excessiva” en les intervencions policials. Pel que fa als motius, ho ha relacionat directament amb una “impunitat generalitzada”.
“Sobrecarregar les persones amb la necessitat de denunciar les situacions no és l'única solució perquè necessiten saber quines expectatives hi ha”, ha apuntat, “el sistema respon amb més impunitat i es tracta d’una dinàmica que fa molts anys que dura, és de les primeres problemàtiques més denunciades”. Sueiras també ha especificat que el cos policial més denunciat a la ciutat de Barcelona és la Guàrdia Urbana, per davant dels Mossos d’Esquadra. Precisament, segons l’ONG, és aquest cos qui fa “més perfilació racial”.
Altres tipologies
Pel que fa a altres tipologies, la segona en nombre de casos assumits són les discriminacions que es donen en l’àmbit d’entre particulars, que correspon al 19% del total al llarg del 2022. S’han identificat un total de 77 situacions, de les quals 21 se n’han assumit com a cas. Seguidament, igualades amb un 17% dels casos denunciats cadascuna, corresponen a la tipologia de discriminacions en l’accés i el gaudi de drets socials i a la tipologia de discriminacions en l’accés i gaudi de serveis privats.El registre de casos identificats per la tipologia de drets socials es va disparar el 2020, i aquest any continua mantenint-se entre les tres primeres situacions més denunciades, en nivells similars als registrats el 2021. El 2022 s’han registrat 19 casos denunciats enfront de les 50 situacions comunicades però no denunciades.
En darrer lloc, hi ha les discriminacions en l’àmbit laboral, amb un 9% respecte del total, que suposen 10 casos nous. Si bé en nombre total de casos registrats la tipologia es manté en nombres similars el 2021, enguany ha passat a ser la tipologia amb l’índex de denúncia més elevat: del total de casos registrats en aquesta tipologia (22 casos), el 45% ha prosperat en algun procés de denúncia.
Durant la presentació de l’informe, Rossi s’ha referit també l’àmbit educatiu amb 5 casos nous el 2022 i 10 de gestionats anteriorment. En aquest n’ha identificat tres tipus diferents: el que es pot donar entre nens en l’àmbit escolar, el que es pot donar de professors a alumnes i un darrer pel que fa a les situacions en les quals la mateixa escola és la discriminativa.