Del «ticket» Sánchez-Díaz a la incertesa de la dreta: paisatge després de la moció

La moció de censura va acabar exactament com es preveia, amb Ramón Tamames derrotat com a cara visible d'una maniobra ordida per l'extrema dreta amb la intenció d'erosionar el govern de coalició a l'Estat i, de passada, castigar la presumpta tebior del PP. Entre els efectes no desitjats, però, tant Vox com la formació que lidera Alberto Núñez Feijóo -el gran absent al Congrés dels Diputats- han observat en directe com es reforçava la unió entre el PSOE i Unides Podem o, més aviat, la relació entre Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, que no és exactament el mateix. De la moció en surt un ticket per a les eleccions espanyoles que conté incògnites, especialment per la fórmula que s'estructurarà a l'esquerra dels socialistes.

El debat d'aquesta setmana també ha servit per constatar les discrepàncies existents dins l'independentisme, perquè si en algun espai no s'esforcen a dissimular és al Congrés. Que la moció hagi coincidit amb la visita de la delegació europea que estudia el cas Pegasus, carpeta que ha tornat a enfrontar Junts amb ERC, només ha fet evident la distància entre els principals actors del moviment. Aquest és el paisatge general que deixa una setmana al Congrés dissenyada per enfocar el cicle electoral que arrencarà el 28-M amb les municipals i les autonòmiques a bona part de l'Estat, on estarà en joc un botí marcat també per la política de pactes.
 

Un tàndem a l'espera de la fórmula Sumar

Sánchez i Díaz van dissenyar al detall les intervencions. El president espanyol es va dedicar a rebatre els arguments de Santiago Abascal -el PSOE necessita equiparar l'extrema dreta amb el PP, i viceversa, per continuar a la Moncloa-, i la vicepresidenta segona va encarregar-se de la resposta a Ramón Tamames, el dissortat candidat de la moció. La coordinació exemplifica fins a quin punt l'esquerra ha pres consciència que només funcionant amb certa unitat podran mantenir el poder i evitar que hi arribi Feijóo. Si la moció aspirava a il·luminar les esquerdes de la coalició -que hi són, com demostren la llei del "només sí és sí" o la reforma de la llei mordassa-, aquí va fracassar. Sánchez, això sí, necessita que Díaz posi cert ordre a Sumar, espai dins del qual Unides Podem aspira a tenir un pes decisiu com a partit estructurat. A les figures d'Irene Montero i Ione Belarra s'hi suma la de Pablo Iglesias, que amb els seus altaveus -sempre a un volum relativament alt- continua marcant el pas de tot allò que es mou a l'esquerra del PSOE.
 

Sánchez, rumb a Pequín

En paral·lel als avatars electorals, el president espanyol continua consolidant el seu paper en l'esfera internacional. Una demostració palpable és la invitació de Xi Jingping a Pequín a finals de la setmana vinent en un moment en què la Xina està intentant exercir un presumpte paper de mediador en la guerra a Ucraïna. Sánchez assumirà al juny la presidència de torn de la Unió Europea (UE), càrrec que entomarà amb la voluntat de deixar-hi un cert llegat en clau interna i externa, i també com a possible palanca per noves responsabilitats si ha de deixar la Moncloa. La projecció internacional -amb beneficis palpables, com ara el topall ibèric al preu del gas- és un dels elements que el PSOE jugarà en les properes eleccions davant Feijóo.
 

Feijóo-Abascal, duel entre famílies

Un bon coneixedor de les bambolines del PP sostenia aquesta setmana que al líder del PP se li nota una certa "mandra" en l'aterratge a Madrid, perquè a Galícia ho tenia tot controlat i a la capital de l'Estat encara ha d'agafar rutines i prendre mides al poder vist des de prop. Un dels fronts que tindrà de cara al cicle electoral serà establir quin tipus de relació vol amb Vox, una extrema dreta que es projecta com a indispensable per arribar a la Moncloa en un Congrés sense majories absolutes. Farà com a Castella i Lleó, amb Vox marcant el pas del president regional i membre del PP? Optarà per la via d'Isabel Díaz Ayuso, que en va tenir prou amb una abstenció per ser escollida presidenta a Madrid després d'un resultat esclatant? De la resolució d'aquest dilema també en dependrà el seu futur al capdavant dels populars, on hi ha dos noms -Ayuso i el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla- que trauran el cap si no es recupera la Moncloa. La dreta -tot l'espectre- fa temps que aireja les batalles entre famílies.
  

Les municipals, primera estació

Abans de les espanyoles, però, PSOE i PP dirimiran les forces a les municipals i autonòmiques del 28 de maig. Madrid -la comunitat i l'Ajuntament- apareixen pràcticament com un impossible per a l'esquerra, tenint en compte la força de la dreta, i això sempre condiciona el focus mediàtic de la nit electoral. La disgregació del vot de l'espai d'Unides Podem, tenint en compte que al 28-M s'hi arribarà amb la incògnita de la fórmula per a les estatals, pot condemnar el PSOE a perdre places rellevants. Es pot donar la circumstància, de fet, que el principal ajuntament que tinguin els socialistes sigui Barcelona, sempre que Jaume Collboni quedi primer. I el mateix en el cas de l'esquerra del PSOE amb Ada Colau, que aspira a un tercer mandat aquest 2023.

L'independentisme, davant la propera legislatura

La intervenció de Míriam Nogueras al faristol va contenir més crítiques a ERC que a l'extrema dreta o que a Tamames, circumstància que explica bé quin moment travessa la relació entre els exsocis. En funció dels resultats, Junts pot ser decisiva a l'hora de permetre a Sánchez continuar a la Moncloa, escenari que ja es té en compte dins la formació. "Ens podem arriscar a deixar el monopoli de la negociació en mans d'ERC?", es preguntava aquesta setmana un dirigent del partit. Perquè, en funció de l'aritmètica, l'independentisme podrà decantar la balança. Un escenari abonat per a les contradiccions després d'una legislatura en què el diàleg s'ha quedat congelat.