Tamames i els cunyats

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Aquest dijous, l'endemà de la moció de censura fallida —el resultat de la votació, previsible, era el menys transcendent del debat al Congrés—, a Nació vam publicar un article sobre els 90.000 Ramón Tamames que hi ha a l'Estat. L'exquisit treball de dades de Roger Tugas Vilardell presentava els espanyols que, tot i considerar-se electors d'esquerres, opten per la butlleta de Vox quan han de triar una opció política a les enquestes. El text servia per traçar el perfil dels qui, resseguint el desvari de l'exdirigent comunista convertit en marioneta de Santiago Abascal, han comprat el relat de Vox en temps de crisi i incertesa. Un diagnòstic de la societat espanyola, el que formula l'extrema dreta, que fabrica problemes i no s'interessa per les solucions.  

La ultradreta sempre ha actuat igual, només actualitza les sigles i els rostres. Primer la pàtria i després la pàtria, amb tot el que això comporta: discurs bel·ligerant contra el migrant com a font de conflicte econòmic i social, criminalització dels avenços progressistes com una amenaça a l'estil de vida tradicional —carregat de doble moral— i desprestigi del sistema de partits per laminar-ne la representativitat. A Espanya, amb el record de la dictadura encara tendre i una Transició plena d'arestes, s'hi afegeix la distorsió del conflicte territorial, però l'ideari de l'extrema dreta a l'Estat és homologable al que es desplega en altres racons d'Europa.

El més perillós de la moció de censura —amb quota de protagonisme de Vox— és la normalització del missatge d'ultradreta. L'ús de veus identificables amb altres opcions de l'arc parlamentari blanqueja propostes i propaga mentides revestides de versemblança. Tamames va contribuir, per exemple, a difondre que els migrants troben feina amb més facilitat que els espanyols, una manera més d'afermar el missatge xenòfob. I d'aquí se'n deriven falsedats que alimenten debats malintencionats, cap de tan manipulable en context electoral com el de la seguretat. Un recurs habitual de les dretes i les opcions d'ordre que s'assemblen a les dretes.     

El mal de Tamames és la munició que aporta als cunyats, ciutadans políticament desorientats i fàcilment manipulables, que busquen respostes al món canviant i només entomen males notícies, de la inflació que noten al supermercat al preu disparat de l'habitatge. No saben que Vox ha votat en contra de l'increment del salari mínim interprofessional que molts d'ells cobren, però somriuen quan veuen un jubilat irritat queixar-se al Congrés per digressions parlamentàries llargues que els avorreixen. I pensen que, contra la realitat que tasten cada dia i no els agrada, el vot que ho esmena tot sense saber què canviarà té, almenys, sabor de càstig. La desafecció de qui se sent decebut, un factor a tenir en compte abans de les eleccions.    
 

---

Avui no et perdis

»Els 90.000 «Tamames»: així són els simpatitzants de Vox que es declaren d'esquerres; per Roger Tugas Vilardell.

» Un 22% dels nous casos de racisme del 2022 són abusos policials.

»L'agenda social de Sánchez es fa forta al TC; per Bernat Surroca.

»El model superilla que s'estén a altres ciutats: quan Europa sí que ens mira; per David Cobo.

» Opinió: «Quant sobiranisme pot suportar Barcelona?»; per Francesc-Marc Álvaro.

»Una «badada» deixa per ara el diumenge de Sant Jordi sense obertura de comerços; per Victor Rodrigo.

» Canvis a l'AP-7: nou tram amb la velocitat limitada a 100 km/h, més radars i drons.

» Junts impulsa la reprovació de Campuzano per la polèmica de Santa Coloma; per Carme Rocamora.

» La veu de Nació: «La 'tragèdia' de Junts i ERC»; per Oriol March.

» Opinió: «Crònica d'una bombolla anunciada»; per Marta Ribera Carbó.

» Detenen un amic de la noia assassinada a Móra la Nova com a sospitós.

» Vueling, a punt de pagar 30.000 euros per obligar les hostesses a dur maquillatge i tacons.

» Les esportistes transgènere no podran competir en l'atletisme femení.

» La UEFA ja investiga el Barça pel cas Negreira; per Maria Rabella Ytarte.

» Bojan Krkic, el nen prodigi destrossat per les expectatives; per Lluís Girona.
 

---

 El passadís

Els partits fa setmanes que tenen la maquinària electoral ben greixada. I manegen enquestes. A Barcelona, la pugna serà ajustada i condicionarà els resultats arreu del país, per l'impacte mediàtic que tindrà la batalla a la capital. L'últim sondeig dels comuns, que indicava un empat tècnic entre Ada Colau i Xavier Trias, aportava un detall rellevant sobre l'aval a l'agenda política de la formació. I aquesta és una bandera que l'alcaldessa voldrà alçar en campanya: l'acceptació dels canvis liderats pels comuns. L'enquesta, amb una mostra d'un miler d'entrevistes, detalla que hi ha un 52% dels ciutadans està a favor de l'aposta per les superilles. Passa amb un 84% dels votants dels comuns, un 72% dels electors de la CUP, un 42% dels del PSC -tot i que Jaume Collboni ha marcat distàncies amb el desplegament de les superilles- i un 39% dels barcelonins que voten ERC. Colau i el seu partit entenen que les seves polítiques urbanístiques i de mobilitat generen adhesió, encara que sigui silent, i orientaran la campanya a una contraposició entre passat i present de ciutat.

Vist i llegit

Aquesta setmana ha fet 20 anys de l'inici de la guerra de l'Iraq -la segona guerra del Golf, per als que també tenen fresc el conflicte derivat de la invasió de Kuwait del 1990-, i alguns treballs periodístics han posat el focus en la realitat iraquiana. És el cas del reportatge interactiu que firma Joan Cañete Bayle, enviat especial d'El Periódico a Bagdad. El periodista radiografia un país ple de cicatrius dues dècades després de l'operació orquestrada des de Washington per l'Administració Bush, a partir de proves que suposadament comprometien la seguretat mundial que es van demostrar falses. 

 El nom propi

Falten dos mesos per a les eleccions municipals i Xavier García Albiol ja sap que haurà d'afrontar un judici per prevaricació, arran del cas de la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil a Badalona sense permisos. El PP, però, no té cap intenció d'apartar-lo dels comicis, tot i que el cas xoca amb la disciplina interna del partit. La secretària general dels populars, Cuca Gamarra, defensava ahir que el cas pel qual es jutjarà Albiol "no té res a veure amb la corrupció". El PP sap que, amb l'exalcalde de candidat, té molts números per aspirar a la victòria a la quarta ciutat de Catalunya i no hi vol renunciar. Albiol serà cap de cartell, encara que s'enfronti a una eventual pena de tres anys de presó i deu d'inhabilitació en cas de condemna.   

 Els imperdibles

Aquest dijous va transcendir que Xi Jinping ha convidat Pedro Sánchez la setmana que ve per aprofundir en les relacions bilaterals amb Espanya. El president xinès també va ser dies enrere a Moscou per plantejar una proposta de pau per a Ucraïna gens neutra, després de mostrar cordialitat i entesa amb Vladímir Putin, amfitrió que el va rebre amb tots els honors. El líder de la potència asiàtica -convertit ja en president vitalici- aspira a convertir la Xina en la primera potència mundial en les pròximes dècades. Per entendre el projecte nacionalista de reconquesta de la grandesa imperial xinesa val la pena recuperar el documental realitzat el 2021 per Sophie Lepault, amb el títol d'El món de Xi Jinping. Un retrat minuciós de l'home intocable de Pequín i les seves aspiracions. No us el perdeu. Bon cap de setmana! 

 ​