22
de març
del
2023
Actualitzat
a les
20:35h
Ha costat quatre mesos i mig que tirés endavant, però finalment el Parlament de Catalunya ha validat la creació d'una comissió d'investigació de l'habitatge públic i els fons voltors. Una iniciativa promoguda per ERC, la CUP i En Comú Podem que les tres formacions han lamentat que hagi costat més del compte poder-la votar i aprovar, però que finalment ha seduït el PSC i Junts. Ara la cambra baixa catalana iniciarà els tràmits per poder posar la lupa sobre operacions especulatives de tota mena, des d'aquelles amb implicació pública -com el rescat bancari o les polítiques de privatització d'habitatge protegit- fins a les dels operadors estrangers de gran capital que sovint obvien la normativa.
Pròximament es constituirà la comissió i s'elaborarà un pla de treball. I s'espera que, a més de la radiografia de l'activitat immobiliària privada, es recullin quins ajuts s'han donat a les promotores privades per fer habitatge, i quins preus de venda, costos i beneficis se n'han derivat. A més, es preveu la revisió de les caducitats de l'habitatge de protecció oficial que els pròxims anys faran que es perdin milers de pisos assequibles arreu del país.
Pau Morales, des d'ERC, ha reivindicat la necessitat de fer emergir "informació que no tenim" i ha mencionat la utilitat de la comissió per teixir una "diagnosi conjunta" pel que fa a abordar l'accés a l'habitatge. En un sentit similar, la diputada cupaire Montserrat Vinyets ha reclamat "una radiografia plena" per poder "legislar bé". I ha justificat la necessitat d'una comissió d'investigació davant la sospita que "la col·laboració no serà del tot voluntària". Alhora, Susanna Segovia (En Comú Podem) ha subratllat que també servirà d'accelerador per crear un registre de grans tenidors que la llei catalana actual ja preveu però que, un any després del compromís, encara no s'hi ha posat fil a l'agulla.
Mentre que Vox, Ciutadans -que ha demanat deixar de banda "comissionetes d'investigacionetes"- i PP s'han mantingut ferms en el rebuig a la proposta, socialistes i Junts s'han acabat avenint a votar-hi a favor. Ara bé, Eva Candela (PSC-Units) ha picat la cresta a l'executiu català en matèria de compliment d'allò que s'aprova en seu parlamentària. "Posi'n se les piles, que tenim una mica de pressa. I la culpa no és de Madrid, sinó del Govern de Catalunya", ha apuntat. Pel que fa a Junts, malgrat donar suport a la iniciativa, la diputada Marta Madrenes ha aprofitat per reclamar també més "seguretat jurídica" pel sector immobiliari.
Des de la militància social, el Sindicat de Llogateres ha reaccionat al tràmit parlamentari tot recalcant que aquest pas "ha de respondre què ha passat amb l'habitatge públic en aquest país". I, en aquesta línia, han recordat que encara calen respostes sobre un cas que el moviment pel dret a l'habitatge ha destapat recentment: el d'un centenar de famílies que denuncien pràctiques "abusives" a edificis de l'Obra Social de La Caixa que van comptar amb finançament públic i incentius inicials. Ampliant el focus sobre la caducitat de l'habitatge protegit al conjunt del país les últimes dècades, el portaveu de l'entitat, Enric Aragonès, ha reblat que cal aclarir què hi ha darrere d'uns processos "no només deixen un parc d'habitatge ridícul, sinó que a més desprotegeixen les milers de llogateres que hi viuen".
Pròximament es constituirà la comissió i s'elaborarà un pla de treball. I s'espera que, a més de la radiografia de l'activitat immobiliària privada, es recullin quins ajuts s'han donat a les promotores privades per fer habitatge, i quins preus de venda, costos i beneficis se n'han derivat. A més, es preveu la revisió de les caducitats de l'habitatge de protecció oficial que els pròxims anys faran que es perdin milers de pisos assequibles arreu del país.
Pau Morales, des d'ERC, ha reivindicat la necessitat de fer emergir "informació que no tenim" i ha mencionat la utilitat de la comissió per teixir una "diagnosi conjunta" pel que fa a abordar l'accés a l'habitatge. En un sentit similar, la diputada cupaire Montserrat Vinyets ha reclamat "una radiografia plena" per poder "legislar bé". I ha justificat la necessitat d'una comissió d'investigació davant la sospita que "la col·laboració no serà del tot voluntària". Alhora, Susanna Segovia (En Comú Podem) ha subratllat que també servirà d'accelerador per crear un registre de grans tenidors que la llei catalana actual ja preveu però que, un any després del compromís, encara no s'hi ha posat fil a l'agulla.
Mentre que Vox, Ciutadans -que ha demanat deixar de banda "comissionetes d'investigacionetes"- i PP s'han mantingut ferms en el rebuig a la proposta, socialistes i Junts s'han acabat avenint a votar-hi a favor. Ara bé, Eva Candela (PSC-Units) ha picat la cresta a l'executiu català en matèria de compliment d'allò que s'aprova en seu parlamentària. "Posi'n se les piles, que tenim una mica de pressa. I la culpa no és de Madrid, sinó del Govern de Catalunya", ha apuntat. Pel que fa a Junts, malgrat donar suport a la iniciativa, la diputada Marta Madrenes ha aprofitat per reclamar també més "seguretat jurídica" pel sector immobiliari.
Des de la militància social, el Sindicat de Llogateres ha reaccionat al tràmit parlamentari tot recalcant que aquest pas "ha de respondre què ha passat amb l'habitatge públic en aquest país". I, en aquesta línia, han recordat que encara calen respostes sobre un cas que el moviment pel dret a l'habitatge ha destapat recentment: el d'un centenar de famílies que denuncien pràctiques "abusives" a edificis de l'Obra Social de La Caixa que van comptar amb finançament públic i incentius inicials. Ampliant el focus sobre la caducitat de l'habitatge protegit al conjunt del país les últimes dècades, el portaveu de l'entitat, Enric Aragonès, ha reblat que cal aclarir què hi ha darrere d'uns processos "no només deixen un parc d'habitatge ridícul, sinó que a més desprotegeixen les milers de llogateres que hi viuen".