De Tamames a la desafecció persistent

Rep El Despertador cada matí al teu correu

A Ramón Tamames no li ha agradat aquests dies que les respostes dels membres del govern i dels portaveus parlamentaris al seu discurs de la moció de censura fossin llargues i prefabricades. I tampoc que alguns d'ells tinguessin un to de veu alt, més propi d'un míting que d'un debat parlamentari, o que el convidessin de forma insistent a aterrar temes que no portava prou preparats i que no li interessaven.

El candidat de Vox, que ahir al migdia va quedar àmpliament derrotat i només va tenir el suport del partit que el proposava i l'abstenció del PP, és un home d'un altre temps. Malgrat que està familiaritzat amb la política i els mitjans, aquests temps, ritmes i formes ja no són els seus. S'ha fet molt evident. A cap polític de primera línia se li acudiria anar dos dies amb la mateixa roba a un ple del Congrés on ha d'intervenir, per exemple.

Tamames ha encapsulat, això sí, durant trenta-sis hores, la política espanyola i, fins i tot, diu que n'escriurà un llibre. Contra la seva voluntat, ha permès que l'esquerra governamental agafi aire i que les dues dretes -a la tercera en discòrdia, Ciutadans, ja li han cantat les absoltes- quedin exposades. Ara per ara, la que lidera Alberto Núñez Feijóo no té raó de ser -i de governar- sense la que té en Santiago Abascal el seu cabdill. El mateix li passa a l'esquerra tot i que, òbviament, Pedro Sánchez porta amb més comoditat l'aliança amb Unides Podem que no pas el ball que li toca al seu homòleg del PP amb els ultres, en unes setmanes als ajuntaments i les comunitats.

La liquidada Inés Arrimadas va comparar Tamames amb el seu pare en la seva intervenció inicial i, malgrat que li va negar el "sí" o l'abstenció que sí que li va brindar el PP, va transmetre-li respecte personal i intel·lectual. Ella, com la majoria de l'hemicicle, no s'ha qüestionat el relat oficial de la Transició que, a Espanya, també ha servit per convertir alguns oportunistes, egòlatres i mediocres en veritables pares de la pàtria. Vox va triar Tamames per beneficiar-se d'aquesta construcció política i mediàtica.

El temps que representa Tamames i del que parlen amb nostàlgia Vox i Cs ja no tornarà. Hi ha més mala bava i cansament, i menys innocència i entusiasme. La política actual, també l'espanyola, no hi entén massa de consensos, debats i canvis de posició -o de jaqueta-. És més de plató de televisió, d'afermar relats, de desgastar l'adversari i d'assumir les mínimes contradiccions possibles. Fins i tot en el cas de Vox, que feia dies que temia el vers lliure de l'economista. Al final no n'hi ha hagut per a tant, però en el debat ha deixat alguna sortida de to en temes com el feminisme o la seva visió de la història que no passaran a engreixar les pàgines més florides del parlamentarisme i del sentit comú.

Tamames ha encapsulat la política espanyola, però des d'avui aquesta torna a una realitat que presideix la desafecció. Tal vegada, la moció de censura hagi servit, com denuncien a Junts des de la convicció que l'independentisme encara ocupa un paper fonamental en l'agenda de Sánchez i fins i tot d'Europa, per tapar la visita de la comissió Pegasus i hagi tingut efectes positius en la imatge del govern que caldrà veure fins a on detecta la demoscòpia.

Però els problemes no desapareixen per més que es guanyin les batalles a l'hemicicle. Assumptes com el que passa a Catalunya, la llei del "només sí és sí" o la pèrdua de dinamisme industrial espanyol no es resolen perquè Vox sigui protagonista i, abraçat amb el PP en l'imaginari construït per Sánchez, uns i altres es deixin retratar de bracet facilitant-li el "o jo o els hereus de Millán Astray".

El govern de coalició té mala salut a les enquestes i ahir els seus diputats explicaven que esperaven que la moció de censura fos un revulsiu per animar la votància. I les diferències entre Podem i Yolanda Díaz, que ha posat la directa i es presenta el 2 d'abril sense esperar els seus socis, són massa lluny de resoldre's malgrat el perfil presidencial que la vicepresidenta espanyola va exhibir. El partit de l'encara influent Pablo Iglesias i que ara lidera Ione Belarra no vol esborrar-se i pretén una coalició que no amagui el seu pes. Díaz vol que Sumar, el nou artefacte, sigui una suma de voluntats i vots del que un dia van ser Podem i les anomenades confluències sense etiquetes ni quotes. Només entorn del seu lideratge, em temo que un punt descremat a ulls de molts companys de viatge.

Díaz prefereix esperar que les municipals i autonòmiques baixin els fums a Podem. El govern de coalició necessita que el soci petit resolgui els problemes i que sigui capaç de posar en peu una oferta atractiva que mobilitzi tota l'esquerra en lloc d'afartar-la. L'encapsulament d'aquests dos dies al Congrés ha deixat a la vista l'agenda i els referents de la dreta que pot alçar-se victoriosa a finals d'any. Sánchez ha estat còmode i ha projectat una imatge sòlida, però si no endreça la casa -tota- i es dota d'un pla engrescador per afrontar els problemes socials i territorials d'Espanya, no allunyarà el perill d'acabar derrotat per l'apatia.
 

---

Avui no et perdis

»El Congrés esclafa la moció de Vox i el govern de coalició en surt enfortit; per Ferran Casas i Pep Martí.

» La veu de Nació: «La moció de censura i la premsa»; per Joan Serra i Carné.

» Entrevista a Diana Riba: «Les crítiques de Junts? Ens hauríem d'unir per confrontar la barbaritat del 'Catalangate'»; per Carme Rocamora.

» Opinió: «TV3 i la llengua»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Opinió: «República Catalana o sociovergència»; per Héctor Sánchez Mira, secretari general de Comunistes.

» El TC avala la llei de l'eutanàsia; per Bernat Surroca.

» Les esquerres se'n surten i el Parlament investigarà els fons voltor; per David Cobo.

» ​L'Energètica pública serà accionista de parcs eòlics i solars; per Arnau Urgell Vidal.

»AstraZeneca crearà un hub a Barcelona: 800 milions d'euros i 1.000 llocs de feina en cinc anys.

» Opinió: «Caçar Putin?»; per Montserrat Nebrera.

»No puc més... Com rebaixar l'autoexigència quan ets mare; per Júlia Martí.

» Test: Com té l'autoestima el meu fill o filla?; per Irene Ramentol.

» Les dues ciutats catalanes al podi europeu del consum de drogues; per Marc Orts.

»Així eren els informes que Negreira feia per al Barça.

» Crítica: Logan Roy, convidat estrella del Trofeu Comte de Godó: totes les claus del final de «Succession» (i el seu èxit); per Marta Ferrer.
 

---

 El passadís

Fa dies que us expliquem la batalla electoral en la que està immers el Círculo Ecuestre. Però en el fragor de la pugna entre l'aspirant Enrique Lacalle i l'actual president, Antonio Delgado, hi ha lloc per als actes públics. I per a l'espiritualitat. Avui a la nit hi han convocat un sopar, se suposa que en cert ambient de recolliment. El tema és sorprenent: "Aparicions marianes a San Sebastián de Garabandal: situació actual". Els experts en el tema en parlaran moderats per un dels vicepresidents, Ignacio Marull, un dels socis de la consultora PWC a Catalunya, i el president del "senat" de l'entitat, Antonio Gámiz. Un dels ponents (és de suposar que la seva intervenció sigui providencial) serà l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, a qui la fiscalia demana 15 anys de presó per l'ús de les clavegueres policials.

Les aparicions de Garabandal, que l'Església catòlica mai ha acabat de donar per bones, es van produir a Cantàbria als anys 60 quan l'arcàngel Sant Miquel primer i la Verge Maria després s'haurien aparegut a nens del poble. Darrerament, han aparegut alguns treballs sobre el tema i sectors ultracatòlics els donen veracitat mentre altres n'han tret profit. Als del Círculo no se'ls pot negar que estan al dia.

Vist i llegit

Els problemes de salut mental van a més. La sanitat pública té pocs recursos per tractar-los en les seves fases inicials o més lleus i hi ha consens entorn del fet que la precarietat laboral i l'angoixa que provoca en moltes persones no ha fet més que accentuar el problema. D'això parla, en una entrevista a El País, Joan Benach, doctor en salut pública per la The Johns Hopkins University i catedràtic de Sociologia a la UPF. Ha coordinat un equip d'experts del ministeri de Treball que ha estudiat aquesta "pandèmia tòxica". Afirma que "una economia que necessita persones precàries dopades amb cafeïna i ansiolítics no és sana". L'investigador assenyala les plataformes digitals com un dels focus dels casos de salut mental pel nivell d'estrés dels seus treballadors. L'entrevista que li fa Emilio Sánchez Hidalgola podeu llegir aquí. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2014 moria a Madrid, a 82 anys i després d'una llarga lluita contra l'alzheimer, l'expresident espanyol Adolfo Suárez. Amb el rei Joan Carles, Torcuato Fernández Miranda, Felipe González, Josep Tarradellas o Santiago Carrillo, és un dels grans protagonistes de la Transició. Provinent del Movimiento, el partit únic franquista, va ser triat pel rei per presidir el govern que havia de passar de la dictadura a la democràcia sense que l'statu quo en sortís mal parat. Va convocar les eleccions de 1977 i les va guanyar amb la UCD, igual que les de 1979. La intensitat política d'aquells anys el va desgastar immensament i va acabar dimitint el 1981, a les portes del cop d'Estat del 23-F. Aquí podeu recuperar el moment. Va allargar encara uns anys la carrera política amb el CDS, el partit on va anar a parar Tamames després de deixar el PCE i començar el seu gir conservador. 

 L'aniversari

El 23 de març de l'any 1930 naixia a Guinea Equatorial el cantant, escriptor i actor mallorquí Guillem d'Efak, una de les figures més singulars de la nostra cançó i que va combinar el blues i el jazz amb la cançó mallorquina. Va formar part de la Nova Cançó. D'Efak, fill d'un guàrdia civil i una guineana, va morir el 1995 a Palma. Aquí canta Febre.
 ​Fes clic aquí per rebre'l