23
de març
del
2023
Actualitzat
el
24
de març
a les
16:34h
Pedro Sánchez tenia pressa per renovar el Tribunal Constitucional (TC) perquè sabia que la seva agenda legislativa, especialment aquelles lleis de caràcter més social, acabaria sobre la taula de l'alt tribunal. Això ja ha començat a passar i, de moment, l'agenda social de Sánchez es fa forta i ha començat a rebre l'aval de nou TC, controlar ara per una majoria progressista després de deu anys de domini conservador. Aquesta setmana, el tribunal ha avalat la llei de l'eutanàsia i fa uns dies va acceptar, finalment, la llei de l'avortament de Zapatero de 2010. En les properes setmanes, l'alt tribunal resoldrà sobre més lleis socials i el joc de majories tornarà a ser decisiu.
Eren dues lleis importants, especialment la de l'eutanàsia, que situa Espanya dins del petit grup de països que han regulat el dret a morir dignament. La decisió no es va prendre per majoria, però sí que va trencar el bloc conservador. Només hi van votar en contra dos magistrats,Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, propers al PP. La majoria, els altres nou magistrats, va reconèixer que les persones tenen dret a decidir quan i com volen morir, sempre en el context que fixa la llei. Segons dades del Departament de Salut de juny de 2022, a Catalunya s'han rebut 137 sol·licituds d'eutanàsia, de les quals 78 s'han aprovat i 60 ja s'han realitzat, la majoria per malalties neurològiques o càncers.
La llei de l'avortament, plenament consolidada a Espanya després de pràcticament 13 anys en vigor i ja superada per altres lleis, també va rebre l'aval TC. En aquest cas sí que es va fer evident la divisió entre blocs. Després d'un debat intens, la majoria progressista va frenar la ponència del magistrat Arnaldo, que acceptava el recurs del PP, i va designar Inmaculada Montalbán, vicepresidenta del TC, progressista i especialista en perspectiva de gènere, per redactar la nova ponència, rebutjar el recurs del PP i avalar la llei. A Catalunya, segons dades de 2021 de l'Idescat, es van practicar quasi 20.000 avortaments, poc menys que l'any anterior.
L'eutanàsia i l'avortament són dos exemples, però en les pròximes setmanes el TC revisarà més lleis importants i que han de consolidar l'agenda social del govern de coalició. Un dels objectius de l'alt tribunal quan va renovar els quatre magistrats que tenien el mandat caducat va ser accelerar algunes resolucions sobre recursos contra lleis especialment rellevants -com la de l'eutanàsia- o de feia anys -com la llei de l'avortament. Aquest mateix dijous, el TC ha rebutjat el recurs de Vox i en les properes setmanes avalarà íntegrament la llei de l'exministra Isabel Celaá. A l'espera de veure els arguments de la ponència, això definirà el camí de l'alt tribunal en matèria de llengua a l'escola. Sobre la taula també hi ha el mecanisme de la Generalitat contra el 25% de castellà.
Finalment, el sector progressista del CGPJ i va avalar els dos candidats al TC proposats pels conservadors, César Tolosa i María Luisa Segoviano. La decisió va desencallar la situació i va permetre el canvi de majories al TC amb la designació, també, dels dos candidats del govern espanyol, Juan Carlos Campo i Laura Díez. De tota manera, el bloqueig encara continua al CGPJ, controlat per la majoria afí al PP i amb el mandat caducat des de fa més de quatre anys. Els populars es neguen a pactar-ne la renovació, malgrat que és el que diu la llei, precisament perquè no volen perdre el control sobre l'òrgan que designa els magistrats dels principals tribunals de l'Estat.
Eren dues lleis importants, especialment la de l'eutanàsia, que situa Espanya dins del petit grup de països que han regulat el dret a morir dignament. La decisió no es va prendre per majoria, però sí que va trencar el bloc conservador. Només hi van votar en contra dos magistrats,Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, propers al PP. La majoria, els altres nou magistrats, va reconèixer que les persones tenen dret a decidir quan i com volen morir, sempre en el context que fixa la llei. Segons dades del Departament de Salut de juny de 2022, a Catalunya s'han rebut 137 sol·licituds d'eutanàsia, de les quals 78 s'han aprovat i 60 ja s'han realitzat, la majoria per malalties neurològiques o càncers.
La llei de l'avortament, plenament consolidada a Espanya després de pràcticament 13 anys en vigor i ja superada per altres lleis, també va rebre l'aval TC. En aquest cas sí que es va fer evident la divisió entre blocs. Després d'un debat intens, la majoria progressista va frenar la ponència del magistrat Arnaldo, que acceptava el recurs del PP, i va designar Inmaculada Montalbán, vicepresidenta del TC, progressista i especialista en perspectiva de gènere, per redactar la nova ponència, rebutjar el recurs del PP i avalar la llei. A Catalunya, segons dades de 2021 de l'Idescat, es van practicar quasi 20.000 avortaments, poc menys que l'any anterior.
L'eutanàsia i l'avortament són dos exemples, però en les pròximes setmanes el TC revisarà més lleis importants i que han de consolidar l'agenda social del govern de coalició. Un dels objectius de l'alt tribunal quan va renovar els quatre magistrats que tenien el mandat caducat va ser accelerar algunes resolucions sobre recursos contra lleis especialment rellevants -com la de l'eutanàsia- o de feia anys -com la llei de l'avortament. Aquest mateix dijous, el TC ha rebutjat el recurs de Vox i en les properes setmanes avalarà íntegrament la llei de l'exministra Isabel Celaá. A l'espera de veure els arguments de la ponència, això definirà el camí de l'alt tribunal en matèria de llengua a l'escola. Sobre la taula també hi ha el mecanisme de la Generalitat contra el 25% de castellà.
Pressions i un bloqueig que continua
Si Sánchez tenia pressa per desbloquejar el TC, també perquè és el que marca la llei, el PP i els seus tentacles al Poder Judicial, tot el contrari, precisament per mirar de frenar a última hora algunes de les iniciatives progressistes del PSOE i la majoria de la investidura. Per mirar d'esquivar el bloqueig que el sector conservador del Consell General del Poder Judicial imposava per renovar el TC, el govern espanyol va mirar d'introduir una reforma la llei del Poder Judicial en el marc de la reforma del codi penal. El PP ho va impugnar al TC i el propi alt tribunal, amb el mandat caducat, va frenar aquest punt del debat, el de la seva pròpia renovació, que no va poder tirar endavant.Finalment, el sector progressista del CGPJ i va avalar els dos candidats al TC proposats pels conservadors, César Tolosa i María Luisa Segoviano. La decisió va desencallar la situació i va permetre el canvi de majories al TC amb la designació, també, dels dos candidats del govern espanyol, Juan Carlos Campo i Laura Díez. De tota manera, el bloqueig encara continua al CGPJ, controlat per la majoria afí al PP i amb el mandat caducat des de fa més de quatre anys. Els populars es neguen a pactar-ne la renovació, malgrat que és el que diu la llei, precisament perquè no volen perdre el control sobre l'òrgan que designa els magistrats dels principals tribunals de l'Estat.