Els boscos catalans s'enfronten a un escenari desconegut per la sequera
Els experts del CREAF alerten que el sòl forestal està molt sec i que s'emporta bona part de la precipitació
L'impacte de la sequera als boscos catalans és imprevisible | Martí Albesa
Quins efectes té la sequera persistent als boscos catalans? La resposta a aquesta pregunta, asseguren els experts del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) no és òbvia, ja que en un sistema mediterrani els arbres estan molt avesats. Tanmateix, en un context de sequera molt persistent –i coincidint amb el Dia Internacional dels Boscos i el Dia Mundial de l'Aigua- els investigadors alerten que les nostres forests s'enfronten a un escenari desconegut.
L'actual sequera és excepcional per la seva durada, més que per intensitat i extensió. Això ha provocat que el sòl forestal estigui molt buit d'aigua. Ja es va poder comprovar amb la llevantada d'inicis de febrer on, malgrat caure una quantitat notable de precipitacions, no va servir per omplir els pantans. “Tot just vam aturar la caiguda de reserves una setmana”, explicaven poc després fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua a Nació. “La poca aigua que ha caigut ha quedat retinguda al sòl, que com una esponja, ha absorbit cada gota que ha rebut”, expliquen des del CREAF.
Actualment, els embassaments de les conques internes estan al 27,1%. Destaca el cas de Sau –amb el transvasament cap a Susqueda en marxa- que ja ha baixat del 9% i s'encamina cap al seu mínim històric. Els experts forestals adverteixen que la situació es mantindrà, ja que es necessita molta més aigua per omplir de nou tots els porus del sòl i que l’aigua que s’infiltra pugui finalment arribar als pantans.
“Ens hem d’imaginar que el sòl forestal mediterrani funciona com una gran esponja que acumula aigua de pluja als seus porus durant els mesos més humits (tardor i primavera). Aquesta aigua queda retinguda a sota terra i així la vegetació la pot fer servir mesos més tard, quan no plou, gràcies a les arrels que en alguns casos poden ser molt profundes”, assenyalen des del CREAF.
I és que els càlculs estimen en un 80% la pluja interceptada pel sòl i evapotranspirada pel bosc (aigua verda), mentre que només el 20% s'escola cap als rius i aqüífers (aigua blava). Es dona la circumstància que la primavera és l'època de l'any on els arbres consumeixen més aigua. Els caducifolis tornen a treure les fulles i els perennifolis fan una nova crescuda. Els estudis del CREAF constaten que en els boscos mediterranis, els majoritaris al nostre país, per cada gram de carboni absorbit és necessari transpirar 500 grams d’aigua. Què passarà aleshores si la pluja no arriba i l’esponja no té aigua?
A l’estiu les altes temperatures fan que s’evapori més aigua, cosa que fa que els arbres també transpirin més, absorbint aigua del sòl cap a les fulles i després cap a l’atmosfera. Aquest flux d’aigua es produeix per succió des de les fulles a través dels troncs dels arbres. Com més alta és la temperatura, més aigua s’evapora i més gran és la força de succió que fa que l’aigua pugi fins a les fulles (sempre que la reserva d’aigua al sòl sigui suficient). Si no hi ha prou aigua disponible al sòl i no es pot fer front a la demanda d'aigua de l’atmosfera, s’acaben produint embòlies –similars a les que patim els éssers humans- que obstrueixen els conductes de transport, i a la llarga fa que les plantes s’assequin i morin.
Des del CREAF s'assenyala que la manca d’aigua persistent pot dur a la fallida del sistema de transport d’aigua dels arbres per acumulació d’embolismes, la qual cosa podria donar lloc a mortalitat i decaïment en les zones forestals més vulnerables.
També els boscos debilitats per la manca d’aigua són més vulnerables a altres amenaces. Un exemple seria el de les plagues, que quan es donen en situacions de sequera provoca un còctel perillós, n’és un exemple el que va passar al Maresme, quan, després d’una gran sequera l’any 2016, el 2017 els pins van ser fortament atacats per escolítids. Una altra conseqüència seran els incendis forestals, ja que el combustible vegetal està més sec i, tal com adverteixen els Bombers, no només és més fàcil la ignició sinó la intensitat i velocitat de propagació.
L'actual sequera és excepcional per la seva durada, més que per intensitat i extensió. Això ha provocat que el sòl forestal estigui molt buit d'aigua. Ja es va poder comprovar amb la llevantada d'inicis de febrer on, malgrat caure una quantitat notable de precipitacions, no va servir per omplir els pantans. “Tot just vam aturar la caiguda de reserves una setmana”, explicaven poc després fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua a Nació. “La poca aigua que ha caigut ha quedat retinguda al sòl, que com una esponja, ha absorbit cada gota que ha rebut”, expliquen des del CREAF.
Actualment, els embassaments de les conques internes estan al 27,1%. Destaca el cas de Sau –amb el transvasament cap a Susqueda en marxa- que ja ha baixat del 9% i s'encamina cap al seu mínim històric. Els experts forestals adverteixen que la situació es mantindrà, ja que es necessita molta més aigua per omplir de nou tots els porus del sòl i que l’aigua que s’infiltra pugui finalment arribar als pantans.
“Ens hem d’imaginar que el sòl forestal mediterrani funciona com una gran esponja que acumula aigua de pluja als seus porus durant els mesos més humits (tardor i primavera). Aquesta aigua queda retinguda a sota terra i així la vegetació la pot fer servir mesos més tard, quan no plou, gràcies a les arrels que en alguns casos poden ser molt profundes”, assenyalen des del CREAF.
I és que els càlculs estimen en un 80% la pluja interceptada pel sòl i evapotranspirada pel bosc (aigua verda), mentre que només el 20% s'escola cap als rius i aqüífers (aigua blava). Es dona la circumstància que la primavera és l'època de l'any on els arbres consumeixen més aigua. Els caducifolis tornen a treure les fulles i els perennifolis fan una nova crescuda. Els estudis del CREAF constaten que en els boscos mediterranis, els majoritaris al nostre país, per cada gram de carboni absorbit és necessari transpirar 500 grams d’aigua. Què passarà aleshores si la pluja no arriba i l’esponja no té aigua?
A l’estiu les altes temperatures fan que s’evapori més aigua, cosa que fa que els arbres també transpirin més, absorbint aigua del sòl cap a les fulles i després cap a l’atmosfera. Aquest flux d’aigua es produeix per succió des de les fulles a través dels troncs dels arbres. Com més alta és la temperatura, més aigua s’evapora i més gran és la força de succió que fa que l’aigua pugi fins a les fulles (sempre que la reserva d’aigua al sòl sigui suficient). Si no hi ha prou aigua disponible al sòl i no es pot fer front a la demanda d'aigua de l’atmosfera, s’acaben produint embòlies –similars a les que patim els éssers humans- que obstrueixen els conductes de transport, i a la llarga fa que les plantes s’assequin i morin.
Els boscos s'enfronten a mortalitats i plagues
El canvi climàtic està provocant que els episodis de sequera siguin més freqüents i llargs, però també que les temperatures a l’estiu siguin més altes, amb onades de calor llargues i continuades. Això farà que aquest estiu, milers i milers d’arbres necessitaran tota l’aigua acumulada als sòls. I aquí és on rau el problema, un sòl buit, sense aigua disponible, és un escenari complicat d’afrontar. Si no plou suficient aquesta primavera és molt difícil de predir què pot passar aquest estiu, però la ciència ha estudiat situacions prèvies.
Des del CREAF s'assenyala que la manca d’aigua persistent pot dur a la fallida del sistema de transport d’aigua dels arbres per acumulació d’embolismes, la qual cosa podria donar lloc a mortalitat i decaïment en les zones forestals més vulnerables.
També els boscos debilitats per la manca d’aigua són més vulnerables a altres amenaces. Un exemple seria el de les plagues, que quan es donen en situacions de sequera provoca un còctel perillós, n’és un exemple el que va passar al Maresme, quan, després d’una gran sequera l’any 2016, el 2017 els pins van ser fortament atacats per escolítids. Una altra conseqüència seran els incendis forestals, ja que el combustible vegetal està més sec i, tal com adverteixen els Bombers, no només és més fàcil la ignició sinó la intensitat i velocitat de propagació.
Ciència ciutadana per seguir l'impacte de la sequera als boscos
El CREAF té activats tots els projectes de seguiment forestal per valorar l'impacte de la sequera als boscos. També el de ciència ciutadana Alerta Forestal amb una crida a la ciutadania per contribuir al seguiment d'episodis de decaïment forestal, que es podrien començar a percebre els mesos vinents.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Ara a portada
El més llegit