Quant costa treure un regidor a les eleccions municipals?

La nit del pròxim 28 de maig, amb motiu de les eleccions municipals, molts candidats hauran de treure la calculadora. Alguns hauran de fer sumes per veure si arriben a convertir-se en alcaldes i d'altres, més humils, es plantejaran com a objectiu el sol fet d'entrar al consistori. Per entendre-ho, repassem a continuació alguns dels principis a tenir en compte pel que fa al repartiment de regidors.
 

Quin percentatge es necessita per tenir representació als ajuntaments?

La famosa barrera electoral -el percentatge de vot total que cal per aconseguir representació- serà una de les protagonistes del recompte de la nit del 28 de maig. Als comicis municipals, els comptes són molt simples de fer: obtindrà representació en un consistori, almenys amb un regidor, qualsevol formació que aconsegueixi superar el 5% dels vots. Dit d'altra manera, cal aconseguir com a mínim cinc vots de cada 100 per ser regidor. Es tracta d'un percentatge més elevat que el 3% habitual en la resta de comicis, tant al Congrés dels Diputats com al Parlament.
 

Quants regidors hi ha a cada ajuntament?

Els regidors que hi ha a cada ajuntament es calculen segons els habitants del municipi. Per això, l'última actualització del cens a cada ciutat o poble pot ser determinant per decidir si guanyen o perden representants. Aquesta és la correlació entre regidors i habitants:

• Fins als 100 habitants: tres regidors.
• De 101 a 250 habitants: cinc regidors.
• De 251 a 1.000 habitants: set regidors.
• De 1.001 a 2.000 habitants: nou regidors.
• De 2.001 a 5.000 habitants: 11 regidors.
• De 5.001 a 10.000 habitants: 13 regidors.
• De 10.001 a 20.000 habitants: 17 regidors.
• De 20.001 a 50.000 habitants: 21 regidors.
• De 50.001 a 100.000 habitants: 25 regidors.
• Més de 100.000 habitants: 25 regidors, i se'n suma un més per cada 100.000 habitants de més.

Aquest últim cas, el dels municipis que sumen un regidor de més pel nombre d'habitants, només passa a Sabadell, Badalona, Terrassa i l'Hospitalet de Llobregat, que tenen 27 regidors -per superar els 200.000 habitants-, i a Barcelona, que en suma 41.
 

Com s'aplica la llei D'Hondt a les municipals?

Com passa en totes les eleccions que se celebren a l'Estat des de 1977, el càlcul de representants es fa a través de la llei D'Hondt. El procés consisteix, en primer lloc, en eliminar del recompte qualsevol formació que ha quedat per sota del 5% del total dels vots. Un cop superat aquest percentatge, s'ordenen els partits polítics de major a menor segons el nombre de suports obtinguts. La xifra final de vots de cada partit s'ha de dividir pel nombre d'escons que es reparteixen a cada consistori. Així doncs, s'ha de fer la divisió entre dos, tres, quatre, cinc i totes les vegades que calgui fins a arribar al nombre d'escons definitiu. En cas d'empat, s'endú el regidor la força que hagi estat més votada.