30
de març
del
2023
L'urbanisme de l'àrea metropolitana de Barcelona encara està regit pel PGM aprovat l'any 1976. Des d'aleshores han passat quasi 50 anys i fins a 1.600 modificacions, per tal d'adaptar aquest pla urbanístic a les realitats canviants.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona va iniciar el 2015 anys el llarg procés per elaborar la planificació de la ciutat metropolitana de les dècades vinents. Ara fa pocs dies, es va realitzar l'aprovació inicial del pla director urbanístic metropolità (PDUM) que, juntament amb el futur pla d'ordenació urbanística metropolità (POUMet), aportarà una visió conjunta per als 36 municipis d'aquest territori que acull el 42% de la població del país.
El futur PDUM suposa “un canvi de sistema operatiu”, segons Jordi Sànchez, vicepresident de polítiques urbanístiques de l'AMB. Un reset per qüestions formals: l'anterior pla es va aprovar en plena Transició mentre que el nou suposa que l'AMB assumeixi una nova competència. “Som un ens gestor, però també tenim una visió estratègica i transformadora”, afegeix Sànchez.
Però també és un punt d'inflexió perquè adopta una visió de l'urbanisme pensant a mitjan del segle XXI. D'una visió de centre molt potent i de perifèries que poden acabar servint de pati del darrera es passa a una visió de xarxa policèntrica i nodal. També s'aposta pel reciclatge urbà en comptes dels grans creixements i per la preservació dels espais oberts.
De fet, el sòl no urbanitzable no només es manté sinó que augmenta un 4%. Ho fa en un context on es preveu de cara al 2050 un creixement de població, d'habitatges i de llocs de treball. “És una visió de repensar, ressituar, densificar i cohesionar”, assenyala Xavier Mariño, director de polítiques urbanístiques de l'AMB.
Tot plegat amb una visió metropolitana de conjunt. “No és la suma de 36 plans d'ordenació urbanística municipal diferents. I això requereix molt consens”, assegura el vicepresident de l'AMB. En aquest sentit, es preveuen fins a 18 centralitats en aquesta ciutat metropolitana del futur servides per transport públic, connectades amb avingudes metropolitanes i accessibles amb bicicleta o caminant.
2015: inici de l'elaboració del PDU metropolità
Març 2019: el consell metropolità aprova l'avanç del pla
Exposició pública fins al 31 de gener de 2020
Març 2023: aprovació inicial del PDU metropolità
Exposició publica fins al 30 d'octubre de 2023
Futura aprovació provisional per part del consell metropolità
Aprovació definitiva del PDU metropolità per part de la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat
Inici dels treballs del futur POUMet (després de l'aprovació definitiva del PDUM)
Un dels punts forts del nou pla és que aquest creixement es basi en reciclar teixits existents o, com a molt, en cohesionar i omplir els buits que queden entre la ciutat ja construïda. La dificultat és fer-ho en un dels territoris més densament poblats d'Europa: el 42% de la població concentrada en el 2% de la superfície del país. D'aquest espai, a més, el 52% són boscos, platges o zones agrícoles.
Dels 135.000 habitatges que es preveuen fins a mitjan segle, el 60% són de noves propostes del PDUM i el 74% en sòl actualment urbà. En contraposició, el sòl no urbanitzable no només no es redueix sinó que s'augmenta en un 4,2% fins a arribar a les 33.000 hectàrees. Els redactors del pla pretenen contrarestar d'aquesta manera dinàmiques negatives com la fragmentació, la pèrdua de sòls agrícoles i la degradació dels marges per tal de construir un paisatge de qualitat, divers i resilient.
Més habitants, llars i llocs de feina suposen una major mobilitat. El PDUM el xifra en un 13,5%, un increment que, en canvi, es vol satisfer reduint un 50% l'ús del cotxe. “Hem d'afavorir els desplaçaments de curta distància apostant per la mixtura d'usos i la hibridació de teixits”, explica Xavier Mariño.
També s'espera un augment de l'entorn del 10% del consum total d'aigua i de la generació de residus, mentre que el d'energia s'hauria de reduir un 13%. “No serem autosuficients en cap d'aquests vectors, però hem de ser menys dependents”, assegura el director de polítiques urbanístiques de l'AMB. En aquest sentit, el PDUM aposta tant per reduir la demanda –especialment en l'àmbit energètic- com dibuixar totes les infraestructures necessàries per augmentar l'oferta amb fonts alternatives: aigua regenerada, energies renovables i mobilitat sostenible, entre altres.
D'aquests centres de la ciutat metropolitana tres ja s'estan desenvolupant: Biopol-Gran Via, Tres Xemenies i Sagrega. N'hi ha set més, considerades d'ordenades, que una vegada aprovat el PDUM es podran desenvolupar: Cruïlla Sant Boi, Porta Diagonal, la Torrassa, Quatre Camins, Riera de Palau, Montgat i Besòs Central. Finalment, n'hi ha vuit amb propostes menys madures i que requeriran un pla director específic: Part Nord, Porta Delta, Baricentro, Montcada Bifurcació, Besòs Gran Via C-31, Hospital General, TV3 Diagonal i Castelldefels UPC-Estació.
En un escenari on es pretén que la meitat de desplaçaments es facin a peu o en bicicleta i un 30% en transport públic, tindran un paper clau les futures avingudes metropolitanes. Són 10 traces –Diagonal, Gran Via i Travessera Metropolitana, Litoral i Prelitoral, Besòs, Carrilet, Reial, Collserola i Vallès- que sumen 243 quilòmetres. D'aquests, un 13% són de nova construcció, un 54% de transformació i un 33% de remodelació.
Aquestes avingudes –per exemple una Gran Via Metropolitana que enllaci Castelldefels amb Montgat passant per Barcelona- connecta centralitats amb transport públic en superfície –autobús o tramvia- i inclou carrils bici i itineraris de vianants. També concentren el 83% del total de sostre construïble que dibuixa el PDUM.
El futur planejament també incideix en la connexió de la infraestructura verda. Més enllà d'augmentar en un 4,2% el sòl no urbanitzable, es dibuixa una xarxa d'eixos verds i parcs estructurants amb la voluntat que els espais d'alt valor ecològic es filtrin cap a la ciutat construïda.
Concretament, el PDUM identifica fins a 4.319 hectàrees d'espais lliures estructurants que per la seva dimensió desenvolupen funcions i serveis ecosistèmics que transcendeixen l'àmbit municipal. Aquests elements estan connectats amb la resta de parcs, centres urbans i portes amb els espais oberts a través dels denominats eixos verds estructurants, una xarxa per a la mobilitat activa en contacte amb la natura. Són un total de 873 quilòmetres, dels quals un terç ja estan executats. Finalment, hi ha 177 km més d'eixos verds que es troben dins dels espais oberts d'interès metropolità, dels quals encara resta per executar el 85%.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona va iniciar el 2015 anys el llarg procés per elaborar la planificació de la ciutat metropolitana de les dècades vinents. Ara fa pocs dies, es va realitzar l'aprovació inicial del pla director urbanístic metropolità (PDUM) que, juntament amb el futur pla d'ordenació urbanística metropolità (POUMet), aportarà una visió conjunta per als 36 municipis d'aquest territori que acull el 42% de la població del país.
“Un canvi de sistema operatiu”
El PGM de 1976 feia anys que mostrava símptomes d'esgotament. Tot i que sempre se n'ha destacat la seva flexibilitat, arribar a la xifra de 1.600 modificacions ja mostra que no podia absorvir els nous reptes i demandes. A més, només abastava 27 dels 36 municipis de l'àrea metropolitana, fet que trencava amb la visió de conjunt que requereix aquest territori.El futur PDUM suposa “un canvi de sistema operatiu”, segons Jordi Sànchez, vicepresident de polítiques urbanístiques de l'AMB. Un reset per qüestions formals: l'anterior pla es va aprovar en plena Transició mentre que el nou suposa que l'AMB assumeixi una nova competència. “Som un ens gestor, però també tenim una visió estratègica i transformadora”, afegeix Sànchez.
El PDUM no és la suma de 36 plans d'ordenació urbanística municipal diferents. I això requereix molt consens.
Però també és un punt d'inflexió perquè adopta una visió de l'urbanisme pensant a mitjan del segle XXI. D'una visió de centre molt potent i de perifèries que poden acabar servint de pati del darrera es passa a una visió de xarxa policèntrica i nodal. També s'aposta pel reciclatge urbà en comptes dels grans creixements i per la preservació dels espais oberts.
De fet, el sòl no urbanitzable no només es manté sinó que augmenta un 4%. Ho fa en un context on es preveu de cara al 2050 un creixement de població, d'habitatges i de llocs de treball. “És una visió de repensar, ressituar, densificar i cohesionar”, assenyala Xavier Mariño, director de polítiques urbanístiques de l'AMB.
Tot plegat amb una visió metropolitana de conjunt. “No és la suma de 36 plans d'ordenació urbanística municipal diferents. I això requereix molt consens”, assegura el vicepresident de l'AMB. En aquest sentit, es preveuen fins a 18 centralitats en aquesta ciutat metropolitana del futur servides per transport públic, connectades amb avingudes metropolitanes i accessibles amb bicicleta o caminant.
El procés cap a l'aprovació del PDUM
El procés d'elaboració i aprovació del pla director urbanístic metropolità –tal com passa amb la resta de planejament- no és ni fàcil ni curt. En aquest cas, a més, cal tenir en compte que és el territori més dens i poblat del país format per 36 municipis diferents, que han hagut de designar els respectius equips per tal de col·laborar en el procés. Des de l'AMB, s'ha buscat una visió estratègica conjunta, però que respectés l'autonomia municipal.2015: inici de l'elaboració del PDU metropolità
Març 2019: el consell metropolità aprova l'avanç del pla
Exposició pública fins al 31 de gener de 2020
Març 2023: aprovació inicial del PDU metropolità
Exposició publica fins al 30 d'octubre de 2023
Futura aprovació provisional per part del consell metropolità
Aprovació definitiva del PDU metropolità per part de la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat
Inici dels treballs del futur POUMet (després de l'aprovació definitiva del PDUM)
Un territori menys dependent
El PDU metropolità pretén ser un pla d'oferta i no de demanda, que es basi a les capacitats del territori i en maximitzi els seus valors ambientals. Dibuixa una metròpolis que continuarà creixent en població en l'horitzó 2050 (+7,5%), però sobretot en habitatges (+14%) i en llocs de treball (13%).Un dels punts forts del nou pla és que aquest creixement es basi en reciclar teixits existents o, com a molt, en cohesionar i omplir els buits que queden entre la ciutat ja construïda. La dificultat és fer-ho en un dels territoris més densament poblats d'Europa: el 42% de la població concentrada en el 2% de la superfície del país. D'aquest espai, a més, el 52% són boscos, platges o zones agrícoles.
El PDUM té una visió de repensar, ressituar, densificar i cohesionar la ciutat metropolitana.
Dels 135.000 habitatges que es preveuen fins a mitjan segle, el 60% són de noves propostes del PDUM i el 74% en sòl actualment urbà. En contraposició, el sòl no urbanitzable no només no es redueix sinó que s'augmenta en un 4,2% fins a arribar a les 33.000 hectàrees. Els redactors del pla pretenen contrarestar d'aquesta manera dinàmiques negatives com la fragmentació, la pèrdua de sòls agrícoles i la degradació dels marges per tal de construir un paisatge de qualitat, divers i resilient.
Més habitants, llars i llocs de feina suposen una major mobilitat. El PDUM el xifra en un 13,5%, un increment que, en canvi, es vol satisfer reduint un 50% l'ús del cotxe. “Hem d'afavorir els desplaçaments de curta distància apostant per la mixtura d'usos i la hibridació de teixits”, explica Xavier Mariño.
També s'espera un augment de l'entorn del 10% del consum total d'aigua i de la generació de residus, mentre que el d'energia s'hauria de reduir un 13%. “No serem autosuficients en cap d'aquests vectors, però hem de ser menys dependents”, assegura el director de polítiques urbanístiques de l'AMB. En aquest sentit, el PDUM aposta tant per reduir la demanda –especialment en l'àmbit energètic- com dibuixar totes les infraestructures necessàries per augmentar l'oferta amb fonts alternatives: aigua regenerada, energies renovables i mobilitat sostenible, entre altres.
Nous centres i avingudes metropolitanes
Barcelona exerceix de centre tant respecte a la seva àrea metropoliana com al conjunt de Catalunya. A mitjan segle continuarà sent així, però el PDUM aposta per un model més nodal amb fins a 18 noves centralitats. Són espais on es pot intensificar l'activitat residencial i econòmica, amb facilitat de ser coberts amb transport públic i amb bona connexió amb autopistes i autovies, explica Mireia Peris, cap de servei del PDU Metropolità.D'aquests centres de la ciutat metropolitana tres ja s'estan desenvolupant: Biopol-Gran Via, Tres Xemenies i Sagrega. N'hi ha set més, considerades d'ordenades, que una vegada aprovat el PDUM es podran desenvolupar: Cruïlla Sant Boi, Porta Diagonal, la Torrassa, Quatre Camins, Riera de Palau, Montgat i Besòs Central. Finalment, n'hi ha vuit amb propostes menys madures i que requeriran un pla director específic: Part Nord, Porta Delta, Baricentro, Montcada Bifurcació, Besòs Gran Via C-31, Hospital General, TV3 Diagonal i Castelldefels UPC-Estació.
Àmbits de Centralitat Metropolitana (ACM)
En un escenari on es pretén que la meitat de desplaçaments es facin a peu o en bicicleta i un 30% en transport públic, tindran un paper clau les futures avingudes metropolitanes. Són 10 traces –Diagonal, Gran Via i Travessera Metropolitana, Litoral i Prelitoral, Besòs, Carrilet, Reial, Collserola i Vallès- que sumen 243 quilòmetres. D'aquests, un 13% són de nova construcció, un 54% de transformació i un 33% de remodelació.
Aquestes avingudes –per exemple una Gran Via Metropolitana que enllaci Castelldefels amb Montgat passant per Barcelona- connecta centralitats amb transport públic en superfície –autobús o tramvia- i inclou carrils bici i itineraris de vianants. També concentren el 83% del total de sostre construïble que dibuixa el PDUM.
El futur planejament també incideix en la connexió de la infraestructura verda. Més enllà d'augmentar en un 4,2% el sòl no urbanitzable, es dibuixa una xarxa d'eixos verds i parcs estructurants amb la voluntat que els espais d'alt valor ecològic es filtrin cap a la ciutat construïda.
Xarxa d'eixos verds i parcs estructurants
Concretament, el PDUM identifica fins a 4.319 hectàrees d'espais lliures estructurants que per la seva dimensió desenvolupen funcions i serveis ecosistèmics que transcendeixen l'àmbit municipal. Aquests elements estan connectats amb la resta de parcs, centres urbans i portes amb els espais oberts a través dels denominats eixos verds estructurants, una xarxa per a la mobilitat activa en contacte amb la natura. Són un total de 873 quilòmetres, dels quals un terç ja estan executats. Finalment, hi ha 177 km més d'eixos verds que es troben dins dels espais oberts d'interès metropolità, dels quals encara resta per executar el 85%.