20
de març
del
2023
Actualitzat
a les
20:05h
El 52% ha reaparegut. Però ha estat només una foto que no ha servit per amagar la debilitat i manca d'unitat de l'independentisme fruit d'estratègies no sempre complementàries. A Madrid, a la Blanquerna, la seu de la delegació del Govern, representants d'ERC, Junts i la CUP han comparegut de forma conjunta per valorar la seva trobada amb la comissió del Parlament Europeu que investiga el cas Pegasus. Uns i altres han denunciat el boicot actiu de l'executiu espanyol als treballs d'investigació, però s'han quedat aquí. Si més no, per ara.
La foto ha tingut més de miratge que de realitat perquè la compareixença ha estat aprofitada pel representant de Junts, Josep Rius, per criticar la política d'aliances d'ERC, que conviu amb la contradicció de donar suport al govern de Sánchez i ser víctima de l'espionatge als seus dirigents per part dels aparells de l'Estat. "L'actitud del govern espanyol és incompatible amb donar suport a Sánchez, que lidera un executiu que ens espia i que no ho vol investigar", ha dit davant la incomoditat de la portaveu republicana Marta Vilalta.
Rius ha afirmat que aprofitaran la presidència de torn espanyola de la UE, que s'esdevindrà a partir del juliol, per forçar Sánchez a donar explicacions. Una possibilitat que ERC no descarta, però sobre la que Vilalta no s'ha volgut pronunciar aquest dilluns a la tarda per no haver estat consensuada prèviament entre els tres partits. "Com que això és un afer europeu i no només espanyol redoblarem la pressió perquè la presidència espanyola de torn aclareixi el que ha passat", ha dit el juntaire.
En el que sí que han coincidit Rius i Vilalta, a més de la diputada de la CUP Montserrat Vinyets, és a denunciar l'escassa col·laboració del govern espanyol amb la comissió del Parlament Europeu, la negativa del PSOE i del PP a investigar el cas al Congrés amb una comissió d'investigació, i en la negativa a comparèixer a la comissió que aborda l'assumpte al Parlament. Els tres diputats la representaven després de reunir-se amb els seus homòlegs del Parlament Europeu. La via judicial tampoc avança.
Vilalta ha afirmat que hi ha un "obstruccionisme" clar a investigar per part de l'executiu espanyol que espera que puguin trencar les instàncies europees (ha apuntat que reclamaran mesures per impedir als governs estatals usar determinats mètodes d'espionatge) i Rius ha indicat que l'acte de "normalitat democràtica" entre el parlament català i l'europeu no es pot produir amb l'espanyol. Vinyets ha constatat el "boicot".
Més enllà de la crítica i el lament la trobada dels diputats catalans a la seu de la Comissió Europea a Madrid amb els eurodiputats ha servit per constatar algunes contradiccions de la part espanyola. Així, per exemple, la ponent de la comissió, l'eurodiputada liberal holandesa Sophie in 'T Veld, ha assumit que la cambra catalana té fonament per investigar, ja que Catalunya és competent en matèria de protecció de dades i, davant les acusacions del PP i el PSOE contra Citizen Lab, l'ens de la Universitat de Toronto que va acreditar el Catalangate, ha afirmat que aquest no tindria per què posar en risc el seu prestigi amb una investigació parcial.
La comissió del Parlament Europeu que investiga el cas Pegasus és aquest dilluns i aquest dimarts a Madrid. Els rebrà un secretari d'Estat i el segon del Defensor del Poble, però cap ministre o responsable del CNI, que va contractar aquest programari. Els eurodiputats sí que s'han reunit amb representants d'ONG i periodistes a més dels diputats catalans. El govern espanyol ha al·legat que el festiu a Madrid aquest dilluns i la moció de censura de Vox el dimarts complicaven la seva agenda.
Dimarts veuran algunes de les víctimes del Catalangate, com ara el president Pere Aragonès o el cap de files d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, que van ser espiats. La comissió també va escoltar Carles Puigdemont i Toni Comín, ara eurodiputats de Junts. La Justícia, però, ha evitat per ara investigar les denúncies. La setmana passada els ho va demanar l'Audiència de Barcelona després de diverses denúncies que se sumen a posicionaments d'organismes internacionals. L'Audiència Nacional sí que investiga la infiltració al telèfon de Pedro Sánchez.
La foto ha tingut més de miratge que de realitat perquè la compareixença ha estat aprofitada pel representant de Junts, Josep Rius, per criticar la política d'aliances d'ERC, que conviu amb la contradicció de donar suport al govern de Sánchez i ser víctima de l'espionatge als seus dirigents per part dels aparells de l'Estat. "L'actitud del govern espanyol és incompatible amb donar suport a Sánchez, que lidera un executiu que ens espia i que no ho vol investigar", ha dit davant la incomoditat de la portaveu republicana Marta Vilalta.
Rius ha afirmat que aprofitaran la presidència de torn espanyola de la UE, que s'esdevindrà a partir del juliol, per forçar Sánchez a donar explicacions. Una possibilitat que ERC no descarta, però sobre la que Vilalta no s'ha volgut pronunciar aquest dilluns a la tarda per no haver estat consensuada prèviament entre els tres partits. "Com que això és un afer europeu i no només espanyol redoblarem la pressió perquè la presidència espanyola de torn aclareixi el que ha passat", ha dit el juntaire.
En el que sí que han coincidit Rius i Vilalta, a més de la diputada de la CUP Montserrat Vinyets, és a denunciar l'escassa col·laboració del govern espanyol amb la comissió del Parlament Europeu, la negativa del PSOE i del PP a investigar el cas al Congrés amb una comissió d'investigació, i en la negativa a comparèixer a la comissió que aborda l'assumpte al Parlament. Els tres diputats la representaven després de reunir-se amb els seus homòlegs del Parlament Europeu. La via judicial tampoc avança.
Crítica conjunta
Vilalta ha afirmat que hi ha un "obstruccionisme" clar a investigar per part de l'executiu espanyol que espera que puguin trencar les instàncies europees (ha apuntat que reclamaran mesures per impedir als governs estatals usar determinats mètodes d'espionatge) i Rius ha indicat que l'acte de "normalitat democràtica" entre el parlament català i l'europeu no es pot produir amb l'espanyol. Vinyets ha constatat el "boicot".Delegació de diputats catalans amb representants del Parlament Europeu pel cas Pegasus. Foto: ACN
Més enllà de la crítica i el lament la trobada dels diputats catalans a la seu de la Comissió Europea a Madrid amb els eurodiputats ha servit per constatar algunes contradiccions de la part espanyola. Així, per exemple, la ponent de la comissió, l'eurodiputada liberal holandesa Sophie in 'T Veld, ha assumit que la cambra catalana té fonament per investigar, ja que Catalunya és competent en matèria de protecció de dades i, davant les acusacions del PP i el PSOE contra Citizen Lab, l'ens de la Universitat de Toronto que va acreditar el Catalangate, ha afirmat que aquest no tindria per què posar en risc el seu prestigi amb una investigació parcial.
Equiparar terrorisme i independentisme
Els diputats catalans han fet notar que l'espionatge es va produir en moments polítics clau que podien tenir algun interès per a les autoritats espanyoles. Mentre el diputat de Junts lamentava que no s'hagi pogut escoltar totes les víctimes —els eurodiputats només es reuniran amb càrrecs institucionals, alguns d'ells, com el mateix Rius, també víctimes—, Vilalta i Vinyets apuntaven que no hi ha cap garantia que no torni a passar i que Espanya encara continua equiparant, en les seves directives d'intel·ligència, terrorisme i independentisme.La comissió del Parlament Europeu que investiga el cas Pegasus és aquest dilluns i aquest dimarts a Madrid. Els rebrà un secretari d'Estat i el segon del Defensor del Poble, però cap ministre o responsable del CNI, que va contractar aquest programari. Els eurodiputats sí que s'han reunit amb representants d'ONG i periodistes a més dels diputats catalans. El govern espanyol ha al·legat que el festiu a Madrid aquest dilluns i la moció de censura de Vox el dimarts complicaven la seva agenda.
Dimarts veuran algunes de les víctimes del Catalangate, com ara el president Pere Aragonès o el cap de files d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, que van ser espiats. La comissió també va escoltar Carles Puigdemont i Toni Comín, ara eurodiputats de Junts. La Justícia, però, ha evitat per ara investigar les denúncies. La setmana passada els ho va demanar l'Audiència de Barcelona després de diverses denúncies que se sumen a posicionaments d'organismes internacionals. L'Audiència Nacional sí que investiga la infiltració al telèfon de Pedro Sánchez.