El TSJC rebutja suspendre la «taxa Amazon» de Barcelona

L'alt tribunal refreda les ambicions de la patronal del comerç a domicili, ja que considera que no hi ha urgència per aplicar mesures cautelars

Seu d'Amazon a Barberà del Vallès, en imatge d'arxiu
Seu d'Amazon a Barberà del Vallès, en imatge d'arxiu | Gala Espín
20 de març del 2023
Actualitzat a les 23:40h

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rebutja aplicar mesures cautelars sobre la coneguda com a taxa Amazon. Segons ha pogut saber Nació, l'auto dictat per l'alt tribunal considera que no hi ha urgència per suspendre la taxa i recorda que la primera recaptació no es liquidarà fins al 31 de juliol. Per tot plegat, es decideix rebutjar la petició inicial de la patronal logística -sota el nom de l'associació UNO- que compta amb socis com Amazon, DHL o Seur

Segons indiquen diverses fonts al corrent del cas, l'argument de la justícia puntualitza que no procedeix anul·lar de manera immediata el nou tribut perquè els arguments de la patronal van "sobre el fons de l'assumpte". I es remarca que les qüestiones que es plantegen requereixen un debat i anàlisi adequats.

"Un pronunciament al respecte requerirà entrar de ple en el fons de l'assumpte, no sent viable, per les carències evidents i el moment procedimental en què ens trobem, ni tan sols a efectes cautelars, un pronunciament sobre la conformitat de dret o de l'ordenança", resol el TSJC. En els arguments als quals ha tingut accés aquest diari també es respon a una de les preocupacions de l'Organització Empresarial de Logística i Transport d'Espanya, com eren els dubtes de quina informació sensible haurien d'aportar els operadors postals en relació amb la nova taxa. En aquest sentit, l'alt tribunal apunta que l'ordenança no exigeix aplegar dades personals i recorda l'obligació de confidencialitat de les administracions tributàries respecte a totes la informació personal que recapti.

La posició del govern d'Ada Colau és defensar fermament l'ordenança ideada per regular l'ús de l'espai públic per part de les grans operadores postals. En aquest sentit, des de la regidoria de Comerç, que ha liderat la forma final del gravamen, remarquen que també es va obtenir una "àmplia majoria" al plenari municipal quan es va votar la iniciativa, el febrer passat. Hi van votar a favor BComú, PSC, ERC, Junts i Cs. A banda, la taxa també compta amb un informe favorable del Consell Tributari municipal. En aquesta línia, després de conèixer la postura del TSJC, la regidora municipal que ha liderat la presentació de la nova eina fiscal, Montserrat Ballarín, del PSC, ha celebrat a Twitter la decisió: "Primer obstacle jurídic superat".

El regidor de Pressupostos i mà dreta de Colau, Jordi Martí Grau, ha lamentat que la patronal del comerç a domicili vulgui "lucrar-se sense pagar impostos". I, sobre el futur de l'instrument fiscal, el representant del govern municipal ha subratllat que això incentivarà "un canvi d'hàbits més sostenibles" alhora que "resol la injustícia fiscal amb el petit comerç". Aquest últim argument és un extrem que els grans operadors postals giren, ja que asseguren que l'aparició de la taxa repercutirà en el comerç de proximitat i en els clients. 
 


També des d'Esquerra Republicana, que des de l'oposició ha insistit durant tot el mandat en la necessitat d'aquesta taxa, s'ha celebrat la decisió de la judicatura. En aquest sentit, el regidor a càrrec de la matèria, Jordi Castellana, ha remarcat que les grans companyies del comerç electrònic que fan un ús intensiu de l'espai públic -les que no facturen més d'un milió d'euros anuals a la ciutat queden exemptes del tribut- han d'acceptar que es creïn "eines per regular" la seva activitat. 

En un posicionament afegit, Castellana recorda que l'eina "només grava les entregues a domicili a particulars i que, per tant, el gran objectiu de la mesura no és recaptatori". En aquest sentit, remarca que el canvi de funcionament que es busca també cerca "descongestionar la ciutat".
 
Arxivat a