21
de març
del
2023
Actualitzat
a les
14:54h
El Govern aprova aquest dimarts el nou decret de reestructuració de la Direcció General de la Policia, un document que defineix la nova estructura dels Mossos, amb un reforç dels comandaments —n'hi haurà 109 més— i dels àmbits que depenen directament del director general de la Policia, i canvis també a la prefectura per enfortir el model de policia territorial. Són els eixos en què es basa la nova organització dels Mossos. El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, presentarà el nou decret després de l'aprovació al consell executiu, malgrat que el document, de més d'un centenar de pàgines, ja es pot consultar al portal de Transparència.
La reestructuració s'havia de fer pública a principis d'any, però els tempos del Govern ho han postergat fins aquest dimarts. L'objectiu, tal com es desprèn del document, és aquest: "Enfortir el model de servei orientat a la prevenció, la capacitat de resposta ràpida la proximitat, l'expertesa professional, la implantació territorial i la satisfacció ciutadana, posant al centre les víctimes". El decret el va començar a fer l'excomissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, i l'ha rematat el nou màxim responsable del cos, Eduard Sallent, que era el seu segon i ocupa el càrrec des de l'octubre de l'any passat després d'una crisi a la cúpula del cos arran de l'enfrontament entre tots dos.
A grans trets, el nou decret vol adaptar la policia a les necessitats actuals, tenint en compte que s'han assolit dos objectius que feia temps que demanaven els Mossos: l'increment del sostre de la plantilla —el cos passa de tenir 18.000 agents a un màxim de 22.000— i la jubilació anticipada a 60 anys, fet que implicarà un rejoveniment de la plantilla. Malgrat que el decret fa èmfasi en l'enfortiment de la policia territorial i de proximitat, alguns comandaments també alerten del reforç que suposa per a la direcció general de la policia, amb noves comissaries que depenen directament del director, Pere Ferrer, responsable polític del cos, que va arribar a la conselleria de la mà de Junts i va ser confirmat per ERC.
Així doncs, la direcció general de la Policia, que comanda Ferrer i depèn directament del conseller Elena, s'enforteix. D'ella en depèn el gabinet, la prefectura, la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació, les dues noves comissaries que sorgeixen de la Divisió d'Afers Interns i la Divisió d'Avaluació de Serveis, la Subdirecció General d'Administració i Serveis (que creix amb cinc nous òrgans), la Subdirecció General de Recursos Humans —amb la creació del Servei d'Avaluació de l'Aptitud Psicofísica i que alguns comandaments voldrien fora de l'àmbit polític—, i el Servei d'Assessorament Jurídic.
La suposada "politització" dels Mossos va centrar el debat ara fa uns mesos. Primer, quan es va cessar Josep Lluís Trapero per situar al capdavant dels Mossos el comissari Josep Maria Estela. Després, per la mala relació entre Estela i el seu número 2, Eduard Sallent, que finalment seria el triat per Interior per rellevar-lo. Diverses informacions periodístiques apuntaven a Sallent per intentar tenir accés a investigacions sobre polítics, però ara com ara això no ha anat més enllà. Amb el pas dels dies, la polèmica s'ha desinflat. Elena sempre ha defensat que els Mossos, com a policia democràtica, han de tenir "orientació política" en les línies inspiradores de la seva actuació.
D'altra banda, la Divisió d'Avaluació de Serveis -la DAS, pilotada pel major Trapero des que va ser destituir com a màxim responsable del cos- es converteix en la Comissaria General d'Inspecció i Avaluació, per enfortir-ne l'estructura organitzativa i fomentar la cultura de la supervisió i el rendiment de comptes. En depenen dues divisions, una àrea i una oficina de suport. Serà en aquesta nova comissaria, que penja directament del director general, on s'auditaran les actuacions policials "que puguin afectar els drets fonamentals o la reputació del servei públic de seguretat".
Del nou decret se'n desprèn també un reforç de l'estructura de comandaments -de sotsinspectors a comissaris-, amb un increment de 109 comandaments nous. Actualment, es disposa de 200 comandaments i el nou decret en planteja 309, amb un increment especialment elevat en àrees i divisions.
La reestructuració s'havia de fer pública a principis d'any, però els tempos del Govern ho han postergat fins aquest dimarts. L'objectiu, tal com es desprèn del document, és aquest: "Enfortir el model de servei orientat a la prevenció, la capacitat de resposta ràpida la proximitat, l'expertesa professional, la implantació territorial i la satisfacció ciutadana, posant al centre les víctimes". El decret el va començar a fer l'excomissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, i l'ha rematat el nou màxim responsable del cos, Eduard Sallent, que era el seu segon i ocupa el càrrec des de l'octubre de l'any passat després d'una crisi a la cúpula del cos arran de l'enfrontament entre tots dos.
Pere Ferrer, reforçat
A grans trets, el nou decret vol adaptar la policia a les necessitats actuals, tenint en compte que s'han assolit dos objectius que feia temps que demanaven els Mossos: l'increment del sostre de la plantilla —el cos passa de tenir 18.000 agents a un màxim de 22.000— i la jubilació anticipada a 60 anys, fet que implicarà un rejoveniment de la plantilla. Malgrat que el decret fa èmfasi en l'enfortiment de la policia territorial i de proximitat, alguns comandaments també alerten del reforç que suposa per a la direcció general de la policia, amb noves comissaries que depenen directament del director, Pere Ferrer, responsable polític del cos, que va arribar a la conselleria de la mà de Junts i va ser confirmat per ERC.Així doncs, la direcció general de la Policia, que comanda Ferrer i depèn directament del conseller Elena, s'enforteix. D'ella en depèn el gabinet, la prefectura, la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació, les dues noves comissaries que sorgeixen de la Divisió d'Afers Interns i la Divisió d'Avaluació de Serveis, la Subdirecció General d'Administració i Serveis (que creix amb cinc nous òrgans), la Subdirecció General de Recursos Humans —amb la creació del Servei d'Avaluació de l'Aptitud Psicofísica i que alguns comandaments voldrien fora de l'àmbit polític—, i el Servei d'Assessorament Jurídic.
La suposada "politització" dels Mossos va centrar el debat ara fa uns mesos. Primer, quan es va cessar Josep Lluís Trapero per situar al capdavant dels Mossos el comissari Josep Maria Estela. Després, per la mala relació entre Estela i el seu número 2, Eduard Sallent, que finalment seria el triat per Interior per rellevar-lo. Diverses informacions periodístiques apuntaven a Sallent per intentar tenir accés a investigacions sobre polítics, però ara com ara això no ha anat més enllà. Amb el pas dels dies, la polèmica s'ha desinflat. Elena sempre ha defensat que els Mossos, com a policia democràtica, han de tenir "orientació política" en les línies inspiradores de la seva actuació.
Més investigació de la corrupció policial
Com consta en la memòria del projecte de reestructuració, dos àmbits que fins ara eren divisions, pugen de rang i passen a ser comissaries generals. La Divisió d'Afers Interns -coneguda com a DAI- es converteix en la comissaria general d'Investigació Interna i Afers Disciplinaris, amb dues divisions i una àrea que en depenen, i la creació d'una àrea d'anticorrupció policial per investigar aquells casos en què el mateix funcionari policial dugui a terme actuacions irregulars, com ha passat darrerament amb casos vinculats amb la marihuana -el problema del narcotràfic fa mesos que preocupa els Mossos-.D'altra banda, la Divisió d'Avaluació de Serveis -la DAS, pilotada pel major Trapero des que va ser destituir com a màxim responsable del cos- es converteix en la Comissaria General d'Inspecció i Avaluació, per enfortir-ne l'estructura organitzativa i fomentar la cultura de la supervisió i el rendiment de comptes. En depenen dues divisions, una àrea i una oficina de suport. Serà en aquesta nova comissaria, que penja directament del director general, on s'auditaran les actuacions policials "que puguin afectar els drets fonamentals o la reputació del servei públic de seguretat".
Nova comissaria contra la ciberdelinqüència
De la prefectura en depenen quatre grans blocs. Un que inclou els òrgans de suport, amb l'oficina de suport a la prefectura, el gabinet i l'oficina de la portaveu; la tecnoestructura, amb la Comissaria Superior Tècnica i l'Àrea d'Anàlisi, Coneixement i Intel·ligència i el Centre de Comandament; el bloc territorial, especialment rellevant en el nou decret d'estructura, i el bloc de policia integral, també rellevant i que inclou la Comissaria General d'Investigació Criminal, la Comissaria General d'Investigació, i la nova Comissaria General de la Informació i la Comunicació, que ha de servir especialment per lluitar contra la ciberdelinqüència. D'aquesta comissaria TIC en depenen dues divisions, una àrea i una oficina de suport. Una de les divisions és de Ciberseguretat i Sistemes Especials, i inclou entre d'altres la gestió dels sistemes tecnològics d'intervenció de les comunicacions i la coordinació d'actuacions tècniques relatives a aquests sistemes.La desena regió policial: la virtual
El decret posa èmfasi en la policia territorial i pretén enfortir la capacitat operativa de les àrees bàsiques policials i les regions policials -amb més poder per als caps de regió- i millorar la descentralització i proximitat. Aquest dilluns, per exemple, s'ha presentat la nova app dels Mossos, enfocada a millorar la comunicació entre el cos i la ciutadania. Més enllà d'això, la nova estructura dels Mossos, en l'àmbit territorial, està formada per dues comissaries superiors. En la Comissaria Superior Territorial -d'on pengen les nou regions policials- on es crea la desena regió policial, la Regió Policial Virtual, per donar resposta a la ciberdelinqüència i donar atenció a les víctimes d'aquest tipus de delicte. També s'hi adscriu la Comissaria General de Mobilitat. En l'àmbit territorial, també es crea la nova Comissaria Superior de Seguretat Ciutadana.Del nou decret se'n desprèn també un reforç de l'estructura de comandaments -de sotsinspectors a comissaris-, amb un increment de 109 comandaments nous. Actualment, es disposa de 200 comandaments i el nou decret en planteja 309, amb un increment especialment elevat en àrees i divisions.