Crit d'alerta de les farmàcies: «Ens falten 700 medicaments»

"Abans de la pandèmia hi podien haver problemes de subministrament de 200 medicaments. Ara, d'uns 700". És el crit d'alerta que fa a Nació Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya. El mateix pensa Anna Maria Font, de la Farmàcia Olivet de Granollers i coordinadora al Vallès Oriental del Col·legi de Farmacèutics. Ambdós asseguren que la manca de productes s'està cronificant i que cal actuar perquè els problemes no vagin a més. "Això ja comença a afectar moltes patologies i moltes tipologies de gent. Representem més de 3.200 farmàcies a Catalunya i tenim una pressió social important de gent que busca la seva medicació i ens demana solucions per no haver de tornar 500 cops al CAP per canviar el seu tractament", avisa Torres.

Quins són els motius d'aquesta mancança? Els dos experts coincideixen: hi ha faltes de medicament accidentals, però també per problemes estructurals i causes globals. "Aquest hivern hi ha hagut problemes per aconseguir xarop amb antibiòtic per a nens perquè qui se n'encarregava no disposava de paper per poder fer els prospectes i no el podien posar en circulació. Més tard, els laboratoris que feien xarops per la tos tampoc el podien dispensar als taulells perquè no tenien ampolles de vidre", explica Torres.

Pel que fa als problemes estructurals, els dos experts consultats se'n fan creus de la "poca cintura administrativa" per permetre als farmacèutics oferir alternatives en casos en què un medicament receptat no estigui disponible: "La llei ens permet substituir medicaments, però han de ser el mateix principi actiu, la mateixa dosi i la mateixa forma amb què es presenta. És a dir, no puc substituir un xarop per unes càpsules, per exemple, sinó per un altre xarop", explica Torres, contrariat.

Aquí és on el president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya veu el problema: "Amb situacions com les actuals, no podem anar amb regles de moments que no tenien res a veure. Som els professionals superiors més formats en aquest àmbit. Quan no hi havia xarops de 250 d'amoxicil·lina, vam necessitar una ordre de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) per poder dir que es podia dividir la càpsula, sobre o comprimit de 500. Sense aquesta ordre, ara mateix, en canvi, hem de dir al pacient que no li podem dispensar, que ha de tornar al metge i que li faci una nova recepta. Quan metges i infermeres van saturats de feina", lamenta.
 

El preu dels medicaments i la globalització

També en culpen els preus dels medicaments, sobretot els genèrics, i la globalització. Torres recorda que les administracions fixen els preus i que una de les decisions adoptades després de la crisi econòmica de finals de l'última dècada va ser, precisament, abaixar-los diversos cops cada any i aviat en farà 20 que és així: "Ho van fer tots els països, però sobretot Espanya i Portugal". "La UE té una legislació que diu que el medicament és un bé sanitari que ha d'estar controlat i ben identificat per evitar les falsificacions. Alhora, però, comercialment el considera un bé de consum més i pot circular lliurement. Si un laboratori ven una marca a preu elevat a Alemanya i a preu econòmic a Espanya, limita les unitats i envia la mínima quantitat a Espanya. Això provoca que, a la mínima que hi ha desajustaments, com ara, es generen problemes", explica Torres.

"L'administració espanyola té els laboratoris molt collats amb els preus. És un dels països d'Europa amb els medicaments més barats. Com que amb preus tan baixos se'ls fa difícil la subsistència, decideixen enviar-los cap a fora", afegeix Font. Relacionat amb tot plegat hi ha la globalització, ja que només dos països fan el 80% de les matèries primeres per medicaments, la Xina i l'Índia. "Un cop els preus dels medicaments van començar a baixar, els laboratoris van optar primer per agrupar-se i, després, per externalitzar en aquests països", valora Torres, que també explica que allà els costos són molt més barats, però que la pandèmia ho va aturar tot: "Són dos països on la Covid va ser molt intensa, per la qual cosa va augmentar l'autoconsum i es va limitar l'exportació".
 

Possibles solucions

Pel que fa a possibles solucions, Torres considera que Europa ho ha de veure com una línia estratègica i invertir com s'ha fet amb els xips: "Si un dels pilars de la societat del benestar es basa en la salut, per què el principal element que l'aguanta, el medicament, el deixem en mans d'un tercer?", defensa Torres, que diu que no parla d'autarquia, sinó d'"uns mínims". Portugal ja ha apujat el preu del medicament, especialment genèric, al nivell de la mitjana europea per evitar que li marxin cap a altres països, però l'Estat manté la baixada de preus.

D'altra banda, Font recorda que el repunt de certes patologies ha provocat l'esgotament de certes produccions i que aquest hivern, per exemple, han fet curt d'antibiòtic per als infants. "Després de la pandèmia i d'anar sempre amb mascareta, ara hem tingut contacte amb virus i bacteris, i això s'ha notat", assegura la farmacèutica. Aquest hivern s'han pogut veure els efectes amb les bronquitis, però se'n preveuen amb asma i esprais respiratoris, i també hi ha dubtes amb els antihistamínics.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor