Entre el miratge centrista i la por a Vox: la via incerta de Feijóo davant la moció de censura

Dimarts vinent, començarà a debatre's al Congrés la moció de censura presentada per Vox contra Pedro Sánchez. La Constitució exigeix que una moció de censura sigui constructiva, que vol dir que ha d'incloure un candidat alternatiu a la presidència del govern. En aquest cas, serà l'economista i exdirigent del PCE Ramón Tamames, que als seus 89 anys aconseguirà ser el centre de la política espanyola, ni que sigui per unes hores.

La moció es debatrà entre el 21 i el 23 de març. El Partit Popular ja ha anunciat que s'abstindrà. Una decisió que assenyala moltes de les contradiccions que han caracteritzat el lideratge d'Alberto Núñez Feijóo des que va assumir la presidència del partit l'abril passat en el congrés convocat a Sevilla després de la defenestració de Pablo Casado. La moció de censura de Vox s'ha convertit també en un mirall que reflecteix les mancances de Feijóo.       

1.- L'intent de ridiculització

Des de l'anunci de la moció de censura de Vox, l'estratègia de Génova ha estat la de ridiculitzar la iniciativa dels de Santiago Abascal. El fet que Vox hagi recorregut a una figura com Ramón Tamames, un dels històrics de la Transició, ha permès a l'equip de Feijóo de qualificar com a "folklòrica" la moció. El mateix Feijóo va aconsellar a Tamames, en un dinar el mes de gener, que no caigués en la temptació de Vox amb una frase que va transcendir: "Si fossis el meu pare, no et deixaria fer això".

Per contra, des de la Moncloa l'estratègia ha estat diametralment oposada. Conscients que la iniciativa de l'extrema dreta dona aire a l'executiu de coalició, els estrategues socialistes han subratllat la "serietat" d'una moció de censura que preveu la Constitució. La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ho ha repetit després de cada consell de ministres. Aquesta setmana, Rodríguez va destacar que la moció permetria "contraposar dos models". Una manera clara de desdibuixar Feijóo.  

2.- L'odiosa comparació amb Casado

La Moncloa mai havia elogiat tant Pablo Casado com ho ha fet des que Vox va anunciar la seva segona moció de censura de la legislatura. "Les ambigüitats de Feijóo" s'han convertit en objectiu preferent d'atac, tot repetint des de la Moncloa que el líder del PP "no s'atreviria a votar no, com va fer el senyor Casado". Va ser l'octubre del 2020 quan l'aleshores líder del PP va fer un discurs per explicar el vot contrari a la moció d'Abascal contra Pedro Sánchez. En aquella ocasió, sorprenent propis i estranys, i irritant Vox, va explicitar les diferències entre la dreta i l'extrema dreta. "No és que no ens atrevim o ens hàgim rendit. És que no volem ser com vostès", va dir Casado. Va ser aquella una oportunitat per reforçar un lideratge més fort. Però el PP de seguida va tornar al discurs polaritzador, en una línia de ziga-zagues que Feijóo ha mantingut.  

3.- Una línia erràtica

El mandat de Feijóo —en teoria, provinent del sector més temperat del partit— manté més elements de continuïtat respecte del de Casado —sorgit de l'aznarisme— del que pot semblar. D'alguna obertura en el lèxic ha passat a posicions intransigents, com s'ha vist en el tema de la llengua. Si l'abril del 2022 va parlar de "les llengües d'Espanya", poc després es va despenjar amb atacs a un suposat apartheid a l'escola catalana. I les promeses de "no insultar" Sánchez han conviscut amb intents clars de deslegitimació a compte dels pactes d'investidura. 

4.- La feblesa d'un equip i els fitxatges centristes

Feijóo ha perdut pràcticament tots els seus debats amb Sánchez, sempre al Senat, amb un format que ja de per si no li és favorable. Els missatges emesos des de Génova són elaborats per un equip restringit que s'ha dut dels anys de Galícia i que està delatant pobresa en el relat. Potser per això Feijóo ha anat reforçant el seu entorn amb figures del marianisme, d'una manera cada cop més manifesta. Al fitxatge de Borja Sémper va seguir el de l'exministre Íñigo de la Serna. I ara acaba de nodrir el patronat de la nova fundació del PP (Reformisme21) amb els exministres Josep Piqué i Fátima Báñez. Caldrà veure si aquests noms són capaços d'imprimir algun gir significatiu en l'estratègia d'oposició.  

5.- Ciutadans vota "no"

Ciutadans afronta el debat de la moció de censura en una fragilitat màxima. La nova direcció, el tàndem de Patricia Guasp i Adrián Vázquez, no són diputats al Congrés i la portaveu del grup, Inés Arrimadas, es troba en una posició d'extrema fragilitat i en clara minoria dins del grup. Però Ciutadans ha vist la manera de desmarcar-se per una vegada del PP i ha deixat clar el seu "no" a Tamames-Abascal. Una manera potser d'intentar trobar una línia pròpia després d'anys de seguidisme respecte de la resta del bloc de dretes.