17
de març
del
2023
Actualitzat
a les
17:29h
La Cort Penal Internacional, conegut també com el tribunal de la Haia, ha dictat aquest divendres al migdia una ordre de detenció contra el president rus, Vladímir Putin. El tribunal ordena també l'arrest de Maria Alekseyevna Lvova-Belova, comissària de l'oficina pels Drets dels Infants del govern rus, pel pla de deportació de nens ucraïnesos de zones ocupades cap a Rússia: "Està prohibit deportar civils del territori on viuen a altres territoris".
L'anunci de l'ordre de detenció l'ha realitzada Piotr Hofmanski, president de la Cort Penal Internacional, que també ha acusat Putin de cometre crims de guerra i ha recordat que els nens estan sota la "protecció especial" de la convenció de Ginebra. A més, Hofmanski ha demanat "cooperació internacional" per complir amb l'ordre marcada per la cort. Moscou ha negat sempre les acusacions sobre el seu paper a Ucraïna i en conèixer l'ordre de detenció ha assegurat que les decisions del tribunal de la Haia "no tenen sentit".
Malgrat que la Cort Penal Internacional és un tribunal de pes, Rússia ha signat, però no ha ratificat ser-ne un estat membre. Per tant, el Kremlin no ha de complir les ordres que dictin cap dels seus magistrats. El president rus sí que podria ser detingut a la resta del continent europeu, però no als Estats Units, que tampoc forma part de la sèrie de països que han ratificat integrar la Cort.
Per tot això, l'única via per poder jutjar Putin està en les mans del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que hauria de crear un tribunal internacional especial, com ha passat anteriorment en els casos de Iugoslàvia i de Ruanda. Aquest escenari, però, seria molt complicat per dos factors: Rússia té dret a veto a l'ONU i Putin té immunitat com a cap d'estat.
Tots aquests fets van ser recollits posteriorment a l'article vuit de l'Estatut de Roma, el marc legal que constitueix la Cort Penal Internacional -també coneguda com el tribunal de la Haia-, òrgan encarregat de jutjar els crims de guerra. En el cas de la guerra a l'est d'Europa, el CPI investigava des de fa mesos el que passava a Ucraïna. De fet, anteriorment fins a 38 països del món van demanar també a l'òrgan internacional que investigués possibles crims de guerra perpetrats per Rússia.
#ArrestWarrant issued for #Russia President #VladimirPutin#InternationalCriminalCourt (ICC) President Judge #PiotrHofmański on recent arrest warrants against #VladimirVladimirovichPutin and Maria Alekseyevna Lvova-Belova in the context of the situation in #Ukrainepic.twitter.com/DdVkzlD4L6
— Smriti Sharma (@SmritiSharma_) March 17, 2023
L'anunci de l'ordre de detenció l'ha realitzada Piotr Hofmanski, president de la Cort Penal Internacional, que també ha acusat Putin de cometre crims de guerra i ha recordat que els nens estan sota la "protecció especial" de la convenció de Ginebra. A més, Hofmanski ha demanat "cooperació internacional" per complir amb l'ordre marcada per la cort. Moscou ha negat sempre les acusacions sobre el seu paper a Ucraïna i en conèixer l'ordre de detenció ha assegurat que les decisions del tribunal de la Haia "no tenen sentit".
Malgrat que la Cort Penal Internacional és un tribunal de pes, Rússia ha signat, però no ha ratificat ser-ne un estat membre. Per tant, el Kremlin no ha de complir les ordres que dictin cap dels seus magistrats. El president rus sí que podria ser detingut a la resta del continent europeu, però no als Estats Units, que tampoc forma part de la sèrie de països que han ratificat integrar la Cort.
Per tot això, l'única via per poder jutjar Putin està en les mans del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que hauria de crear un tribunal internacional especial, com ha passat anteriorment en els casos de Iugoslàvia i de Ruanda. Aquest escenari, però, seria molt complicat per dos factors: Rússia té dret a veto a l'ONU i Putin té immunitat com a cap d'estat.
Què és un crim de guerra?
Un crim de guerra és la violació del Dret Internacional Humanitari que es produeix en un context de conflicte bèl·lic. El procés de Nuremberg després de la Segona Guerra Mundial hi incloïa l'assassinat i el maltractament de presoners de guerra i civils, el genocidi contra la població, la destrucció injustificada de pobles i ciutats, la presa i l'execució d'ostatges, el robament de béns i la deportació de població d'un territori ocupat per realitzar treballs forçosos.Tots aquests fets van ser recollits posteriorment a l'article vuit de l'Estatut de Roma, el marc legal que constitueix la Cort Penal Internacional -també coneguda com el tribunal de la Haia-, òrgan encarregat de jutjar els crims de guerra. En el cas de la guerra a l'est d'Europa, el CPI investigava des de fa mesos el que passava a Ucraïna. De fet, anteriorment fins a 38 països del món van demanar també a l'òrgan internacional que investigués possibles crims de guerra perpetrats per Rússia.