19
de març
del
2023
Actualitzat
a les
12:13h
Si les coses no canvien de manera inesperada, Enrique Lacalle té tots els números per ser el pròxim president del Círculo Ecuestre. L'entitat està vivint una pugna inèdita en el si de la seva junta de govern quan falten només sis mesos per a les eleccions que han de renovar la directiva, la tardor vinent. Una pugna que tot indica que és a punt d'arribar a la seva culminació.
Les darreres setmanes, les forces vives del club, tota una institució en els àmbits més tradicionals de l'elit econòmica catalana, s'han anat decantant en favor de qui ara n'és el vicepresident primer, Enrique Lacalle, enfront l'actual president, Antonio Delgado. Segons han explicat fonts de l'entitat a Nació, la posició de Lacalle s'ha enfortit i en aquests moments disposa del suport de "més del 80% de la junta directiva".
El 27 de març, quan es reuneixi la junta, el "tot Ecuestre" espera que Delgado comuniqui la seva renúncia a buscar la reelecció, deixant així via lliure a Lacalle. Aquest ha anat sumant adhesions, algunes els últims dies. Del vicepresident segon, Antonio Gámiz Sanfeliu, a vocals com Tirso Gracia o Luis Conde, la gran majoria de directius de la casa s'han alineat entorn Lacalle.
El president d'Automobile Barcelona i membre del conseller assessor del Grup Godó, que ha estat també dirigent del PP i regidor a Barcelona, també ha rebut el suport de nuclis influents a l'Ecuestre més enllà de la junta. S'han posicionat al seu costat tres dels antics presidents del CNI, el Comitè de Noves Iniciatives, que agrupa els joves de l'entitat: Juan María Nin, fill de l'exdirector general de la Caixa Juan María Nin, Iñigo de Ros Raventós, fill de l'expresidenta de Codorniu Mar Raventós, i Miguel Tarazón.
La batalla per la presidència de l'Ecuestre va començar a finals de setembre passat, quan Lacalle va comunicar a Delgado en una reunió tensa la seva voluntat d'aspirar a la presidència quan acabi el mandat de la directiva. Lacalle hi anava avalat per l'impuls donat al club en nombroses activitats que han tingut projecció mediàtica i en què ell n'ha estat l'organitzador. A poc a poc, el vicepresident primer ha vist incrementar el seu ascendent dins de la junta.
La resistència de Delgado -de qui tothom parla bé en el pla personal- a fer-se a un costat ha obert la possibilitat d'una contesa electoral el proper octubre, quan es facin les eleccions. Alguns socis consideren que això és improbable, ja que només un petit reducte de directius, com el tresorer Roque Velasco, o el vicepresident del CNI, Carlos Baixeras, es mantenen al costat de Delgado.
Hi ha qui considera, en canvi, que Antonio Delgado no ha dit la darrera paraula i que no ha descartat encara deixar el camp lliure al vicepresdient primer. El suport més important que ha tingut aquest ha estat el de l'expresident Borja García-Nieto, figura amb pes específic respectada per totes les sensibilitats a la casa, però que ara estaria alineada amb els qui de cap manera volen anar a una confrontació electoral.
El fet que gairebé ningú vol anar a un xoc a les urnes, ni tan sols els qui fan costat a Delgado, és un factor clau en aquest moment i el que deixa poc recorregut a les opcions de l'actual president d'anar a la reelecció. La junta del 27 de març pot ser el moment definitiu d'aquesta crisi i on Delgado s'aplani a la voluntat majoritària de la junta. I si decideix resistir? En aquest cas, en paraules d'un soci, "seria un daltabaix".
L'Ecuestre ha estès les seves activitats durant el mandat de l'actual junta i ha apostat per obrir d'alguna manera el ventall dels convidats a la seva tribuna. Un fet en el qual Lacalle hi ha tingut un paper clar, ja que el president d'Automobile Barcelona disposa d'una bona agenda de contactes. En la competència per fer-se un lloc de lideratge entre el poder econòmic barceloní, l'Ecuestre vol equiparar-se amb la influència del Cercle d'Economia o Barcelona Global. Des de la casa es mostra una dada que veuen com a signe de major incidència: en dos anys s'ha incrementat en un 40% el nombre de socis joves, que ara freguen els 300.
En el que no hi ha canvis és en el color ideològic de la casa, que continua sent un club força conservador i castellanitzat, i on els exponents de les forces polítiques dretanes solen ser especialment ben rebuts. Divendres passat, va ser Iván Espinosa de los Monteros, el dirigent de Vox, qui va ser acollit a la casa i presentat per Antonio Delgado.
Les darreres setmanes, les forces vives del club, tota una institució en els àmbits més tradicionals de l'elit econòmica catalana, s'han anat decantant en favor de qui ara n'és el vicepresident primer, Enrique Lacalle, enfront l'actual president, Antonio Delgado. Segons han explicat fonts de l'entitat a Nació, la posició de Lacalle s'ha enfortit i en aquests moments disposa del suport de "més del 80% de la junta directiva".
El 27 de març, quan es reuneixi la junta, el "tot Ecuestre" espera que Delgado comuniqui la seva renúncia a buscar la reelecció, deixant així via lliure a Lacalle. Aquest ha anat sumant adhesions, algunes els últims dies. Del vicepresident segon, Antonio Gámiz Sanfeliu, a vocals com Tirso Gracia o Luis Conde, la gran majoria de directius de la casa s'han alineat entorn Lacalle.
El president d'Automobile Barcelona i membre del conseller assessor del Grup Godó, que ha estat també dirigent del PP i regidor a Barcelona, també ha rebut el suport de nuclis influents a l'Ecuestre més enllà de la junta. S'han posicionat al seu costat tres dels antics presidents del CNI, el Comitè de Noves Iniciatives, que agrupa els joves de l'entitat: Juan María Nin, fill de l'exdirector general de la Caixa Juan María Nin, Iñigo de Ros Raventós, fill de l'expresidenta de Codorniu Mar Raventós, i Miguel Tarazón.
Una conversa tensa
La batalla per la presidència de l'Ecuestre va començar a finals de setembre passat, quan Lacalle va comunicar a Delgado en una reunió tensa la seva voluntat d'aspirar a la presidència quan acabi el mandat de la directiva. Lacalle hi anava avalat per l'impuls donat al club en nombroses activitats que han tingut projecció mediàtica i en què ell n'ha estat l'organitzador. A poc a poc, el vicepresident primer ha vist incrementar el seu ascendent dins de la junta. La resistència de Delgado -de qui tothom parla bé en el pla personal- a fer-se a un costat ha obert la possibilitat d'una contesa electoral el proper octubre, quan es facin les eleccions. Alguns socis consideren que això és improbable, ja que només un petit reducte de directius, com el tresorer Roque Velasco, o el vicepresident del CNI, Carlos Baixeras, es mantenen al costat de Delgado.
Hi ha qui considera, en canvi, que Antonio Delgado no ha dit la darrera paraula i que no ha descartat encara deixar el camp lliure al vicepresdient primer. El suport més important que ha tingut aquest ha estat el de l'expresident Borja García-Nieto, figura amb pes específic respectada per totes les sensibilitats a la casa, però que ara estaria alineada amb els qui de cap manera volen anar a una confrontació electoral.
El fet que gairebé ningú vol anar a un xoc a les urnes, ni tan sols els qui fan costat a Delgado, és un factor clau en aquest moment i el que deixa poc recorregut a les opcions de l'actual president d'anar a la reelecció. La junta del 27 de març pot ser el moment definitiu d'aquesta crisi i on Delgado s'aplani a la voluntat majoritària de la junta. I si decideix resistir? En aquest cas, en paraules d'un soci, "seria un daltabaix".
L'Ecuestre ha estès les seves activitats durant el mandat de l'actual junta i ha apostat per obrir d'alguna manera el ventall dels convidats a la seva tribuna. Un fet en el qual Lacalle hi ha tingut un paper clar, ja que el president d'Automobile Barcelona disposa d'una bona agenda de contactes. En la competència per fer-se un lloc de lideratge entre el poder econòmic barceloní, l'Ecuestre vol equiparar-se amb la influència del Cercle d'Economia o Barcelona Global. Des de la casa es mostra una dada que veuen com a signe de major incidència: en dos anys s'ha incrementat en un 40% el nombre de socis joves, que ara freguen els 300.
En el que no hi ha canvis és en el color ideològic de la casa, que continua sent un club força conservador i castellanitzat, i on els exponents de les forces polítiques dretanes solen ser especialment ben rebuts. Divendres passat, va ser Iván Espinosa de los Monteros, el dirigent de Vox, qui va ser acollit a la casa i presentat per Antonio Delgado.