17
de març
del
2023
Actualitzat
a les
11:20h
El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la pena de tres anys de presó imposada a un guàrdia civil que es va autolesionar i va culpar un conductor embriac al qual havia detingut en un control d'alcoholèmia a Màlaga el 2015. També ha ratificat la pena de dos anys aplicada als dos policials locals que l'acompanyaven aquell dia i que van avalar la seva versió en un atestat en què es registrava la suposada agressió.
Els magistrats han conclòs que "per més explicacions que es vulguin buscar, la versió dels fets que donen els acusats és objectivament increïble", mentre que la versió del conductor que l'agent de la Benemèrita va estavellar el seu cap contra la finestreta del cotxe és "perfectament congruent amb unes lesions autoinfligides, encara que aquesta conducta autolesiva hauria estat més esperable per part del detingut que no de l'agent que el va detenir". En la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, la Sala penal recull els fets que es remunten a la matinada del 5 d'agost de 2015, quan el guàrdia civil i els dos policies locals condemnats -a banda d'un segon agent de l'Institut Armat- eren al Recinte Firal de Coín, a Màlaga. Aquell dia, estaven amb un conductor que, en estat d'embriaguesa, es va negar a identificar-se.
Segons consta en la resolució, quan els agents locals li van requerir que se sotmetés a la prova d'alcoholèmia, l'home els va dir que no ho feia perquè no li sortia "dels collons". Per aquesta resposta, un dels agents de la Benemèrita -després d'engrillonar l'home- "es va colpejar contra el vidre del cotxe del detingut autolesionant-se, per després estirar la samarreta de l'uniforme que duia fins a trencar-la". Li va dir: "Això m'ho has fet tu", en presència dels altres agents.
L'agent de l'Institut Armat condemnat va portar el conductor al Lloc de Coín de la Guàrdia Civil en qualitat de detingut com a suposat autor dels delictes d'atemptat contra agent de l'autoritat, resistència i desobediència. I "faltant deliberadament a la veritat, va fer constar que el detingut l'havia agredit". Els policies locals van corroborar els fets relatats i van elaborar un atestat contra el conductor per un presumpte delicte contra la seguretat viària en què van apuntar "sent fals" que l'home havia agredit a l'agent.
El 2020, l'Audiència Provincial de Màlaga va condemnar el membre de la Benemèrita a tres anys de presó per delictes de falsificació documental i denúncia falsa; i va imposar la pena de dos anys de presó als dos policies locals pels mateixos delictes. Els agents, disconformes amb la resolució, van portar el cas al Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, que va desestimar els seus recursos i va confirmar la sentència inicial. Tots dos policies locals van acudir després al TS. Van al·legar, entre altres qüestions, que la sentència per la qual se'ls condemnava havia infringit el seu dret a la presumpció d'innocència i que les proves aportades al judici havien estat valorades erròniament pels magistrats anteriors.
Els agents van insistir que les seves versions havien estat "menysvalorades" i van qüestionar que s'hagués donat preeminència a la declaració del denunciant. Van assegurar que no era "inversemblant" que el conductor "l'agafés pel coll de manera sorprenent" al guàrdia civil i "l'empenyés cap avall colpejant la seva cara contra el vidre". I van afegir que "l'existència de versions contradictòries en la dinàmica de credibilitat objectiva hauria d'obligar el tribunal a aplicar el principi de presumpció d'innocència i, per tant, el d'in dubio pro reo (en cas de dubte es beneficiarà l'acusat)". Després d'estudiar el cas, el Suprem ha conclòs que les proves recaptades han estat prou motivades pel tribunal sentenciador i que no s'ha vulnerat la presumpció d'innocència dels acusats.
En la resolució el tribunal ha incidit, no obstant això, en què "cal excloure de la valoració el referent al corporativisme que refereix el Tribunal Superior de Justícia en la seva sentència", perquè "no pot prejutjar-se de tot un col·lectiu que per la circumstància que s'investigui a un dels seus membres la resta li donarà suport en contra dels interessos generals i de la realitat del que hagi succeït en el cas concret". Els magistrats han recalcat que aquesta afirmació està "desconnectada de la realitat", ja que, a parer seu, "no pot aventurar-se que el col·lectiu policial actuï en defensa d'un company, o el protegeixi en les seves declaracions policials, pel fet de ser un agent policial, ocultant si aquest ha comès quelcom il·lícit". I, en aquest sentit, el tribunal ha recordat que un segon guàrdia civil present aquella matinada es va negar a signar l'atestat que contenia la versió falsejada de l'incident.
Al marge d'això, el Suprem ha repassat les conclusions de la sentència d'instància en què se subratlla que no era possible que el conductor -en estat d'embriaguesa- ataqués el guàrdia civil de "forta complexió i en bona forma física" i que aquest no hagués tingut "el temps, els reflexos i la força necessària per fer un moviment reactiu o evasiu".
Així les coses, la Sala penal ha declarat no haver-hi lloc als recursos de cassació dels agents i ha confirmat la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.
Els magistrats han conclòs que "per més explicacions que es vulguin buscar, la versió dels fets que donen els acusats és objectivament increïble", mentre que la versió del conductor que l'agent de la Benemèrita va estavellar el seu cap contra la finestreta del cotxe és "perfectament congruent amb unes lesions autoinfligides, encara que aquesta conducta autolesiva hauria estat més esperable per part del detingut que no de l'agent que el va detenir". En la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, la Sala penal recull els fets que es remunten a la matinada del 5 d'agost de 2015, quan el guàrdia civil i els dos policies locals condemnats -a banda d'un segon agent de l'Institut Armat- eren al Recinte Firal de Coín, a Màlaga. Aquell dia, estaven amb un conductor que, en estat d'embriaguesa, es va negar a identificar-se.
Segons consta en la resolució, quan els agents locals li van requerir que se sotmetés a la prova d'alcoholèmia, l'home els va dir que no ho feia perquè no li sortia "dels collons". Per aquesta resposta, un dels agents de la Benemèrita -després d'engrillonar l'home- "es va colpejar contra el vidre del cotxe del detingut autolesionant-se, per després estirar la samarreta de l'uniforme que duia fins a trencar-la". Li va dir: "Això m'ho has fet tu", en presència dels altres agents.
L'agent de l'Institut Armat condemnat va portar el conductor al Lloc de Coín de la Guàrdia Civil en qualitat de detingut com a suposat autor dels delictes d'atemptat contra agent de l'autoritat, resistència i desobediència. I "faltant deliberadament a la veritat, va fer constar que el detingut l'havia agredit". Els policies locals van corroborar els fets relatats i van elaborar un atestat contra el conductor per un presumpte delicte contra la seguretat viària en què van apuntar "sent fals" que l'home havia agredit a l'agent.
El 2020, l'Audiència Provincial de Màlaga va condemnar el membre de la Benemèrita a tres anys de presó per delictes de falsificació documental i denúncia falsa; i va imposar la pena de dos anys de presó als dos policies locals pels mateixos delictes. Els agents, disconformes amb la resolució, van portar el cas al Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, que va desestimar els seus recursos i va confirmar la sentència inicial. Tots dos policies locals van acudir després al TS. Van al·legar, entre altres qüestions, que la sentència per la qual se'ls condemnava havia infringit el seu dret a la presumpció d'innocència i que les proves aportades al judici havien estat valorades erròniament pels magistrats anteriors.
Els agents van insistir que les seves versions havien estat "menysvalorades" i van qüestionar que s'hagués donat preeminència a la declaració del denunciant. Van assegurar que no era "inversemblant" que el conductor "l'agafés pel coll de manera sorprenent" al guàrdia civil i "l'empenyés cap avall colpejant la seva cara contra el vidre". I van afegir que "l'existència de versions contradictòries en la dinàmica de credibilitat objectiva hauria d'obligar el tribunal a aplicar el principi de presumpció d'innocència i, per tant, el d'in dubio pro reo (en cas de dubte es beneficiarà l'acusat)". Després d'estudiar el cas, el Suprem ha conclòs que les proves recaptades han estat prou motivades pel tribunal sentenciador i que no s'ha vulnerat la presumpció d'innocència dels acusats.
En la resolució el tribunal ha incidit, no obstant això, en què "cal excloure de la valoració el referent al corporativisme que refereix el Tribunal Superior de Justícia en la seva sentència", perquè "no pot prejutjar-se de tot un col·lectiu que per la circumstància que s'investigui a un dels seus membres la resta li donarà suport en contra dels interessos generals i de la realitat del que hagi succeït en el cas concret". Els magistrats han recalcat que aquesta afirmació està "desconnectada de la realitat", ja que, a parer seu, "no pot aventurar-se que el col·lectiu policial actuï en defensa d'un company, o el protegeixi en les seves declaracions policials, pel fet de ser un agent policial, ocultant si aquest ha comès quelcom il·lícit". I, en aquest sentit, el tribunal ha recordat que un segon guàrdia civil present aquella matinada es va negar a signar l'atestat que contenia la versió falsejada de l'incident.
Al marge d'això, el Suprem ha repassat les conclusions de la sentència d'instància en què se subratlla que no era possible que el conductor -en estat d'embriaguesa- ataqués el guàrdia civil de "forta complexió i en bona forma física" i que aquest no hagués tingut "el temps, els reflexos i la força necessària per fer un moviment reactiu o evasiu".
Així les coses, la Sala penal ha declarat no haver-hi lloc als recursos de cassació dels agents i ha confirmat la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.